divendres, 31 de desembre del 2010

Més feliç que...

Doncs si, ja que el dia del meu cumple , va ser un dia trastocat per diversos motius, ahir, amb motiu del soparet post-assemblea, i rodejat de persones molt especials per a mi, vaig tindre un cumple-sorpresa, per a celebrar els meus 34 anys (...ixos que jo no volia celebrar, eh Maribel?)


M'ho vaig pasar genial, i estava superfeliç.

La veritat és que entre tots, m'ho surtit per a preparar la temporada 2011 amb garanties.

En la foto em podeu vore amb les noves adquisicions regalades.... i ara pense i dic... total... que són 34??

GRÀCIES A TOTS.

FELIÇ 2011

dilluns, 13 de desembre del 2010

MARATÓ DE CASTELLÓ


Doncs bé, després de dixar correr 24h, ja em trobe dispost a fer la crònica d'aquesta marató, la "meua primera marató".



Abans de res, dos coses:



1) Donar.vos les gràcies a tots per les mostres d'estima i ànim que he rebut.



2) Felicitar públicament, al meu company Sergio, per la marató realitzada... sincerament, ufff.... és increïble el temps que va fer, això està a l'abast de gent "fora de serie".






Anem allà:



Sona despertador, a les 6:55h, sensacion: bones, nervis... q és això??? , em sorprenc de vore que estic relaxat.



Baixem al menjador, i esmorcem com cal, tampoc és que tinga massa fam, però... hi ha que menjar.



Pugem a l'habitació , pasaeta pel WC, foto amb la Valentinha, i cap a l'eixida.



Ixim al carrer i fà frescoreta, Sergio sol, amb lo de correr, jo amb els Compressor, i amb samarreta tèrmica curta baix.



El passeget fins a l'eixida, ens val com a calfament. De moment em trobe bé i tinc bones sensacions, tinc ganes de que comence.



L'eixida, al pont que unix, la ciutat amb la universitat, està plena de gent, i m'aborrone. És una imatge genial.



Arribem a l'eixida, i hi han varies entrades segons dorsal. Sergio i jo ens despedim, just a l'entrada de la seua , que està prou més avant q la meua.



Jo busque i busque, i cada volta més enrrere. Total que quan entre en el meu, em veig que estic al globus de 4h10'. Pregue a la organització tirar una miqueta avant, explicant.los el temps q tenia intenció de fer. Amb el bon fer , d'ells, aconseguisc pasar dos caixons i em quede prop del globus de 3h40'. Ja no puc tirar més avant, i em dedique a vore si trobe a algú que conega. Veig a Ramón Monjo, i a uns quants de Peus Quets.


Puntual, a les 9h, ens donen l'eixida, comence tranquil, sense presa i agobiar.me, gaudint de l'eixida, de la gent, dels atletes.

Fins el km 3, no puc correr com jo vullc, però aixina i tot ja estic sota el globus de 3h 30', ara a buscar l'altre...

Pase els km's entre 4'35 i 4'16'', tot aquest primer tram va per dins de la ciutat.

Pase pel km 10, ja buscant la mar, cap el Grau de Castelló, seguisc a ritme segons sensacions i polsacions, i em trobe perfecte, aixina i tot, em faig el primer gel.

Cap el km 11'500, veig un grup gran, imagine que serà el que busque, de repent em saluda un corredor, que va per fora de la carretera, amb altre home... i ...q fort, és Ximo Rubert, i jo a quadros, jejejeje, ...."ehhh??? ei si home, q fas aci??", total que ell és de Castelló i havia anat a vore als pares, i estava correguens un rato en son pare, i anava ixe troç acompanyant als de la marató.

Li dic que vaig a pel grup de 3h 15', i que a vore com es quedava.

En el km 12, per fi, conecte amb el grup de 3h 15', format per unes 35 persones. A primera hora, em fique a la cua, vaig còmode, i aprofite per a menjar uns anous i panses que he agarrat a l'hotel.

Pasem pel Grau, i ara toca tornar a Castelló, pareix que no, però pica amunt, i això fà , que el grup comence a perdre unitats, quedant-nos uns 25. Ara ja em fique al mig del grup, per a estar més arropat, i que els qui van caiguent no em molesten.

Pasem pel km 20, i en el avituallament, sense donar.me conter, me'n vaig del grupet, pase per la mitja marató sobrat, en 1h37', i en ixe moment em pregunte que fer, si ser reservon , i tornar al grup, o jugar.me.la i anar.me'n avant...

Decidisc quedar.me , però ara ja em fique amb els qui van marcant el ritme.

Pasem pel centre de Castelló, un fum de gent, i veig a Maria i a Lolin , animant.nos a muerte. L'ambient és genial, però queda lo més dur... lo desconegut.

Em trobe bé, però en el km 25, i amb por de el temut "MURO" , m'astaque un Powerbomb.

Van pasant els km's, i per el 29, em creue amb el Sato, que va a per el 32, dins del que sembla, porta un gran ritme i bona cara.

El grup de les 3h15' va desfent.se i ara serem uns 12. Ens animem, entre tots. Els km's 30-31-32, son de pujada, i el cuadriceps esquerre, comença a resentir.se prou... em va dixar algo rallat , perque en proves llargues tens dolors, però el cuadriceps era algo que mai m'havia resentit.

El 33-34-35, em recupere, i vaig en companyia dels qui van marcant el ritme, tornem a pasar pel centre de Castelló, ara anem de baixadeta, i dins del mal, vaig prou bé, el cudriceps no molesta.

En el grup, seguim els 12, encara que dos van fent la goma. Segons vaig sentint al xic de la bici-globus que ens acompanya, portem sobre el minut i mig d'adelantament de les 3h15'.

Tornem a buscar l'avinguda que haviem baixat, ara torna a picar amunt una miqueta. El 36 l'aguante amb pena, torne a fer.me altre gel. I en el 37, decidisc deixar anar el grup, q es quedava amb 7 unitats, perque si continue amb ells petaré.

A partir d'aci un mini-calvari, perque les sensacions que tinc son males, però aguante bé els pasos kilometrics, i el grup veig que se'n và, però no d'una manera desproporcionada, i això m'anima.

Trac la calculadora mental i comence a fer càbales. "... si estos van sobre el 1'30'' per baix de les 3h15', i em queden 5 km doncs puc perdre uns 18'' per km, del temps que tindria que marcar, o siga que de 4'35'', puc arribar als 5'.

M'administre perfectament, però patint molt.

Ara tot và cap amunt, o és la sensació que me dona, jejeje. Lo mal és que me trobe desubicat, i no agarre referències de on estic.

Pase el 41, i això m'anima, però les cames van a lo que poden, no més.

Veig la Renfe, i ho relacione en que està prou prop de la meta. Gir a l'esquerre, i ... l'avinguda final, que pica cap a baix!!!!!

Un fum de gent, espera per la zona de meta, uaaaaauuuuuu q fort.

Vullc fer un últim sprint, i el cos em diu.... però de que vas valent???...

Veig el crono de meta a lo lluny, i veig que encara està marcant 15'.... això si que me motiva, ja que jo hauré ixit uns 20-30'' del temps que puga marcar...

Enfile els últims 100m, q sensació, entre en meta i pummmm, una sensació diferent, de voler riure i plorar m'invadix. Em quede com encanat, sense poder ni respirar ni parlar....

Em fiquen una tovallola al damunt, i m'asente a llevar.me el xip. M'entren tots els dolors del Mon, però estic radiant d'alegria.

En la zona de massatges veig a Sergio, ens fundim en un abraç, i li pregunte com li ha anat, però amb la cara que feia sabia que la cosa havia anat bé. Q bèstia.!!!

Ixc d'allí, i sols vullc anar a l'hotel a dutxar.me i relaxar.me.

Veig a Marieta, que està tota contenta, sap que tot ha eixit bé, i que estic content, i a Pauet i Lolin, els dic que anem cap a l'hotel , q Sergio es queda als massatges.

A l'hotel, mentre estire, conteste mails, facebooks, i cridaes. Toni, em diu que he clavat el temps, que fort!! no m'ho crec.


Aventura acabada, i ara... a pensar en "modo triatlón"

dimecres, 8 de desembre del 2010

I ara si... LA PORRA MARATONIANA


Doncs si, ha arribat el temps de la veritat. Resten sols 4 dies , per a que afronte la meva primera marató. Rere han quedat tres mesos, d'entrenes i rodatges llargs, que la veritat no se m'han fet gens pesats.
Arribe sencer i optimista , de que el repte de les 3h15' , es pot afrontar, però "... una marató és una marató" , i pot pasar de tot, i més pensant que és la primera i puc pecar de inexperiència en algunes coses.
De totes formes, vullc agraïr a tots els qui heu estat ahi, dia a dia, a través d'aquest blog, o en persona , donant.me ànims i consells... de veres que han segut molt valuosos per a mi.
I bé, "lo prometido es deuda" , i com a tal , ací va el regal per al qui encerte o s'aprope , al meu temps en la marató. És un kit d'emergència de KeepGoing, compost per 3 barretes energètiques, 5 gels, i un pot de Full Energy,amb botellí inclòs.
NORMES DE LA PORRA:
-Podran participar una sola vegada, tots aquells que seguisquen aquest blog.
- No val a participar en el nom d'altra persona, si ixa persona vol participar , que es registre i fique el nom.
- Per a participar, s'haurà de dir: 00h:00':00''
- Guanyarà , aquell qui més s'acoste al temps OFICIÓS, o siga, el que marque el meu xip , quan isca de l'eixida i quan entre en META, NO EL TEMPS OFICIAL.
- En cas de que no haguera temps OFICIÓS (que ho dubte), agarrariem el temps del meu Pulsometre (li faré foto, per a que tots confieu en la meua paraula).
- En cas de que el meu pulsometre es femara... q pot ser , doncs agarrariem el temps Oficial.
- En cas d'empat, per dalt i per baix (empat en el mateix temps no pot haver, si no contarà qui ho ha ficat primer), doncs el kit se l'emportaria el qui no se'n pase, (més que res, per confiar en mi, jejeje). Exemple, si faig 3h15'20'', i un fica 3h 15'19'' , i altre 3h15'21'' , guanyaria el primer.
Doncs bé pense que ja està tot....
Amics... VÀ DE BÒ!!!
Últim dia per a fer la vostra porra: Dissabte , 11 de desembre a les 12 del migdia. Passat este temps, ja no valdrà cap porra...

dilluns, 6 de desembre del 2010

El 10 de juliol, tindrem MANDANGA


Doncs si, al final si ha pogut ser i el proper 10 de juliol, afrontaré el meu segon triatló en distància Ironman.
Aquesta vegada serà a Roth (Alemanya), i amb la companyia de Toni "Favarero" i Ferran.
La primera vegada que vaig vore un vídeo d'aquest triatló vaig dir... " ahi , he d'estar jo!", i mira per on... serà en aquest 2011.
Si podeu, pegueu una miraeta per youtube d'esta prova, i sols pensar en arribar a ixa entrada, se me fica la pell de gallina.
Roth , en un principi era de la franquicia Ironman, però va evolucionar cap a la formació de la seva nova franquicia. Aquest any celebrarà el seu 10 aniversari.
A partir del diumenge , i després de la marató, farem un stop and reset, i planificarem com cal la nova temporada, que ja comença a tindre sentit.
Hui després de fer la operació "inscripció Roth", ens hem anat a esmorzar i a pegar.li voltes a quines proves anem a acudir, i quins entrenes hem de realitzar...ara ja... comença el conte enrrere, QUEDEN 215 dies.

diumenge, 5 de desembre del 2010

El Perelló, ultima "tocata" de cara a Castelló


Ahir, vam poder gaudir, d'un "gèlid" dia de carrera popular. Es disputava la II edició de la volta marítima a El Perelló, que celebra en estos dies les festes de la Independència.

Doncs a les 9 , haviem quedat al Mercadona nou, per a ixir cap allí. Ja feia temps que no quedava amb la gent del club per a anar a algun lloc, i he de dir que em va resultar superagradable.

Allí ens vam vore, Maribel, Cinta, Toni, Sato, Voro, Salva, Esteve, Julian, Sales i un servidor.

Una vegada a el Perelló, i després de vore, com el termòmetre havia caigut fins als 4ºC, vam anar a pel dorsal.

La veritat q canviava molt l'especte de l'any passat a enguany. Poca gent.

Al final , tornem als cotxes a ficar.nos el tratge de guerra. Decidisc, ficarme, samarreta tèrmica amb manguitos, guants, malla curta, i els Compressport, a lo Marcel Zamora.

Calfem i ens trobem a Valentí, i a "el David" , en companyia de David Nadal, i més gent.

Toca l'hora de la veritat i ens posicionem el línea d'eixida. Uns 170 corredors, formen apunt del trò (q no va haver).

Decidisc ficar.me en segona fila, per a ixir una miqueta a la meua marxa. De tota la gent que veig no tinc referència de algú que vaja a la par que jo. Però veig que Esteve està al meu costat, i coneguent.lo, sé que en l'eixida no he de fer.li cas, ja que és massa explosiu, però després pot ser bon companyer de viatge.

Donen l'eixida, i allà anem , isc bé, sense massa carrutxa almenys els primers 500m. Esteve vé al meu costat, però veig que tinc davant a el David, i a un xic que no coneixia i ahir vaig fer amistat, Robert Budiel.

Els tinc ahi davant i veig que vaig retallant. Aprofite i aprete una miqueta i em fique amb ells.

Junts fem tot el passeig marítim fins a Calderer-Sos, a partir d'aci és tot una pujada i baixada de Avingudes marítimes, sense una alma pel carrer.

Hi han prou anades i tornades , que ens servixen per a agarrar referències.

El Sato , va sobraíssim en el grup capdavanter que consta de quatre unitats. A escasos segons va Valentí, ja fet tot un bou.

Jo seguisc ara amb Robert "el Bude", ja que David, pareix que ha amainat una miqueta. Per darrere veig a Salva , que està fent una molt bona carrera, a Esteve, a Voro, i a la tripleta de Cinta-Toni-Julian, i molt prop d'ells a Maribel.

Agarrem l'avinguda principal , o de la "Puzzle", enfilant ja cap a El Perelló, porte un ritme alt, però no se quin, perque no vaig picant els km's, però ho puc soportar. Robert va fent un poc la goma però sempre al meu costat.

Quant entrem dins de el Perelló, comencem a pegar voltes pels carrers d'allí, i la veritat em toca molt la moral, perque no m'ixen els conters. Estem prop de la meta, però la quilometrà no està clara. Així que decidisc amainar un poc, i Robert se'n va . El dixe estar a uns quants metres, i quan vullc reaccionar ja no puc... mala jugada tàctica, ja que la prova estava curta, i sols tenia 6'5km, i no 7'5km's.

Però weno, això al final és el de menys, al final temps del codi de barres 25'2 , a 3'54'' el km. Però les notícies realment importants, eren que el Sato havia quedat segon absolut, i ... aquesta encara més, per tot el que representava, era que jo li vaig dir a Julian que si a final d'any, no aconseguia baixar de 5' el km en una prova com aquesta , que s'oblidara de fer el DLD... al final, temps en meta 31'02, a 4'46'' el km... MESTRE ara SI!!!

I com no , donar la enhorabona a les meues xiques Cinta i Maribel , per ixos segon i tercer llocs absoluts, que fan reafirmar , el bon treball q fan i la constància en cada entrenament.


Amics... ara si VA DE BÒ.

La marató ja està ahi.

En breu, la PORRA!!

dimecres, 1 de desembre del 2010

The "BRAINSTORM" test


Ja està!!! , que orgullós estic de mi mateix, jejeje i molt content.

Després de la Mitja de Gandia, ja tocava baixar el pistó de cara a la marató, però, encara faltava la carcasa final.

A 11 dies per a la marató, i després d'anar alternant el descans total, amb el descans actiu (40' rodillet o 500m de natació) , i diferents rodatges a peu, hui afrontava el "BRAINSTORM" test.


Aquest test és més un test psicològic , que no esportiu, encara que va complementat.

Es tracta de: 2 series de 8km, tot, si TOT, en pista!! , amb un descans de 5'.

La primera serie, era per a fer.la a uns 5 segons per baix del temps de mitja marató (4'20'), o siga a 4'12''-4'15'', i en evolució "decrescendo" , o siga de més fort, a més suau.

Mentre , la segon serie, era fer.la també uns 5 segons per baix del temps , al que vullc anar a la marató (4'30'') o siga a 4'25'', però en evolució "crescendo" o siga, de més suau a més fort.


Doncs bé, allí estava jo, a les pistes "ANTONIO PANDO", amb una Tª de 12º, un solet que s'agraïa, i un fort vent, que no dixava correr com calia.

De totes formes, he calfat bé, i allí anem:


- La primera serie : Temps estimat: 34' 00'' - - - Temps oficial: 33'13'' (pols mitges: 177)

km1: 4'07'': (165/173)

km2: 4'09'': (174/176)

km3: 4'05'': (177/179)

km4; 4'08'': (179/181)

km5: 4'09'': (181/182)

km6: 4'11'': (180/182)

km7: 4'12'':(180/182)

km8: 4'12'': (180/183)


(GEL KEEP-GOING + TRAGO D'AIGUA)

- La segona serie: Temps estimat: 35'20'' - - - Temps oficial: 35'22'' (Pols mitges: 168'6)

km1: 4'30'':(159/164)

km2 4'29'':(167/170)

km3: 4'26'':(170/172)

km4:4'27'':(169/172)

km5:4'25'':(169/172)

km6:4'25'':(170/172)

km7:4'23'':(170/173)

km8:4'17'':(175/176)


CONCLUSIONS: Doncs molt content, per lo psicològic, però també per lo esportiu. Les sensacions han segut bones, i ara ja tinc una idea del ritme que he de portar de cara a la marató ( entre 167-170 polsacions)

La meva idea és ixir els primers 10km's a un ritme més tranquil, a 4'35'', pasar a 4'30'' els següents 10, i a partir d'ahi... ja vorem.


A partir d'ara , doncs seguirem amb més descans, descans actiu, i les voltes que isca a correr, doncs a gaudir.


Atents al blog, ja que en breu, fique l'entrada de la porra per a la marató... això si, amb premi i tot per al qui més s'acoste.

dilluns, 22 de novembre del 2010

1h 30' 19'' a Gandia


Sabor agre-dolç a Gandia, si així és com m'he quedat, i la veritat no deuria ser aixina, ja que , el cap de setmana ha segut complidet, i he de donar gràcies a que he pogut fer ixe temps.
Divendres, festa fallera, al Pimwi's gitant.me a les 5:30, i tot que em vaig controlar en el tema "festival" , sempre cau, algun gintonic que altre i algun xupitet...
Dissabte, classe amb els nanos de natació, i després fugint a Elx, a la Gala NDS... tornavem a les 3:00
Diumenge, doncs poc dormit, i amb el cos, sense massa ganes de pallisa.
En quant a la prova, doncs, bona representació del club, amb el cotxe de Esteve; Esteve, Toni Favara, Sergio, Paco i jo. Allí Raul i Raquel i Ferranet.
Hem fet tard a ficar.nos en la eixida i això ho hem pagat, no m'agrada ixir tan retrasat, quan vullc buscar temps. Si que es de veres que vas passant gent, però, no hem pogut correr còmodes, fins el km 3.5
Aixina i tot, les sensacions han segut diferents a Sueca. No he patit com allí, i he anat de menys a més. També ha influit el aire que ha bufat de valent.
Al final 1h30'19'', i amb la sensació que ho haguera pogut fer molt millor. Ara ja, poques coses més per pulir de cara a Castelló.... això si, la alimentació.

dimecres, 10 de novembre del 2010

La RIU-SEQUIA-MAR de hui


En un principi, no era esta volta la que dessitjava fer, però les circumstàncies , m'han obligat a fer.la així.
El propòsit en un principi era fer 2h, però entre l'aire, i el canvi d'itinerari, el temps se m'he n'ha anat a les 2h25'08''-
He ixit de ma casa, cap el carrer Mare de Deu, he creuat la carretera, pel costat del quartel de la Guardia Civil, a buscar el riu. Pel costat del riu, he arribat fins els Canos. He travessat la carretera que va a Albalat, i he anat a buscar el pont que creua la nacional.
Ja en la Marjal, he enfilat cap a la Muntanyeta, després m'he desviat per darrere, a buscar el Pont de Villa Teresa, ahi he girat cap a l'esquerre, direcció el Perelló. Ací l'aire bufava favorablement, i em trobava molt bé, sempre rondant les 150 ppm.
El problema ha segut quan a l'altura de El Perelló, he vist que no podia tornar a Sueca... o tornava enrrere o buscava alternativa. Doncs això he fet , buscar alternativa.
He entrat dins de El Perelló, a buscar el Passeig Marítim. Aci m'he fet un gel, i he pres algo d'aigua.
De El Perelló, fins Les Palmeres, i d'aci, per la carretera de pols, cap a Sueca... ací si que ha segut un calvari... DEU quin aire...
A la fi, un gran rodatge, de 26'5km, en 2h25'... algo aixina com a 5'28'' el km. Content tant per les sensacions , com per les cames.
Seguirem informant.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Bones sensacions, grans il.lusions.


El dia d'ahir, va significar afrontar.me de nou al repte de la Mitja marató, després d'un any, i de nou a casa.

Correr a Sueca, en una mitja, vé significant afrontar alguns km's cara aire, per tant que els temps no dixen de ser tot lo bons que t'agradaria.

De totes formes, el que conta sempre , son les sensacions en les que et trobes, i com et respón el cos amb el pas dels km's.

Doncs bé, a les 10 ixida puntual, i ja d'ixida tot i que vaig bé, però el ritme és algo alt per a mi, pasem el km 1 , a 3:55, i dic... ja anem mal. Ximo , el de Ibercaja, (olé per a ell), també diu el mateix... en ixe moment em replantetge si quedar.me ahi, o deixar.me caure, i ficar.me al ritme que deuria anar, que era el de 4;15. La gent del Castellet, que marcava el ritme, diu que van a amainar, i així és. Amainen els següents km's, però a 4:05.

Sé q vaig a pagar.ho, però q faig, ara ja vaig llançat, morirem en l'intent. El nostre grupet està format per 2 unitats del Castellet, 1 de Sollana, Ximo i jo.

Pasem forts pel Poliesportiu de nou, a buscar la Ronda Bernat Alinyo, aci, es despenja Ximo.

La resta seguim, i jo, vaig prou bé... vorem fins a quan.

Arribem a l'esglesia del Carme, i girem cap el Camí d'Utxana. En el pont note que ja vaig justet, però... intente aguantar... ho faig fins que girem en sentit Sollana, i ja pel km 10, ahi ja em quede sol, i amb males sensacions...

Comença a pegar l'aire, i m'estaque un gel , per a recuperar forces. Em dic a mi mateix que em tranquilitze, q baixe el ritme fins a retrobar.me i que encara queda molta carrera.

Puge el pont de la carretera, i els primers classificats, ja l'abaixen buscant la última part de la prova.

Comence a recuperar.me i marque estos km's a 4'20''-4'25''. Moralment comence a recuperar.me, i les cames pareix q també.

Abans de tornar a pujar el pont de la carretera veig a Voro, q l'ha baixat, i quant el baixe, veig a Toni i Julian, q van a pujar.lo. Allí Maribel i Esteve animant, i em donen un altre gel, q em vé de perles. En ixe moment em torna a pasar Ximo. Intente agarrar.li referència.

Agarrem de nou el Camí d'Utxana , ara ja buscant la Cooperativa. Ixe troç se me fà llarguiiiiiisim...

De la Cooperativa, enfilem cap a la Creu, encara que ens desviem per un dels caminets, que van a parar el pont del Carme. Ahi torne a ficar,me a l'altura de Ximo, i en la baixada del pont i apunt d'entrar en Sueca, ja em fique per davant , tirant tot el que tenia....q ahi ja era poc.

La ronda Bernat Alinyo també se me fà llarga, però arribe sol, i amb un temps d'1h 31' 55''


El temps , per a ser Sueca, estic content, les sensacions del cos, bones, la de les cames no tant, les vaig notar pesades, en molts moments, també és de veres que no anava al ritme q em corresponia en els 10km's primers, per tant... vaig pagar l'esforç.


En Gandia, vorem si canviem la estratègia.


De la resta de la "cuadrilla", destaquem el lloc 17, de Sergio Satorres, amb un temps, de 1h21'53'', de Pau Navarro el 19, amb 1h24'19'', de Salva Ciscar amb 1h37'30'' , de Voro March 1h46'08'', i de el duo Toni Pedrós-Julian Saez amb 1h58'.


Gran organització (pense que com sempre), i millor recorregut que altres anys.

dimecres, 27 d’octubre del 2010

La MATACAMES de Cullera

Així
és com ha segut batejada , la "volteta" d'avui. De normal, i quan estic entrenant per a algo especial, m'agrada també tindre dies-entrenes especials. D'ixos dies , que dius... "estic entrenant per a algo", i que t'evadixen de les rutinaries sesions d'entrenament diaries.
Per a completar aquestes "aventures" , casi sempre em solc rodejar de gent que faça més èpiques les ixides. Una vegada més, i com ja va sent habitual, sempre que faig una animalaeta, està al costat el gran Toni "Favara".

Si de cara a Zarauz, ja vam fer, la Matahombres o "botamarges", en la qual vaig arribar sèc a Favara... de cara a la marató hem volgut fer una volteta especial, i que m'imagine la tornarem a repetir més a sovint.

Hem quedat a les 11h, en la cova del Dragut. D'allí hem ixit cap amunt , pujant les escales, que ens donaven a les rampes del volcà. Ahi hem tardat 8' 20'' , després hem enfilat cap a la Bola, buscant el senderet, ahi hem tardat 24'33'', amb una mitja de 165ppm, i un màxim de 2o2. De la Bola, hem baixat fins el "Forting", amb 7'48'' i 151 de mitja i 178 de max.

Des d'aci, baixada , per la part de darrere, fins al castell i parada i beguda en la font del Castell, 7' 11'' (144/178).

Una vegada hidratats, deixavem la part tècnica i de muntanya, per a pasar a la part de resistència-velocitat i d'asfalt... Baixada pel Calvari, fins el Mercat en 6'04'' (130/160) , i ja ficant velocitat creuer, per tota la Raval, pujada a Urb Bonavista, primer Collao, Pujada al far, i tornada a Borrasca o Cova del Dragut, en 34'36'' (164/184).

Total: 1h 28'35'', (159/202)

La veritat és que m'ho he pasat genial, ja que les vistes son molt boniques, i la volteta dona molt de si. La companyia de lo més agradable i feta, a molt bon ritme. Un gran entrene, si senyor.

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Tornada als orígens


Ahir diumenge, vaig recuperar unes sensacions com ja feia temps que no les tenia. Vaig gaudir i molt d'una volta a peu, i és que , la preparació de cara la marató de Castelló, ha fet que els entrenes a peu, es multipliquen per 2, dels entrenes que feia fins ara.

Poc a poc, vaig asimilant ixe nombre de km's que faran que arribe a la cita castellonenca, en les condicions esperem òptimes.

La carrera d'ahir va fer que m'enrecordés d'ixes carreres de l'any 98. Vaig ixir una miqueta retrasat, però poc a poc, comencí a ficar la maquinaria a carburar, i comencí a pasar gent... molta gent, llàstima no haver eixit per davant amb la resta dels lobos, així haguera mesurat bé les forces, i inclús haguera fet una carrera més constant... o no...

Em vaig trobar perfecte, i sabent calibrar les forces en tot moment, no vaig arriscar per a res, i tot i ser conservador, la mitjana de minuts per km, va rondar els 4'05''/km. Llàstima també que tinga fotuda la cinta del pulsometre, ja que hagués pogut ser un gran test per vore a ixe ritme, com va el meu cor.

La idea, de cara a la marató és rodar sobre els 4'30''/km, per tant de moment les coses van bé, i falta anar sumant ixides kilomètriques, que durant estes setmanes espere poder realitzar.


En quant a la resta de la Gruppeta, doncs que dir, crec que ixirem tots supercontents, Sergio amb un temps...d'escandol, 45'32'' (a 3'32'' el km) en la posició 28 de la general, qui vos escriu amb 51'28'', Ferran (tota la setmana amb febra i cagaleres... n'hi ha que tindre o.. per a vindre) amb 55'42'', Marta amb 57'45'' (1ª junior, i segona local), Toni amb 59'03'' tirant del grupet format per Angels 59'15'', i l'amic Sime, Cinta amb 1h02'20'', Maribel amb 1h06'05'', i la dupleta Maria - Pepita amb 1h07'35''.


En definitiva i com vos dia al principi, unes sensacions com ja feia temps que no tenia, i que espere poder aguantar.les en aquest debut maratonià.

dilluns, 27 de setembre del 2010

COMENÇA LA TEMPORADA 2011

DONCS SI, ja estem ahi, noves il.lusions, nous reptes, nous entrenes, nous materials, tot ha de ser nou, per a que una temporada isca perfecta.

Per a aquesta nova temporada, ja tenim a gent que s'ha definit, i té molt clars els seus objectius. Pense que és important tindre els objectius marcats i tindre una motivació extra, per a un cert tipus de prova.

En breu els membres de la Gruppeta, espere , que vagen decidint.se per a nous reptes.

Poc a poc, anirem ficant el que cadaú té entre cella i cella...

De moment, en aquest temps de pretemporada, doncs anem gaudint d'allò que durant l'any ens és més difícil practicar... (ara es temps de patins, de volei, de senderisme, de btt, i... de funky)

En res començarem amb el treball de força , amb els diferents tests , amb la tècnica, i tot ixe meravellós món del període general.

En quant a mi, he volgut arriesgar, i tot i que ja he fet dos setmanes de descans actiu, esta setmana ja he començat a treballar seriosament, de cara a la marató de Castelló, que es cel.lebrarà el proper 12 de desembre.
Ha segut algo inesperat que ... ha sorgit... em quedí amb la mosca rere l'orella, amb la de València, però no em motivava gens pegar.me la palisa d'entrenament d'una marató en aquella entonces... ara és diferent, i em trobe en ganes... d'aci unes setmanes vorem.
Vaig a intentar convinar.ho amb el treball de peses, i pel camí van a caure, la volta a peu a Cullera, la Mitja de Sueca, i la Mitja de Gandia.
Després de la marató valoraré com estic, i ... ens ficarem de plé en altre any IRONMAN.

dijous, 16 de setembre del 2010

L'Extreme.Man, nova saga!!

L'Extreme.Man de Menorca, ha segut el començament, de , esperem, una nova saga de proves de llarga distància. Baix la rereguarda de l'empresa Win Sports (Organitzadors de la Mitja Marató de Salou, o les Triathlon Series...), ha nascut aquesta nova franquicia, que , per a ser la primera edició , i sent on era, es pot dir que ha tengut un èxit considerable, tot i que ha de millorar moltes coses de la prova i del seu entorn.

En quant a l'expedició, doncs , es presentava, com a menys... divertida, i això és el que ha segut.
Divendres ixiem de Sueca, cap a Barna, Ferran, Voret , Toni i un servidor, en un Focus C-Max, carregats fins les banderes, i amb la por de perdre alguna bici pel camí.
Tot el viatge va ser una animalà, coneguent als qui anaven, s'ho podeu imaginar, i la veritat el camí es va fer curt.





Una vegada en Barna, ferem visites turístiques, i embarcarem cap a les 23h, on ens esperava el Buque Sorolla, direcció Maó.

8h de vaixell, amb la sort de tindre un camarot per als 4 i poder dormir durant tot el trajecte.
A l'arribada a Maó, vam esmorçar com cal, i agarrarem els dorsals, esperant que hagués una fira del corredor , que al final no va haver.


Anarem fins el nostre camp base, el camping Son Bou, 100% recomanable si aneu a Menorca, on ens esperava una caseta de fusta, molt mona.

Allí ens vam dedicar, entre altres, a reparar les nombroses punxades de roda, que sense ixir del camping, vam tindre... més que misteriós.

Per la vesprada, anarem a Fornells, poble on transcorreria tot l'Extreme.Man.

Allí ja estava tot apunt, i vam pasar, el Check in, deixant totes les coses preparades per al dia següent. Mentre Ferran, feia amistat amb el germà de Marcel Zamora, Pau, per vore si li ficava un fons de llanta.

També ens vam fer fotos, amb Marcel i Xavi Llobet.

Després volta de reconeixement amb el cotxe, del circuit ciclista, i xarrada tècnica, amb Pasta Party.

El dia de la prova, els despertadors comencen a sonar cap a les 5:30 del matí. Esmorcem i cap a Fornells.
Al final el neopré no va ser precís, cosa que em va tocar molt anímicament, ja que ... sabia que anava a caurem una bona minutada.
Per sort, la natació és fà dins de la Badia de Fornells, en el port, i l'aigua, està a banda de clara, molt queta.
Últims retocs en boxes, ens untem de medusin... i ale, a fer cua, per a entrar a l'aigua.


A les 7:30 donen l'eixida, amb uns 300 participants, eixida prou neta, ja que es feia des de dintre de l'aigua. Fique un ritme còmode, darrere de Voret, fins que 3 o 4 es fiquen per davant... el pèrc, i ja no el trobe.

Em trobe bé nadant, però tot i això sé, que és lent... entre la primera i segona boia... un rellamp en pega a l'esquena, una medusa pasa pel meu damunt, deixant.me 5' grogui, i amb una sensació d'inflamació gran. Per sort, ixa sensació passà, i ara sols queda la marca.

Seguisc nadant, i la veritat, se me fà prou curt tot. Isc de l'aigua, mire el rellotge... 39' i pico...jejejeje , que puto nadaor de merda estic fet....

Entre a la Bag Area... on agarre tot el que he de portar per a la bici. La meva elecció va ser portar la cabra, amb les rodes que em dixà Boro Enguix, unes Mavic SL Cosmic, de perfil de 50, i ... casco de llàgrima. Comence a rodar, amb bones sensacions, però sense obsesionar.me massa. Vullc anar tenint referències de la gent.
En la primera zona on ens creuavem, veig a Ferran... el portaré a uns 4 o 5' , però se'l veu molt sencer.
Al final de la primera volta, de les 3, veig també a Voret i a Toni, que circulen junts, i a Ferran a uns 30'' d'ells. Seguisc a la meua marxa, menjant , beguent, i fent de tot. El circuit és divertit, a la par de dur, i m'ho estic passant en grande. Feia temps que no em trobava bé a la bici, i hui era el dia de assaborejar el anar acoplat (pràcticament el 80% del recorregut, que per a 90km , està molt bé).
Van passant els km's i les sensacions son bones. Respecte els meus companys, vaig perdent segons, però sòc conscient, de que els 3 van molt millor en la bici que jo.
Arribant a Fornells, en la última volta, els veig que ja estan correguens, ja van pel primer km i mig de la carrera a peu, així que va a ser dificil acostar.me a ells.

Faig la transició lo més depresa que puc , i isc a correr , ficant un ritmet rapidet però... sense sebar.me.
Quan vaig cap a Ses Salines, veig a Ferranet, que ja em porta com casi 2km's. Per darrere vé Voret, a bon ritme, i un poc més enrrere Toni, amb una careta que no m'agradà massa.
Faig tota la volta, i ens tornem a vore per la zona de la Torre... vaja putada, això si que era una emboscada, i no el camí d'en Kane, com es pensava Manolín.
Seguisc a bon ritme, i veig que en cada volta vaig recurtant, però, no puc anar més depresa, vaig justet.

Pase a Toni, en la segona volta, i ufff, pobre... que careta... pareguda a Frodeno... em diu que no sap si acabarà, i l'anime per a que seguisca.
Seguisc avant, i els alzirenys es mantenen bé, es recurte mooolt poquet en cada volta, i pel que veig no donen síntomes "aparents" d'anar cascats... així que a mantindre el ritmet i arribar lo més sencer possible.

Van pasant els km's i m'acoste a meta. Entre en meta en 5h i 31' i veig a Voret i Ferran esperant.me.
Ens felicitem i agarrem forces, esperant a Toni.
Al ratet entra Toni, amb cara de gran sofriment, ha patit de veres, i anem a per ell. Ens fem foto juntets i ale, a descansar.




Després... tot ha segut una festa!! jejejejeje, si voleu saber més... com diria el Favarero... "haver vingut".

divendres, 10 de setembre del 2010

I ara ... EXTREME_MAN MENORCA - Fi de Temporada


I arriba el final de temporada...
Estic esperant a la resta de la expedició aci en ma casa, i mentre he aprofitat per a fer aquesta nova entrada al blog.
Ahir vam estar carregant les bicis, i ja va ser tot una risa. Pense que no sé com ixirà esportivament esta prova, però... de segur que anem a pasar.ho... "en grande"
Els companys de la expedició, doncs:
- Toni, el "Cancellara" de Favara: Crec que arriba en un estat de forma molt bò. Al menys nadant està genial i amb la bici fà fredat. He pogut sofrir , les forces d'ixos cuadriceps, en uns quants entrenes...
- Ferranet, el "Tano" d'Alzira, està arredonint una brillant temporada en el seu any del retorn triatlètic, de no nadar, ha pasat a ser un dels més destacats del nostre club.
Afronta la seva primera prova de llarga distància, amb totes les garanties per a que li isca molt bé.
- Voret, "el tapado". Debuta en triatló, a lo grande, en un mig IM. M'he quedat sorprés de vore.lo nadar, en bici no cal que diga qui és, i ara l'únic dubte és com puga donar.se.li, aguantar els 21km's finals... si sap controlar.se, ja podem anar fent una nova fitxa per a la propera temporada.
En quant a mi, doncs em trobe bé, i vaig amb moltes ganes i ànims, pense que he estat entrenant bé, i ... sols queda esperar a que donen l'eixida.
Nadant, doncs com sempre, arribe amb pocs km's, i em resta pregar per a que dixen nadar amb neopré, perque si no, van a caure de 4 a 5' més segur... esperem que tinguen pietat i el dixen gastar com a defensa de les meduses.
En quant a la bici, els últims retocs a la cabra, fa dos setmanes, han fet que vaja més còmode, i pareix que ara em senca millor. Falta provar com van ixes rodes que m'ha dixat el gran Boro Enguix...si poguera dixar.me les seues cames millor.
I en quant a la carrera a peu, doncs, a ritme, ixe ritmet que per fi he sabut trobar i que espere puga anar incrementant.lo tal i com vagen pasant els km's.
De moment gaudiré de la companyia dels altres tres lobos, i... ja vos contarem.

dilluns, 6 de setembre del 2010

POWER LAP SUECA

Emulant a l'actual guanyador del DLD, Javier Solanas, hem introduït una nova eina d'entrenament, que de segur, va a ser revolucionaria.
Gràcies al nostre company Toni Pedrós, qui ha segut el "proven speed tester" , hem dissenyat un circuït , conegut per a tots, d'uns 27km's per a medir l'estat de forma de cadaú.
La volta és la del DLD, i lo interessant és que a banda de medir el temps que fem en una volta, també medirem les polsacions , i si tinguerem cadenciometre, o potenciometre, la cadència per minut o els Watts emprats en cada volta.

Així que per a aquest any, tindrem power-laps, individuals , on cadaú anirà , farà la volta i ens dirà el temps que ha fet, i tot el que vullga dir.nos més (per exemple... Tª, clima, polsacions, etc...), i si pot ser, una foto amb el temps al contakm.

Així confeccionarem una llista amb els millors temps de cadaú. Per favor, hi ha que ser sincer, i cadaú saber que ha de competir contra ell mateix.

També farem tests conjunts, en plan quedada, per a fer CRI. Per supost, el Drafting, no està permés.

Podeu consultar tot a: powerlapsueca.blogspot.com

dissabte, 4 de setembre del 2010

NOVA IMATGE

APROFITANT LA ENTRADA DEL NOU CURS ESCOLAR APROFITE TAMBÉ, PER A CANVIAR TANT EL DISSENY DEL BLOG, COM DEL LOGO... Q !! VOS AGRADA????

dilluns, 30 d’agost del 2010

Tornem... amb les piles ben carregades...

Bé, després del parò vacacional, tornem a l'escritura en aquest blog.

Han segut moltes i molt bones les vivències d'aquestes dos o tres setmanes, i com no de l'estiu.

Per una banda , parlar de les meves xiques:

Llevat de "l'entropesó" de Neus, la veritat es que la resta han estat amb moltes i ganes i molt actives.

Destacar:

- El debut de Cinta , Angeles i Amparo en triatló, les dos primeres en competició oficial, a Borriana i les tres participant al triatló de la dona.
Cinta, pense està cridada a fer.se un nom dins del panorama autonomic i convertir.se en una de les "clàssiques". Angeles s'ha demostrat a ella mateixa del que es capaç de fer. I en quant a Amparo, aquest estiu ha segut la revolució, i esperem que l'hivern amb Raquel , li servisca per a mantindre una regularitat.

- El retorn de Marieta, que ha fet molt bon estiu, participant en nombroses voltes populars, i sobretot fent.ho ella soleta en alguna d'elles. I també tornant a tirar.se a l'aigua... això si que és notición , al igual que al participar al tri de la dona.

- La Gran Nuri, que ha tornat a fer una de les seves actuacions "històriques" a Conca, ens té molt mal acostumats i moltes voltes no li donem la importància que realment té. També ha guanyat en un fum de voltes a peu...

- Maybel, sempre activa, ha fet una gran, gran , gran temporada du/triatlètica. Pense que li ha servit per a donar.se conter de lo que pot fer, i a llevar.se molts "però's" que li quedaven. També ha gaudit en voltes a peu, fent bons temps, sobretot al seu poble...a Sollana.

- Raquel, arriba ja tocaeta després de tottttttttttta la temporada que s'ha arreat, aixina i tot, va voler presentar.se al tri de la dona, fent una molt bona actuació, ara toca l'hora de valorar la temporada que ha fet i de carregar piles per a la propera.

- Marta, la més joveneta, ha estat gaudint l'estiu entre travesies i travesies, seguix entrenant a tope i a peu, ara mateixa està molt bé. Aprofitarà per a fer.ho bé , en els tri's que ens queden i per a preparar com cal la propera temporada.

- Angels, a la "diva" la veig, en gran estat de forma, he tingut oportunitat de fer alguns dels últims entrenes amb ella, i la veig molt sencera, pense que pot gaudir de grans actuacions triatlètiques tant en València com en Oliva, a la distància que més còmoda es troba, a la olímpica.



En quant als nostres xics, els tenim en varies èpoques,

- Toni i Ferran, preparant a conciència l'Extreme.man de menorca. Tot i que ja és les acaballes de la temporada, i Toni, ja li va pesant els km's acumulats durant la temporada, pense que farà un gran final de festa, com bé diu ell, fent una bona actuació!!

Per a Ferran, este serà el seu primer tri llarg, després de vore les grans actuacions fetes durant la temporada, segur, que amb cabet, també brillarà a l'illa menorquina.

- Esteve, després de que les coses durant la temporada no li han anat massa bé, ara pareix que li haja vingut ixa "racha" bona , i va fer un gran "Set Aigües" que ben bé s'ho mereixia.

- Julian, "el papito" aprofita les escapaetes que pot, per a dixar.se vore, Set Aigües , ho podriem considerar d'odisea, mentre que a Corbera, va poder gaudir de veres. Ara , ha de saber convinar les dos disciplines, la esportiva, i la paterna.

- Voro, en les voltes a peu que ha participat, ha sabut comportar.se i mostrar.se molt regular, a l'any que vé, serà segur el de la seva explosió.

- Paco, ja a Niza, segur que quan torna, ho fà a lo grande.

- Victor i Raul, els dos cullerencs, des de que han vingut de Fos, han amainat en intensitat, i ara ja pensen en la propera temporada.

- Sato. tot i trobar.se molt bé a peu, aquest any ha segut de transició, i 2011, segur que trama altra de les seves aparicions!!.

Tot açò ha fet que l'estiu haja estat de lo més entretengut, i que les competicions que ens queden a alguns de nosaltres, les afrontem en garanties.
La temporada va consumint.se i en la ment, ja pensa en la propera temporada.

divendres, 13 d’agost del 2010

ESTRENA CÀMERA ACUÀTICA

Esta és la estrena de la càmera acuàtica. Est ha segut la posada en marxa, per a vore els possibles errors que cometem la gent de la Gruppeta.

En aquesta primera ocasió, tenim a Maria Rosado, que feia més de dos anys que no es tirava a la piscina, a Maribel i a Amparo.

La del barret blau és Maria, la del barret del club és Maribel, i la del barret rosa és Amparo. Ja anirem comentant els errors possibles.

Primer hi han unes vistes frontals, i després altres subacuàtiques laterals.

dimarts, 3 d’agost del 2010

FOS.... i les seves conseqüències!!!



Hola gentttttt, maremeua, hui hem veig en forces de escriure en el blog, després de vindre de la volta a peu a Riola, i vore a gran part del club i de la gruppeta.


He vingut rebentaíssssim de França i vaig a tindre un temps en que tardaré en recuperar.me, aixina i tot, hui estic satisfet d'haver contribuït a que el meu company de múltiples aventures Toni Pedrós, haja fet el seu rècord en una volta a Peu, a 4:15 ens ha ixit!!! Enhorabona mestre.




Bé , en quant al duatló sols puc dir que és bestial, genial i extraordinariament bonic, 100% recomanable, això si, sempre q es vaja amb el cabet amoblaet, i guardant sempre per a quan no quede.


Jo li tenia por a la bici, però lo que realment em va dixar fotut van ser els seus segments de carrera a peu.


El primer, un vertader infern, tant per les seves interminables pujades, això si entre riuerols i multituds d'arbres i senders, com per les fastidioses baixades, que et rebentaven els tibials.


La bici, doncs lo dit, i menos mal que anarem el dia d'abans a reconeixer el circuït. 70km's amb els primers 15, on pots rodar agust, però a partir d'aci, tres ports "made in Tour de France", Col de Ares, Col de Buret, i Col de Menté, de 7, 4, i 12 km's.


El últim parcial a peu , dos voltes, amb pujaetes i baixaetes, q t'acabaven de rebentar.


L'ambient, doncs amb poca gent, ja que el poblet de Fos, és molt menudet, però això si amb bon ambient.


Jo em vaig trobar còmode, al primer i segon parcial, això si vaig patir de valent en el últim... Per la resta de la expedició ... un 10!!!!, Ferran, fent una altra demostració de les seves i que ja tan "malament" ens té acostumats. Víctor, genial, ha millorat barbaritats en aquest últim tram de la temporada, sobretot amb la bici. Raquel... doncs que dir d'ella.... simplement espectacular. I els germas Sleck (Raul i Juanet), doncs fets uns "jabatos" i acabant uns dels duatlons més durs, m'atreviria a dir del Mon. (Després del DLD, per lo que diuen!!! jejejeje).




En quant a lo que ha segut la convivència estos dies, doncs ha segut realment innolvidable, hem format una gran familia, i ens ho hem passat molt, molt , molt bé. Per a repetir.




PD; La casa on ens quedavem..... "fora de catalogació"....impresionant.




De tornada pasarem per Andorra, per acabar de desestresar.nos.




De moment, hui , després de 10 dies d'inactivitat he pogut anar a correr, la setmana pasada no era persona, i hui les sensacions no han segut gens, gens bones. PErò!!! anirem millorant.


ra

dijous, 15 de juliol del 2010

PREPARANT FOS??

Weeeeeeeno!!!! després de uns quants dies sense escriu.re per aci, torne a la càrrega amb una nova entrada.

Estos dies post-Zarauz, m'he dedicat , per una part a descansar, i per altra a preparar.me les proves físiques d'Fcafe... q tans bons resultats vaig obtindre (gràcies als meus misters Toni, Angels i Majo).

I ara???? doncs... estic clavat en un "fregao" ...q ja vorem. Es tracta del Duathlon International de Fos. Un poblet a l'Aran francés, amb distàncies de 8/70/8, i amb recorregut ciclista tipo Tour de França... de fet es pasa per dos ports d'aquesta volta ciclista.

Els ànims amb els que enfronte aquesta prova, doncs son els pitjors de la temporada, i això és el que més m'asusta, ja que la prova, no és la típica de dir... vaig a rodar.la. El per què d'aquestos ànims???

Doncs , sincerament pq no m'abellix físicament pegar.me una pallisa aixina, així que, ara a aguantar, i a vore que ixe dia isca tot bé.

El per què no dic.... NO VAIG??? Doncs perque tinc ganes d'agarrar uns dies i estar on anem a estar, i per anar amb la companyia amb la que vaig. Ferranet i Lydi, Raul i Raquel, Juanet i Nadia i Víctor i Elena, seran els companys d'aquesta nova aventura... i en la que de segur... ens ho pasarem genial.


Ahir vam fer "l'entrene" amb bici.... dic l'entrene, pq és el dia q he ixit a fer bici de trellat per a aquest tipus de prova.

Eixida de Pego, cap a Sagra, Orba, Parcent, pujada al Coll de Rates, Tàrbena, Castell de Castells, Facheca, Tollos, Beniaia, i tornada per Vall de Gallinera fins a Pego... tot amb una calor realment abrasadora, i que ens va fer parar més de 5 voltes a tirar.nos aigua per damunt i a hidratar.nos com calia.


Així q l'entrene per a Fos ja està fet, el finde me'n vaig de despedida a Marbella-Málaga-Benalmádena...així, així tindrien que ser els caps de setmana d'estiu!!!

dilluns, 28 de juny del 2010

1 ANY D'IRONMAN



Avui, fà 1 anyet, que es va aconseguir el somni de ser Ironman.


Ahir vaig viure un dia molt especial, seguint en tot moment, l'evolució de l'amic Valentí per Niça. Vore l'eixida, com arribaven a la T2, o com anava corrent la gent pel Passeig dels Anglesos, van fer que em vingueren a la memòria, un fum de bons records, que espere es puguen repetir en breu.


Aquest any no hi haurà IM per a mi, però, 2011, voldrà que una vegada més, la ultraresistència i jo tingam una cita, on??? molt pronte ho sabrem.

dimecres, 16 de juny del 2010

Tècnica Natació

Ací vos dixe un vídeo confeccionat per un dels meus entrenadors preferits, Ciro Tobar, a banda de ser un gran triatleta, entrena entre altres, a Virginia Berasategui.
És un vídeo molt clar, i que cal vore.lo varies voltes, i repasar.lo cada cert temps. És clar, i cal retindre.l en la memòria quan anem a nadar. Espere que el gaudiu tant com jo.


dilluns, 14 de juny del 2010

AUPA Zarauz!!


Son les 9 del matí del dissabte, i sona el despertador, a l'habitació 301 de l'hostal Txikipolit de Zarauz... guaite per la finestra i veig el terra de la Musika Plaza mullat...cagüeeeeeen!!!
El dia és gris, però les ganes son moltes.
Baixem a desdejunar. I ens retrobem Boro, Pau, Toni, i jo, a banda de les acompanyants, Ana, Maria i Maybel.
Ens mirem...i en això ho tenim tot dit...maremeua la que ens espera. Maybel ja ha anat a correr fins Getaria, i ha dit que hi havien molts surfistes... a tots se'ns pasa pel cap la regla aritmètica de SURFERS=ONES, i ONES=a allioli en la mar.
Acabem de desdejunar, i ens dirigim a arreplegar els dorsals, en la Plaça de l'Ajuntament. Allí ja hi ha ambient, i vegem temperatures de l'aigua, ambient, i previsió meteorològica. Comença a fer la típica pluja fina...
Anem , com tots els anys, a la tenda de bicis, a que li regulen bé el canvi a Boro. Xarrem amb els amos, i parlem de la temuda pujada a Aia.
Anem a vore si la furgo la tenim bé, i a tirar.li més calers.
Son les 11:30, i tornem a l'hotel per a ficar tots els dorsals, i anant deixant les coses tancades.
A les 12:15 anem cap a boxes, allí , ja hi ha un ambient de por, però lo pitjor és que la gent ja ha dinat i nosaltres encara anem sobrats. A Boro me'l paren pq té casc trencat, i que si no en té altre no pot fer el tri. Moments de nervis.... Al final troba un de la organització...
Dixem "casi" tot en boxes, perque jo encara he de portar les ulleres de la bici, i les esportives per a correr.
Anem a dinar, a les 12:40, a les 13h, comencen a ixir els busos cap a Zarauz... comence a ficaar.me histèric, i se me tanca l'estòmag. Menge algo de spaghettis, i practicament res de querilles i pexuga.
A les 13h:10' em presente en boxes per dixar el que em faltava, i ja no queda ningú en boxes. Entre per davant dels jutges, i es queden mirant.me. Dixe les coses, i pense.... maremeua a vorem a estos que es diuen.
Estos , Pau i Toni, venen 5' després de mi... i també ho dixem, enfilem cap al bus, i vé Boro, que encara ha de dixar alguna cosa en boxes... mareeeeeeeeee, si ens van a el.liminar abans de començar el tri, per "pesadilles"
Total, q al final tot bé. Pugem al bus, i anem cap a Getaria... hi ha mar de fons, jejeje , q bé anem a pasar.ho.
Arribem a Getaria, ens fiquem els neoprens, sense tindre ni vaselina ni oli... a pelo, pa que se mos faça tot un roce... q el roce fà el carinyo.
Ens tirem a calfar, i coooooooooollo, q gelà està... xi mira!!!, poc a poc, vaig baixant el cos per a que la impresió no siga tan gran... De repent veig a un cara mi, fent papallona, però en plan a lo bestia... veig el gorro...nº1...ooooooooooo, el gran Eneko cara mi.... això és massa... estic per pegar.li un bes als morros i tot.
Els jutges ens criden, i ale, al lio, ens fiquem en línea d'eixida... weno... algo més retrasaet, i ens dessitgem sort... ens fa falta, en el dia que portem i l'oratge q espolsa....
Sona la bocina, i ens tirem a nadar.
Els primers metres vaig nadant en plan socorrista de la playa amb el cap per damunt, per vore l'espectacle.
Sobre anar aixina vaig bé, i ja decidisc ficar ritme creuer... vaig còmode, fins que anem per mitjana travessia... ahi comencen a notar.se les ones, i hi han moments en que o pegues braçades a l'aigua, o et tirava cap arrere mig frenan.te.
Hi havia moments en que tenia que fer braça per vore si portava a algu al costat o anava molt desviat, pq alçant el coll fent crol, no em donava prou la vista.
Pase el penyò per on sempre mire el crono, per vore si vaig bé... mire i 42', sé que més o menys em queden 10' fins la vora de la platja. Ja es veu Zarauz, i el seu arc... aprete i tire més.
Apunt de fer peu, m'envestix una ona asesina, que em lleva les ulleres, i que em té un segon pegan voltes per dins de la seva ona...quan isc, no sé si vaig o vinc... em costa molt ixir de l'aigua, però veig a més gent al meu costat.
Isc, i comence a pujar les escales, senc a les xiques, i a Maria dient.me que la resta està ahi davant, que vaig bé. No sé en quant he ixit, però ja hem pasat un temps de tall.
Puge a la bici, amb les polsacions pels nubols... comence a rodar cap amunt, a per la pujada a Meagas... em note superagobiat de polsacions, però les cames roden bé. Arribe dalt, i decidisc respirar millor... ara el perfil és més còmode i conseguisc tornar a una calma per poder rodar bé.
M'he ficat en el contakm's la opció de la mitja, ja que amb 1h de natació, per pasar el tall de la bici, son 3h, per a 82,5km's, el que vol dir que he de fer una mitja de 27,5km/h. També sé que quan pase la segona volta per Zarauz, he de tindre un marge de 1h, per a fer la part de Orio-Aia.
Comence a baixar cara l'autovia, a ritme de 50, conseguisc anar pujant la mitja, quant arribe a l'autovia cara Zumaia, Getaria , Zarauz, m'acople i vaig supercòmode, rodant a 34-35...
Primer pas per Zarauz i la mitja que porte és de 30km/h... altra volta cap amunt a buscar de nou Meagas... em relaxe...
Pase per Meagas, mitja de 29,4... valllle, vaig superbé , i arrisque més en la baixada, al igual que torne a pegar.li als pedals, fins que arribe a Zarauz... segon pas, i em queda 1h20' per al temps de tall, PERFECTE (se m'escapa ja alguna llàgrima, al pasar per la gent)... Creue tot Zarauz acoplat, sense perdre la posició i a ritme constant. Arribe a peu de port de la pujada cap a Orio, i porte una mitja de 31km'h, per a 60km's... a partir d'aci, canvie l'opció del contakms, i la pase a distància, per a que vagen pasant.me.
Puge bé, sense agobiar.me i recuperant.me a base de gels, per a lo que em vé.
Faig una superbaixada fins a Orio, i ja veig al voluntari amb la bandereta, enfilant.me cap el caminet de formigó.... Aia s'acosta....
Torne a beure, a refrescar.me i a estirar un poc les cames, perque sé que vaig a patir i de valent.
I així és...comence a sentir el bombo, i els cencerros, de la gent que està en la pujada. I ... ahi està...primera rampa... ho fique tot i comence a pujar sentat... comença a caure més aigüeta... pues...
Ahi vaig tirant de rinyò, de moment vaig còmode... pase la primera rampa, ara vaig a 5-6km/h..., comence la segona rampa, la gent al meu costat , diguent.me coses en basc, jo els dic gràcies, el del bombo darrere de mi, dient.me Aupa Sueca!!! , Aiffffffffffffff , em cauen mocs, baba, suor i llàgrimes , estic patint tant, però a la vegada estic gaudint tant per estar ahi patint!!!!
Acabe, per fi la segona de les rampes fortes, bé una zona de descans, aprofite per tirar.me aigua, i beure isotonic, amb el temps justet de dixar la botella, i tornar a enfilar una altra rampa... joooooder!!!!, esta se me fà molt llarga, però sé que és la última, abans d'una baixada pronunciada, cap a la pujada de Aia poble.
Arribe dalt, completament destroçat!!! estic buit, i pedalege per mantindre l'equilibri... ara toca cap a baix, hi ha el pis mullat, però per sort, no tinc a gent pel voltant ja que d'amplaria la carreterera tindrà metre i mig.
Comence la última de les últimes pujades, la pujada a Aia poble... esta no és amb molt de nivell, però és realment agònica, estic pasant.ho fatal, i mire el rellotge per vore com vaig de temps, veig 3h26'...bé, es pot fer. Em queden 10km's de res, però no arribe al poble....
Per fiiiiiiiiiii!!!! entre en Aia, la gent aplaudix, i pase per l'últim avitallament, on agarre un platan, i aigua...
Ara si... ja és tot cap a baix... primer per la carretera prou estreta amb corbes, ombra, i aigua... després i ara si , sols queden 4km's, per la nacional q và de Orio a Zarauz.... tot una baixada, mire el rellotge, 3h38',,, se m'escapa altres llagrimetes.... vaig avorronat, no sé si per la fresqueta o per la emoció.
Arribe a Zarauz, i en el "pie a tierra" estan esperant.me Ana , Maribel i Maria... abaixe orgullós de mi mateix, i tire cap a boxes. La feina ja està feta, i em tire en terra en boxes, per ficar.me bé els calcetins i les sabates.
M'alce, em rode el dorsal, i ale, a pels 20km's. Isc a ritme tranquil, i entre en el passeig marítim, marrrrrrreeeeeeeeeeeeee, hi ha poca gent!!! Veig de nou a les xiques i alce el dit gros , en senyal de que vaig bé. Entre al casc històric...buffff, avorronamenta!!! Açò és ZARAUZ... la gent xillant, animant, majors, xiquets, massa, açò ho val tot!!
Isc de Zarauz, seguisc en el meu ritme, pase pels borratxets del camp de golf, q com tots els anys estan allí animant. Torne per a completar la primera volta, i pel passeig em veig a Toni, em diu, que m'espera...
Pegue la primera volta, i em retrobe amb Toni, ens fiquem a xarrar, a dir animalaes, i se'ns fà superamena la carrera a peu.
En la última volta, vaig mirant el rellotge, i al ritme q anem, sé que podem baixar el temps, ni accelerem ni frenem, anem perfectament, i aixina és.... Entrem a meta els dos junts, abraçant.nos baix de l'arc de meta!!
5h35' d'enguany front als 5h44' de 2008. I amb molta , molta satisfacció

Mentre pujava cap a Aia (poble) em dia a mi mateix, que ja ho tenia bé, que esta anava a ser la última participació allí, q ja hi havia prou de patir... ara les coses es veuen diferents.








Donar.vos les gràcies a tots, per estar ahi pendents de tots nosaltres, així com a les nostres acompanyants, per mimar.nos fins a l'últim moment!!!

divendres, 11 de juny del 2010

I arriba... ZARAUTZ







No sé que és , però algo és. Porte 11 anys en este Mon del triatló, i no hi ha altra prova que em faça sentir tantes coses, inclús des de varios dies abans.
Ha arribat Zarauz, i es planteja com el més dur, atmosfèricament parlant de tots els anys. He corregut esta prova, amb algun ruixonet, però tal i com van les prediccions meteorològiques, pareix que aquest any , no ens salvem d'un bon marejol , i de bons ruixons, però... todo juega.
En quant a les meves sensacions, la veritat que no em trobe mal, i pense que he fet el que tenia que fer, però això no deixa que en estos moments estiga més que cagat, pensant en els putos temps de tall.
Potser molts direu, "i pa que vas??", " si és una presió afegida??"... doncs si, per a mi és una presió, si no , que els preguntes als qui m'acompanyaren en 2008 , com estava en línea d'eixida...
però es que a més de ser una presió, és una motivació. Sé que vaig justet i al límit d'ixos temps, per això derrotar.los, pot suposar una satisfacció tan, tan , tan gran, q ho justifica tot.
Així que, espere quan vinga, poder contar.vos meravelles (q vos les contaré), però sobretot dir.vos que una vegada més, hem acabat tots aquest dur triatló, el qual , fent algo de recopilació de resultats, és un dels que més percentatge d'arretirats i de desqualificats té.... per què serà??
AGUR!!

dimarts, 8 de juny del 2010

Rock'in Rio i les Dextro Series de Madrid.

La veritat que ha segut un gran cap de setmana, primer dissabte amb el Rock'in Rio... espectacular, amb 85000 persones, però superben organitzat, i amb moooolt d'ambient.
Bones actuacions, de Calle13, Rihanna, Shakira i David Guetta, al final cap a les 5h, a l'hotel.

Al san demà!! cap a la Casa de Campo, per a gaudir dels millors triatletes del Mon, quina pasada, i quin ambient... increible.
Vos dixe un video, q vaig grabar personalment... estava davant del box de Javi Gomez Noya, i de Ivan Raña...

Per cert, Noble, qui guanyà a Fuente Álamo, per davant de Raña... casi el doblen amb la bici... lo que son les coses...
M'encanta esta gent, perque van tant al límit, que d'una competició a altra pot pasar de tot!!

dijous, 3 de juny del 2010

I este cap de setmana... Les Dextro Energy Series... a Madrid

Este cap de setmana, Madrid i la seva Casa de Campo, viuran un cap de setmana d'intens triatló. Per una part, el classificatori per al Campionat d'Espanya de triatló, i per altra, les Dextro Energy Series-Campionat del Mon.
Recorde haver fet dos triatlons i dos duatlons, a la Casa de Campo, i pense que és un escenari emblemàtic, i un autèntic "Triatlodrom".
El llac de la Casa de Campo, artificial, i de color verd (de ahi ix el nom del club Aguaverde de Madrid), q és ample per a nadar perfectament, el poder tancar al transit TOT el recorregut ciclista, i que conta amb un parell de pujades dures (pujada al Telefèric), i una carrera a peu, pel mig del bosc de la Casa de Campo , fà que s'organitze un triatló olímpic, supercomplet , entretengut i bonic.

Vos dixe el vídeo promocional de les Dextro Series... una passada!!!

dimecres, 2 de juny del 2010

Pajaritos por aqui...PAJARAS por alla....


Doncs si.... q entrene el de hui, bestialllll, bestial, bestial.... bestial la pàjara que he agarrat...


La història comença a les 7 del matí, desdejunant com sempre, 1got de suc de taronja, un got de llet amb Colacao, dos tostaes amb mantega i mermelà, i un got d'aigua... per ixe ordre.

Després l'habitual visita al WC...

Agarre trastos i cap a Favara. Allí m'esperava el company d'agonies , Toni. Entre a la seva cotxera... tot un taller, amb un fum de bicis, cotxes, canoes, quads, ....

Agarrem bici, i cap a Barx. La idea era anar fins a les Foies, en Barx, per a fer rampetes dures, a lo Aia, i després fer d'1h 30' de carrera a peu a 2h.

Amb la bici, cap allà, ritme bé, parlant de tot i de tots, jejeeje. Comencen les rampes en Simat, i fiquem un ritme cap amunt, elevat... pense que mai havia pujat Barx tan apresa... bones sensacions. Després Les Foies, amb les rampetes guapes que té i parada a la font, on ja note l'estomac que em diu cosetes... em faig un gel. Parlem amb altres ciclistes que arriben, i tornem.

Fiquem platero, i ja no el dixem fins arribar a Favara.

Total 50km's del bons.

En la cotxera, em faig altre gel, però.... vorem

Comencem a correr, i anem pel mig dels tarongers, que estan al marge esquerre de la nacional, en un punt, creuem la nacional, i ens dirigim cap a Tavernes. Ahi portem encara un ritme bé, i soportable. Ens desviem cap a la dreta, i comencem a pujar, per a arribar al miraor de Tavernes. En esta zona, pare a pixar, i les cames comencen a tremolar. Comença a fer molta calor, i necessite beure. Arribem per pista forestal al miraor, però ni una font ni res. Decidim baixar per l'altra banda, i vore que fem.

Una vegada baix, dixem la pista forestal, i ... decidim (gràcies Toni per ixa decisió) anar a la Campsa de Tavernes, la que està enfront del Bou... allí preguem aigua com siga... jo ja vaig mooooolt tocat, per fam, per sed, i per cansament. Per sort, una bona dona, ens dona aigua d'una aixeta, que a nosaltres, ens sembla que siga d'un manantial!!!

Tornem a rependre la marxa, però sense saber un rumbe fixe. Si que teniem clar on voliem arribar, però no per on.

Ja ens vegueu, creuant la nacional, entrant pels bancals dels camps, botant sequies, i desfent marges... al final arribem a la carretereta, que ens ha de portar a Favara.

Portem uns 11km's, i a mi ja no em responen les cames. Pare i em fique a caminar, Toni es fica al meu costat, fa moooooooolta calor.

Vegem a les ovelles, i estic per quedar.me en elles...

Seguim avançant (a peu) , i se me fà llarg. Busque aigua, o alguna botella mig buida, de les voreres... No tenim sort.

Damunt el tio "el Jove" , té el cotxe obert, però ell no està per ahi.

Alternem la carrera amb el caminar, i poc a poc ens apropem

Després de 2h10' arribem a la cotxera, amb 18km's a les cames.... DE LOCOS.


Quan arribe, em bec, tot el líquid que té el Favarero en la cotxera... gràcies mestre, per la paciència.

dijous, 27 de maig del 2010

VICISIBICIS

Aprofite el títol del blog de Julian, perque em vé com anell al dit, per a la següent entrada al blog.

Per una banda, unes "fotetes" de la cel.lebració del gran triatló de Cullera, on sobren les paraules...



... Per altra banda, l'entrene d'ahir, amb la companyia d'un "tot poderós" Toni Pedrós. La rodaeta va ser "molt amena", i ens vam papar, casi un centenar de km's, amb uns quants portets amb percentatges guapos, guapos!!
La ruta, Benifaió, Dos Aguas, (parada esmorçadora), Pont de Millares (fotos), Dos Aguas,


dimecres, 26 de maig del 2010

Diva i Mr entrant en Canet....

Aci teniu l'entrada triomfal, en el triatló Olímpic de Canet.


diumenge, 23 de maig del 2010

L'home...més feliç???




Doncs , així podriem il.lustrar la sensació viscuda, aquest passat dissabte a Cullera.
Amb el permís dels meus xics, vullc dedicar esta entrada , a les xiques, tant de la Gruppeta, com del club.
De tots és sabut la meva pasió, per la competició triatlètica en general, i de les dones en particular. Sempre ha segut la meva debilitat, i durant aquests anys m'he dedicat a analitzar els resultats i actuacions de cada una de les proves en la seva categoria femenina, tant a nivell autonòmic, com nacional.
Ja a finals de l'any 2003, una aposta personal, va fer que es formara, el primer grupet de xiques del Club Triatló Sueca.
Vegent les inquietuts que hi havien, alrededor d'aquest esport, i aprofitant aquelles xiques, que es solien aglutinar alrrededor, de la "Santa Casa" de la Avda de la Mar (com diria l'amic Trim), decidirem crear un grup d'entrenament, per a orientar a estes xiques a iniciar.se al mon del triatló. Calia començar amb coses senzilles, i gràcies a l'aportació de David Mas (El "Deivit"), tot un mestre de l'entrenament i de la motivació de cara al rendiment, com d'un servidor, començarem a funcionar, quedant dimarts i dijous per a correr, i dissabte per a ixir en bici.
Recorde ixe primer grup, format per xiques, que fins ara havien fet voltes a peu, alguna travessa, o , que havien fet els seus primers pinets en el món del multiesport. Xiques com ara Lara Tarrasó, Maria Rosado, Rosa Garcia, Inma Lorente, Natalia Pérez, Susi Tamarit, Amparo Calatayud, M.José Reyes o Cristina Conesa, anaven ficant els ciments, i aportant història a la secció femenina del Club. Religiosament anavent complint amb els entrenes i amb les activitats i competicions que anavem marcant. Però sobretot, anaven creant un ambient i una il.lusió, que fins a dia de hui , hem intentat que no s'acabés.
Els anys han passat, i les coses han canviat tant quantitativament com qualitativament, ja que ha dia de hui contem amb un grup de xiques nombrós, i referent a la CV, i que a més, esportivament tenen un molt bon nivell, que ha fet que s'hagen anant acumulant títols, trofeus , victòries i bones actuacions per les proves que han anat fent.se a través de les diferents temporades, que hem anat visquent.
Però per damunt de tot, ens queda el grup humà que conforma aquest conjunt, i com no la il.lusió amb la qual s'entrena, i es treballa. Ixe ambient, ha fet que tot siga més gran , però que a la vegada siga més accesible.
Ahir a Cullera, em vaig sentir superfeliç, ja no sols pel resultat, si no, per l'actitud de les "meves" xiques, i de la seva participació. El vore que realment era un conjunt per a mi ho valia tot.
Tota la feina feta des de aquells finals de 2003, donaven un gran resultat ahir, i jo estava allí vivint.ho.
Millons , i millons de gràcies, per a Nuri, Neus, Àngels, Raquel, M.José, Maribel, Silvia i Marta, per fer que tota la feina tinga sentit, i per haver representat tan dignament a totes les vostres companyes i antecesores, que de segur ahir, es sentirien superorgulloses de vosaltres, i que també tenen un grapat de culpa dels vostres èxits.
Com bé es diu, tota pedra fa paper, i espere que el paper d'aquest grup siga interminable i que tot açò que s'ha construït tinga una continuitat estiga qui estiga.
Enhorabona a totes, i ..... com es sol dir per ahi, lo proper per a que açò siga més gran, que serà.... UN ABRACITO????
PD: Els resultats analitzats, en altra entrada.

divendres, 21 de maig del 2010

Previo Cullera 2010


Oooooooooooooooooo, si, si , si, Cullera ja està ací.

... I q ganetes tenia que vinguera......

Altra de les proves més masives de la nostra Gruppeta.

Per una part, en la secció organitzativa, tenim al capdavant al nostre Victor, qui m'imagine que a hores d'ara tindrà unes ganes de que pase este "finde" ... junt a ell, com sempre la nostra Elena, per a el que faça falta... i de Sueca, doncs per allí estarem Paco, Julian, el Poll, i servidora.
I en la part esportiva..... doncs espere i desitge que hi haja emoció, i que els nostres, donen lo millor.
En quant als xics, Toni Pedrós, és al qui vec amb més ganes de fer.ho tot pols. Pense que arriba en un gran, gran, gran moment.... i com diu ell "ha d'arriesgar" i que isca el que siga més convenient.
Després Ferranet, voldrà acabar de consolidar.se en esta disciplina, després del gran debut de Pinedo.
Esteve , com sempre, ixirà de l'aigua disposat a fer.ho tot xas!!! ... i si fa falta més.
Satorrin, també arriba molt bé, l'altre dia a Canet, pense va fer molt bona prova. Deurà estar atent a la natació, i fer un gran parcial , per a que després vaja tot ok.
i.... Voro, debuta en la disciplina... tot i que està algo nervioset (això m'han xivat), estic segur que una vegada agarre el ritme de natació, tot anirà sobre rodes.
En quant a les xiques, per una part, tenim a Nuria, q tot i fer una gran carrera a Canet, bé en ganes de pendre revanxa amb qui siga, i segur, q tindrà ganes de guerres. També deurà estar atenta a la natació.
Altra de les opcions més fermes, és la de Neus. La taurona, espere que isca enxufaiiiiisima a la prova, ja que tal i com està , té bones possibilitats per entrar d'entre les 5 primeres.
Angels, després de vore, que ixint bé de la natació, pot agarrar grup bò de bici, espererà tornar a fer una bona actuació, que la pot portar a ser una de les sorpreses. Esperem q el turmell, i la resta de "alifax" que té, no li siguen un fré.
Raqueleta, arriba algo més descansada, i estant en casa , de segur que voldrà donar més d'un susto... segur que serà la gran tapada.... millor, la presió per a altres.
En quant a Maybel, doncs, és el debut en tri, per a esta temporada, ha de dixar fora, les pors, i els interrogants, i dedicar.se a gaudir la prova, sent aixina, anirà tot perfecte.
I per últim, i no menys important, la nostra junior, Marta, qui ja sap el que ha de fer, i no pasa més que per estar tranquila i gaudir... la resta ixirà per si mateix.
Doncs bé, esperem dilluns, poder contar, tot coses bones. I que Cullera haja segut un èxit en tots els sentits.
A passar.ho bé.

dimecres, 19 de maig del 2010

Marta.... ready to fly!!!





Doncs si, ja tenim a la nostra junior preparada per al debut com a triatleta. Marta està superconvoià, i ha estat entrenant fort, per a poder rendir a un bon nivell.
Durant estes setmanes, hem pogut fer varios treballs, però el que més hem recalcat ha segut el de les transcions, i la veritat és que no li ix gens malament.
Sols espere, que tinga la calma suficient, per a poder fer.ho to com cal, i que els nervis no li juguen cap mala pasada.
Hui hem fet un assaig general, en el passeig de Cullera, amb natació, T1, bici, T2, i carrera a peu. Tot baix la tutela dels co-managers Toni i un servidor.
Molta sort.

dimarts, 18 de maig del 2010

3 per a Zarauz 2010

Al final serem 3, els integrants del Suheca.com Triatló els qui participarem en Zarauz.
L'altre integrant , a banda de Toni Pedrós i un servidor, serà Boro Enguix. Després d'uns tràmits administratius , la seva inscripció és ja una realitat.
Així que .... més madera!!

Vos dixe amb la samarreta finisher, que esperem els tres poder portar.la.

http://www.zarauzkotriatloia.com/triatloia/wp-content/uploads/2010/05/AVIA-finisher-kamisetak.pdf

dilluns, 17 de maig del 2010

Setmana finiquitada


Doncs si, pensava que esta setmana podria en mi, però.... no ha segut així, al final he ixit prou sà d'ella. Prou, perque hui les cames no sé ni de qui son, tinc el calcani dret, que casi no puc ni apoiar, i vaig a base de gel , ibuprofenos, i estiraments!!

Però ha merescut la pena. Divendres, ja en companyia de dos grandes de l'entrenament, Toni i Sato, ens ferem cap als 90 km's en bici, i a un ritme prou vertiginós, o siga, a una mitja de 27.5, i perque decidirem q en Corbera, ja en teniem prou, i ferem alçar el peu a Toni.
Dissabte, no em trobava, quedarem altra volta els tres mosqueters per a nadar, però, els braços no m'anaven... donava igual, a ritme , i demà més!!

I aixina va ser, diumenge despertavem pronte, per a acudir a la cita de l'autonòmic, tot açò amb molts dubtes damunt, per si el cos seria fort i aguantaria en condicions.

En línea d'eixida, com si la cosa no anara en mi, no estava gens motivat, aixina i tot, després de que el guerrer amb el caball donara l'eixida, vaig ixir com sempre a per totes. Em tire a l'aigua, i el xip, pareix que se m'en vaja... pare i me'l fique bé... maremeua...vaig l'últim, jejejeje, mola!!! a por ellos OÉ. Comence a remar, i comence a pasar a gent, intente orientar.me per no perdre més temps...

A l'altura de la segon boia...ostias por doquier.... en fi... ixim a l'arena, veig a Peloblanco, i m'alegre, no estic nadant malament. Torne a tirar.me a nadar, i ara ja vaig més còmode. Volteta a ritme i... ja estem fora. Faig bona transició, PER FI, el neopré me'l puc llevar apresa... agarre bici, i ale, a muerte.... les cames pareix que responguen, i seguisc tirant, comencem a fer grupet.
Ixe grupet sembla ser bò, ja que hi ha prou gent que entra a col.laborar, i poc a poc anem arrimant.nos a la gent de davant, altre grup amb unes 15 unitats... a lo llunyà puc distinguir, la equipació del Suheca.com , del Sato, i un altre de Cullera.
Ens apropem fins que aconseguim ajuntar.nos. En ixe moment, tire cap avant a saludar al Sato i a l'altre de Cullera , que resultava ser el presi Paco.
En ixe moment, tire del grup... estava crescut, com crescuda, començava a ficar.se la carretera.
La meva alegria duraria uns quants km's més i prou... a l'estar a cua de grup... recuperant.me de l'esforç, el grup comença a tensar.se, i pel mig, no aguanten el ritme, total que comença a partir.se, jo tire, però és impossible, van escapant.se davant els meus ulls i no puc fer res.... aguante la distància, i en mi aguanten dos més, un de Correcaminos i altre de Puçol... pregunte, al ser de la zona, si hi ha molta més pujada, i em diuen que no... q és fins on acaba, després ja es tot terreny favorable.... CAGUEN LA PU...., per no res....
Veig la diferència , que ens porten quan giren cap al terreny favorable, conte... uns 30'', bé, anem a tirar a muerte, encara que és dificil.
Ens fiquem els tres a tirar, superben organitzats, va donar gust fer este tros en ells. Per segona volta el Compact se me queda menut, i toca tirar de cadència per anar a més. Arribem a una zona plana, i amb aire, ens agarren per darrere uns 5 triatletes... per davant no es veuen a prop.
Els qui venen , no dona un relevo con toca.... son verdaders "hachazos" els que peguen.... total per a no seguir, em trobe més fort que la resta, i estic per pegar jo una tocata, i deixar.me'ls, però no........ seria un suicidi, per a la carrera a peu, aixi que aguante cada envestida, i cada volta som menos gent al grupet.
Arribant a Canet, torne a vore a lo lluny un taronja Suheca.com, i dic... ehhh??? serà el Sato??? i clar, era l'únic q podia ser... (després em comenta que li havia entrat un pajarón.
El tenim propet ,però ja estem a boxes. Maria m'ho confirma "Sergio acaba d'entrar", faig transició ràpida, i comence a mirar cares en el circuit a peu.
Vaig a bon ritme i les cames responen.... maremeua, com pot ser açò? Aprete una miqueta més, veig q vaig acurtant respecte a Paco, i Sergio, va traguent.me diferència, però tampoc a tan gran pas...
Veig pasar a Nacho, després a Nuria, a Angels (maremeuaaaaaaa com va esta, està que se n'ix, amb esguince i tot)... a Pau, a Sergio, a Paco que cada volta el tinc més a prop. Pase el km 6 i les sensacions son bones, vaig en companyia d'un xic de mono roig, que comença a preguntar.me coses, i jo sense fer.li massa cas. Agarrem un grupet de prou gent, i este xic es queda en ells, em motive, i aprete mitja rosca més.
Pase el 8, i em done conter, que sobre estar ahi, ja no vaig a agarrar a Paco, les forces ja van justes, però seguisc al mateix ritme.
Al km 9, agarre a Àngels, ara si, ja algo tocada, però superbé, l'anime, tirant.li aigua... em pregunta que queda, i li dic q 1km... i em diu.... " Asoles???", i jo " va.... corre tranquila que per darrere no et vé ningú"
Queden 200m, i ho torna a preguntar, i ja ... no queda res. Entrem junts a meta, i ens felicitem. Ara toca recuperar. Saludem al Sato, a Pau, i molta més gent que ens trobem en postmeta.
Gran prova, i grans resultats. Personalment, he fet una setmana molt bona, i pense que ara ja sols queda rematar algunes faenetes, però la base ja està més que ficada.

dimecres, 12 de maig del 2010

Pensant en AIA!!!

No hi ha dia que no me'n recorde d'ella,,,,, ufff, ja queda menys per a vore'ns.


Felicitats Marteta!!!

La més menuda de la Gruppeta, hui complix 19 ANYS!!! (qui els pillara), tot i que no acostuma a entrenar amb nosaltres, està enterada de tot el que pasa, i va a fer el seu debut triatlètic a Cullera. Esperem que totes les seves companyes , la sàpiguen acompanyar en els nervis de la primera prova.
MOLTES FELICITATS.

dilluns, 10 de maig del 2010

Setmana Clau per a Zarauz!


Doncs si, encara queda prou per al meu esdeveniment de l'any, però... aquesta és la setmana clau. Una setmana , on l'augment de volum i de qualitat va ser considerable.

Tal i com cauen la resta de setmanes, i de finde's, este va a ser el més important de tot l'entrenament.

Ja hui , he començat en una bona sesió de gimnàs, on he volgut potenciar els meus membres superiors i enfortir el meu tronc.

Sesions de natació, correr, i de cara al divendres i dissabte, molta bici, per a acabar d'arrodonir la setmana, "machaque" en Canet... un tri olimpic, on pense anar a acabar de cansar.me de veritat... o siga a rebentar.

Després ja ens quedaran altres setmanes , on potenciarem , les qualitats més fluixes que puga tindre, en este moment pense que la bici.

Així que... ànim a tope, i tot preparat per a aguantar bé la setmana.

dissabte, 8 de maig del 2010

Esteve's birthday


No podia acabar el dia sense felicitar públicament a "Anaeróbico" Pedrós, el Rei de la serie curta!!!
Per molts anys donant guerra.... FELICITATS!!