VOLTA A PEU A SUECA 2009

Baix una forta calor, es va celebrar aquest passat diumenge, 25 d'octubre, la 22ª volta a peu a Sueca. Organitzada, pel club Peus Quets, aquest any , constava d'alguns metres menys, i canviava una mica el circuït.
Com era d'esperar un gran nombre de membres de la Gruppeta, van fer acte de presència, per a competir, o simplement per a ser partíceps, d'aquesta manifestació esportiva que va recollir més de 900 atletes en la seva prova adulta. Anteriorment, xiquets, de tots els racons de la província , van fer les delícies dels espectadors, vegent.los trotar per damunt de la Pista Antonio Pando, molts d'ells amb una vertadera tècnica depurada, la qual envejava a cada pas que feien.

En quant a la cursa, després de fer el rigurós calfament, quant entrem a la pista ens donem conter que ja hi havia prou gent a la línea d'eixida. Per tant eixim retrasats. Anem els primers km's junts, Esteve i jo, encara que ja m'ha dit que ell aguantarà fins on puga.
Comencem a remuntar i a remuntar, pasem el km 2, i ja vaig vegent a gent que està a un nivell semblant al meu. Quan arribe al tunel em done conter que Esteve ja no vé, em mantinc amb un xic de Sueca, el qual porta un ritme suportable per a mi.
Entrem per dins del poble, i encara que hi ha gent, tampoc és apoteòsic... Sueca com sempre decebent en aquest aspecte. Pase pel carrer Sequial, aci tinc a prous coneguts que animen, m'emocione i fique un puntet més.
Vaig ja de tornada, i al girar cap al tunel, busque entre la gent a vore si conec a algú. A les primeres a Angels i Lara, després a Neus, Julian , Maribel, Emili, Enrique i Maria... i axina a molta més gent.
Pasem el km 6, i ens dirigim cap a la part nova de la carrera, eixim a la carretera de les Palmeres. Aci, em dixe al xic de Sueca, i fique un ritme més fortet... comence a adelantar a gent, fins que em trobe amb Jose Mariner, i altres dos xics de Sueca, també em pasen el meu cosí Fran i Sergi Baixauli. Intente anar en ells, però sé que si seguisc a ixe ritme em pot pasar factura. Em quede en Mariner. Pasem per la piscina i ens mirem, decidim aumentar el ritme. Tenim ahi davant als dos que ens han passat, però una mica dificil per a agarrar.los.
Entrem a la pista, i arreem uns ultims 200m en plan Bolt i Powell, casi els agarrem, però la carrera ha segut bona.
Deixem el xip, i ens trobem amb els vertaders galgos, Sergio, Valentí , Cristian , Vicent, Santi.... ufff, quan de crack.
Poc a poc , van arribant la resta, tots amb la mateixa sensació d'agobio i calor...
Com es sol dir... ja en tenim una més.