dimarts, 15 de desembre del 2009

Assamblea 2009 - Federació


El passat cap de setmana vaig estar enclaustrat al Marriot - Spa - La Sella, de la Xara, al costat de Denia. Un lloc envejable , per a tractar el futur del nostre esport.

Divendres, vam tindre junta directiva, on tractarem aspectes de tot tipus. Entre altres les decisions d'on van a ser els campionat autonòmics.

En aquest any, el de duatló se'n va a terres alacantines, fins a Almoradí, un poble que al club no ens porta massa bons records, però , tot va passant i segurament portarem equipet.

En quant al de triatló, serà a Canet d'En Berenguer, el qual estrena circuït i distància, ja que serà olímpic.

Dissabte, vam tindre reunió d'organitzadors, on el DLD i el NDS, van ser dels més sonats de la matinal. Després a l'Assamblea, es van decidir altres aspectes, com per exemple el de la Selecció Autonòmica, on canvia la forma de la gent que vullga anar, portant sols a la gent que tinga interés de fer.lo i que estiga dins del top20 nacional, aixina doncs es reduirà una partida completament deficitaria per a la federació, ja que cada any estava costant uns 8500€, i a canvi sols es rebien 750€ per part de la conselleria.


En quant a la gala, vam estar ben acompanyats, i vam arreplegar els premis dels nostres campions, Nuria, Raquel, Angels, Vicent Jornet, Rosa Sansaloni..., va estar present el triatleta Francesc Godoy, amb el qui vaig poder xarrar una estona, sorprenent.me degut a que la seva avia paterna era de Sueca, de cognom Mulet.

Cap a la vesprada, i després de perdre l'avió, vam poder gaudir de la presència del grandissim Javi Gomez Noya.

dijous, 12 de novembre del 2009

Temps de il.lusions...

En esta época de pre-temporada, el cap no para de pensar en els nous projectes, en les noves proves i com no en les noves il.lusions.
Mires calendaris, mires les dates de les proves, mires les obligacions familiars, laborals i acadèmiques, per tal de confeccionar la fulla de ruta que ha de portar.te a gaudir de l'esport i a traure.li el millor partit al teu cos.

Com a entrenador, m'agrada molt contar setmanes, vore sobretot, les setmanes que tinc de descans, per a mi, els més importants, i vore , coneguent cada cos, en quines opcions pots arribar a ixes proves. Per a enguany, de moment amb moltes planificacions i objectius al cap.

Però com a esportiste, de moment tinc el.legides dos proves, de principi de temporada, per anara obrint boca, de cara a les importants. Dos nous reptes en tots els sentits.
El tri d'hivern d'Ansó, i la Marató de València.
El primer, porte uns quants anys fent la intentona, i no per unes coses o altres, al final no he conseguit anar mai. Aquest pareix que siga l'any , pq la companyia és bona, i amb ganes.
Quan estava estudiant a Madrid, vaig anar una vegada de voluntari a la Marató Mil.lenium de Madrid. Vegent als esportistes, vaig vore la mitja d'edat dels qui participaven. Després, consultant altres fonts, de diferents maratons, vaig vore que la gran part dels participants més bons, estaven entre els 32-36 anys. Per aquella entonces, veia que la marató era una aberració esportiva, i em vaig prometre, que fins que no tinguera 33 anys, no ho provaria. L'altre dia , repasant la meva memòria històrica, em va vindre ixa nostàlgia, i encara que la motivació fins ara , no anava per a res amb la marató, sols per ixe punt tendre, vaig a participar en esta edició de la Marató de València. La meva intenció no és ni molt més fer, cap prova èpica, no tinc ganes de pegar.me la gran pallisa, entrenant "com cal" per a fer la marató. Vaig a agarrar.m'ho en més relax, com a un entrenament de fons per a futures proves de llarga, sabent , q todo suma, però d'una manera controlada. No vullc dir en açò, q vaja a rodar.la i au, no, no és per a res el meu estil, quan faig una prova d'aquestes, tinc com a exemple Set Aigües, q vaig anar per acompanyar, però que una vegada allí em vaig ficar "el mono de faena".
Així que , d'estes i altres històries , espere alimentar.me i alimentar.nos, durant el 2010.

Grande Gruppeta!!!

dimarts, 3 de novembre del 2009

Donde estas Raulin???

Ja feiem , fa temps una comparativa similar, amb l'actitud d'Àngels, ara ... el nostre company Raul, envía aquesta imatge aclaridora... enhorabona Raul.




dilluns, 2 de novembre del 2009

duatló de XEST, el circuït i els elements...


Quina emoció al vore.mos tots al lloc habitual d'eixida. El meu ritual com sempre, besos per a elles, abrasos per a ells... Tot anava perfecte i tots il.lusionats. el gran Julian, algo nervioset, però normal tratant.se del seu debut.

Arribem al circuït, aparquem sent els més xulos de tots. Davant la entrada, jejeje.

De seguida anem a pels dorsals, i ens donen la samarreta de la prova... molt xula, li promet a Julian que si acaba la prova, li la regale, ja que la seua, anava a dedicar.li.la a la seua senyora... ben fet!!

Anem a per les bicis, i traguem les KUOTA... els de Cullera flipen! sobretot l'amo d'una de veritat... Ens fem fotos de rigor, i entrem cap a boxes. Calfem i ens dirigim cap a l'eixida.

Allí ens desitgem sort, i salut. Avisem a Julian de que la gent ixirà disparada, i ... aixi va ser. Nosaltres (Toni , Julian i jo) ixim amb calma i diguent animalaes. Peguem la primera volta i decidim aplicar un poc més de velocitat. Per davant, Sergio, anava amb un grup cadavanter, i Raul en companyia de tots els cullerots, fent mal. En quant a les xiques, eixien una mica darrere de mosatros. En la primera volta ens pasa Raquel, en companyia de Rosa i algunes xiques més.

Maribel anava de menys a més, estant atenta a tot el que pasava.

En la bici, Toni és el que tira en el nostre tercet... porta un ritme molt bò, i de vegades li tenim que dir que aminore, ja que s'enrrocina massa. No pasem a cap de la Gruppeta , ni ens pasen, així que no tenim referències ciclístiques. Si vegem al pobre d'Alfredo, tirat en la segona recta...

Quan pasem per la graderia, sentim les veus de les nostres supporters, Angels , Lara i Maria.

Baixem de la bici, i ens queden sols 2,5km, Julian va sencer, i sabem que pot acabar en garanties.

Agarrem aigua, i ens fiquem mans en l'obra, a bon ritme anem acabant el duatló. Els últims metres son tots de cel.lebració, i de rises. A la fi, ja tenim a Julian com a finisher.

Vegem després entrar a Raquel, que junt a Rosa, es van equivocar, i van pegar una volta més... Després Maybel, feta tota una duatleta, entrava sobraiiiisssima i amb bones sensacions....Gran prova Maybel.

Per davant, Sergio i Raulin, havien fet la seva feina.


Per a quant les següents proves? .... Raul en té una propet... ara a vore les proves de 2010.

divendres, 30 d’octubre del 2009

previo du Xest ... i el debut de Julian!!!

Este proper dissabte es cel.lebra el duatló de Xest, al circuït Ricardo Tormo. Fins allí de la Gruppeta, ens desplaçarem Toni, un servidor, Raul, Raquel, Maybel, Sergio, i el gran debut del nostre company Julian.
Julian arriba en un bon moment de forma, i amb la seguretat de poder completar en perfectes condicions les distàncies en joc. Per a afrontar aquest repte, gaudirà de l'acompanyament del gran Toni Pedrós i de un servidor.
A la fi seran uns 250 participants els que es voran per Xest, amb 25 dones en línea d'eixida.... Q calfen els motors...

dimecres, 28 d’octubre del 2009

VOLTA A PEU A SUECA 2009

Baix una forta calor, es va celebrar aquest passat diumenge, 25 d'octubre, la 22ª volta a peu a Sueca. Organitzada, pel club Peus Quets, aquest any , constava d'alguns metres menys, i canviava una mica el circuït.
Com era d'esperar un gran nombre de membres de la Gruppeta, van fer acte de presència, per a competir, o simplement per a ser partíceps, d'aquesta manifestació esportiva que va recollir més de 900 atletes en la seva prova adulta. Anteriorment, xiquets, de tots els racons de la província , van fer les delícies dels espectadors, vegent.los trotar per damunt de la Pista Antonio Pando, molts d'ells amb una vertadera tècnica depurada, la qual envejava a cada pas que feien.

En quant a la cursa, després de fer el rigurós calfament, quant entrem a la pista ens donem conter que ja hi havia prou gent a la línea d'eixida. Per tant eixim retrasats. Anem els primers km's junts, Esteve i jo, encara que ja m'ha dit que ell aguantarà fins on puga.
Comencem a remuntar i a remuntar, pasem el km 2, i ja vaig vegent a gent que està a un nivell semblant al meu. Quan arribe al tunel em done conter que Esteve ja no vé, em mantinc amb un xic de Sueca, el qual porta un ritme suportable per a mi.
Entrem per dins del poble, i encara que hi ha gent, tampoc és apoteòsic... Sueca com sempre decebent en aquest aspecte. Pase pel carrer Sequial, aci tinc a prous coneguts que animen, m'emocione i fique un puntet més.
Vaig ja de tornada, i al girar cap al tunel, busque entre la gent a vore si conec a algú. A les primeres a Angels i Lara, després a Neus, Julian , Maribel, Emili, Enrique i Maria... i axina a molta més gent.
Pasem el km 6, i ens dirigim cap a la part nova de la carrera, eixim a la carretera de les Palmeres. Aci, em dixe al xic de Sueca, i fique un ritme més fortet... comence a adelantar a gent, fins que em trobe amb Jose Mariner, i altres dos xics de Sueca, també em pasen el meu cosí Fran i Sergi Baixauli. Intente anar en ells, però sé que si seguisc a ixe ritme em pot pasar factura. Em quede en Mariner. Pasem per la piscina i ens mirem, decidim aumentar el ritme. Tenim ahi davant als dos que ens han passat, però una mica dificil per a agarrar.los.
Entrem a la pista, i arreem uns ultims 200m en plan Bolt i Powell, casi els agarrem, però la carrera ha segut bona.
Deixem el xip, i ens trobem amb els vertaders galgos, Sergio, Valentí , Cristian , Vicent, Santi.... ufff, quan de crack.
Poc a poc , van arribant la resta, tots amb la mateixa sensació d'agobio i calor...
Com es sol dir... ja en tenim una més.

divendres, 23 d’octubre del 2009

Enhorabona AMPARO

Per fi!!!!, a la nostra companya Amparo Muñoz, li han adjudicat plaça, al poble d'Aiguamúrcia... a uns 45 km's de Tarragona.
En un principi és una substitució fins el 8 de novembre, però segur que o s'allarga, o serà un no parar...
Enhorabona Amparo , ens alegrem moltisssssssim.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

TÈCNICA DE CARRERA A PEU.

Pensant en la tècnica de carrera a peu, aci vos dixe un vídeo , que parla prou bé del que es preten.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

VOLTA A PEU CULLERA... I ARA SI... FINAL DE TEMPORADA



ARA SI...HEM ACABAT TEMPORADA, jejejeje.... això que pareixia algo llunyà , ja ha passat. Ens quedaven dos xiques per acabar temporada, i ahir ho realitzaren. Per una banda Maybel, que des del moment de calfament ja la cridaven per megafonia i tot... La sollanera, va baixar el seu temps de l'any passat amb uns 6-7' de diferència, una vertadera barbaritat.

Per altra banda la Rosado, que s'enfrontava a la seua carrera més llarga... i l'acabà amb bonissimes sensacions. Sempre acompanyada pel míster, i des del km 5 pel gran Toni el Favarero, fent la feina bruta , d'augmentar el ritme que portaven des del principi, sense desgastar a Maria. També es va unir el Poll amb la bici, des de la pujada del Collao, i sempre donant.li bons consells.


Però si hem de destacar a una persona, per la seva prova, i pels resultats, ixa és Raquel. Volia ser profeta en la seua terra, i ho va aconseguir. Sense estar al nivell més alt, va fer una grandíssima carrera. Va aconseguir el tercer lloc de la general.


En quant als xics, doncs a més dels acompanyants Toni i Jose, Esteve es va limitar a acompanyar a Raquel, intentant que no es desmadrara massa. Mentre Raul, acabava a bon ritme i content de la seva carrera.


En tot moment vam tindre el suport, tant de Lara, Angels, Santi, i Julian i Eva.

...................................................................................................................


Per a acabar, la Gruppeta va tindre una gran sorpresa amb el míster, el qual es va emocionar moltissssim, i no va poder casi ni llegir la carteta que li havien escrit.

Tot açò acompanyat d'unes xulisssimes ulleres de sol esportives.


MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!


dimarts, 13 d’octubre del 2009

COMENÇAMENT TEMPORADA 2009/2010

Hui a les 20:15, comencem la temporada 2009/2010. Ens vegem a l'Estadi Antonio Puchades, amb una suau sesió de carrera a peu.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

MITJA MARATÓ DEL MATERAL...I ACABAMENT DE TEMPORADA...




Dissabte 3 d'octubre, després d'haver passat, unes 5 voltes pel W.C. , a les 16:05, pasen a per mi, el mestre Julian i el crack Toni Pedrós. La meva cara reflectia tensió i nerviosisme... m'encanta estar aixina, damunt m'havia ficat presió...lo millor per a que una carrera t'isca una merda.



Anant cap a Sueca Parc, casi tenim un colp, però, van estar tots prou fins de reflexos.



Arribem a Sueca Parc , i anem a arreplegar els dorsals. Saludem a la resta de gent i a alguns companys del club. La speaker, Amparo, per coneixences, em diu que explique el recorregut, tal i com puc, i sense fer botiges, el dic.



Ens preparem al cotxe de Toni, que si vaselina, que si Radiosalil, que si voltaren...alcohols... ufff, mala rebotica. Apareixen Raul, Raquel , Esteve... i aixina , aixina , fins que ens fem una foto per al recordatori...








... Sols tinc ganes de calfar, i li dic a Esteve que és hora de moure. El pulsometre em marca, massa alt!!! normal, estic histèric. Vegem a Maybel i a Emili, i els demane aigua, tinc molta calor... millor dit, FA MOLTA CALOR... malament.


Peguem voltes pel parc comercial, i anem vegent a tots els participants.


Queden 5 minuts, i ens acostem cap a l'eixida, em falta vore al Poll, perque a Sergio l'he trobat a última hora.


En l'eixida, vegem a Angels, a Lara, als meus nebots, a Toni Relacions,,, bueno, un fum de gent.


Ens dessitgem sort, i a línea d'eixida... molts lobos per aci!!! Podem ficar.nos cap avant sense problemes.


Donen l'eixida, i ahi estem, per fi correguents en la mitja, l'any passat em va ser impossible acudir , per motius de salut, però ara si , aci estic.


Esteve i jo eixim junts, fique un ritme còmode, encara que algo ràpid, però bueno, vullc pasar el primer km per tindre referències.


Al cantó de la Ronda del Borx en el carrer Valencia, veig als meus pares... em xillen...


Pasem el km 1 , i marque 3:55... bé, ara a tranquilitzar.nos...


Arribant al carrer Sequial veig a Marieta, i a Mónica, m'escore, per a que ens puguen fer foto.


Seguim junts Esteve i jo, per davant veig a Alfredo i a Vicent, però millor ni intentar.ho... a la marxeta, que es bona.


Pel carrer la punta pasem el km 2, al mateix temps que m'agarra Sergio, marque 4:20, ufff, com pot ser açò?


Vaig amb Sergio, però està traguent.me de punt, li dic que no es desbarate... i piquem el tercer en 4:32, malament, açò se'n va de mare, i damunt he perdut tota la finura del primer km. Vaig mal, molt mal, i la Ronda Bernat Alinyo, la rda Pais Valencià i la carretera... se me fan llarguiiiiiiiisims. Sols tinc ganes de beure ... i de parar. Pasem pel Llopis, i ahi estan totes les xiques animant...els dic que no, q no vaig...


Pasem per la rotondeeta de Sueca Parc, i allí la family... un de l'organització ens diu, que ..."sols vos queden 16 km's... agonitze"


Enfilem cap al riu, demanant per favor, que fera més fresqueta... i una MERDA, més calor impossible. Veig que Cristian s'ha arretirat... bueno... per lo menos algú més fotut que jo hi ha.


Sobre el km 10, ens agarren Ramón Monjo, i Pascual, és ahi, quan em recupere, i em fique al seu ritme... és molt bò per a mi, vaig supercòmode, molt còmode, massa diria jo.


És en ixe moment quant veig que Ramón va patint, i Sergio incrementa algo el ritme, el seguim Pascual i jo, i ens dixem a Ramón. M'anime, perque en les últimes proves sempre ha quedat per davant de mi.


Sergio tira i tira, mentre que vaig diguent.li que pare, en nombroses ocasions, i ell... "apreta les dents"...


Sobre el km 13 vaig crescut, i li demane a Sergio q tire... (pa q collons li hauré dit res... pense en ixe moment). Ens dixem a Pascual, i seguim sols, uns metres més avant, senc una respiració coneguda... com Sergio anava girant.se (jo no podia ni això), li dic que si per darrer vé el Poll... AFIRMATIU...


Enrique ens diu de desgraciats en amunt, jejejeje... jo estic pasanto realment mal en estos moments, no haguera tingut que tirar, però al menys volia intentar pasar alguns km's ràpids per si agarrava ritme i baixar el temps... però era impossible.


Pel km 15 a Enrique el portem a la vista, i Sergio tot sobrat, em demana que aprete, però vaig desfondat per complet, i tinc forces per a mantindrem dret i aguantar un ritme de4'40 més o menys. Per sort, pareix que la resta està igual o pitjor, perque als qui portem davant, no se'n van, i els qui venen per darrere no ens agarren.


Ho pase fatal, sobre el 18, no puc més, i encara que m'anime a mi mateix, no puc... en el 19'5 m'agarra altra volta Pascual, i m'acople en ell, ens mirem, i ens donem una tregua,.,, anem a acabar açò com siga, i sense guerres.


Últim km... per fi,,, ens animem mútuament, ja vegem a gent,,, entrem dins del Sueca Parc, i la recta la disfrutem, no portem a cap per darrere, així que entrem tranquils, saludant i gaudint-


1h35', temps discret, però era el que podia fer.


A la fi, el 40 de la general, i el segon faller per darrere de Valentí... primer podi de la meua "carrera" esportiva.



Ara faltava esperar a la resta de compis, en especial al nostre Julian... les notícies pel km 5, eren bones, però en una prova tan llarga no saps mai com es pot acabar.

Ens enterem q Raul si que ha abandonat... poc descans per al cos, ha segut el motiu.

Esteve entra algo fastidiat en mala cara i amb fred. Passat ja de temporada, ara sol queda recuperar al cos. Ens diu que Emili ha tengut molesties, i es quedava per darrere, posiblement amb companyia del Juli.

Vegem arribar a Toni... sense Julian, i ens conta tota la història.

Tots esperem, nerviosos, volem vore.lo arribar... per fi, vegem als dos homes de negre... SIIIII, son ells, tant Emili com Julian. Se li veu mala cara, però tots ens alegrem moltísssim, i la veritat m'emocione. En la primera temporada, pedestre-triatlètica, el xicon s'ha cascat Sèt Aigües, i la mitja marató... quan en febrer, no podia ni seguir.nos fins el Polígon... bestial.

M'arrime a l'avituallament, per a felicitar.lo, s'ho mereix.


Així pues...xiquets... temporada pasada, sols ens queden Raquel , Maybel i la Rosado "en liza" fins a Cullera.


Per a mi, ha segut tot un plaer el poder estar al vostre costat aquest any. He deprés moltissimes coses, i he creat un vincle molt especial amb tots vosaltres. Gràcies per la confiança, i per la il.lusió que heu depositat en mi.

He segut molt feliç.

dijous, 1 d’octubre del 2009

CRÒNICA DE SANTA POLA... per Raul Cerveró





El passat dissabte es va celebrar el Duatló-cross de Santa Pola, un dels duatlons més multitudinaris d´ Espanya i el qual m´he estat preparant amb molta il·lusió tot l´estiu. Doncs bé, a les 10: 00 del matí erem 1100 els duatletes que esperavem ansiosos l´eixida, entre ells, un company del nostre club, Xavi Soler (qui anava representant a la selecció valenciana), a més de dos representants del Club triatló Cullera: el meu germà, Juanet i Paco Selfa.

Es dona la eixida i… mare meua! això semblaven falles: coets, serpentina, música, les grades a tope… la veritat, un ambient impresionant.
Al llarg dels primers 5 km em trobe molt be,arrive a boxes en 21:56 a 4¨29 el km i molt bones sensacions, transició i agafe la BTT, per començar em trobe amb la 1ª pujada que ens porta direcció al castell, 1 km prou empinat d´asfalt, i després unes quantes pistes. Poc a poc la cosa va complicant – se, ja que la plutja comença a fer acte de presencia, plou com si anara a acabar – se el mon, inclús pedrega, podreu imaginar: tot un xarco, ulleres empanyades...,i els camins tambe van complicant-se resultant mes tecnics, però content, ja que tarde 1h, havent realitzat el circuit a una mitja de 19 km/h. Baixe de la bici, transició passada per aigua (ja que el caixo on es trovaben les sabates i les sabates incloses estaven amb tres dits d´ aigua) comence a correr i em trobe bastant còmode, els 3 km els realitze en 13:47 a 4¨45 i amb sensacions mol bones, a la fi, arrive a Meta amb 1h 38 ´´i en la posicio 584, i … content, molt content, d´haver acabat aquest duatló malgrat totes les “adversitats “ climatològiques amb les que ens vam trobar, el any que be a intentar millorar-lo.

L´altre company del nostre club, Xavi (selecció, jejeje), acava amb un temps de 1h 28´´, en la posició 271.

I en quant als triatletes de Cullera, destacar un molt bon temps aconseguit per Paco Selfa, qui va acabar amb un temps de 1h 26´´, i el gran Juanet que va recuperant-se poc a poc arrivant a meta en 1 h 46´.

Molt content amb els resultats, res a vore amb un duatló de carretera, per a mi són més divertits i durs els de muntanya. Per últim, donar- li les gràcies al misster per la millora que he tingut i pels seus ànims, moltes gràcies mister!!

PREVIO MITJA MARATÓ MATERAL

A falta de dos dies per a la Mitja Marató del Materal, els ànims i els nervis estan a flor de pell. El dissabte, la gent de la Gruppeta que particia a la mitja, té molts objectius concrets. Per una banda Enrique Lletí, preparant.se la Marató de Palma de Mallorca, vol vore com està de sensacions. Per altra, es pot formar un tercet Sergio-Jose-Esteve, amb la intenció d'atacar ixa 1h28'32'', que faria que el rècord en mitja de l'any 2000 a Canals de Jose, caiguera, tot depén del dia... encara que l'asunt està difícil, ja que rodar tota la mitja, a 4:10, no es gens fàcil.

I per altra banda, tenim al duet d'última hora, Toni-Julian... este últim amb debut sobre la distància. La prova, sabem que li feia molta il.lusió, i estem superconvençuts de que ho farà perfectament.

Ací vos dixe un vídeo on la gent de la Gruppeta, li dessigem tota mena de sort per a Julian. Un vídeo 100% Primo Productions.

Ànim bonico. HALA JULIAN CR1

dilluns, 28 de setembre del 2009

ROSADO AVISA....

"AQUEST ANY VAIG A PER TOTES"



La recuperada triatleta Maria Rosado, pareix que s'haja acabat d'integrar de nou al món de la competició.


Segons declaracions al nostre company Julian Sáez, Maria afirma que afronta la temporada amb moltes ganes, però això si... s'ha donat conter que la seva fisiologia li permet afrontar les proves de llarga distància amb més garanties que les distàncies sprint.


Pegant un cop d'ull al calendari de triatlons , Rosado, afirma que es veu motivada per a participar en nous reptes i no descarta presentar.se en línea d'eixida del triatló d'Elx.


"... no sé, em mola el rollet este dels acoples i les rodes aerodinàmiques" , afirma Rosado.


Ací , la podem observar en un dels últims entrenaments , on busca la millor posició aerodinàmica, per tal d'agarantir.se un bon parcial ciclista.


Esperem que no es quede en simples afirmacions d'euforisme incontrolat, i pogam gaudir de les seves participacions en proves triatlétiques.

diumenge, 27 de setembre del 2009

Primers contactes amb els patins



Divendres 25 de setembre , aprofitarem per a tindre una presa de contacte amb el que va a ser un dels nous sistemes d'entrenament d'aquesta temporada, es tracta dels patins en línea.


Fins allí les germanes Muñoz, Lara, Angels, Toni, Maria, Maybel i un servidor, van fer unes quantes rodaetes, per anar entrant en materia, tot i que a alguns se'ls veia més solts que a altres.

Oliva, gran final de temporada triatlètic.



Fins a Oliva, la Gruppeta es va acostar, tant esportiva com animadorament. Competien Sato, Toni , Nuria, Angels, Lara i Raquel. I com a supporters, Maybel, Emili, Maria, Raulin, Amparo, i les futuribles, Cris i Marta.


Començaven els xics, mentre que les xiques esparaven, algunes d'elles en cara de "cagaetes"... La mar estava una miqueta picada, així que era qüestió de saber orientar.se.


Quan ixiren tots, ens enfilem cap a l'arribada de l'aigua. Vegem ixir als nostres, entre ells un magnífic parcial de Toni en l'aigua, Sato algo més retrasaet, no feia massa bona cara. Després elles, Àngels es marcava la millor natació de la temporada, Lara la seguia de ben a prop. Raquel i Nuria, feien acte de presència uns minuts després... a tots els esperava , la Puja de Ràfol, i la de Nova`Pego.


A la tornada de la bici, Sato i Toni eixien junts a correr, ja en millor cara, i en ganes de joc. En quant a les xiques, Nuria eixia la primera de les nostres, enfilant el carrer en búsqueda de les que portava per davant. Raquel també remuntava moltes posicions, i pasava per davant de nosaltres. Àngels seguia al seu ritme i Lara, abaixava amb algo de flato.


A la fi, magnífica remuntada de Núria, que aconseguia ficar.se en la segona posició. Sato era el primer dels xics-gruppeta en entrar, amb un bon parcial a peu. Toni entrava molt content, per no notar les molesties que ha tengut durant la temporada.


Raquel seguia amb una molt bona marxa remuntant i entrant en el seté lloc. Angels arribava contenta, al lloc 10, i fent la 1ª sub23. I Lari, tornava a la competició triatlètica amb la posició 12, d'aquest exigent triatló, enhorabona per a tots.




Per a acabar , ferem el tradicional dinar d'Oliva, on tots van fer podi.

dilluns, 14 de setembre del 2009

Raquel Pérez conquista França.

No es pot dir d'altra manera, la nostra Raquel ha fet un debut en mitja distància, que ja l'haguera volgut jo per a mi. Tot lo atrotinà i nerviosa que sembla fora de la competició, dins pareixia altra completament diferent, vaig poder gaudir durant 10km de carrera a peu de la seva companyia, i em va sorpendre enorme i gratament, pel seu comportament i per lo sobrà que anava.

... Tot comença el divendres, a les 6 del matí, quan Esteve pasa a per mi, i ens dirigim al Mercadona nou, on haviem quedat amb Pedro Serra i Miguel el de Cullera. Quan arribem allí, els conte les "anecdotes" de Raquel, deixant.se neopré i llicència... i com a qui es burla el dimoni li furga...jo m'havia deixat les sabates de la bici, menos mal que em doní conter aci en Sueca.

El viatge es fà bé, i arribem a San Juan de Luz, sobre les 14:30. A l'hotel ens trobem amb Raquel i Raul. Ens saludem i a dinar. Siesta, i a pel dorsal, ja vestits de corredors, per a anar a activar les cames. Arrepleguem dorsals al poliesportiu municipal, i a Raquel li donen el dorsal nº 4, jejeje, tot una responsabilitat, com li vam recalcar una i mil voltes. Ens regalen uns calcetinets amb la "ikurriña", jo m'emocione i tot, açò pals entrenes va a ser masa.
Ixim a rodar, i ens dirigim cap a la mar, per vore la platja... quina pasada, una bahia gran, amb espigó al mig, per a que rebenten les ones. Pareix que faça bona mar. Vegem també un gimnàs a peu de platja... superideal.
Tornem a l'hotel , sopem i peguem una volta, sent conscients de que al dia següent no hi ha que matinar, ja que l'eixida és a les 12:30h. Pasem per boxes, per vore com va el muntatge , i la veritat aci son de lo més austers i simples, però al menys a mi no en sorprenen gens, degut a lo viscut a Zarauz.
Ja a l'hotel , i com que no tenia son, comence a ficar els dorsals, que ens han donat. Després TV, i a dormir.

Al matí ens vegem a les 9:30 al xicotet bar que hi ha a l'hotel , hi ha que agarrar forces i fem un gran desdejuni, de totes formes, ens preparem uns entrepans de xoco, per a abans de la carrera.
Ja amb tot el material preparat, cap a les 11:30 ens dirigim a boxes. Som dels primers, i ens fiquem en la cua, per a entrar a boxes. Els del tri sprint, ja estan arreplegant les bicis. L'oratge és bò, sense masa calor, però amb algun nuvol. Vegem que ací, es porten de tot per a entrar a boxes, i quan dic " de tot" és de tot... vam vore, maletons inmensos, amb ferramentes per a la bici, roba...jo que sé, " de tot" , i això és queda en boxes. La veritat m'agrada més el sistema que tenim aci, on en boxes està tot més net. Podiem tindre tovallola,motxila, tot, ahi...
Una vegada preparat el lloc de boxes, ens dirigim a Raul i ens fem una foto tots junts. Enfilem cap a la mar, i ... algo picada es troba. Preguntem per allí a la gent, com és el circuit, ja que no el tenim massa clar. Es tracta de dos voltes a un rectangle... jo el veig llarguisssssiiiiiiimmmmm, en fi...
Anem cap a l'eixida, i li dic a Raquel que s'ajunte amb les xiques que parlen castellà, unes vasques, crec que eren, i que al menys aixina, pot fer pinya per si diuen algo que no entenguera.
Les xiques ixen, i nosaltres... 5' després. Eixida, bruta, amb colçaes, pataes i de tot, me'n vaig emportar per tots els llocs, però... és el que hi ha. La veritat es que se me va fer llarguisima la natació, i no em vaig trobar massa comode. A l'eixida de la primera volta, mire el crono i porte 25' per als primers 1250m. La segon algo més relaxada, nade millor, però aixina i tot, llarg... surt de l'aigua, i 52', bé, em gire, i encara queda prou gent a la mar.
A l'entrada de boxes, Raul amb la càmera, li pregunte per Raquel, i em diu que està per davant... biennnn!!!!
Faig transició ràpida i tire fort en la bici durant els primers km's. Tot và amb suau pujada, però el vent ens afavorix, i fà que rode, per dalt de 30 tot el rato. Al km 5 pase a Raquel, la veig superbé i m'emocione... la cride i li dic que està fent.ho de p... mare. Ella es riu, i els qui estan al seu alrededor també.... idioma internacional ,jejejeje.
Al km 20, ja canvia tot, comença el terreny trencacames, done gràcies a agarrar la bici convencional i no la cabra, ja que hi ha que jugar amb el canvi, infinitat de voltes. Em trobe còmode, sense que em coste molt les pujades, i es que el "compact" funciona a les mil maravelles. Al km 30, intente acoplar.me altra volta, i el acople s'afluixa, i estic apunt de pegar.me tal gran tonya, que m'asuste moltissim. Al menys, no toca amb la roda, però els triatletes que pasaven o que pasava, em senyalaven a l'acople... com si no ho sabera...
Al km 50, em note cansaet, i es que el costipat comença a fer de les seues, sabia que tenia que eixir però no em pensava que tan pronte. Sols volia arribar al 60, perque sabia que era de tornada, i picava cap a baix. Arriba al 60... però l'aire que fà, es pitjor, que qualsevol costera... es fa dur rodar.... em pasen uns quants e intente agarrar referències... però és impossible, vaig molt cansat, i el cap em fa mal... pense en que quan arribe a boxes ho dixe estar, hui no tinc ganes de patir més.
Arribe a boxes, veig a Raul, i li faig amb el cap una negació... no em trobe. Dixe la bici, i em tire en terra uns instants... em fique els calcetins, i les esportives... m'alce... encara no sé ni com, i comence a trotar.
No agarre ritme de carrera, estic fora del que havia pensat correr. Em pesen les cames, la panxa revolicà, i el cap apunt d'explotar. A banda m'entren freds, calors... bufff.
Cap al km 2 de carrera, m'entren unes ganes loques de pixar, i veig uns arbres tentadors... em despase el mono, i descanse... quan torne a la carrera... SORPRESA!!!! Raquelin que ja està correguents,,, ara si que estic aborronat, però d'emoció. M'alegre moltissim i em fique amb ella... em conta que và bé i la veritat és que el ritme que porta és molt bò. Anem xarrant i en una de les revoltes, em diu que vol anar al wc. Preguntem a unes xiques que hi han donant gometes, i entra al wc. M'espere allí fora, mentre em banye el cap a una manguera que havia ficat la organització.
Raquel ix, ja un poc més fresqueta, i seguim corrent a bon ritme. De moment pareix que puc aguantar. Ens creuem amb Pedro, que se'l veu prou sencer. Després ens creuem amb Esteve...amb molt mala cara... ens quedem algo preocupats , ja que ni ens ha saludat.
Al poc, vegem a Miguel, que ja està fent la segona volta, ole que carrerón també del cullerenc.
Raquel i jo seguim corrent, i pasem per boxes, aquest moment es clau, ja que el cos em fà un extrany, i em quede pràcticament clavat. El ritme continuo de Raquel em semblava demoledor, i notava que anaven afluixant.me.se les cames , el cos, en fi... tot.
Cap el km 11, vegent que anava un poc frenant.la, li dic que continue, ella insistix en acompanyar.me, però jo sabia del que em venia damunt... UN CALVARI... i li dic que NO... avant Raquel, avant... en plan "corre Forest, corre". Decidisc amainar la marxa... però ni aixina... quan pase per davant un avituallament, em quede allí, i parle amb les dones, els dic, que no em trobe bé, i que vaig a retirar.me, de fet em lleve el dorsal... i elles, donant.me aigua i platans... i jo demanant.los un llit, o que em porten a meta, jejejee. M'animen m'alce, i seguisc caminant, però als 3 pasos torne a parar... i m'enfronte en un dilema grandissim, per una part, el meu cos no estava bé, i per altra, el fet de vindre de tant lluny, "m'obligava" a almenys acabar, encara que fos caminant... però, el no guanyava, i em torne a llevar el xip i torne cap a les dones de l'avituallament... altra volta m'animent, em diuen que em sente, i que em relaxe... buffff, que mal ho pase.
Total que pasats uns minuts torne a caminar, i pareix que m'agarre... però de nou pare i ja dic que no... però torne a repensar.m'ho , i ja em dic, q per a fer l'imbècil , com estava fent, que seguira caminant i fent km's de carrera.... aixina que seguisc avant, no massa convençut.
Pasa Pedro pel meu costat, i m'anima, però estic per a pocs anims... soles vullc arribar a la manguera on Raquel havia entrat al wc... poc a poc m'anime, i comence a correr. Arribe a la manguera, em refresque i seguisc corrent. Pareix que vaja trobant.me bé, i correc cada volta més depresa. Pase per davant de les xiques de avituallament, m'animen moltissim i seguisc a muerte, pique els km's i vaig sobre 4:20...ufff, maremeua, vaig fort, fort.
Em queden sols 5km, i veig al fons la figura, de Pedro. Al ritme que vaig sé que el puc agarrar, em creue amb Raquel , que li queda sols un km, a mi me'n queden 2 i pico, però vaig superbé.
A l'últim gir, on estava l'ultim avituallament, agarre a Pedro, i em diu de tot, jejejeje. La veritat es que no sé que m'ha passat, però vaig eufòric.
Em junte amb ell i junts creuem meta. MOLT Bé.
Dins ens trobem amb Raquel, ens fundim en un abraç. Ha fet un molt bon treball en esta segona part de la temporada, i ja era hora de que els resultats li ixiren. En Set Aigües ja va demostrar que estava corrent al nivell que ella té, però el que va fer a St Jean de Luz, va més enllà. Enhorabona Raquelín.
Ara tocava esperar a Esteve, la última volta que l'havia vist, ja estava millor i rodava a un ritme ja paregut al que ell sap rodar. Entra en meta, i quan ens troba, el trobem emocionat , s'ho ha pasat mal ,però la recompensa d'entrar en meta i asavorir lo que és ser un "finisher" en estes proves llargues ho val tot. El tragar tanta aigua salada, li ha produït molts gasos en l'estòmag, i no li ha dexat fer una bona bici, i lo pitjor, no li ha dixat menjar res. A la carrera a peu, començà a trobar.se millor i va poder acabar en condicions.

A la fi, tots acabarem que és el que conta en estos tipus de proves. Unes voltes millor i altres excel.lentment...
I ara... fins l'altre repte.

dimecres, 9 de setembre del 2009

PREVIO SAN JUAN DE LUZ



Després d'uns dies sense publicar, tornem a la càrrega, amb el proper objectiu de membres de la gruppeta. Es tracta del triatló de San juan de Luz, al País Basc-Francés.
Aquest triatló, va entrar en la meua retina, en la primera participació a Zarauz. Ens deixaren el folleto informatiu en boxes, i em vaig quedar enamorat. Ara, uns 5 anys després vaig a vore aquesta il.lusió complida.
El fet que Guadalajara caiguera en les mateixes dates , feia que els grups que volien fer algo llarg, optaren per terres manxegues i no franceses.
Però ara, i gràcies a la companyia de Raquel i Esteve, a més dels membres del club, PedroJ, i Miguel , podrem "gaudir" d'aquest tri de distància doble olímpica.
Dels qui anem, doncs... a Esteve el veig pletòric, i pense que està en un estat de forma envejable, sols em fa pòr, que el fet de vores, algo retrasat quan isca de la natació, vullga recurtar distàncies amb la bici, forçant la situació i es creme, i a acabe pagant.ho a la carrera a peu. Així que , espere que vaja en molt de cap.
En quant a Raquel, la valentía per sols plantejar.se una prova amb aquestes distàncies ja ho diu tot. Pot ser , una mica jove per a estes aventures, però estic supersegur, que les distàncies li van com anell al dit. Espere que també tinga coco, i no es desmadre... que guarde sempre forces per al final... i sobretot, que cap dels dos es perga, jejejeje.
En quant a mi, he gaudit molt de l'estiu fent exercici. Després de l'experiència Ironman, prepare esta prova amb molta il.lusió. Els tests fets, a Set Aigües, en carrera a peu, i l'altre dia a Antella i la Ralla del Terme, nadant, em donen molt bones sensacions. En quant a la bici, és una incògnita, potser hauria degut entrenar algo més, però, sincerament no m'abellia. Així que, esperem remar molt a la natació, orientar.me per a no perdre temps entre les boies, i després a la bici, no cremar.me masa.
... En uns dies... les sensacions, les valoracions, i que tal ha estat la ciutat i la organització de San Juan de Luz.
(Al final s'han cobert totes les places, i hauran 500 participants, entre ells 30 dones)



dimarts, 18 d’agost del 2009

...TOTS CONTENTS A SET AIGÜES...


Eixa és la conclusó que es trau després d'haver la "tan treballada" prova. Al final, els fruits dels entrenes han donat els seus resultats i vam vore com tots els membres de la gruppeta q participaren , van acabar.



Després de gaudir de la piscina de Set Aigües, amb bon ambient i amb dinaret de la pasta i posterior bany, ens vam enfilar al cementeri per a canviar.nos.

Esta vegada, si que vam fer un calfament, més o menys com toca, ja que hi havia que estar preparat per a l'esforç q anavem a fer.

10' antes de l'eixida , ja estavem buscant lloc entre la gent, per a no quedar.nos massa lluny. Una vegada donada la eixida, ja enfilavem el primer carrer empinat... era increible vore a tota la gent pujant ixe carrer... ´

Després a buscar la Urbanització... ufff...maremeua... rampes del 22'5%...casi res. Baixada cap al poble, i altra volta pasada per meta, i carrer amunt per buscar la carretera.

En la carretera, tot son pujades llargues, amb les seves baixades. Fà molta calor. Per sort m'agarra Vicent Burguera, al qual l'havia adelantat per dins del poble sense donar.me conter.

Dic per sort, pq en dos ocasions em va salvar de quedar.me mig afonat, i anava donant.me roda...per a que m'agarrara.

La última baixada cap al poble... va ser terrorifica... entrem al poble, girem cap a l'esquerre... i altra volta la Urbanització... pasem el 13...mig morint.me... però ja queda poc.

Pugem, baixem , i última rampa. Ens queda 1km, i tot de baixada... a muerte... arribem a l'avinguda, vegem a Emili, entrem en el carrer de meta, i vegem a la resta de la gruppeta... ja estem... temps final 1h11'01'' al meu crono...molt bon temps, vegent com era la prova...


Temps dels membres de la Gruppeta


308 Jose Cardo 1h11'17''

659 Raquel Perez 1h17'51''

787 Raul Cerveró 1h20'07''

875 Lara Tarrasó 1h21'42''

1149 Maribel Garcia 1h27'37''

1303 Julian Saez 1h31'16''

1325 Pepa Baldoví 1h32'15''


Menció apart, mereix el nostre company Santi Morera, qui, sense estar entrenant, va arrear un temps, alucinant.

105 Santi Morera 1h04'49''


El míster vos dona, la enhorabona a tots!!!

dijous, 13 d’agost del 2009

FELICITATS PAPITO

Desde la gruppeta, volem felicitar a un il.lustre, com és el senyor Sato, que acaba d'estrenar paternitat. Moltes felicitats a ell i a la seva dona Lolin, pel seu fill Pau.

La carrera de l'Estiu (Per Julian Sàez)

Després del ‘sofocón’ d’ahir al Perelló, ara sí, només resten tres dies per a la cita amb Set Aigües. Com que ‘lo prometido es deuda’, vos pase un article que he trobat i que ha escrit el director metge de la prova, Fernando Cort. Espere que ens siga útil.
La carrera de l’estiu
El Gran Fondo Internacional de Siete Aguas complix 30 anys. Es pot considerar que des de la seua primera edició es va convertir en la carrera estelar de l’estiu. La carrera de Siete Aguas pràcticament coincidix amb l’inici de les carreres populars massives, almenys a València, i des de fa 30 anys els debutants en la carrera de fons teniem dos carreres que assenyalaven les nostres aspiracions: la distància mítica (Maratón: 42.195 metres) i la carrera contra els elements: Gran Fondo Internacional de Siete Aguas.
Siete Aguas ha sigut, des dels seus inicis, la carrera contra els elements que més fan patir al corredor: el calor de la vesprada d’agost, les empinades pujades que semblen cada vegada més verticals (alguna és com la pared del frontó), les baixades trencadores de genolls (que vaig, que vaaaaaaaaig…), el passar per davant de les dutxes quan et resta la segona meïtat de la carrera, ¿Qué faig jo ací en lloc d’estar ahí?, eixa pujadeta “mataora” quan creuies que ja tot era cap a baix, el creuar-te amb el cap de la carrera i veure a eixos ‘vespinos’ que van a 20 quilòmetres per hora quan tu t’arrastres com un reptil per les pujades amb angoixa.
Però Siete Aguas també ha estat la referència d’allò que un corredor desitja: un vertader desafiament de 15 quilòmetres de distància en un poble volcat amb la carrera, des del primer fins l’últim dels seus habitants i estiuejants. Per a que es duga a terme la carrera, en Siete Aguas no tallen els carrers els corredors, els tallen TOTS els veins del poble, i això no passa en cap altre lloc. No he trobat cap altre lloc on l’encreuament de la carretera nacional, que indica el desviament al poble, pose com a referència la carrera: Siete Aguas 2 km. “Gran Fondo Internacional de Siete Aguas”.
Esta carrera és un esdeveniment únic propietat de dos: del seu poble, que l’organitza i viu, i dels corredors, que tenen una referència d’allò que deu de ser una carrera de veritat, d’allò que és patir i gaudir una carrera. La resta són tonteries.
Però a banda de citar les característiques de la carrera de Siete Aguas, he de complir amb la meua condició de metge de la carrera. Feu-me el favor de tindre en compte que és una carrera contra les pujades i el calor: begueu, begueu encara que no vos abellisca, i que siga aigua, aigua fresca i clara, molta aigua per a que el radiador no se seque. Begueu des d’abans d’anar a l’eixida. No vos preocupeu que si sobra aigua ja eixirà amb l’orina. I deixeu la roba de boutique per a una altra ocasió perque ací es tracta d’anar el més nuet possible, ja que la pell és el radiador del cos, i comprendreu que en agost no estan les coses com per a posar-se una manta al damunt. Només pantaló curtet i camiseta de tirants, i el que no la tinga, que es talle la de mànega curta amb unes tisores i dixe el coll i les axiles a l’aire.
Eixes fantasies de “ropa diferent” no es veuen en els qui van a menys de 4 minuts. Ahí tots duen l’uniforme de l’eficàcia: camiseta de tirants i pantaló de correr. Després arriben altres corredors, més lents, més sudorosos, més entradets en carns, i amb l’agravant de “las musleras”, tan mones elles, genolleres, camisetes de mànega curta, i al final arriba algú que només li falta la bufanda per anar totalment tapat. Eixos són els qui ens donen por als metges: deshidratats perduts, acalorats a punt “d’achicharrar-se”. El primer que fem és llevar-los la “dichosa” camiseta de mànega curta, tan fresqueta quan se la posaren seca i planxadeta, però que amb la carrera i la suor s’ha convertit en una espècie de manta tèrmica, empapada, que no li deixa transpirar per les zones principals: axiles i coll. Quan els la lleves reviuen en moments, perque tornen a rebre la fresqueta (si és que la hi ha) de la vesprada.
Feu-me cas: begueu, alleugereu-se de roba i gaudiu de la carrera i de l’ambient excepcional de Siete Aguas. Feliç carrera a tots.

dilluns, 10 d’agost del 2009

Les ocurrències de Lari i Meybel (Per Julian Saez)


Fa vora dos mesos, durant un dels entrenaments de carrera a peu que ens sol programar amb molt d'amor el nostre mister Jose, escolte a Maribel i Lara parlar de 'Set Aigües'. Fins eixe moment només sabia que es tracta d'un poble d'interior que sol confundir-se amb 'Dos Aigües', que es troba en un desviament de la carretera que va a Madrid i que allí cada any s'organitza una carrera a peu a la qual Canal 9 té la deferència de dedicarli 15" en un informatiu, després de les meganotícies del València i del Vila Real.Ara, setmanes després, ja sé moltes coses més sobre 'Set Aigües' i, sobretot, pel que fa al 'Gran Fondo Internacional de Siete Aguas'. Gràcies a Internet és molt fàcil documentar-te. Videos al Youtube, web oficial de la prova, foros atlètics... tot és més senzill. A més, gràcies a la gran Pepita, l'autèntica experta de la Gruppeta en 'Set Aigües', imaginem com de dura serà la prova (li agrada fer-nos memòria prou a sovint).Però tornant a Lareta i Maribel, tal vegada contagiades per l'emoció que desprenien les experiències contades en este mateix bloc per Jose i Sato respecte l'Ironman de Niça, les dos xicones de la Gruppeta es posaren entre cella i cella que calia fixar-se un repte, un alicient en l'horitzó que donara més sentit encara a la nostra preparació. I és així com eixa ocurrència de Lari -i a la que Maribel va donar suport des d'un principi- ens ha dut al moment actual.Hui, dimarts, resten només 5 dies per prendre part en la que és considerada la carrera a peu popular més important d'Espanya. I ho és per moltes raons però, sobretot, he llegit que ho és per l'implicació de la gent del poble de 'Set Aigües' i dels estiuejants de la zona, que es desviuen per a que els vora 2.000 atletes i acompanyants es troben com a casa. Esta setmaneta, aprofitant que estic de vacances, li pasaré algunes cosetes a Jose per a que les coloque al blog i, d'eixa manera, anem calfant l'ambient per a la prova.Com molt bé diu el nostre mister, la faena ja està feta. Per moments ha sigut dureta, però de segur que haurà valgut la pena. Els entrenes a la piscina, amb la bici i, com no, les eixides a correr pel terme, per vora riu i per les pujades de Cullera han servit per posar el cos en condicions de soportar els esforços. Les Voltes a Peu a Barxeta, Sollana, Riola, Llaurí o Favara també han contribuït a la causa. Tant que inclús alguna valenta de la Gruppeta s'ha endut trofeu cap a casa. Ara només resta deixar passar els dies. Demà farem la Volta a Peu Marítima d'El Perelló, de sols 5.700 metres. De segur que mentre passem per Sos, Calderer, Fernandet i totes eixes mítiques 'carreteretes' de la nostra costa, el nostre cap es troba més pensant en els 15.150 metres 'amunt i avall' de 'Set Aigües'.

dijous, 6 d’agost del 2009

CONFIRMAT EL SOPAR

Ja ho tenim clar, el proper divendres, a les 22:30 , a la pizzeria Pascual de El Perelló, sopar de la Gruppeta. Hi ha taula encomanà per a 20 persones.

dimecres, 5 d’agost del 2009

YaiQuin Productions vs Favara Corporation







Aci vos deixe el testimoni de tal i com està quedant.se l'animalet... buuuuuffff, sols vorel mentra algo. El mestre Toni, està dedicant tots els seus esforços per a que quede perfecte , i la veritat es que ho està aconseguint.



Gràcies Toni, per la teva paciència, pel teu art, i pel teu interés.

dilluns, 3 d’agost del 2009

VP Riola i una més de Núria...


Des de luego, lo de Núria ja és de record, lo mal de tot açò és que les autoritats corresponents no acaben de fer.se resó del nivell de la gent de sueca, de les nostres xiques en general, i de Nuria en particular. Altra vegada més, Núria ha guanyat una prova, esta vegada la volta a peu de Riola, en aquest cas acompanyada al podi amb Raquel que ha segut tercera. Quarta , seguint a Raquel , Lara. La resta de components de la Gruppeta...Sato, Àngels, Maybel, Julian , M.José, Pepita, Amparo , Cris i Maria.

VP SOLLANA


GRAN VESPRADA, la q vam viure a Sollana, com es pot observar a la foto, per la quantitat d'amics que vam fer la volta, com pels resultats obtesos per la gent de la gruppeta.

Nuri, tornà a guanyar i damunt en claredat, demostrant que té una de les millors carreres a peu, dins de l'ambient popular. Per darrere, i demostrant la progresió aniquilaora que està portant, Lara entrava quarta, per una jugada fosca de la tercera classificada. Tranquila Lara , per a nosaltres eres la mereixedora d'ixa tercera plaça. Raquel en una bona carrera, tirant des del principi, entrava quinta. Angels, una miqueta per darrere, també en les posicions d'honor.

Meybel corria en casa i volia demostrar als pares , que val la pena competir, jejejee, fora de bromes, Meybel, va fer la millor carrera a peu de les que porta fins ara, demostrant la milloria que porta durant tot l'any, i arrimant.se a la marca en 8km de anar a 5' per km, quant fà uns mesos, per a 4km ,marcava casi 1' més per km.

Al mateix grup de Meybel, servidora i Raulet, qui després de pasar mala setmana, va acabar amb condicions.

Julian, aguantava en aquest grup, fins al km 6, on va decidir amainar per acabar en condicions.

I per darrere el grup de la felicitat, amb una Pepita capdavantera, Amparo acabant com sempre el seu últim km a tope i Maria i Cris amb el somriure entrant en meta.

A la fi, Nuri, primera absoluta, Maybel, 1ª veterana, i la resta... de categoria.

dijous, 30 de juliol del 2009

SIETE AGUAS



... Aci vos dixe el perfil de Siete Aguas, un dels propers reptes de la Gruppeta... gràcies a Julian per donar.nos esta "Bona Nova"

dilluns, 20 de juliol del 2009

Volta a peu Barxeta


D'una excelent organització, i d'un millor ambient, es podria qualificar esta volta a peu, que ja ha quedat per a mi en una de les millors que he anat.

L'ambient espectacular, amb tot el poble volcat, i el recorregut, fantàstic.

Fins allí, gran representació femenina de la Gruppeta, amb Maybel , Lara, Maria, Majo, Pepita, Amparo i un servidor. Les xiques van gaudir moltissim , i acabaren molt sobraes.


Pel matí, Julian, Esteve, Sato i jo , vam també gaudir, d'uns meravellosos 100km en bici , per Antella i Sumacarcer... Esteve... pletòric...i la resta... a patir.

dijous, 16 de juliol del 2009

Antella, Siete Aguas i San Juan de Luz....



Els propers destins , dels atletes de la Gruppeta, son aquestes cites tan importants...


Mentre que sols, Raquel , Nuria i Angels, podran gaudir del triatló d'Antella, molts dels altres ja estem entrenant per al Gran Fondo Internacional de Siete Aguals, en especial Meybel i Lara, principals impulsores d'anar a aquesta prova, que junt a Julian, Raul , Raquel i jo, ja estem apuntats, i preparats per a lo que vinga.


Ja com a final de l'estiu... tant Esteve, Raquel i Servidora... pasarem la frontera, anirem a Saint Jean de Luz, per gaudir, d'un dels triatlons més bonics que puguen haver... o això éspere...




En definitiva un estiu mogudet, on segur no faltaran les típiques voltes a peu de Favara, Riola, Fortaleny, Sollana.....


A GAUDIR!!!!

dijous, 2 de juliol del 2009

dimecres, 1 de juliol del 2009

El somni fet realitat


DIA D-3:
A les 20:30h, quedem al taller del Poll, per a carregar la furgo de Paco, la qual va adornada amb tres vinils amb el logo del C T SUECA. Allí ens reben el Mestre Vicent Burguera, i el seu fill.
Vicent ens dona instruccions i totes les seues paraules son molt ben rebudes. Amb la il·lusió que ho conta , sols falta que se’n puje amb nosaltres.
Carreguem la furgo amb les bicis i quedem per al dia següent.

DIA D-2:
A les 5:30, ens vegem a la Placeta dels Porcs, carregats amb les motxilles, i amb el menjar, allí esperen ja Paco i Sergio. Als pocs minuts apareix Enrique amb la furgo, i el primer que ens diu es que ha mort Michael Jackson…. veus? Mai se’ns oblidarà… Acabem de carregar la furgo, i pasa per allí el meu amic Riki Mogort, que se’n va a treballar, ens despedim d’ell i pasem a per Boro, que ja està desficioset baix de sa casa, apunt de fer alguna transició, jejejejeje….
Ens fiquem en marxa, i van passant les hores, anem fent paraes per poder menjar i estirar les cames. Arribem a la frontera, i no ens fan parar, a les autopistas franceses podem incrementar la velocitat perquè el màxim son 130.
Parem a dinar, i muntem el “ranxo” amb les neveretes, els macarrons fets del dia anterior i tot el tinglao…. Pareixíem uns romanets, i tots se’ns quedaven mirant…
Seguim ruta i arribant a Niça, se’ns fica a ploure, així ens rep la ciutat… gràcies al GPS, trobem l’hotel, el Cittadines Buffa. Abaixem eufòrics, vinga el xillit, però en entrar a per les claus, ens donen una mala noticia. Per error, personal, al fer la reserva, vaig teclejar el número 5 i no el 6 (que correspon al mes de juny), o siga, que teniem les habitacions per al mes de maig… s’imagineu el cos com se’ns va quedar… tal i com vam saber, en angles , francés i espanyol, li vam pregar, que ens buscaren algo. Per sort, un altre citadine, el Promenade, en va allotjar. Estava una miqueta més allunyat, però de totes formes molt ben situat.
Deixem tot a les habitacions, i decidim anar a pegar una volta, i sopar per ahí.
Passegem pel Passeig dels Anglesos, el passeig marítim de Niça. Paco, va contant.nos, cap on tenim q anar el dia de la prova.
Arribem cap a la zona de meta i boxes, estan ja montant les coses. Decidim anar cap a la fira del triatleta, però ja és tancada, així que decidim pegar una volta per la ciutat… realment encantaora. Vegem a la gent del triesport, estem xarrant un rato amb ells, i després decidim sentar.nos a sopar.
Ara si, ja amb ambient més relaxat, després del susto de l’hotel. Per allí pasen molts participants, i vegem també a la gent de Carlet, i a Paco Gericó.
Després de sopar , a descansar.

DIA D-1

A les 8:30 ens despertem , desdejunem, i ens anem a nadar un rato. Montem el xicotet espectacle en la plaja on estavem, jejejjee. Bones sensacions en la natació. La mar perfecta… està algo més salada que ací. Després de nadar, correguem uns 20’ pel passeig… es pronte , però fa calor….maremua demà.
Després ens dutxem i Paco ja ens havia preparat l’esmorçar (que mestre).
Quan acabem anem a la fira del triatleta, per tal de registrar.nos i agarrar dorsals i tota la resta. La fira està xulissima, i ens ho pasem genial, per allí diguent parides a tota la gent que no ens enten.... nosaltres a ells....tampoc, jejeje.
Vegem a Luis Enrique (exjugador del FC Barcelona) , xarrem amb ell i ens fem una foto. Molt bon ambient i molts bons estands, ho haguerem comprat tot...
Decidim pegar.li una miraeta als boxes, i després dinar.
A les 17h anem per a dixar la bici en boxes. Una cua llarguísima de gent esperava per entrar.
Quan entraves, portavem un xip en forma de pulsera, i altre xip a la bici. Així quan pasaves per entrar a boxes, et passaven un scaner, i et feien una foto amb la teua bici.
Entre, i veig que estic a la fila 16. Hi ha 57 files de boxes... realment impresionant.
Dixe també les bosses de la roba de bici i de la roba de carrera a peu.
Quan acabem , decidim anar a Mónaco. La carretera que porta a Mónaco té unes vestis precioses, i el principat també es massa. Reconeguem molts dels tramos per on passa el circuit de F1. Estem pels voltants del Casino, on vegem molt de glamour, i cotxes increïbles.
Després decidim sopar, en un poblet entre Mónaco i Niça.
Al tornar, Paco i Sergio encara tenen ganes de pegar un volteta, jo em trobe amb son i decidisc anar a descansar.

DIA D

A les 4:30 sona el despertador, encara que Boro, a les 3 i algo ja anava rondant per ahi. M’alce bé, amb ganetes de fer la prova. Baixen Enrique i Sato, i desdejunem , no tinc massa fam, però s’ha de menjar.
A les 5:20 deixem l’hotel i ens anem cap a boxes. Pel passeig , molta gent que encara està de festa, sorprenentment, ja es casi de dia... “però aci a quina hora ix el sol???”, decidim no quedar.nos en ells, però ens donen enveja, jejejeje.
Arribem a boxes, deixem la bossa de l’avituallament ciclista i entrem a vore les bicis. Son les 6:10, i arriba el gran moment d’agobio i nervis. Sato, no pot omplir les rodes de la bici, es fica nerviós i ens fica nerviós. Els jutges comencen a dir.nos que hem dixir dels boxes de bici, i aquell sense omplir les rodes. Al final gracies a Enrique, s’omplin les rodes, i ens fiquem els neoprens com podem. Deixem les bosses de la roba de carrer, entre la gran multitud de gent.
Baixem a la platja, i la imatge era ..... buffff. Vegem a Paco , ens fà les últimes fotos, abans de començar. Decidim ficar.nos al grup de 1h 18’ de natació per a no agobiar.nos. Ja estem tots preparats, la música i el DJ (que gran DJ) , animen a la gent , junt a un grup d’animadores. Sona el canó d’eixida i la gent es torna loca vegent l’espectacle. Jo m’emocione moltissim i entre a nadar, amb tranquilitat al costat d’Enrique.
Em trobe molt bé, i nade costat a costat amb Enrique, durant uns 400m. A partir d’ahi, comença a arribar gent i fà que ens pergam la vista. Fique el meu ritme, còmode, veig que vaig bé, intente buscar la referència de la boia, però no la trobe. Seguisc al grup que va en mi, i resulta que es desvien massa... senc sonar els pitos dels de les canoes, diguent.nos que no ens desviarem massa. M’agobie un poc, perquè sé que he perdut temps i he fet massa metres, però, no passa res.... faig uns metres de braça, per vore bé on tinc la següent boia i no equivocar.me altra volta. També aprofite per a mirar enrere, per vore si vé gent o no... si , vé molta gent... acabe la primera gran volta de 2’4km, ixc com puc, els voluntaris ens ajuden , ja que la platja és de pedres, i costa arribar. Pase per davant de Paco, que em fà una foto i em diu que porte davant a Sergio. Torne a tirar.me a l’aigua, i intente orientar.me bé per a no cometre altre error. Se me fà curtissima la segon volta. Ixc, i veig el crono 1h17’, bé, no està mal, Paco em diu , que vaig segon del nostre grup. Agarre la bossa de la bici, i entre a la carpa per a canviar.me. Estava petaiiiiiisssssima, i busque una cadira buida. Trobe una , trac tot lo de la bossa, i una xica voluntaria se’n vé a ajudar.me a llevar.me el neopré. La xica s’espera per a ficar.me crema solar, però jo he de llevar.me el banyador per a ficar.me el culot i mallot de la bici. Li dic en el meu inglés suecanish...mmmm....”i’m going to put off my slip”, la xica es riu i em diu que endavant, mire als costats i veig que també hi ha gent en porreta, aixi que...em lleve el banyaor, i la xica comença a ficar.me crema per l’esquena , mentre li ensenye el cul. Em visc, i vaig a per la bici, em trobe en Sergio, “Ieeeeee tio”, em comenta que també s’ha perdut per la mar, maremeua...
Arribe a la meua bici, i veig que m’havien agarrat un dels bocadillets que tenia enganxat a la bici, per sort encara em queda un altre, i una barreta, a banda de l’avituallament que tenia preparat en la bossa.
Surt de boxes, i veig que s’han ajuntat Enrique i Sato, jejejej, “al final hem ixit tots junts”. Ells seguixen el seu ritme i jo ja fique el meu.
A primera hora, passe a prou gent, i al km 25 ens trobem amb el primer repetxó. Una pujaeta, que ja va fer sofrir a més de un. Seguim avant, en el km 50 comença el port llarg, el de 21 km. Fique plat menut i pinyo gran... i ale, a pujar, sense presa, i gaudint del paissatge, i de la gent dels poblets que anem passant.
La veritat es que em trobe, bé, i vaig reservon.
Acabe el port llarg, i agarre la bossa amb el avituallament, ja que he parat , decidisc parar del tot, i pixar i menjar en tranquilitat, allargar un poc les cames.
Torne a pujar a la bici, i em trobe bé. Torna altre port de 7km, este se me fà més dur, note les cames algo més cansades, però recorde les paraules del mestre Vicent, dient.me que a partir del 120-130, tot és més facil, i ja vaig pel 100.
Em concentre, i seguisc a un ritmet bò, arribe al 120...sols queden 60, i en teoria bé la part més facil, i si....si que és així. En el km 130, ens fan parar uns 7’, perquè ha hagut un accident i està aterrant el helicopter. Aprofite per tornar a orinar, i menjar.me altra barreta.
Continue, ara si, amb molt de tramo de baixada, decidisc no arriscar, sols vullc arribar, i pregue per no tindre cap avaria ni contratemps.
Km 160, ja estic baix, i em queden 20km per arribar a boxes, ara torne pel mateix camí que abans havia fet. En aquest tram m’acople i encara que vaig cara aire, intente apretar però sense pasar.me’n. Bec molt , per a estar ben hidratat i afrontar la marató.
Entre en Niça, però fins que arribe a boxes se me fà llarguisim i pense que aixina se me farà per a la marató, ja que ja veig als corredor.
Arribe a boxes... biennnnn!!!! 2 de 3, sols queda la marató. Dixe la bici a la gent de la organització, i agarre la bossa de correr. Altra volta a quedar.me en pilota picà, davant de totes le voluntaries... la mare que và... ale , a por ellos, em tornen a ficar crema, mentre em pase els cordons de les esportives. Em fique la gorra de Zarautz, que em va donar Toni, i .... comence la marató.
Quan ixc de la carpa, i veig a tota la gent que hi ha vegent la prova, i a tots el corredors, junt al DJ-speaker....uffff, em torne a emocionar, ara ja estic aci, mai he fet aquesta distància, però... em trobe perfecte. Mire el crono i pique el lap, per a vore que faig a la marató. Em controle les polsacions i comence a 142, el que per a mi és un ritme areòbic mig. Pase el primer avituallament, a 1’5km, i em dutxe, i agarre aigua i sals. Els avituallaments estaven cada 1.5 km , i tenies dutxes, aigua, sals, cola, fruita, gels, barretes, i altra volta aigua.
Seguisc al meu ritmet, i ja pase a gent que và caminant, jo em trobe perfecte, però clar, no porte ni 3km. Veig a Boro, q va molt bé, el cride i ens saludem. Més avant veig a Sergio i a Enrique que seguixen junts. Arribe fins a l’aeroport i tornada cap a meta, pare a orinar altra volta. Quan pase per meta, Paco em m’anima, jo m’emocione altra volta, estic eufòric, pase pel tapís, i torna a començar, torne a pasar pel costat de Paco, i em diu que vaja cap a ell...???? no entenc, pero veig q porta el mòbil, me’l pasa, i em fique a parlar amb Maria, jejejeje, li dic que estic bé, que ja he fet una volta i sols em queden tres.
Seguisc avant, amb el meu ritme, 142-146ppm, pase pel km 20 en 1h 55’, molt bon temps, per a tot el que porte darrere. Torne a pasar per meta i contrameta, Paco anima, al igual que tota la gent que hi ha per allí, i també el DJ...ufff.
M’encontre amb Roser Baello, vaig amb ella esta tercera volta, porta un ritmet bò, i anem juntets alguns ratets, ella no para massa als avituallaments, jo, en tots. La panxa comença a fer de les seues, i he d’anar al wc precís, si no... m’entrarà algo. Ara sols pense en la panxa, arribe a l’aeroport, i tornada cap a meta. La panxa està apunt d’explotar.me i al prime wc entre. Un home major, a la porta, em dona un botella d’aigua, jo li dic que no tinc sed, però quan entre al wc, veit que no hi ha paper i que l’aigua és per a lo que és. Entre i descanse, ixc, molt millor, i enfile, cap a meta, pase per la zona de les gomes, i agarre la de color roig, la que significa que sols queden 10km per a la glòria. Ara no veig a Paco, degut a que els meus companys ja han entrat en meta. Seguisc avant, però veig que la panxa seguix protestant pels gels i tot el que li he tirat. Ara no m’espere tant i torne a entrar al wc, salude a l’home major, i em fà una careta diguent.me “matxo, si que vas soltet, si!!!”. Ixc, i pareix que ara ja he buidat del tot. Arribe a la volta de l’aeroport, al crono que hi ha allí veig 12h24’, fins ara no havia vist el que portava, tampoc m’importava, però al fixar.me deseguida vaig pensar...”ostic, em queden 5km, i 36’ per a les 13h... molt bon temps..” però la meva part més competitiva, a l’instant em diu...” a 7’ el km, pots baixar de 13h....BUUUUU!!!!!!”
Decidisc concentrar.me , sé que puc baixar de les 13h, perquè la panxa ja està millor, i perquè tinc cames per a respondre.... camine durant un instant, accelerant el pas cada volta, fins que em trobe corrent, pase pel primer avituallament, i sols bec aigua. Seguis sense perdre massa temps, pase pel segon avituallament, i bec algo de sals i aigua, ara ja ni em dutxe.... seguisc, amb un ritme més viu, i pase pel km 40....mire el crono, i tinc encara 13’ per a baixar de les 13h....massa 13’s pense jo, jejejejeje. Ara ja correc com mai, entre a l’últim km, en la zona vallada....maremeua com vaig de desbocat, decidisc llevar.me les ulleres per voreu tot bé, la gent m’anima moltissim perquè veuen que tinc la goma roja, i ja vaig a entrar en meta. El ritme és cada volta més fort, senc per tot arreu els “Allez José”, i jo flipant, .....”que pasa que em coneixent tots????” , alce el cap, i veig al fons el cartell de FINISH LINE...bufff, ho tinc ahi... de repent sona el “Lady” de Mojo, una cançò que m’encanta, al igual que el meu amic Manu Sendra, del qual m’enrecorde en ixe moment i m’entra risa, entre dins del finish line, gire a la dreta i ja em trobe en el paraís, 150m de recta cap a meta, amb una moqueta blava impoluta, amb les grades a cada costat replenes de gent, comence a correr, veig que dos, estan fora de les valles, dins de la recta de meta, son Paco i Sato, amb ells Boro i Enrique, m’acoste a ells, ens abracem, estic apunt de plorar, ens fem una foto , i em diuen “va seguix”, correc cap a la meta, però encara em dedique a donar gracies a la gent, donant.los besos, veig a Edu Martin Molina, que m’anima com un boig, vaig cap ell li xoque la mà... la gent seguix aplaudint i senc el meu nom per megafonia...”..from Spain Jousssé Cardoooo”, flipe en colors, em fique a ballar amb les animadores, i vé una xica, a donar.me la enhorabona abans d’entrar, la bese i tot, i de repent em veig, en la rampa d’entrada a meta, baix de l’arc de meta, en el crono al meu cap i el logo de ironman ahi damunt....bufffffffffffff, ja ha passat tot.
Em fan fotos, i em donen la medalla de finisher... em quede sol, i no sé si plorar , riurem, tirar,me en terra, o que fer: ara estic solet, enrrecordant.me de tot el que he passat, algo dins de mi m’embriaga... bufff.
Em relaxe un poc, i vaig a buscar la bossa de carrer, amb la roba i també a que em donen la samarreta FINISHER... buffff.
Venen tots a buscar.me, ens fem fotos , ens abracem , riguem, és tot alegria que bones sensacions... els dic que per favor em dixen , que la panxa torna a fer de les seues. Paco es queda en mi per ajudar.me en les bosses, la resta van a dutxar.se.
Entre al wc, i esta vegada tarde algo més per a vore si puc tirar.ho tot. Ixc, i vaig a per les bosses, em canvie, i espere a que em diguen on tinc la bici.... veig que tinc molta calor. Arribe on esta Paco, i casi ni el veig , estic algo marejat, i em lleve samarreta i tot.
Respire fons, i pareix que em trobe millor. Aixina i tot , li toque a Marieta, per a dir.li que ja he acabat, s’alegra moltissim , em dona mil voltes l’enhorabona, i jo allí mig grogui.
Paco m’aconsella anar a que em fiquen un gotero, li faig cas, i me’n fiquen dos. Torne a l’hotel ja perfecte, amb la bici. Alli, ens retrobem tots, i flipem en tot el que hem viscut.
Decidim sopar al mateix lloc que el primer dia.
Sopem prou, encara que el cos no està per a massa trons. Tot son cridaes i missatges....
Decidim anar a descansar i post.posar la festa per a altre dia, al dia següent ens toca altre ironman de tornada.

DIA D+1:
Ixim de Niça sobre les 11h, amb la gran satisfacció de haver viscut un Mon de sensacions , i amb l’alegria d’haver acabat tots i que tot s’haja quedat perfecte.
En la tornada, riguem, descansem, mengem, i com no... fem plans de futur , amb molts objectius en ment...... FINS l’ALTRE.
En tornar a casa , un cartell d’enhorabona amb els meus temps , m’esperava al sofà...ixa Maria... quin detall...(m’emocione... i molt).


Aprofite per a donar gràcies, a tota la gent que ha estat al nostre costat, ens hem sentit molt volguts, i sobretot molt arropats per tots vosaltres. De veres es com si tots haguereu estat al nostre costat en Niça.
Personalment, done les gràcies a la gent del club de Cullera, que des de bon matí estagueren seguint la prova. A Fran, per dixar.me les cames preparaes per a esta bestià. Com no, a tota la gent del club Triatló Sueca, per tots els ànims rebuts.
Als “Jovenes Cadetes”, per ixa posada apunt en ciclisme de les últimes eixides. A tota la “Gruppeta”, per la il·lusió i ànims en cadaun dels entrenes. Als amics i amigues, que saben quines son les teues il.lusions.
A la meua familia, per entendre’m i recolzar.me en cada moment, sabent que tot açò era realement important per a mi. A Vicent , Paco i Santi, vertaders “gurus” de la llarga distància i que ens han sabut transmetre a la perfecció, quina és l’essència d’aquest tipus de triatló.
Com no, als meus companys d’expedició, per fer que tot açò haja segut com un somni i que l’espirit de Zarauz’08 s’haja tornat a repetir... per molts més, gracies Enrique, Sergio, Boro i Paco.
I com no, a la meua xiqueta, a Maria, buff, pa que dir, les hores robades, i enteses per la seua part, i per formar part d’aquesta il.lusió-somni-realitat.

GRACIES A TOTS...

dimecres, 24 de juny del 2009

SEMANA GRANDE!!! Última abans de l'IM

Comencem setmana, última abans del gran esdeveniment. Les sensacions son bones, encara que poc a poc, comencen els nervis, jejejeje. Un lleuger dolor d'esquena-coll, em porta algo tocat, però per la resta tot perfecte.
Dilluns 22 de juny: DESCANS
Dimarts 23 de juny: correr, 40' suaus amb la gruppeta
Dimecres 24 de juny: 72.2kg , BICI: 1h 30' molt suaus.

dilluns, 22 de juny del 2009

Gran eixida ciclista, 20 de juny




El passat dissabte vam viure una jornada ciclística de "les que fan afició", com ben bé, va dir el nostre company Enrique.


Ens vam juntar, per una part, els cullerencs Jordi i Victtor, per altra Pedro Serra, i per altra els integrants de la Gruppeta: Meybel, Angels, Raquel, Raul, Julian, Toni, i els ironmaneros Enrique , Sato i servidora... En fi, una gran selecció i un fantastic dia, on començarem per Sueca, pasarem a pels de Cullera, i pel Brosquil, cap a Gandia. D'allí pujarem a la Drova, en els primers compasos tots junts i després en arribar les rampes més dures, cadaú al seu ritme.


Després de carregar aigua en Barx, tornarem per la Puigmola, cap a Barxeta, Rafelguaraf, Pobla Llarga, Carcaixent, (on Enrique es va emocionar en vore a altra penya de Sueca), Alzira, Corbera, i ahi , uns cap a Sueca, i altres cap a Favara-Cullera.


En definitiva, que ho vam pasar genial, amb molt bon ambient, que per a altre dia, s'ha d'arredonir en un gran esmorsar....


Tirarem molt de menos, a la resta de Gruppetos, q de segur hagueren gaudit de tan gran ambient.

dijous, 18 de juny del 2009

Del 15 al 21 de juny (...penúltima setmana)

Bé xiquets, penúltima setmana abans de Niça, esta setmana, baixem volum i com no intensitat, de cara a arribar lo més fresquets i descansats al nostre objectiu. La setmana la comence eufòric,amb bones sensacions i amb les cames molt senceres. El fet de no correr des de dimecres, de haver,me fet el massatge i que el llarg de bici del dissabte va ser a ritme suau, fà que les cames no estigues castigades. Per a esta setmana...gaudir dels entrenes i no pasar.me'n.

Dilluns 15 de juny: Nat: 700m, amb paletes, per aprofitar tota la remà, després relax a la piscina menuda, sentint al gran Toni, el seu períple basc.
Dimarts 16 de juny: MATÍ: Gym m.superior (pit i triceps)+abdom VESPRADA: 1h30' correr ael (fins els 50' primers amb la gruppeta, després sòl, bones sensacions)
Dimecres 17 de juny: 72'6kg: Bici amb Sato, 60km (Volta a la Barraca) tranquils , xarrant molt, jejeje, es fà molt curt. (Porte la bici al mecànic , per a que la dixe perfecta)
Dijous 18 de juny: 72'2kg: Natació, 200s+5*200intensos/30''+3*100/15''+100s
Divendres 19 de juny: Nat: 200estils + test de 1000 (17'53'')+100s
Dissabte 20 de juny: Bici amb tota la gruppeta, ixida llarga, Gandia-LaDrova-Puigmola- RafelGuaraf-Alzira-Corbera-Sueca.
Diumenge 21 de juny: 40' Nat amb neopré, en una aigua algo marejada, els últims minuts van ser casi impracticables, anarem Sato, Toni, Enrique, i Boro. Després esmorsar, amb la presència del gran Pak.

dimarts, 16 de juny del 2009

ZARAUTZ'09: OBJECTIU MÉS QUE COMPLIT


Era dissabte a les 21:54, en tot el dia no m'havia pogut llevar del cap als dos integrants del club que estaven a Zarauz. Tots sabeu massa el que representa per a mi Zarauz, i tenia ganes de tindre noticies dels qui allí es trobaven, en especial de Toni.

Després de vore com anava el seu genoll en estes últimes setmanes, en el que es va estar plantejant la infiltració, tot feia presagiar, que es retiraria a la carrera a peu. Sabiem que pasaria sobrat el dos talls de temps, ja que és molt bon nadaor, i té molta força a la bici, tal i com demana el recorregut de Zarauz.

Doncs bé, jo ja estava intranquil, pasejant pel Perelló, però no volia tocar, perque necessitava que fora des d'allí es que em donaren notícies.

Als minuts sona el mòbil, i veig Toni P. Favara....ufffff, a vore, a vore... l'agarre, i em senc una veu un poc fluixa, però...sols era una mala broma, el tio havia acabat... Q GRAN ERES!!!! Em vaig alegrar molt, moltissssssim, de veres, i més quan em contava com havia anat tot. Resumint, el que pensavem, nat i bici, superbé, arribà amb 20' de marge, i després sofrint molt a la carrera a peu, però és l'encant que té aquest triatló...la gent.... la gent ho és tot, i et fà sentir unes emocions, que sols qui està ahi dins ho pot saber.

Pense que és una experiència que tot triatleta ha de viure en la seva trajectoria esportiva... vore com t'animen, quan ixes de fer la travesia des de Guetaria, quan pujes les escalinates per a anar a boxes... quan pujes AIA...ufffffffffffffff, i com no quan estas corrent pels carrers històrics de Zarauz... en fi , una grata experiència, que algunes voltes, com va ser el meu cas, costa molt de trobar.

Enhorabona Toni!!!!

diumenge, 14 de juny del 2009

30 ANYETS RAULIN


El nostre poli personal ens complix 30 anys...ara , més xuplat que mai, Raquel l'haurà de nugar, peerque està convertint.se en un sex-symbol.

FELICITATS

dilluns, 8 de juny del 2009

Del 8 al 14 de juny

Comence la setmana , amb les cames dures ...durisssimes... ,al menys sé que dimecres he d'anar a vore a Fran, i em dixarà al lloc. També em note algo cansaet...però, esperem poder aguantar.
Esta setmana em planteje dimecres fer T2 llarga de correr, i dissabte eixida llarga bici, de entre 130-150km.... a vorem.
Dilluns 8 de juny; Bufff, dur, dur... vaig a la piscina a fer 10' de bici, i de seguida molt d'estiraments i abdominals.
Dimarts 9 de juny: Seguisc duret, per tant sols faig natació, 200estils + 6*200forts/15'' + 3*100forts/15'' + 100 (Bones sensacions)
Dimecres 10 de juny; 1h bici, mitja 28km/h + 2h52' de correr -circuit DLDbici (aquarius-aigua-i 3 keepgoings). + MASSATGE!!! (Bones sensacions, i les cames, ok...dp el massatge genial) (166/133)TOTAL .... Bici(115/155) + Correr (149/160)
Dijous 11 de juny: 71'9kg. DESCANS
Divendres 12 de juny: NAT: 4*600/15'
Dissabte 13 de juny: Bici 150km (6h35' totals d'eixida) (131/182) (Sueca- Alzira- Xàtiva - Canals-Montesa-Vallada-Alt del Campello - Aielo - Gandia- Tavernes - Favara- Llaurí - Sueca) . Bones sensacions per a tans km's, el que pasa es que portavem a un lesionat i al menys el no anar tan apresa em va ajudar. La pujada al Campello...orgassssssmica.) Al tornar em vaig pesar , ja que em feia il.lusió...i vaig vore un 69'8kg....maremeua, això feia una década que no ho pesava.
Diumenge 14 juny: 55' Nat en la mar amb neopré, amb companyia de Sato i Enrique... bones sensacions.

DENIA....festival Gruppal


Q bé vaig fer en anar a Denia... q bé m'ho vaig passar , i com em vaig emocionar....

Q prova, no tinc altres paraules....

Quan arribem Toni i jo, les xiques, exceptuant a Nuria, estaven en menos ganes q... "maremeua, vam pensar", a vorem hui.

Ens anem a la línea d'eixida per vore els xics, parlem amb totes, i Maybel, se'ns fica mig a plorar de lo histèrica que estava... bufff, maremeua.

Ixen els xics, les xiques dins de 15'. Anem a vore.los ixir de l'aigua. Ix Esteve en un bon grupet.

Comencem a vore, a les xiques ixir, ixen les 3 primeres, i a un minut o per ahi, vegem el cabet d'Angels, i darrere d'ella Nuria...bé, bé. Un poc més enrrere ix Raquel, que havia passat tota la setmana malament. Esperem l'eixida de Maribel, i de repent en companyia d'un grupet de 5 triatletes, ens la vegem ixir.... "si hoooooooomeeee, ixa és Maribel????" ens dixa a tots gratament sorpresos... a partir d'aci , començava el tri per a ella.

Anem a vore les bicis, animem a tots els del club, i en especial a els de la Gruppeta. Pasa Esteve en grupet... menos mal. Pasen les 3 primeres xiques, i per darrere van dos més juntes... Núria, comença a guanyar terreny i agarra a les dos perseguidores. Per darrere a uns quants segons Angels, després Raquel amb una tragaleguas darrere d'ella, i Maribel fent la seua carrera.

Arribem a la transició, ixen a correr Nuria 4ta amb 1' de diferència a la primera, Angels, amb un grup de triatletes xafant.li els talons, Raquel, amb la tragaleguas darrere d'ella, i Maybel tota happy. Vegem entrar en meta a Esteve, que hui ha vingut acompanyat per la family, bona carrera per a ell.

En quant a les xiques, Nuria , en la primera volta ja anava segona...quan passa pel nostre costat vegem a la primera que va fatal, i li ho diguem, tot fa presagiar que quan torne anirà primera...aixina és, arriba a meta primera, amb uns segons de ventatja...quina carrera...maremeua.

Angels, també fà molt bona carrera i s'afiança amb la sisena posició, adelantant a alguna de les triatletes que solen quedar per davant d'ella.

Raquel, algo resentida de la palisa en bici, aguanta com pot en la carrera a peu, donant el triomf per equips a les xiques.

Maybel, doncs... espectacular.... corre al seu ritme i gaudint de la prova.

En fi, molt bona impresió la que vam dixar en Denia... i jo , superorgullós.

dissabte, 6 de juny del 2009

CUMPLE DEL JULI!!!


Així és , el nostre Julian, complix hui 31 anyets...o com bé diu ell, vint-i-once, esperem que en este nou aniversari haja demanat fer un debut al nostre esport.

FELICITATS MESTRE

dimarts, 2 de juny del 2009

de l'1 al 7 de juny

Buuuuu... buuuuu!!!! ja estem en juny, en un mes , haurà passat tot, la veritat es que em senc pletòric i en ganes que arribe. Les cames van pesant cada volta més, per això ara vaig a dedicar.li més temps als estiraments i massatges, que fins ara han segut pràcticament nuls.
Dilluns 1 de juny: Després dels dos dies de descans (això de descans, em sona a risa), faig 1h30' de carrera a peu , a ritme mig, ficant tres blocs de 10' a ritme intens... aguante molt bé.
Dimarts 2 de juny: MATI: Algo de gimnàs de membre superior , i estiraments i abdominals.
VESPRADA: Correr 20's+20'M+10's
Dimecres 3 de juny: RES... no he fet res...l'administració pública, m'ha fet passar un agradable matí als jutjats.
Dijous 4 de juny: MATI:NAT: 3*600/15'' //VESP: 1h correr: amb 2'a intens. (121/133)
Divendres 5 de juny: 2h de bici, amb 2 pujades a la Bola. (124/233(error??))
Dissabte 6 de juny: 120km de bici, amb vent, amb los J.Cadetes, per Xativa-Genoves-Gandia... tenia pensat fer transició de 30km, però no em trobe bé. 4h30' d'eixida total (134/175)
Diumenge 7 de juny: 1h NAT + jacuzzi, ja q trobe les cames molt dures.

dilluns, 1 de juny del 2009

TRIATLÓ DE CULLERA - AUTONÒMIC

Gran prova la viscuda en Cullera, el passat cap de setmana, i com no, gran actuació dels integrants de la Gruppeta, que allí acudiren. El míster des de les altures, ja que estava de speaker, jejejjee, sols li faltava plorar vegent als seus pupíls obtenint els grans resultats.
Comencem pels xics, que a les 9:27 començaven, per culpa del metge. Ixia excel.lentment Isra de l'aigua, demostrant que es un tio que s'adapta a lo que li tiren, i entrant el primer de la Gruppeta, amb 59'51''. Li seguien Sergio i Toni , el qual no va agarrar la millor opció de natació, retirant.se per a la carrera a peu. Sergio,si va fer bona natació,arredonint amb un gran parcial a peu, al final 1h01'49''. Miguel, corria en casa, i es va adjudicar el premi local, 1h03'56''. Esteve per la seva banda va fer una prova de menys a més, i va entrar amb 1h09'21''

En quant a les xiques, bonissima la participació, en una prova dominada per les xiques del CTH-Tecnibat. Núria, eixia molt bé de l'aigua, i en bici feia un gran parcial, arredonint la prova amb la carrera a peu, al final, 4ª de la general i 1ª al grup 35-39, amb un temps de 1h07'24''. Seguia Àngels, qui no va fer una natació massa bona per al seu nivell, però que acabà amb uns molt bons parcials en bici i a peu, 1h10'37'', 3ªal grup 20-24. Raquel, lluitadora com sempre, va tindre que esforçar.se a lo gran per remontar en bici, el que li va pasar algo de factura en la carrera a peu. Al final, 1h10'44'', i 1ª triatleta local.

En definitiva , bons resultats en este campionat autonòmic per a tots els integrants.

Vos dixe un video fet en Cullera per la filla de Moya. Està xulo.
http://www.youtube.com/watch?v=RqeS1pUOdcs