divendres, 2 de desembre de 2016

MARATÓ BEN PATIDA

U, està fent.se a cada prova de llarga distància que fà, patir.la ben patida. Al final de la correguda i després de pensar, crec que pese als anys que porte fent coses d'estes, sòc massa impulsiu, i sempre vaig al límit del que "caldria anar"

Doncs bé, aixina me va anar la passada edició de la Marató de València.
A les 7:35 aparcavem pels voltants de l'Aqua, amb temps més que suficient per fer.nos les fotos de rigor, i per poder gaudir amb tranquilitat de l'ambient de la prova...q és brutal
En la part de guardarroba, veig al meu company de pis a Madrid, Luis, amb la dona i un amic, que van a correr la 10K.

Anem cap als caixons d'eixida, em despedisc de Maria i de Luis, i seguisc la cua de gent en companyia de Raki i de Vicent, Intentem colar a Raki en el nostre caixò, però, resulta impossible.
Ens quedem Vicent i jo, amb la gent del dorsal taronja. No hi han nervis, sols fred, pel vent que bufa de ponent.

Queden 30'' per a l'eixida i tot és molt emocionant. Donen l'eixida sota la cançò de "Libre" de Nino Bravo....BRUTAL

Comencem Vicent i jo marcant els ritmes més o menys previstos, sobre el km5, agarrem a Dani Morell, Pedro Mañez i Pablo Soler, els quals se que van a anar a 4'40''/km aproximadament. Ens quedem en ells. Li dic a Vicent si vol tirar que se'n vaja, perque se que ell va molt sobrat, però per precaució amb una molestia que te, es queda en nosaltres.

Sobre el km 13, i després de passar per Blasco Ibañez, ens apareix Toni Pedrós amb la bici, ens diu quatre animalaes, i continua el recorregut amb nosaltres. De moment em note còmode i amb forces, tot i que de vegades el vent, ens fa frenar una mica.

Primer pas per l'Albereda i cap a l'Avda Aragón, allí veig a la meua germana amb pompons i tot que ha fet per a l'ocassió. Més avant en el segon pas per Blasco Ibañez, veig a Maria , Luis i a Emili.

Estem apunt de passar per la mitja marató, i el pas és bò. En ixe moment ens passa Raki, a un ritme envejable. Se la veu molt sencera.
Ës just en ixe punt, cap al carrer Islas Canarias, quan comence a trobar.me malament...les cames s'afluixen...i poc a poc , m'agobie.
Tornem a passar per l'Albereda...plena de gent, i jo ...més agobiat encara. Cap al km 28, decidisc despenjar.me un poc del grup...no me trobe bé. El carrer la Pau, se me fà una muntanya...i a partir d'ahi, comence a passar.ho malament de veritat.

Vicent es queda en mi un rato, però cap al 30, li dic que se'n vaja i jo me fique a ritme tranquil. Toni es queda al meu costat, acompanyant.me per la vorera amb la bici. De totes formes, no li faig massa cas, perque vullc autoanimar.me, però m'es impossible.
Pareix que còrrega sobre el mateix lloc, no trobe fluïdessa en el còrrer.

Les avingudes passen lennnnntament. A l'altura de Tres Forques, me passen David Baldoví i la dona...els salude amb la cara i prou. Sobre el km35 , veig a Fanny i la familia, els intente saludar amb bona cara...
Cap al 36, se que està la meua cosina Vero i Angel, esperant.me....se me fa llarguíssim poder arribar allí. Arribe i m'emocione també. Estic passant.ho realment horrible.

En la meua ment, recorde que una vegada arribat a l'Avda del Cid, havia de ser tot millor, perque pràcticament estava dins de València, i quedava lo millor, on més gent hi havia....però tot lo contrari....no puc aumentar el ritme,,,me dona lo justet per a correr.

Abans de lEstació, Julian anima...i li alce les mans dient....altra petada al canto, jjjjj.
Carrer Colon....no me recupere, Porta de la Mar...no me recupere...., km 40 , no me recupere, km41, la meua germana allí, i jo completament mort.
Baixada cap al riu, i no puc ni alenar....no estic disfrutant de res, i me fustre...vaja merda!!!

Enfile la recta de meta, que en teoria havia de ser algo màgic....i no tinc ganes ni de mirar el crono...no ha segut el dia, per a res.

Acabe, em fique la manta tèrmica, i cap a fora.

Me senc mal en mi mateixa, ja no per no haver fet la marca que volia, al fi i al cap, això pot passar, si no, per no haver disfrutat de la prova, de la ciutat, de l'ambient.... una llàstima, de veres.

A la fi, 3h32' , de les 3h20' que anava buscant. Haguera pogut ser pitjor, la veritat.

Conclusions....bufff, no se, de moment i després de dos setmanes, no tinc conclusions clares. Que ho tornarem a intentar...per supost!!!!

Intentarem la marató 2017, almenys per a disfrutar.la.

divendres, 18 de novembre de 2016

6 MESOS DESPRÉS DE LANZAROTE... MARATÓ DE VALÈNCIA



Era juny, i em trobava a la boda del meu cosí Fran i Ali. Ell me va dir si podia apuntar.lo a la Marató de València, perque canviava el preu, i ell estava de viatge de noces. Va ser en aquell moment , quant vaig entendre que havia de fer la marató de València.
Fa tres anys , vaig estar inscrit, però una lesió em va apartar de fer.la.

En el moment de la inscripció, i sent molt optimista, vaig pensar que podia baixar de la meua marca al marató de Castelló 2010. Però l'estiu no va ser fàcil. Tot i que després de Lanzarote no vaig estar inactiu ( vaig fer Pálmaces, La Purito i el triató de Borriana), no tenia gens ganes de seguir cap planning especial cap a la marató, en els mesos de juliol i agost.
Així que realment, he estat per a aquesta marató des del mes de setembre, i ben bé, a mitjans de setembre.

Altre dels canvis realitzats és que he tornat a autoentrenar.me a mi mateix, tenia ganes de tornar.me a planificar les coses, i vegent com es presentava el mes de setembre, amb una boda cada cap de setmana, lo millor era aprofitar el temps en el mateix moment.

Tot i això pense que he entrenat amb molt de cap, i confiant en que la base que vaig fer per a l'Ironman de Lanzarote, em poguera servir. Pense que si ha pogut ser aixina, però també sòc realiste en que m'ha faltat un mes més, per a arribar en plenes condicions.

De totes formes, tots els tests, els ritmes i les proves que he anat fent han segut molt positives, i estic ara mateixa molt content. A banda m'he recuperat molt d'un costipat que vaig agarrar fa dos setmanes i que em va fer tremolar la participació.


Així doncs crec que hauré acumulat uns 500 - 520 km des de l'1 de setembre, seent el màxim setmanal d'uns 60 km.
La tirada més llarga ha segut d'uns 32 km's.
I competicions oficials que he fet per preparar la marató:
- Volta a Peu a Cullera: 12'7km - 55'43
- 30k Sagunt: 2h18' 51

Esperem que el dia isca bò, gaudir de l'esdeveniment i acabar en bones sensacions, en quant a la marca a buscar, doncs, m'agradaria poder estar en les 3h20'.
Confiem amb que el grupet que vaja a ixir de 4'40 , on van molts Cobarde's i l'ambient que hi ha a Valencia, siguen fonamentals per a traure un bon temps!!.

dimecres, 5 d’octubre de 2016

Tri-Trip 7. Triatlón de Pálmaces

El Triatlón de Pálmaces, és un d'ixos triatlons amb essència pura. Una prova que porten fent.la des de fa 23 anys, i que és a la vegada original, dura i amb un cert ambient de nostàlgia i melanconia.

Tot açò ho dic, perque original és un rato, amb les seves distàncies de 1'8 de natació, 60km en bici i 12 km a peu, ja ho tens dit tot. Prova amb no drafting i per a 200 participants...els que caben al frontó del poble.

Dura, és i molt, nadar al pantà, on sol fer vent, l'anada amb la bici, on tots els repetxonets sempre piquen una mica amunt...i la carrera a peu , fan que si no vas amb unes condicions mínimes de forma física...acabes passant.ho ben mal, com em va passar a mi.

I l'ambient de nostàlgia i melanconia, ho dona l'entorn. Arribar a Pálmaces de Jadraque, ja és una aventura, perque el poble està retirat de tots els llocs. Un poble peculiar i realment bonic, que pareix que s'haja quedat parat en el temps dins de l'Alcarria.

Quan arribes allí aparques en una zona habilitada fora del poble, ja que dins del poble està tot preparat per a la prova. Vas a arreplegar dorsals i a rotular.te a l'Ajuntament, on un fum de voluntaris t'esperen amb impaciència.
Després deixes les coses de correr al mateix frontó del poble, que està just al centre de la població.
I d'ahi amb la bici, et dirigixes al costat del pantà on està la T1.

La natació sol ser sense neopré...el ser mitjans de juliol és lo que te. 

En quant a la bici, sols ixir de Pálmaces, ja costa una barbaritat, jjj, i el tram d'anada fins a Atienza, està tot ple de tobogans però que poc a poc van pujant. Per sort la tornada es fà molt més fàcil.
 La carrera a peu consta de dos voltes del poble fins la presa, i també te un parell de repetxons per volta,,,que et fan parir.

L'entrada a meta, en mig del poble, i la festa final amb sopar, fa que tot l'esforç paga la pena.






Un triatló senzill, però de 10. Digne per a repetir...q ho faré. Una excel.lent organització i un entorn que no deixa indiferent a ningú.


FITXA DE LA PROVA:

- NOM: TRIATLÓN  PALMACES
- ORGANITZADOR: CLUB TRIATLÓN GUADALAJARA - AYUNTAMIENTO DE PÁLMACES DE JADRAQUE
- WEB:http://www.triatlondeguadalajara.es/palmaces/index.php
- EDICIONS : 23 (2016)
- DISTÀNCIES : 1.8km / 60km /12km
- GUANYADORS MËS IL.LUSTRES: Gustavo Rodriguez, Marina Damlaincourt, Alejandro Santamaria, Ana Burgos,Jose Almagro, Aida Valiño, 
- LLOCS ON DORMIR: Al mateix Pálmaces hi ha una casa Rural, que es plena enseguida, i es diu, el Rincon de Palmacio. Jo em vaig quedar a Matillas a un hotelet que es dia Rijujama (a uns 12 km de Pálmaces).