dissabte, 24 de desembre del 2011

1h 29' 38'' a la MM Paiporta - Picanya

Divertida imatge , jo entrant a meta, i els de la Quarta Marató apunt d'eixir


Sona el despertador, i després del sopar-festa Fi de temporada del club, i del dinar d'amics... m'ho pense més de 5 voltes si alçar.me o no, i més sabent que he d'anar sol cap a Paiporta. En fi...em faig l'ànim i cap allà... fà un fretorro brutal, el cotxe marca 7º a l'arribada a Paiporta.


Arribe pronte, i vaig a pels dorsals, prou gent de Peus Quets per allí, i d'altres clubs que ja vas coneguent d'aquests anys. També altre triatleta que va sumant km's de cara a la nova temporada.


Com vaig amb temps i sòl, sé que puc fer tot el meu ritual a la perfecció. Primer elegir que vaig a ficar.me. Al final opte, per malla curta, i samarreta curta, tot i el fred, ja que com vaig a pegar canyeta, després em sobrarà tot. Comence a calfar 30' abans de l'eixida, ben abrigaet i amb el pulsometre ficat, per anant poc a poc pujant les polsacions. Finalitce amb 3 sprints d'uns 100m, per un parc que hi ha prop del cotxe, i em lleve el xupetí paravent, per a ficar.me en l'eixida.


Com que vullc anar de menys a més, busque una possició mitjana. Donen l'eixida i com si no em jugués res, isc. Comence a trotar i vaig bé, sense voleer envalentonar.me. Em fique en un grup, on senc que volen fer 1h32', van a ser bona companyia per a una estona. Així és, al km5 abandone el grup, i em llance cap a avant, però sense fer massa el animal.


Km 10, passe per línea de meta, i comence la segona volta. Vaig sol, i comença a bufar vent en contra...uffff. Del 10 al 13 un vertader malestar, que em fa perdre segons. Per sort sé que es causa del vent i no del meu estat físic, que sorprenentment respon molt bé.


A partir del 15 i superat ixe troç de aire en contra, m'envalentone i comence a arriesgar...ara és on he de jugar.me el bon temps. Per sort, comence a picar km's en el temps dessitjat, però sé que em queda una baixada i pujada que les cames van a resentir.


Estic al límit del 1h30', i em queda sobre 2km's, vullc anar a més, però les cames ja no responen, vaig a lo que puc. Incertesa total a falta d'un quilòmetre , ja que al pulsometre porte els laps, i no vullc ficar el total, una mica per no agobiar.me i altra per mantindre la incògnita.


Gire l'últim cantó i ja es veu el crono, esta vegada marca encara 29' als minuts... sé que vaig a baixar d'una hora 30'. Entre en meta pare el pulsometre, i em senc superbé.


ALmenys he aconseguit superar la barrera de l'1h30', segon objectiu running de la temporada de mitges maratons. Sé que es millorable, però per a això he de perdre pes, la base està ahi, ara queda l'altre sacrifici.


Ahi van les dades.


Total Mitja: 1h29'38'' (178/201)


km1: 4'20'' (164/178)


km2: 4'22'' (178/199)


km3: 4'15'' (188/201)


km4: 4'17'' (173/177)


km5; 4'13'' (172/175)


km6: 4'21'' (174/177)


km7: 4'08'' (176/178)


km8: 4'16'' (175/177)


km9: 4'10'' (177/181)


km10: 4'09'' (177/179)


km11: 4'16'' (178/180)


km12: 4'20'' (178/180)


km13: 4'26'' (178/180)


km14: 4'17'' (179/181)


km15: 4'17'' (178/181)


km16: 4'17'' (180/183)


km17: 4'16'' (180/182)


km18: 4'10'' (181/184)


km19: 4'05'' (182/184)


km20: 4'07''(185/187)


km21: 4'15'' (186/189)




dilluns, 21 de novembre del 2011

Exercicis de REMADES

A falta de fer una grabació pròpia... tot vindrà, està en ment.

Vos dixe uns exercicis per a que entengau, com s'han de fer les remades.

REMADA 1)

http://youtu.be/xJyorfoQvao

REMADA 2)

http://youtu.be/h5NlfwpMrFs

dimecres, 16 de novembre del 2011

CONSELLS PER A LA MITJA MARATÓ




Ja que ens trobem en un boom de voler correr.ho tot, i no ens importa el tipus de carrera , ni la distància, he trobat aquest article, que pense és de lo més interessant, i pense que cal detindres un instant en llegir.lo.
Moltes vegades , no ens parem a sentir als més experimentats, potser perque les ganes ens poden, però, per tal de no cometre errors, i poder pagar.ho en el futur, vos deixe aquest article de Franc Beneyto, Entrenador de mig fons i fons.
Son una serie de recomanacions que tot i saber.les , les solem passar per obvies:

-- El dia abans de la prova:

- Evitar passejos llargs (típic de mirar escaparates), ja que caminar tan espaiet, carrega molt les cames i deixa una sensació desagradable de cansament.
- Si que és interessant fer un escalfament d'uns 20-30' de carrera suau,ficant 5 0 6 progresius d'uns 100m o 20'' + estiraments. Ens aportaran la xispa necessaria.
- No realitzar cap massatge , ja que ens pot deixar les cames massa dormides.
- Fonamental menjar i sopar pasta, com a font energètica per a afrontar els 21km's
- La penúltima nit dormir tot lo necessari, ja que la última, amb els viatges, preparatius i nervis, no es pot fer com cal.


-- El dia de la carrera:

- No estrenar res (ni esportives, ni calcetins....), ficar.te el que estigues acostumat a portar.
- Desdejunar lo de sempre, i sense abusar
- Fer un bon escalfament, i competir de menor a major esforç.
- Correr en positiu, que la segona part de la prova, isca igual o millor que la primera mitat.

-- Recuperació Post 1/2 Marató:

- Una vegada passes la meta:
1) Canvi de roba, per altra seca, i beure beguda isotònica i aigua a xicotets glops.
2) Caminar i correr suaument, uns 10' + molts estiraments.
3) Dutxa calenteta, acabant amb freda de cintura cap a baix
4) Fer un massatge suau., això si, després d'haver passat pels anteriors punts.

- La primera menjada i sopar , deurien ser pasta també, res de greixos.
- Els dos dies següens a la MM, entrenar de manera suau, per a recuperar el tò muscular.
- Millor no competir fins passades 2 setmanes.
- Si volem fer altra MM, deixar passar almenys un espai de 6 setmanes. És preferible competir en carreres amb distàncies més curtes (5-10km), per a que els músculs s'acostumen a correr més ràpid, de lo contrari , la progresió esportiva es limitarà.

diumenge, 13 de novembre del 2011

Arriscar, Petar i Sobreviure

Tot un mon de sensacions, poden donar.se en 21 km's de carrera a peu. Tot açò m'ha ocorregut a la Mitja Marató de Gandia.
Tot ha començat aquest matí, anant al Mercadona Nou, on haviem quedat amb la resta. A Favara ens esperava una segon fornada.
Moooooooolta gent del club, i adyacents, avui a Gandia, donava gust estar allí. L'oratge perfecte, ideal al 100% per a correr, i hui sobretot per a fer temps.

He arribat supermotivat i superconcentrat...eufòric per estar allí. No he volgut perdre temps, i he començat a preparar.me, i he intentat calfar el més pronte possible. La llàstima d'aquesta prova és que has d'estar pronte en línea d'eixida, si vols eixir al teu ritme.
En el calfament, Ferran, Esteve i Xavi Soler, hem estat parlant dels ritmes i tal... jo volia eixir fortet i traure ventatja al rellotge.

Ens hem colocat molt bé a l'eixida, i hem pogut eixir com voliem... weno , això i un poc més. Ja que el primer km l'hem marcat a 3´48"....casi res porta el diari !!! una autèntica animalada per al nostre nivell, de totes formes, anava bé, i hem anat passant els km's següents al voltant dels 4'.

No he mirat enrrere en cap moment, ja havia parlat amb Esteve, que volia fer la meua cursa sense saber de la resta. Per tant no sé en quin moment s'han pogut anar quedant els meus companys.

Cap el km 5, hem vist a Sergio en mig del passeig, parat, i que s'ha ficat a correr amb nosaltres, tenia molesties, i s'ha ficat a tirar de mi, mentre Xavi, s'allunyava. Li he dit a Sergio que volia anar sobre 4'10'', i m'ha dit que li marcara el primer, per a agarrar el ritme. I si, el primer l'hem fet a 4'10'', però el següent ja l'ha marcat a 4'03'' , i jo ja trobava molta fatiga a les cames.
A més ha arribat un grup gran on anava el gran Sapiña, i ja el ritme ha pujat molt més.

Aleshores , m'he quedat en "tierra de nadie"... ha segut en vertader martiri, anar del km8 fins al 16... que mal ho he passat. Per sort, el coco no m'ha tornat a fallar, i he passat de vore al ritme que anava, sols volia centrar.me en el ritme i en la forma de correr. Se'm feia raro, vore com no m'agarrava ni Ferran , ni Esteve, per darrere, i he pensat, que ells...també havien petat.

A partir del 16 he anat agarrant de nou el ritme , i pas a pas he anat guanyant velocitat.
Cap el 17, he agarrat a Xavi...també superrebentat, i tot i que hem anat un rato junts, he tirat avant , anava llançat, i volia "apanyar" el temps.

He patit de nou...però sabent que ara anava bé. Al final... 1h30'53'', la 3ª millor marca.
En fi, com he dit al principi, un cúmul de sensacions en 21km, que ... el 18 de desembre pense tornar a experimentar.... serà bò açò??

Ahi van els meus temps i polsacions:

km1: 3'48'' (174/181)..... -24''
km2: 4'01'' (179/182).... -11''
km3: 3'59'' (183/186).... -13''
km4: 4'02'' (183/186).... -10''
km5: 4'11'' (182/184).... -1''
km6: 4'10'' (181/183).... -2''
km7: 4'03'' (183/184).... -9''
km8: 4'17'' (182/184)..... +5
km9: 4'14'' (182/185)..... +2
km10:4'26'' (177/180)..... +14
km11:4'24'' (177/180)..... +12
km12:4'25'' (176/178)..... +13
km13:4'33'' (174/175)...... +21
km14:4'44'' (172/175)...... +32
km15:4'38'' (175/179)...... +26
km16:4'36'' (177/180)..... +24
km17:4'37'' (176/179)....... +25
km18:4'32'' (178/182)...... +20
km19:4'18'' (180/182)...... + 6
km20:4'17'' (182/184)...... +5
km21:4'12'' (185/187)...... 0
i el pico:

Total: 1h30'53'' (179/187)

dimarts, 8 de novembre del 2011

Debutants a la Mitja... les autèntiques protagonistes.




Hui, vullc fer aquesta entrada, amb 4 xiques que van a debutar en la díficil distància de la mitja marató. Un pas gran en l'esport de resistència, i 21km per davant, per a experimentar tot tipus de sensacions.
Elles sé segur que viuran ixe dia, com a molt especial. A mi , també em va marcar molt el meu debut en aquesta distància, va ser a Canals, a l'any 1998, i amb 21 anys, molt jove, i inexpert per a afrontar a aquest tipus de prova.
Espere que per a totes elles, acabe en final feliç i satisfetes per tot l'esforç que comporta , ja no sols el dia de la prova, si no, tot l'entrenament que hi ha darrere i que moltes voltes la gent , inculta en el tema esportiu, no valora per a res.

Ací vos deixe amb les respostes d'Àngels Vidal, Maribel Garcia, Sílvia Perez i Amparo Muñoz, d'aquest minitest pre-MMGandia, MOLTA SORT XIQUES!!


1. Bé, a menys d'una setmana per a la MM de Gandia, quines sensacions
tens?

-Àngels:Tinc la sensació de què ja tinc ganes que passe. Tants de km's a les cames no em van bé i tinc la necessitat de nadar més i fer bici per compensar un poc. Tinc mal al dit gros del peu dret i devegades al genoll dret, però la veritat és que menys del que em pensava. Els bessons responen abstant bé i la resta de la musculatura també. De totes maneres pense que jo encara sóc massa jove per fer tants metres, jijijij. Crec que una vegada passe açò em tornaré a dedicar a les carrerertes curtes, no perquè no m'ho haja passat bé als entrenaments i tot això (pense que faig la mitja pels entrenaments i pel grup de gent) sinó perquè ara per ara, amb coses tant llargues m'agovie un poc, encara que pense que tot és de coco.

-Maribel: Tinc bones sensacions i lo millor de tot molta il·lusió i ganes de fer aquesta prova.

-Silvia: Respecte a les sensacions que tinc a 5 dies de la mitjà són: Per una banda por perque per a mi és un repte molt gran. D'altra banda tinc il.lusió per que per a mi seria molt important acabar-la i per últim; un poc de cansament després d'unes semanes dures d'entrene.

-Amparo: les sensacions que tinc són bastant bones,..xq estic moolt motivada,.. encra sé que el dia de la mitja vaig a patir,...


2. Penses que arribes bé?

-Àngels:Pense que de km's vaig molt bé; encara que mai he fte la distància de 21 km a cap entrenament, crec que amb les tirades llargues i els entrenaments de sèries, anem molt bé. Mucularment, com és habitual, vaig més justeta, però això és per falta de complir l'entrenament. Vaig començar la preparació de la mitja anant totes les setmanes al gym però amb la feina m'era impossible i preferia anara córrer o nadar que tancra-me a alçar ferro... ho senc!

-Maribel:Si pense que arribe prou bé de tota manera, li tinc un poc de respecte a la prova, aixi que el diumenge podré contestar aquesta pregunta millor.

-Silvia:Crec que ho puc aconseguir i que estic suficientment preparada psicològicament, pero físicament tinc por perque les últimes setmanes he sentit un poc de dolor al genoll dret i tinc por de lesinar-me.

-Amparo: sincerament no del tot,..però aquell dia entre el comboiet de fer la meua 1era mitja i fer-la en companyia de Maybel i Silvia (la sister de Rakel) intentaré estar al 100%.


3. T'ho has passat bé als entrenaments?

-Àngels: M'ho he passat genial, sinó ni m'hagués plantejat fer-la.

-Maribel: GENIAL!!! amb uns companys de categoria. Cal recalcar el recolzament en tot moment del Mister, gràcies Jose.

-Silvia:Jo sempre ho pase bé als entrenes, sobre tot en acabar-los. Els que més m'han agradat han sigut els que he fet en la vostra companyia ( perque em motiva molt anar en grup) i les diferents carreretes a les que he anat estes setmanes, on he donat tot de la meua part per a millor.

-Amparo:I tant!! la veritat m'ho he passat moolt bé,..i el fet de córrer en companyia dels meus company/es tant del club de Sueca com el de Cambrils siga encara més motivant.


4. Quin t'ha paregut l'entrenament més dur dels realitzats en aquesta
preparació?

-Àngels:Les sèries de les dues últimes semanes; 2x2000 + 3x1000 (encara que ixe no el vam poder acabar xq se'ns va posar a diluviar) i 1x2000 + 5x 1000... La volta a peu a Sueca també va ser dureta. Però ixos són els entrenaments que realment et servixen per donar-te la xispeta i augmentar la teva capacitat de patiment.

-Maribel: Personalment per a mi lo més dur han segut les series

-Silvia:L'entrene més dur de tots ha estat sense cap dubte la matacames i la eixideta que ferem per la muntanya d'alcira ( pasaeta per aigua).

-Amparo:El que vam fer en Cullera el dia que vaig anar jo, no m'en recorde quin dia era exactament,..


5. Mullat... quin temps penses que pots fer?

-Àngels: 1 hora 45 min. Realment no sé si podré fer-ho ja que la meua finalitat és acabar-la i pense començar mooooolt a la marxeta. Allà al quilòmetre 15, si em trobe bé, augmentaré una miqueta el ritme, pe`ro molt poquet. I si allà al 18 em note bé, intentaré anar progressant fins arribar a meta.

-Maribel: Ufff que difícil, pense que faré quasi 2 hores, igual menys 5 minutes, peró no se com respondran les cames....

-Silvia: El temps que m'agradaria fer és al voltant de 1 hora i 50 minuts. Crec que eixe temps estaria molt bé per a mi. Pero jo ja em trobaria satisfeta pel fet d'acabar-la siga en el temps que siga.

-Amparo: temps? pufffff no se,.... unes 2 hores?








GRÂCIES XIQUES I MOOOOLTA SORT.

diumenge, 6 de novembre del 2011

Un filet a l'esperança

Després del Gran Fondo d'Oliva, em senc molt més que content. Molts son els motius, la primera i principal és que he passat dos setmanes realment dures, on no he pogut entrenar el que calia. Tot per culpa d'un refredat que m'ha deixat ko, fins a fà dos dies.
I altra per les sensacions a la cursa de hui. El fet de vorem en línea d'eixida, ja era tot un premi, i motiu d'alegria. A partir d'ahi, tot i ser una prova molt dura, i el dia, amb el vent , no acompanyaven per a fer una gran marca, les sensacions han segut més que bones.
M'he trobat molt bé, des del principi fins quasi el final...els últims 2 quilòmetres...se m'han fet durets de veres.

Per a Gandia...doncs, sé que està ben difícil el que vullc fer, però... "MORIREMOS EN EL INTENTO", per mi, que no quede.
Tot és tindre un gran dia, i que les forces i l'estratègia... funcionen.

Vos deixe ací les dades personals, d'aquests 15km's

km1: 4'04'' (175/169)
km2: 4'33'' (186/180)
km3: 4'10'' (184/178)
km4: 4'41'' (182/179)
km5: 4'54'' (186/180)
km6: 4'24'' (184/174)
km7: 4'01'' (174/171)
km8: 4'07'' (181/176)
km9: 4'01'' (180/177)
km10:4'08''(181/179)
km11:4'10''(182/180)
km12:4'10''(182/180)
km13:4'10''(183/180)
km14:4'05''(183/181)
km15:4'03''(183/181)

TOTAL: 1h03'46'' (186/176) -- mitja de 4'15'' (que tal i com estava el dia, el recorregut, i la recuperació post-costipat, em dona grans il.lusions per afrontar GANDIA)

dimarts, 25 d’octubre del 2011

MITJA MARATÓ VALÈNCIA


A les 8 en punt, Esteve passà a per mi, el carrer estava mullat i els nuvols que hi havien al cèl , ens amenaçaven en tornar a xillar.
De camí a Vlc, conteste alguns Whatsapp, de Cinta i Julian, que ja porten algunes horetes pel Mon.
Arribem a la capi, i es fica a ploure, a ritme alegre...poffff.
Ens quedem un ratet al cotxe, hem pogut aparcar a la zona de Nazaret. Pareix que poc a poc, vaja parant i decidim eixir. Molt de personal per la zona, i es palpa gran ambient.

Ens fiquem el tratge de guerra, i ale...al lio. Ens enfilem cap a l'Avda del Port, i la imatge és brutal. Q barbaritat de gent. En un principi ,inscrits hi havien uns 8500.

Busquem el caixò de la nostra eixida, a l'entrada, ens oferixen, unes voluntaries, vaselina.
Tot està preparat i Esteve i jo, parlem tranquilament, del "modus operandi" de la cursa que anavem a fer.
Pensavem en ixir a 4:30, i cada 4km, baixar 5'', fins a vore on arribavem.
Comencem i ens costa un kilometre, agarrar el ritme, però després i gràcies a que els primers 14km son per Avdes grans, podem trobar perfectament el ritme que buscavem.

És una passada, poder correr, per aquestes avingudes (Avda, del Port, Blasco Ibañez, Alameda...) i del casc antic (c/la Pau, Pl.Ajuntament, les Barques...), totes tancades per a la pràctica esportiva.

En quant a les sensacions, la veritat...els primers 10km's van ser un poc martiri, ja que sobre anar bé de polsacions , les cames les notava duríssssssimes. Res a vore en el que vaig sentir a Cullera... a més , en el 12 li vaig tindre que dir a Esteve que tirara avant, ja que una punxaeta en el isquio esquerre, em va fer, agarrar algo de por.

Però a partir del 14 , tot va canviar. Comencí a trobar.me molt bé i molt agust, bones sensacions i millor zancada. En entrar al casc antic de València, vaig passar a Raquel Almiñana (3ª a Cullera, i que allí em va traure, 1'), em vaig animar, i vaig dir...wenooo, no vaig mal.
A Esteve el portava a uns 5-10m, i com que anava bé a ixe ritme, no vaig voler acostar.me per si feia un dels seus canvis de ritme.
Cap al 18 , i per davant del Palau de la Música, em fique al seu costat, i em diu, que tire avant que li feia mal els besons. Jo , seguisc al meu ritme, ara em trobava molt bé, i ja... "olorava la meta".
Entrem al carrer Juan Verdeguer, i al final, ja es veu el port, seguisc passant a gent, no vullc vore ni les polsacions, pq van a estar altetes. A l'entrada del port, Esteve em passa com una fona, i em quede bocabadat, de totes formes reaccione, vegent que l'arc de meta encara està allunyat, pense que no ha calculat bé; i ... així és , es pensava que era un arc anterior... al vore, que disminuia la velocitat, apretí fort, i em pensava que em moria.... xeeeeeee que dos!!!
A la fi, ferem, 1h 31' 43'', la meua 3ª millor marca en MM.
Vullc donar la enhorabona al meu company Esteve, perque realment va correr mooooolt bé, i tot i que no és el seu estil de correr (va tindre cap, i em va acompanyar tota la prova) ...
GRANDE ESTEVE!!

Vos deixe ací les meves dades: TOTAL ; 1h 31' 43'' (173ppm mitja / 196 max)

i els laps:
1. 4'45'' (140/167)
2. 4'18'' (166/169)
3. 4'26'' (168/170)
4. 4'31'' (169/172)
5. 4'17'' (168/169)
6. 4'22'' (169/173)
7. 4'23'' (169/172)
8. 4'22'' (169/173)
9. 4'20'' (173/176)
10. 4'20'' (173/176)
11. 4'19'' (175/180)
12. 4'20'' (175/180)
13. 4'30'' (176/178)
14. 4'21'' (177/179)
15. 4'20'' (178/181)
16. 4'15'' (179/182)
17. 4'16'' (181/183)
18. 4'16'' (181/183)
19. 4'14'' (181/182)
20. 4'16'' (182/185)
21. 4'12'' (184/187)
21 i pico : 14'' (186/196)

dimecres, 19 d’octubre del 2011

vp Cullera 2011



Com cada any que vaig a Cullera, tinc la mateixa sensació, és com estar a casa, però sense estar.ho. És algo que coneixes tant, que et fa estar superagust. A més, el recorregut d'aquesta volta a peu , és per a mi, el més bonic de totes les populars que es fan pel voltant.






Aquest any una bona colla del club, vam acudir per a fer.la. Llàstima la caiguda en bici del dia d'abans , que va fer que ixe dia més d'un/a estigués resentit i o no la va poder fer, o li va limitar en fer.la.






Bé , com sempre aparcarem per la zona de El Prado, a l'altra part del riu, propet de l'eixida. L'ambient en el Mercat era bò, i a diferència de la resta d'anys, no vam tindre que fer cues per a replegar el xip i el dorsal.



Les fotos de rigor, tot una abraçada amb gent que feia temps que no veiem, i el gran recaredo Agulló animant el cotarro, i inventant.se alguna coseta que altra.






Eixida puntual a les 10 del matí, i els casi mil participants, que ens enfilavem cap al passeig marítim.



La meva idea era, ixir a fort, però que sempre tingués les cames soltetes. I així va ser. Per sort, l'oratge ens va acompanyar , i tot i ploure una miqueta, la resta va estar perfecte.



Vaig situant.me en carrera, i busque referències, a l'entrada del passeig, veig a Tonifav! que està vegent la prova amb la bici. Allí també passe a Voro March, que em diu... on anava jo?? jejeje..



Passe el primer km en 4.02... pense,,, q faig? vaig massa ràpid?? però al mateix temps pregunte a les cames, i estes em contesten que van bé.... weno... pos seguim



El següent km a 4.01... maremeua, que farem ? petarem??? sigamos para Bingo.



En ixe moment veig que m'acompanya Voret, i que a uns 10m, està Esteve.



Ens coloquem en un grup, que van algo més lentos, però que ens servirà per vore si és ixe el ritme a portar, o el cos demana canya.... doncs si... demanava canya.



Ens dixem el grup, i eixim del passeig. Allí vegem a Ali Garcia que ens anima!!



En la baixada de los Olivos, cap al Far, agarrem a Esteve, i faig un canvi de ritme per a aproximar.me a Erik, altre xic de Sueca. Em fique darrere d'ell , per a pujar el Far. Pugem, i en la baixada, comence a apretar de valent.



Em dixe a Erik , i , agarre a Moises (germà de Cristian), i seguisc avant. Ara ja vaig sol. Però vaig còmode i seguisc tirant.



Al collao, mantinc un ritme constant per a no pugar.me en polsacions.



Torne a vore a Toni, i em diu com van les coses per davant. Em diu que porte davant a Emili, al qual ja l'havia divisat.



Baixe Collao, a ritme fort, per tal d'acostar.me als de davant.



Puge, l'eterna pujada a Bonavista. Allí dalt, alguns Bitxets i els seus pares.



En la recta de Bonavista, veig a Xavi Soler, a Emili i a tot un grup de Triculleres.



Casi al mateix temps, els agarre i el Bitxot Dani, comença a apretar en la baixada de Bonavista, al qual responem Emili i jo.



En la recta cap a la Raval, el xicon seguix apretant i com que em trobe bé, vullc vore fins on arriba ell...i el que és més important, fins on arribe jo.



Del km 10 al 11, el passem en 3'43, una verdadera barbaritat, però... com vos conte,,, em trobava superbé. Aguante el pols perfectament i veig que ell comença a flaquejar. L'anime per a que continue, però em diu, que ja ho ha tirat tot.



Estem ja a no res, i ens agarra un dels triCulleres, David, i com veig que Dani, no pot esprintar amb el seu company, arranque darrere de David.



A la fi, 51' 15'' o per ahi, uns quants segons menys que l'any passat, però en la sensació que aquest any he anat molt més sobrat.






Conclusions: Doncs , molt bones sensacions i cames, en la primera prova test. M'he ilusionat molt, ja que no m'esperava rodar així. S'han notat molt les series a l'estadi , i les eixides a la muntanya. Esta setmana regenerativa, amb la Mitja Marató de VLC, per al diumenge.



... i a la següent setmana .... la setmana més canyera... NO DIGO NÀ.






Ahi van les meves dades:






Km1: 4'02 -- (175/167)



km2: 4'01 -- (179/176)



km3: 4'18 -- (180/177)



km4: 3'57 -- (182/177)



km5: 4'06 -- (185/181)



km6: 4'10 -- (190/184)



km7: 4'00 -- (183/180)



km8: 4'30 -- (184/182)



km9: 4'07 -- (186/179)



km10:4'18 --(188/184)



km11: 3'43 --(186/182)



km12: 3'18 --(186/185)..... aquest no val, està fijo mal medit



700m:2'27 --(191/187)






TOTAL: 51'04'' (191/180)

dissabte, 8 d’octubre del 2011

LA MATACAMES (modificada)









Rebentat al silló em disponc a fer la redacció de l'eixida de hui.












Podriem dir que ha segut multitudinaria , i que ha pagat la pena, alçar.se tan pronte.






A l'eixida hem segut 16 persones, i l'ambient ha estat genial. Han vingut Raki, Silvia, Maribel, Nuria, Amparo, Esteve, Paco, Cristian, Ferranet, Voret, Voro, Manu, Julian, Jose Calvo, Joel, i qui vos escriu.












Primera sensació de frescoreta matutina, q en aquests dies de principi d'octubre s'agraixen.






El calfament ha segut cap amunt, pujant el carrer de Borrasca i les escales que donen a la pujà al Volcà. El grup ha anat unit fins que hem entrat al sender q va per la cresta de la Muntanya cullerenca.






El primer en traure espai ha segut Jose Calvo, que s'ha mantés ferm durant tota la cresta. Per darrere un grup nombrós amb Cardo, Esteve, Cristian, Manu, Voret, Voro i Ferran, anaven a l'aguaït.


Cardo, s'ha apartat en un dels moments per a qui volguera passar que ho fera, i ahi ha segut quan Cristian i Manu, han començat a tirar, i han agarrat a Calvo, abans de la última pujada a la Bola.


Després tocava la baixada maldita fins a l'encreuament al Castell. Ahi els dos de davant han seguit amb la seva ventatja. Mentre es reagrupava el segon bloc amb Ferran , Voret, Voro, Calvo, Cardo i Esteve sempre uns metrets per davant. Durant la baixada, Cardo , ha enganxat a Esteve, i han començat a pujar junts cap al Castell. De totes formes , poc han durat junts, pq Esteve, se n'ha anat facilment de qui escriu.


A l'ermita m'he pres un gel, i he pegat un glop d'aigua. A partir d'ahi, baixada pel Calvari, amb la referència d'Esteve per davant. Referència que s'ha perdut baix. D'ahi, sol, per davant de la Raval, de la Urb. Bonavista, del Collao, on he vist a Luis Rosado, i com no , afrontant l'última pujada , la del Far.


De nou a Borrasca, he pogut descansar, amb els màquines de Manu, Cristian i Esteve, que ja feia uns minuts que estaven allí.




Poc a poc, han anat arribant la resta dels companys, apuntant tots, lo dur que s'havia fet. Un grandíssim entrene per a les aspiracions que tenen tots.




Quan hem passen els temps, els publicarem per a tindre.los de referència.




A mi, m'han ixit 1h25'37'', per a aquests 14.500 m, amb un màxim de 188 i una mitja de 162 pols.


El temps de la gent, dels qui m'han passat:

- Cristian Roig: 1h20'05'' (152)

- Esteve Pedrós: 1h20'50''

- Manu Sendra: 1h21'25''

- Jose Cardo: 1h25'37'' (188/162)

- Voro March 1h30'

- Salva Ortiz: 1h31' (165)

- Paco Castells : 1h32'

- Ferran Andrés: 1h32'04'' (184/154)

- Julian Sáez: 1h42'15'' (175/157)


(...estes són les dades, q de moment m'han passat, esperem q seguisquen enviant.me.les, per tindre una bona base de dades.)

divendres, 16 de setembre del 2011

Primera serie-test 1km - Tornada de la Gruppeta.

Ahir vaig tornar a viure, una d'ixes jornades masives d'entrene de la Gruppeta. Espere que amb el pas del temps tornem a consolidar.la i a traure profit d'entrenar en gent.

Ahir l'entrene , constava de 15' de calfament + 3 series progresives de 400 a intens de - a +, sense arribar a tope, i d'una serie-test de 1km. Després 10's + estiraments coordinats per la senyoreta "la Diva" Vidal.

Doncs bé, ahi van els resultats que es van donar ahir. Dir, que la prova va ser cronometrada per la Mary Rosado, i vam ixir individualment en tandes de 10''.
Done el temps total i la mitja del pas de cada 200m, que pense serà interessant per a tots recordar.la per a posteriors treballs de series.

NOM ----------- Temps --------------Temps 200m
Esteve P. -------3'19''78 ------------------ 40''
Ferran A. -------3'27''63 -------------------41''
Jaume M. -------3'30''40 ------------------42''
Jose C. ----------3'34''60 ------------------43''
Salva C. ---------3'34''69 ------------------43''
Paco C. ----------3'42''78 ------------------44''
Toni P. ----------3'44''02 ------------------45''
Angels V. --------3'55''35 ------------------47''
Joel M. ----------4'10''92 ------------------50''
Maribel G. -------4'33''38------------------ 55''

dijous, 15 de setembre del 2011

Temporada 2012



Ja feia un fum que no em deixava caure per ací, però des de Roth, que esportivament he caigut fins al subsol.
Comencen nous temps, una nova temporada està ahi, i aquest blog, vol tornar als seus inicis, i que no eren altres, que els seguiment d'aquella gent a la que entrene.
He dissenyat una nova forma d'entrenar , per tant de variar els sistemes típics que duiem fins ara, i no es tracta d'altra cosa que de fixar un objectiu comú a tots.
En aquest cas , la Mitja Marató de Gandia.
Per a alguns serà el debut, per a altres, un objectiu on baixar el temps de la mitja.
D'altra manera, qui vos escriu també va a endinsar.se en aquest grup de treball, i entrenarà per a baixar la seva pròpia marca de mitja marató, de l'any 2000 a Canals.
Ara amb 11 anys més , i quasi 11 kg's més (q espere anar baixant fins a uns competitius - de 72kg), afronte aquest nou repte de baixar ixa 1h28'32''.

Tal i com vaja donant forma al grup, i anem fent activitats , aniré renovant la info d'aquest blog.
De moment per a demà, sesió de pista amb "kilometretest" i pesada general.

diumenge, 17 de juliol del 2011

I LOVE ROTH

































Amics / amigues, ja sòc aqui!!!

Després de 10 dies pel Mòn, i uns dies descansant, ja em trobe en condicions de poder relatar tot el que ha segut aquesta experiència.





Tot ha anat perfecte!!





Tot començà el dimecres 6 , a les 1:30 de la matinada. La FurgoCar, parava davant de ma casa, amb Toni, Ferran i Raquel. Allí pujarem Maria i jo, i ens enfilarem cap a Alemanya. Moltes hores de viatge ens quedaven i mooooolllltssssssssss km's (1860).




Pòc a pòc...o no tant, anavem passant els km's i el dia anava passant. En el viatge moltes rises i moltes il.lusions.
Unes 20hores després de l'eixida arribavem al destí, Reichswand, un menudet poblet a uns 15km de Nuremberg.






Dijous cap a migdia, eixirem cap a la zona 0, Roth... anant cap allí a la Autovia 9, que unix, Berlin amb Munich, ens trobem amb un cartell que t'ho fa dir tot.








Trobar.te amb aquest cartell, et fa pensar tot el que representa per a aquesta zona el Challenge Roth.









El primer que anem a vore és el Rothsee, que es troba a Hipolstein, lloc on comença la natació. Al canal Donau, tot està tranquil, molt diferent de lo que seria el diumenge. Arribem a Roth, i una pancarta amb "Welcome Triahletes" ens dona la benvinguda.








Aparquem molt prop de la zona on acaba la prova, i llòc neuràlgic de tot el triatló. Allí anem a les acreditacions, i ens donen les bosses amb dorsals, bosses de la prova i demés. Ho arrepleguem tot i ens dirigim a la zona expo, q està just al costat.... i ufff, faltant 4 dies per a la prova ja hi ha un ambient genial. Paraetes de tot el que volgueres tenies, brutal. També tenies zona de restuaració típica alemanya.... tot molt ben organitzat. Decidim pegar una volteta per Roth, i fer.nos una idea del que és el poble. Ens trobem eufòrics, contents, i a tot el poble es respira festa triatlètica. Dinem i tornem a pegar una volta per la zona i seguir gaudint de l'ambient.





Divendres, anarem a Dahau (camp de concentració alemà) i a Munich, aprofitant per a fer turisme i beure.nos unes energètiques cervesses de blat.


Dissabte tocava anar a la xarrada tècnica en espanyol, a les 12h. Quan arribarem de nou a la zona 0, l'ambient ja era BRUUUUTTTTALLLL!!!!!. Mils de persones es concentraven en tota la expo...era una gran festa.





En la carpa postmeta, casi 200 triatletes espanyols, ens reuniem per a rebre les notícies d'un canari q treballava per al grup Challenge.Després dinem a la zona expo i enfilem cap a la T1, al Donau Kanal de Hipolstein, per a deixar la bici , el casco i la bossa de correr. Ja vegem la barbaritat d'extensió que tenen els boxes aci, i clar, per a 3300 triatletes individual i uns 400 equips de relleus, fà falta molt de lloc. Ens quedem vegent el Kanal...i pensem en lo que unes hores després anem a començar allí.






Tornem a casa, ens relaxem i és temps per a bromes i somnis. Tots volem creuar ixa FinishLine, i xafar com cal ixa Catifa Roja!
Anem cap al llit, i la veritat sense massa son, però amb la idea d'estirar les cames i relaxar el cos.





A les 3;30, sona el despertador. I m'alce sense problemes. Isc, i ens vegem tots al menjador per a desdejunar. Toni , preferix no fer.ho.
Moguem cap a Roth, i ens toca aparcar dins del que cap prou prop de boxes a una gran explanada on ja vegem lo ben distribuit que ho tenen tot. Abaixem les bicis i ens enfilem cap a boxes. Onades de gent van cap allí, i arribem al pont des d'on es divisa la majestuositat de boxes, del Donau Kanal i de la gent....pell de gallina_01. Els ulls els tinc mig enllagrimats, i note el cos calent...

Entrem a boxes, i diguem a les xiques que ens esperen en un racó que els hem dit. Són les 5:30 del matí, i ja fa un Sol com si fora migdia. Mentre dixem arreglades totes les bosses i tornem a omplir les rodes, sentim q a la megafonia van ficant els himnes de tots els paisos que tenen representants en aquesta edició. L'espanyol és el quart que sona, i tot que no sòc massa apasionat dels himnes, arribe a emocionar.me i tot.





En boxes , estem situats molt a prop, de fet Toni i jo estem un enfront de l'altre, i Ferran a la barra de darrere. Aprofitem per a xarrar en tots els companys de barra, entre els qui es troba un membre del Correcaminos de València.





Ara que la cosa està més relaxada i ja ho tinc tot controlat, aprofite per anar al WC, no es que tinga cap apretó, però sé que serà facil buidar. Efectivament, tot va ok.





Tornem cap on hem de deixar la bossa roja, la de la bici. I que està just quan acabes la natació abans de l'entrada a la carpa, on pots canviar.te. Deixem les bosses i anem a vore a les xiques. Queda mitja horeta per a que isquen els pro's, i l'ambient va cresquent per moments, la música és triada a pols, per a emocionar.te. Entre els temes que sonen, el Go West de Pet Shop Boys, o el Reach de Gloria Stefan...i altres que em fan tremolar...pell de gallina_02





Però el moment més emocionant, és quan queden 10' i l'speaker demana silenci... és sepulcral, es llig una oració , i quan diu AMEN, tots contesten i comença a sonar el Beautiful Day de U2....a màxima potència...pell de gallina_03. Cridem al Favarero , el tio plorant mirant el canal, jo que ho veig no puc dixar q m'isquen un parell de llàgrimes, al igual q a Marieta.....





El show continua, i desde els potents altaveus, sentim la cunya Challenge, que comença a donar la benvinguda a aquesta dècima edició del Challenge Roth. Els pro's comencen a situar.se propet de l'exida de l'aigua, i per megafonia es sent una nova cunya musical, amb la veu que anuncia... " One minute to go!". De nou el silenci és gran, i al minut sona una canonada, q fà q la pell se me torne de gallina_4, de nou. El públic, que abarrota el canal , comença a bramar de forma ensordidora. Dos barcasses, comencen a tirar aigua en forma d'arc... La imatge q queda a la meva retina passa directament a la meva memòria per a sempre.





Vegem l'eixida de les dones , q igual d'emocionant que la dels homes, i que es dona 10' després que aquests. Nosaltres eixim a la eixida 11 de 12. Així que decidim despedir.nos de les xiques, per a retirar.nos espiritualment. Ens dessitgen bona cosa de sort i ens diuen q ens esperen en meta. Mire a Maria, i ...pell de gallina_5. Se m'escapa de nou altra llagrimeta.





Ens retirem, i ens sentem a una vora de boxes, en mig de la brossa. Xarrem, ens riguem, tenim moments de silenci, i tot va passant, mentre vegem i sentim totes les eixides que van donant.se.





Comencem a calfar, i anem ficant.nos el neopré...ens ha arribat l'hora. Abans de ficar.nos al corredor que ens porta a l'aigua, comencen a ixir els pro...i les pro amb la Chrissie Wellington ja al capdavant.





Enfilem al corredor i ens abracem, pell de gallina_6, ens tirem a l'aigua, i amb una mirada ens ho diguem tot, ara cadaú ha de fer la seva feina.





Sense donar.nos conter, sona el nostre trò, al mateix temps, em note el xip algo solt"...merda!, mal comencem"... aixina i tot vaig dir... "avant i ja vorem". Nade en tranquilitat els primers compassos. Em note bé, i vaig còmode, no rep massa colps, ja que serem uns 250 en cada eixida. Senc com la megafonia i les carraques, van allujant.se i van perdent el volum. Tinc com a referència, el pont on per baix, hem de donar la volta. Sense donar.me conter, arribe, i a les boies les típiques manotades, però poc més. Ara si, comence a imprimir més velocitat. Al rato, veig a u al meu costat que em crida, és Ferran, queixant.se de que se li n'ix el barret i les ulleres. Seguisc avant, amb força , comence a passar a gent de barret groc, q han ixit 5' abans que nosaltres, açò fa que m'emocione i li done més carrutxa... vaig gaudint molt i incremente més la força de remada. Torne a sentir el soroll, i per la ment em passa la possibilitat de vore , per la vorera del canal, a Maria i Raquel, vaig fixant.me per vore si les veig, i .... si, veig que me saluden Valentinha en mà, jo els torne el saludo, amb una senyal de que tot va bé.
Pase per baix del pont on està la gran majoria de gent, i el ruido dins de l'aigua és ensordidor. Ja em queda poc i pense en ixir. Ara ja vaig passant a gent de barrets morats que han ixit 10' abans que jo, i comencen a passar.me els de barret blau, que han ixit 5' després que jo. Ja estic a l'eixida, i els voluntaris ens ajuden a ixir de l'aigua de nou i amb els ànims de la gent i dels voluntaris, el pell de gallina_07. Isc , agarre la bossa roja i entre a canviar.me a la carpa...q pareix Sodoma i Gomorra, jajajaja... Gent nueta, homes , dones , voluntaris, ieeee, q passa aci??? Orgía a estes hores??? Res, comence a llevar.me la roba mullada i me fique lo de la bici. Al ratet entra Ferranet, diguent, ieeeee Mandangaaaa, ja estem fora!! Ens canviem i isc un poc abans que ell. A l'eixida de boxes, Maria i Raquel animen xillant , al igual que alguns valencians que reconeixen l'equipació del club.





Comença la bici, i al km 1 , senc al Mandanga que vé per darrere xillant "come'on GAY", jejejeje que tio. Durant els primers km's , el tinc davant com a referència, els dos aprofitem per a menjar, però després jo ja em fique al meu ritme de polsacions i poc a poc vaig perdent.lo de vista.





El ritme que porte és bò, però sé que va a passar.me un fum de gent, que jo havia adelantat nadant. Mentre tot açò ocorreix, valore i pense en com he millorat la meva natació, i en el poc cas que li he fet a la bici durant aquest temps, tot i sabent la importància que té en una prova com aquestes. Els km's van passant i vaig còmode, de totes formes, pensava que el circuït anava a ser més plà, i que el vent no correria com estava fent.ho.





Els pobles per on passem, estan tots animats, tan musicalment, per mig de xarangues, dj's o gent que en un perol no para d'animar.te. Son 90 km's per volta, on passem varios Berg's, o collaos, el més important el Solarberg, en el poble de Hipolstein... allí tota la gent que estava vegent l'eixida de la natació, passa a vore com patixen els ciclistes en ixe collao. Milers de persones fan un corredor per on van passant els triatletes. Tal i com vas acostan.te, vas sentint el bramor, i la pell...se te torna a ficar de gallina_08. Gires el cantó i enfiles cap a la gent, com si volgueres atropeiaar.los... Passar entre tota ixa gent xillan.te, i animan.te, val tots els diners del Mon.





Una vegada passes Solarberg, tens uns 5' d'apoiardamenta, per l'extasi que acabes de passar. És un orgasme ciclisme en tota regla.





En canvi no he pogut distinguir les veus de Maria i Raquel o vore la Valentinha... i això em preocupava, però ...per poc temps. Km's després seguien esperant al pont del Donau Kanal, i m'animen en força.





Comence la segona volta, i de moment seguisc en bones forces. Vaig alternant gels, i gominoles, a banda dels bocadillets que ja m'havia menjat només ixir de l'aigua. I sobretot vaig beguent molt de líquid, perque la calor apreta de valent. Per sort els avituallaments estan molt ben ficats i no ens falta de res.





Cap al km 130 passe a una xica del Elche Triatlón club, Prado, amb la que em fique a parlar durant uns minuts. Ens riguem i ens dessitgem sort. És curiós que pese a que cadaú va al seu ritme, casi sempre sols anar amb la mateixa gent. Passes als mateixos i et passen els mateixos.





Sobre el 150, pare a pixar , a tirar.me aigua pel cap, i a estirar les cames. De paso aprofite i menge altres dos bocadillets que portava.





Queda poc per a arribar i la veritat me trobe molt bé, estic sorprés i tot. Arribe a boxes , i deixe la bici, per a que l'agarre un voluntari. Altre voluntari em dona la bossa RUN, i entre a una nova carpa. Alli altra voluntaria, que per casualitat parlava castellà, em trau la roba de la bossa, i m'ajuda a ficar lo que estic llevant,me.





Ja estic preparat per a afrontar la marató. Surt de la carpa, i em quede un poc a l'avituallament, bec amb calma i em menge un platanet.





Correc els primers km's molt còmode...la cosa va bé. No vullc vore ni el ritme que porte, pel que al pulsometre, sols em fique polsacions. Durant els primers km's, passem per una zona boscosa que pica amunt i que porta al canal. Veig a pro's que ja tornen cap al poble afrontant els seus últims km's...q sort tenen , pense.





Arribe al canal, i veig un fila llarguíssima de gent correguens. La calor és sufocant i per sort hi han esponges que les porte per tot el cos. Seguisc corrent a bon ritme, però pel km 6, m'entra un apretó...per sort, la zona per on correm és boscosa, i ja he vist baixar a triatletes, que segur no estarien fent robellons...així que, puge cap al bosc, i deixe un record...per sort porte les esponges, que son unes perfectes "toallitas húmedas bebe".










Arribant a una de les poblacions on pegavem la volta, em creue a Ferranet, porta molt bona cara. Pel que veig i medisc, em porta uns 25 o 30'. Em diu que Toni està per davant de mi. De totes formes, seguisc a la meua, i vaig gaudint de l'animació del poble. A l'eixir del poble, torne a desfer el camí, i em creu amb la gent que va per darrere de mi. La veritat és que veus de tot, jejejeje.





La tornada, fa que arribem a la zona del km 4 i ara toca agarrar el canal cap a l'altre sentit. Ací hi ha més públic, ja que és la zona propera a Hipoltstein. Entrem en una zona boscosa, amb arbres mooolt alts, de veres que el lloc, és per a gaudir.lo però no de la manera que estem fent.ho nosaltres.





Vaig pel km 25, i les cames ja donen algun signe de debilitat, però, continue amb el meu pas, i amb les meves polsacions. Comença a canviar l'oratge, i va baixant la temperatura. Tot el que era calor , passa a ser frescoreta, i el meu cos que va completament xopat, comença a patir fred. A Hipolstein, tornem a donar la volta, i al km 29, em fique a l'altura de Toni. Xarrem durant una estona, i seguisc amb el meu ritme. Sobre el km 31, un fort trò, fà que comence a caure una aigua de por. Pareixia que anara a acabar.se el Mon. La tornada pel canal, va ser un infern, aixina i tot els voluntaris seguien al seu lloc, jo passava i els deia "Danke, danke" en senyal d'agraïment per seguir ahi. Plovia i plovia, i les esportives anaven pesant cada volta més. En un principi anava esquivant els "xarcos", després ja donava igual. Estava en la última zona boscosa, i el que abans era pujada, ara era en baixada, i una riera, feia que entrara més aigua a les esportives.





Sols em restaven 3 km, i ja estava apunt d'entrar a Roth poble... per fi!!, tocava asfalt i entrava al poble, enfilava el carrer que em portava al centre històric. Un lloc meravellós, on d'haver fet bon oratge, hagués significat de nou, ficar.me la pell de gallina... en canvi, sols hi havien uns quants dins d'una font i altre animant.nos vestits amb el neopré, jejejeje,,, sobretot l'humor que no falte. Em quedava 1km, i em creue a Toni, que anava cap al centre del poble, ens animem.
Entre al recinte de la zona expo, i estic apunt d'entrar a la zona meta. Un rectangle, ple de graderies per a que la gent et pogués animar amb força. Entre dins de la zona meta i l'speaker, em rep amb un "Monsieur Jose Vidagany Cardo... buenas tardeeesssss!", jo alce els brassos en senyal de que tot ha anat bé. Vaig per damunt de la catifa roja, ara ja està, altre IM al sac, no sé ni el temps que porte, però de moment no m'importa. Busque a Maria, la veig amb Raquel, completament empapades que em criden, m'acoste li done un bes, i enfile cap a l'arc de meta. M'ho agarre amb paciència, assaborint l'entrada , que tot i ser amb pluja, no deixa d'emocionar.me, pell de gallina_09.

Entre, em quede out, com bloquejat, em fiquen la medalla, i seguisc avant. Estic tot sol, acabe de pegar.me una pallisa de por, però he disfrutat moltíssim. Els voluntaris em senyalen cap on he d'anar. Seguix plovent a "estall", però me dona igual , ara ja està. El primer que faig després d'agarrar la samarreta finisher, és fer.me una bona cervessa. Allí estic, jo sol, plovent i fent.me la cervessa, esperant a que Toni, entre en meta.





Al poquet de temps, veig al bonasss de Toni, amb els ulls rogets, com vé cap a mi, ens abracem , pell de gallina_10, i li done l'enhorabona. Hem acabat els tres i això és el més important.





Ens dutxem en altra orgía triatlètica, i eixim a buscar a Ferran i a les xiques... seguix plovent. Al final ens reunim tots i comentem tota la prova. Esperem a q pare... però això no passa.





Agarrem furgona, i anem a per les bicis. Tornem a Reichswand, amb plena satisfacció de tot el que ens ha passat!!!





Els posteriors dies, estaguerem gaudint d'un país que m'ha sorprés gratament, i on pense tornar a acabar de visitar.lo.





Per supost... l'expedició Roth 2013 , està en marxa... qui s'apunta?? jo SEGUR.









GRÀCIES A TOTS.

Vos deixe uns enllaços interessants per a que es feu una idea:








http://www.youtube.com/watch?v=61ETWgqyLvc&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=vEiXy__Uduw

http://www.youtube.com/watch?v=O17rNNYuKvc&feature=related






























































dimarts, 5 de juliol del 2011

The ROAD to ROTH





Bé , amics seguidors d'aquest blog, quan estic a escasos minuts per a que passe part de l'expedició a Roth, a per nosaltres, he aprofitat per a ficar aquesta última entrada.


Simplement, era reflectir en paraules tot el que senc... si és que es pot fer.



Un fum de dubtes, comencen a surtir, sense saber d'on, però és així. Tot i l'experiència de fà dos anys, ara les preguntes de ... hauré entrenat prou?? deuria haver fet més km's en bici?? hauré agarrat tot el que necessite?? Tindrem bon dia per a la prova?? Q me fique per a la bici???

Un cúmul de questions , que barrejat amb els nervis del viatge, fan que estiga en un estat d'eufòria que m'encanta. És un estat , de les grans ocasions, d'algo que et dona un fum de respecte, però que tens unes ganes tremendes d'afrontar.ho.


Aquesta vesprada , mentre feia l'equipatge, anava repasant la carrera i em veia en cada situació... i buffff....se m'ha ficat la pell de gallina. Sols pensar, vore'm en el canal, just abans l'eixida, en un fum de gent mirant , o el vorem afrontar Solarerberg...maaaaaaaaareeeee.


Bé, vos dixe el que ha segut el camí que he seguit fins al dia de la prova, aquesta fulla representa ixe xicotet sacrifici (per a mi m'haguera agradat que hagués segut més sacrifici), i ixa il.lusió que començava el 4 d'abril, setmana de després del DLD.



Han hagut dies bons, dies roïns, altres de molt roíns...però sempre molta il.lusió. Ha hagut entrenes en companyia , amb molta soletat... dies amb moltes ganes d'entrenar...altres en que no tenies gens de ganes, després d'una esgotadora jornada laboral.






Sempre m'agrada fer açò quan em planifique un objectiu, i espere poder fer.ho molts anys més, i sempre amb ixa mateixa il.lusió. Aquest és el meu cuadern d'entrene "realitzat" ... el de "a realitzar" tenia més hores i més km's de tot, jejeje. Aquesta és la realitat , que em dirà si ha estat ben plantejat o no... de totes formes, cada dia és un mon i en un tri com aquest tot pot passar!!






Agraïr.vos a tots, les mostres de recolçament que he tingut. Tot ha fet que ens ho creguerem i que ens motivarem per a seguir endavant.


El detall d'aquesta vesprada, ha segut algo que es porta en el cor per a tota la vida. I que fà que et senques volgut, molt volgut i per a mi això ho val tot. Sobretot per ixes persones que per a tu sòn importants, i que amb aquests gestos i d'altres "no materials" fan que et senques importants per a ells.


Gràcies de nou , i espere que pogam tornar els tres, contant.vos la millor de les històries , que no seria altra, que els tres forem finishers!!














dimecres, 29 de juny del 2011

A 10 dies per a Roth... EL TEST




Aquest blog, ha volgut reunir les impresions dels tres valents que en 10 dies, afrontaran el Challenge Roth.
Un test de 10 preguntes, on esperem pogau entendre com es troben.

Allà và:

1. A 10 dies per a Roth, quines son les teues sensacions?
FERRAN :Inmillorables. Crec que el meu estat de forma es prou bo, Zarautz me va deixar molt bon "sabor de boca" i mentalment estic preparadissim per afrontar una prova de aquesta exigència.



JOSE: Molt bònes, la veritat estic eufòric i amb ganes de que arribe el dia D i l'hora H.

TONI:Pues a 10 dies per a Roth en trobe psicologicament molt be i fisicament..encara que enguany ha segut l'any que menys he entrenat en trobe prou be..ja tinc ganes de Roth.




2. Com has portat l.entrenament de aquest IM?
FERRAN:Uffffff, el camí ha sigut dur, jo diria que molt dur. Per circunstàncies de la vida aquestos últims messos han sigut un poc "mogudets" i de vegades me ha sigut quasi impossible poder entrenar. La natació ha sigut el que més me ha costat, pero gràcies a Voret que pràcticament me ha acompanyat a totes les sesions de piscina ha sigut més "llevadero". Pese a totes les dificultats que han anat sorgint al camí,la il.lusió per fer Roth ha pogut amb TOT.




JOSE: Doncs la veritat és que sense agobios. La gent que me coneix sap que vaig a la marxeta i en bona lletra. Em vaig planificar un entrene "realista" per a mi, i el temps que dispose, i que tinc ganes de fer. No m'he vist afonat en cap moment, però sòc conscient que arribe curt de km's en bici. Pel que fà a la natació he nadat molts més metres que l'altre IM, i a peu, doncs més o menys igual, tot i que la base de la marató de Castelló, ha fet que els ritmes en carrera siguen més còmodes.

TONI:La veritat que me'l agafat prou be i en coneiximent,no tenia ganes d'agobiarme,vag fer una pretemporada prou bona desde abans de nadal fins a falles,en falles tot i tindre en ment el que anava a fer al mes de juliol,,la veritat que m'en vg entrar un poc en el tema "Mandanga".


Després de falles en costà molt començar,vg dedicar mes a la bici i a correr vg deixar un poc abanda la natacio,ja que en aqesta disciplina es on menys km anem a fer i se que en un meset en podia ficar be i a hores de ara en trobe be. (li he fet cas al meu amic Santi Morera que en va dir: No t'agobies i a falta de 3 mesets comensa a entrenar en coneiximent).



3. Que és el q et fa mes por d.una prova com aquesta?
FERRAN:Por res. Si me preocupa tindre alguna averia mecànica en la bici i no poder continuar.



JOSE: Por, poques coses, el gran temor pense son les avaries mecàniques que em pogueren deixar fora de la prova. Potser també, el no alimentar.me com cal, o algun problema gastrointestinal, dels que sòc prou aficionat.

TONI: La veritat que soc una persona prou forta mentalment i no tinc por...si no,,,respete,ja que son molts km,moltes hores i sobretot molt d'esforç,,,pero por ninguna,,perdoneu l'unica por que tinc es algun tipus d'averia en la bici,ja que fa unes semanes a Zarautz les vg patir,pero ja ho tinc oblidat.
4. Quin penses pot ser el teu punt fort?
FERRAN:A nivell de carrera el sector de bicicleta i a nivell psíquic la voluntat i les ganes de complir un somni.



JOSE: Crec q l'experiència, tant per aquests 13 anys de triatló, com el haver fet ja un IM, fan que em conega molt, molt bé. També sòc una persona molt metòdica a l'hora de competir, i sé que no me dixaré portar per preses, possicions...etc.

TONI:El meu punt fort normalment es la natacio i un poc la bici,encara que com he dit abans la natacio enguany no estic com altres anys,pero estic tinguent bones sensacions,en quant a la bici he trobat ja la postura bona en la cabra i estic rodant prou be i comode per a rodar els 180km.
5. I el mes debil?
FERRAN:Com no la natació, el pensar en nadar 3800 metres de vegades me va pensar que estic LOCO. El controlar la meua ansia de segur que farà que en la natació vaja tot perfectament.



JOSE: La bici...m'han faltat km's d'entrenament , q puc pagar cars, però...més val arribar falto...q no pasao! (o això espere, jejeje)


TONI:Correr sempre ha segut el meu punt debil,en defenc prou be i pense que soc una persona "DIESEL" crec que ficare el meu ritmet i a vore vindre,pero es el meu fluix.
6. Temps estimat en meta?
FERRAN:11 hores 45 minuts 13 segons (jajajaja)



JOSE: Bufff, vinc diguent.ho des de que la primera persona m'ho preguntara... ací lo important és acabar, a partir d'ahi... TOT BÒ.

TONI: Temps estimat????? Voldria acabar si vos dic la veritat no he calculat el que puc fer,per referencies de companys que ja han fet distancia IM i he vist temps si tot va be crec que de 12 a 13 hores puc estar en meta,si es menys millor i ja vos conatre i si es mes tambe estare content,el mes important per a mi es creuar el arc de meta que hi ha "espectacular" (Cada dia es un mon).

7. Com veus als teus companys d.expedició?
FERRAN:La veritat que genial, crec q ens hem juntat 3 persones que ens complementem mogolló.
Jose: es el "papito" de l´expedició i el més seré crec jo per a aquest tipus de proves. En tot moment es dossificarà i aplegarà a meta disfrutant com sempre heu fa quan practica aquest esport. Ell sense fer massa soroll aplega pletòric a Roth.
Toni: el "Cancellara de Favara", està com un bou. Els últims entrenes que hem fet conjuntament m ha sorprés molt gratament perque a peu el veig genial, en la bici es un circuit ideal per a ell i nadant ja pots tirar-li metres que els devora com un lleó famolenc. Per a mi es sense dubte "EL TAPAO " de l´expedició, heu brodarà.




JOSE: Bufff, estan fortíssims, pense que arriben en molt bona forma física i mental.


De Ferran, patía perque psicològicament sé que ha estat mooooolt tocat, però per sort, les coses han anat aclarint.se i bò... físicament no he de dir res, és el més complet amb diferència. Si es sap controlar, pot arrear un "tiempassssso".



De Toni, doncs, buff, nadant no fa falta que diga res, i amb la cabra pareix que li hagen donat un joguet i el tio es fica a uns ritmes brutals. Ell sap massa que ha de controlar.se a la bici , per a que no li passe factura a peu, potser el punt , per dir algo, més dèbil que té.



Sols espere que els tres, siga el temps que siga, pugam ser finishers, i poder tindre plena felicitat. Sap mal, quan algú de la expedició pel que siga, no acaba.


Tot i això, done un marge, d'uns 30' per a l'entrada dels 3.


TONI:Als meus cmpanys els vec molt be i molt forts són els tapats de la expedicio,jejejeje,en quant a Ferran és debutant com jo i porta un any molt bò d'entrenes i bones marques,és un xic que ve de la bici i ja sabeu com và, en la natacio ha millorat molt en un any i ja està pirulant be,correns també esta fent bones marques i va prou sobratet,li demane coneiximent i au...ho farà molt be.


Jose pues ja sabeu d'ell un tio que es un rellotge,crec que és el unic de la expedicio que sap els temps que fara,jejeje,ja que coneix molt el seu cos i te molt de coneiximent,nadant es el seu fluix pero cada volta es defen més,en bici ell estava patint pero jo no el vec tan mal, ultimament les eixides que hem fet ha estat ahi com un Jabato i de segur que ja sap la velocitat que portara,jejeje un rellonget! Correns pues crec que pot ser el seu fort enguany ha fet la marato en el temps que va dir exacte,te molt bona base de correr i crec que el seu particular Ironman començarà a la marató,,,UN MESTRE!
8. Has fet alguna promesa si l.acabes?

FERRAN: No, la veritat que no me he parat ha pensar en aixo. El que si he pensat moltissimes vegades en si l. acabe és en tanta i tanta gent que sap d lo important que es açó per a mi, per lo que me està costant dur-ho endavant i que realment tota la carrera serà per a ELLS



JOSE: jejejeje, he promés que a l'any que vé em pase a la curta, jejejeje....

TONI:Promesa..no ninguna. Pero si entre els 3 anem voleu dir alguna la fem!jejejeje


9. Per q Roth?
FERRAN: Crec que decidirem ixe un poquet per descarte a primera hora, que si anem al de Frankfurt (uff, tranquil home, nerviós, hi ha temps. Després pufff completo). Anem a Klagenfurt, idem de lo mismo, Niza (tranquils , ixe sempre estem a temps) i xarrant xarrant, mirem Roth, tenim bones referències, i allí que anem. Per lo que diu la gent crec que no ens arrepentirem de l´elecció escollida.



JOSE: En el temps que porte en aquest esport, sempre m'ha agradat buscar proves "clàssiques" per a anar taxant.les de la meva llista. En la llarga distància, noms com Lanzarote, Eivissa, Niza, i com no Hawaii (the dream), sempre han estat ahi, i Roth era una de les d'aquesta llista. Nadar en ixe canal , i passar pels poblets tan típics, i pujar ixos repetxons plens de gent...era algo que tenia que provar. En les meves opcions estava el tornar a Niza, esperar per a 2012 anar a Lanzarote, o tastar Roth... i mira, el tastarem.


TONI: Per que Roth? Pues la veritat que enguany jo tenia ganes de fer un Im i vg pensar que ja que anava a fer un volia fer un que fora molt bonic i espectacular,vg començar a vore videos e imatges,,ho veia espectacular,vaig entrar a foros preguntant per la prova,tots en deien que era un dels millors i espectaculars,liu vag preguntar a un amic vasc que tinc al Facebok que ja ha fet varios IM i en va dir."Roth es la Meca del Triatlon" i per útim li vg comentar a el millor triatleta de llarga com és Eneko LLanos i em va dir que era el millor debut de IM que podia fer.Per això Roth.ja vos contarem





10. T.has vist recolzat pels teus companys de club?
FERRAN:Per supost. Tota la gent d aquest món sap de lo important que es per a tots nosaltres el poder fer un IRONMAN. En tot moment han estat preguntant com va tot, que tal vas , etc... La màgia de aquest club es el BON ROTLLO i segur que en el meu sofriment-plaer del dia 10 tots passareu per la meua ment. GRÀCIES A TOTS I ESPERE LA PRÒXIMA VEGADA ESCRIURE COM A FINISHER CHALLENGE-ROTH 2011




JOSE: Seeeeeeeeeeaaaaaaa, clar que si. La gent d'aquest club, en la seva majoria, estan pendents de les ilusions d'uns i altres, i des de que començà l'entrenament d'aquesta locura, la gent ha estat interessadíssima. Agraïr.los a tots, les mostres d'ànim en tot moment.


TONI:Pues la veriat que si,sempre acosellant,animant i el que faja falta.Per això son companys!!





M O L T A S O R T X I C S

dimecres, 22 de juny del 2011

I a partir de hui....R E L A X

Hui, done per conclosa la preparació per a Roth... tenia una espineta clavada, ja que dissabte el pulsometre no em va dixar saber quin ritme haviem portat, i a més, necessitava un entrene tormentós , d'estos que dic jo "Braistorm".
Ahir , vaig rebre la telefonada de Toni ,el Favarero, i em va dir... "mestre, com ho tens pa demà?"... jo que ja tenia clar l'entrene que volia fer, li vaig dir... "jo, vaig a fer açò!! 3 voltes DLD, ritme IM, ritme IM eh??", i ell com sempre, " ei , pos bò".

Així doncs , este matí, cabra en mà, a les 8:30 ja estava a la Creu, esperant.lo. Al ratet ha vingut, i hem enfilat cap a El Perelló, fins allí tot xarraet, a partir d'allí li he dit... ja ens vegem a la Creu d'aci 3 voltes, ale...a lo No Drafting.

Jo m'he ficat a ritme còmode, i bé, la cosa no pintava mal, la primera volta molt còmode, la segona, he ficat un ritme algo més forçat, intentant no perdre mai, la figura de Toni, q cada volta estava més llunyana. A l'altura del pont de Caro, cap a la Creu de la Llonga ja no el veia.
Al acabar la segona l'he vist esperant.me a la Creu. Jo el salude i continue tirant.

Les sensacions que se'l veia a ell és que anava supersobrat, jo mentre , anava agust, però no tan sobrat com ell.
A la fi, prop de 80km's , a una mitja de 30'84, i amb l'estudi fet, que per a Roth, no he de passar de 145 ppm en la bici , +/- 5 ppm, mentre per a la marató no deuria passar en cap moment dels 155ppm.

Així que , ara a descansar , estirar i últimes rodaetes , amb ja l'únic objectiu que vinga pronte el dia D i l'hora H... queden 18 dies.

dimarts, 21 de juny del 2011

La "Definitiva" casi acaba amb mi


Dissabte passat , vam tindre l'últim "gran" entrene, en aquest camí a Roth. Programat teniem 150km's de bici + 2h de correr.

Sobre les 10h arribe a la cotxera de Toni. Allí esperava, el gran Antonio, i fent.me un somriure a l'arribada, d'ixes de dir..."maremeua lo que ens toca hui"
Abaixe la bici, i en això arriba Ferran.

Comentem la ruta a seguir, i ... ale, cronòmetres en marxa.


Decidim, moure cap al sud, direcció a Alacant, i quan portarem uns 75km's , doncs tornar.

Vegem, que la Tª és elevada, i que un vent acompanya des del principi. Per sort, el portem prou a favor, i s'agraix.


Anem per la part de Tavernes costa, o siga, la continuació del Brosquil, cap a Gandia. A les primeres de canvi, en els primers clots, els bidons i portabidons de darrere de la bici de Toni i els meus se'n van a fer punyetes... bé comencem.





Passem Gandia i enfilem cap a Oliva, després decidim anar direcció Pego, i agarrar l'antiga carretera del Verger... ací la primera parada tècnica. Unes obres ens impedixen continuar... o això volien... ens dediquem a fer bot d'obra amb bici al llom. Tot açò al km 43 de ruta.

Després de 4 "zanges", tornem a pedalejar com cal. Eixim a la Nacional de nou, a l'altura limitrof, de Valencia i Alacant, les xiques de "moral distraida" ens acompanyen en cada entrada de caminàs, fent que la ruta no siga tan monòtona.


Sobre el km 65 ens donem conter, que la "el punto de retorno" va a ser Xàbia. Gran lloc , si senyor. De moment , rodem bé, a una bona mitja, sempre tirat per Toni Cancellara, al qual li hem d'anar donant alguna veu, per a que no s'emocione.


Ja en Xàbia, fotos de rigor al igual que altres trucades, i temps per a beure i menjar.





Decidim tornar , sense massa ganes, i altra volta és Toni qui pren la iniciativa. La veritat és que s'ha acoplat perfectament a la cabra, i m'alegre.

La calor apreta i fort, així que a l'altura de Gandia, decidim tornar a fer un paronet en el Tano, i fer.mos un refresquet.... menos mal.

El que ens queda és poc, i ens ho agarrem en algo més de calma. Aixina i tot a l'arribada a Favara, la mitja és de 29 km/h, per a un total de 145km's.


Ara...tocava correr.

Maremeua, sols pensar en la que estava caiguent, feia que les ganes no foren les més grans... però, tot per un entrene.

Eixim a ritme tranquil, per fi el pulsometre em funciona com toca. Decidim fer una variant de la "Botamarges", que tans mals records em portava... i quasi, com si ella ho sabera, em venien males sensacions al meu cos.

Em notava bollint, com si fora un recalfó de cotxe. Vaig decidir amainar la marxa, però tampoc...


Els vaig demanar que pararem, i gràcies a un bidó que portava Toni em vaig poder refrescar... però era ben poc. Estava ja fora de lloc, sols pensava en la bassa de regar que m'havia dit el favarero.

Els dic que ells vagen corrent , que jo poc a poc aniré agarrant.me , però, no tenia ganes per a res.

Pregunte per la bassa, Toni em diu q queden uns 10'... intente trotar , però bufff, que va, ni ganes ni res.

Em lleve el top, m'abaixe un poc les malles... tot per a refrigerar.me, però... sense resposta.

Quan passen 10' , torne a preguntar, ja desquiciat, per la bassa... Toni em diu... 5'... maremeuaaaaaa, vullc morir.me

Em note les orelles tapades, i com tot el que dic , em resona al meu adintre.


Al final... un oasi en mig de la muntanya favarenca, la BASSA!!!.

Espectacular el bany que ens vam pegar, ja no sols per tal de refrescar.nos, si no, per l'entorn d'aquesta bassa. Rodejada d'arbres i muntanyes, en mig d'un hort... quasi 30m de llargaria... genial.


Ja més fresquets, tornem cap a Favara, ara ja pica tot cap abaix, i amb el bany , ja senta tot millor.

Arribem a la cotxera, baldats, jejeeje, ens acabem totes les botelles d'aigua freda, i les cocacoles de la mare de Toni ....



En fi, ja ho tenim fet, i ara.... a contar dies.

De recòrd , unes "friki" marques solars, als nostres braços i cames.

dilluns, 13 de juny del 2011

UN ANY MÉS .... ZARAUZ. XXV ANIVERSARI



Després d'haver passat un dia de l'arribada de l'expedició zarautztarra, ja em trobe en forces, per a fer un resum com cal d'aquesta meravellosa prova.

Aquest any , el Zarauzko triatloia, complia 25 anys, i el fet de poder participar en aquest aniversari em motivava moltíssim. A més el tornar a anar un grup nombrós de components del Suheca.com , feia que el viatge a terres basques pagara la pena.

I així ha segut.

La comitiva començava dijous, amb la preparació de la furgona, cedida per a la ocasió per Saforcosmetics, amb t0tes les bici ja apunt per a moure.

Divendres a les 6:20 passava Toni , el Favarero, a per mi, i movien cap al nord. Pel camí , moltes històries, mots recòrds de vivències, i moltes perspectives de futur, a més d'un repàs minimitzat de tota la història del nostre club, des dels seus principis fins l'actualitat.

Arribavem , a migdia, amb pluja i fred...p...mare, per a començar. Nosaltres amb pantaló curt, samarreta i xancletes... allí tots en jaqueta i casi-casi amb botes...bufff.

Dinem , fem siesta, i anem a vore la nova pujada que sustituïa a Aia. La fem en la furgo, ja que seguix plovent.

Per a no ser Aia, la cosa pintava prou bona. 2'8 km a una mitjana del 8%, sense cap descans. Tot feia pensar, que si ens passavem fotent.li canya en lo d'abans, podriem pagar-ho en aquesta pujada.

Després de la visita , anem a la zona-Expo, on fins l'any passada ficaven boxes, per a arreplegar els dorsals i vore les tendes i resta d'expositors del tri.

Vam tindre el plaer, de vore a Eneko Llanos, amb qui poguerem fer.nos un parell de fotos, i a Norman Stadler, a banda de un fum de triatletes de la "terreta".

Sobre les 20h, arribava la resta d'integrants, Els Pau's (Navarro i Sapiña), Ferranet i el Sato. Mitja del cotxe de Navarro, camí a Zarauz...167km/h.


Deixem tots els trastos, en ca la Maritxu, una dona d'uns 75 anys, més sorda q una rella, i que anava a ser la nostra "ama (mama en euskera)" este finde.

Soparem i a descansar.


Dissabte, anarem a esmorzar al Txiki-Polit, hostal on ens quedaven tots els anys, a la típica Musika Plaza. El dia el feia bò, i ja ens quedavem més tranquils.

Dorsals arreglats, i a les 12 a deixar les bicis i resta a boxes. En l'entrada coincidim amb Hektor Llanos, i el tio superplà!, encantaor.

Deixem tot al lloc , i ens anem pel "típic" dinar del triatleta al Txiki. En ixe moment tinc el millor moment de descàrrega d'adrenalina... un mexicà guitarra en mà, animava als qui ens trobavem al menjador....ufff, q passote, em fiquí a cantar i tots els nervis desaparegueren.

Acabem de dinar, i última passada per ca Maritxu, per a dixar.li uns quants souvenirs precompetitius.

A les 14:30, ja estem fem cua, per a agarrar el bus que ens portarà a Getaria. Ens despedim de Sapiña, i pugem al bus.

A Getaria, ens fiquem el neopré i vegem l'eixida de les xiques. Calfem mínimament, lo justet per a pixar el neopré (dedicat a Lara), i donar.nos conter que l'aigua està realment fresqueta.

Vegem que la gent ja està ficant.se a l'eixida. Navarro ja està possicionat. Abans de l'eixida amb la gent concentrada i en silenci , li llance un xillit de "Fuegooooo", i ell conesta "Pareu.ho tooooot" entre mig d'aquell mogolló de triatletes.

Ens dessitgem sort i ...al lio. Sona l'eixida, i ale, com si es tractara d'un sprint... tots a tope. Intente ixir relaxat, i de veres que ho conseguisc, aixina i tot, m'enduc, unes quantes pataes.

Poc a poc (molt poc a poc) , van passant les roques... però a diferència de la resta d'anys, vaig supertranquil i confiat... PER FI. Em relaxe i gaudisc d'ixa travessia.

Arribe a la roca que sobreix, on si alces el cap ja veus l'arc d'eixida a Zarauz. Ahi , comence a remar amb més ganes. Em trobe bé, i sé que vaig bé.

Isc a la platja, mire el crono i marca un 52'43'', la cosa va bé.

Sapiña me xilla des de la platja. No tinc referències dels meus companys, sols de Toni i Navarro, que estan al meu costat i quan arribe a boxes, ja no tenen les bicis allí.

Faig transició prou ràpida, i ale, a acoplar.se i a donar.li canyita a la cabra. Agarre bé la possició, i vaig agust, em plantege fer una bici, moderada, controlant polsacions, com a referència per a Roth.

La bici constava de 3 voltes clàssiques a Meagas ... però al revés, lo que fà que es puga rodar més depresa. i una última amb la pujada a Gárate des de Getaria.

En la primera volta marque 30'6 de mitja, en la segona 31,7, i en la tercera 32, 4, la pujada a Gárate, la mitja se'n abaixa prou, arribant a meta en 31'9.

Durant la segona volta, vé la pitjor imatge que et pot arribar en una prova de llarga distància... la retirada d'un company. Per sort, sols va ser una avaria mecànica, però no mola vore com per una cosa d'estes se'n van les il.lusions de tants dies, i de tants entrenes.

Tranquil Toni , que a Roth ho vas a rebentar tot!!!!

De nou arribe a boxes, eixa sensació a Zarauz ho significa tot i més en una persona com jo , on vaig estar dos anys sense asaborir ixa sensació.

De la resta de companys no sé res, fins que arribe a boxes, on Sapiña, sempre omnipresent, em diu que porten entre 12 i 30' de ventaja.

Comence a correr, i espere amb ansia passar per la Nagusia Kalea.... bufffff, ixe corredor estret de gent,HO VAL TOT!!!!!!!

La carrera la vaig portant bé, sent sabedor que en algun moment vaig a pagar l'esforç en bici. Els primers 10km's aconseguisc aguantar.los en 49'37''... però a partir d'ahi, les sensacions ja no son gens bones....uffff. Aguante el tipo, i acabe fent els 20km's en 1h44'. La última passada, per la Nagusia Kalea, Musika plaza i arribada a meta en la plaça de l'Ajuntament...és epectacular, una barreja de sensacions recorre sempre el meu cos.

En meta marque els 5h19', la millor marca en Zarauz, això si, un poc desvirtuada pel fet de no passar per Aia. I és que Aia és mota Aia.

La resta de participant doncs... genial, Navarro, s'arreà 4h21' i 66 de la general... no digo na.

Sato sobre les 4h44' i Ferran en 5h justetes, i amb molt bones sensacions per a afrontar Roth.


Per la nit, doncs... altre gall va cantar, i la tripleta, Sapiña , Satorres, i un servidor vam fer caixò, jejejeje.

Zarauz... PER MOLTS ANYS MÉS.

dijous, 28 d’abril del 2011

De nou: FUENTE ALAMO

Aquest és un dels triatlons més tradicionals que existixen al nostre territori. El "per què?" , doncs una magnífica organització, i un ambient especial, fan que el triatló de Fuente Álamo, siga la festa del mon triatlètic.


Fuente Álamo t'ho dona tot, lloc on dormir, menjars, un grandíssim triatló, festa, poder estar amb els cracks, no sé...és massa.


Sempre dic, que tot triatleta ha de pasar per aquest triatló, i sentir tot el que es viu.


El arribar divendres al Poliesportiu, agarrar possició , sempre prop de la resta de clubs valencians, el vore als primers cracks... ixa primera nit, on se dorm poc, ja siga per lo incòmode de dormir al terra, o pels nervis o rises d'alrrededor.


Ixe desdejuni triatlètic, el dissabte al matí. Les preparacions de bicis, el dinar, la espera, l'anada a la T2, el bus, l'arribada a Mazarrón... tot és especial.





Recorde les meues quatre participacions, i recorde que totes han segut ben diferents, però totes especials.


El primer any, al 2004, en companyia d'un gran i nodrit grup de triatletes del club, els Pérez, Mauro, Fabre, Osca, Jesus el Cullerote, el Caputo.... maremeua!!


Fins l'any passat, amb ixe relleu generacional del club ja en marxa...





Sempre ha segut fantastic estar allí.


Estos dies he estat recopilant els meus resultats en FA, per vore si trobava alguna cosa estadística important





FA 2004: Lloc 356


Temps : 1h32'04''


(18'17'' + 59'38'' + 20'47'')





FA 2005: Lloc 286


Temps : 1h43'29''


(18'36''+1h01'21'' + 23'32'')





FA 2008: Lloc 260


Temps: 1h41'06''


(19'39'' + 57'43'' +23'44'')





FA 2010: Lloc 301


Temps: 1h32'06''


(15'54'' + 50'45'' +21'22'')


...Edició 2011

Aquest post , el vaig començar dijous passat, abans d'anar a FA, però com he tingut feina, doncs, avui dilluns , postFA, l'acabe amb els nous resultats.
Doncs, aquesta edició també ha segut molt especial. Un grup més nodrit que l'any passat, hem estat a terres murcianes. Sols 3 xics, els nouvinguts, Cristian i Voret, i 6 xiques, les repetidores Angels i Raquel, més Cinta, Amparo, Angeles i Maria , que tot i no ser del club, és una més de les nostres. També va estar per allí una futura tri, Sofi!!

Doncs bé, divendres, vam arribar un grup gran de l'expedició suecana, arribarem una miqueta més tard i ja no poguerem nadar, però si agarrar els dorsals, saludar al Gines, i acampar al Poliesportiu,amb la Valentinha per davant!!
Dissabte, si que poguerem nadar, i amb el dia ja més aclarit, carregarem bicis als camions , ens rotularem. A l'hora de dinar,ja es palpava un ambient bestial, i a ixa hora arribava Cinta.
Després d'una minisiesta, ens vestirem per a la batalla, ferem recordatori de tot el que teniem que agarrar i cap a boxes. Agarrarem el bus i cap a Mazarrón...la tensió anava pujant.
Ja a Mazarrón, preparatiu de la transició, i untada d'oli i vaselina per al neopré. Ens desitgem molta, sort i son les xiques les primeres en actuar.
A les 17h, puntuals, ixen les nostres xiques, com q teniem temps, les vegem ixir de l'aigua, amb un primer grup, on van Maria, Cinta i Angels , molt ben posicionades. Després ix Raqueleta, i a Angeles i Amparo no ens queda temps per a vore.les.
Cristian , Voret i jo, ens quedem per la zona de pre eixida, fins que ens criden a la zona d'eixida. Ens abracem, i ... al lio.
Eixida, amb uns 300 tios buscant la boia... punyades, enganxades... de tot... arribant a la primera boia, conseguisc vore a Cristian. La veritat és que no em trobe malament per al poc entrene q porte. L'experiència és un grau, i vaig còmode. Acabe l'aigua en 16' i pico, biennnnnnn, arribe a boxes i veig a Cristian, Voret ja ha eixit. Faig transició ràpida, i pujant a la bici, pase a Cristian. Però al poc de temps, me torna a passar i ... decidisc quedar.me a la marxeta. Vaig fer bé, perque aixina i tot ixe port va ser un calvari... me va passar un fum de gent, però és el que hi ha.
Casi acabant em trobe en un costat a Amparo, allí parada, i dient.me que s'havia agobiat i que no anava a continuar... li quedava ben poc i me va saber mal, que no seguira. A l'altra segur que acaba.
Arribe dalt del port,i sols espere trobar gent per a fer grupet, i aprofitar.me del drafting (que para eso está)...
Abaixa fort, vaig agarrant ritme i a gent, mire enrrere i veig un grup de quatre que venen tirant fort, bec i m'acople a ells, anem fent bé relleus, prou constant tots, agarrant a més gent desperdigada.
Al final es convertix en un grup de 12 persones. Arribem a FA, i transició, isc tranquil, i poc a poc vaig agarrant ritme, isc a l'avinguda principal, i em trobe amb Angeles, que ja porta la goma roja, m'alegre moltiiiiiiiiiisssssssiiiiiiiiiim per ella, aquesta vegada si, va a acabar, estava superhappy.
Vaig a bon ritme, aixina i tot em creue a Cristian que va com un tir, com corre el tio... si no m'afanye m'agarrarà per darrere. També em creue a Voret, que està fent un tri genial.
Acabe bé la carrera a peu , i en post meta em retrobe amb tots. Tots supercontents, perque sobretot les xiques han fet un gran tri. Elles 5enes per equips, amb Angels , Raquel i Cinta entre les 30 primeres.
Per la nit... doncs... haver vingut!! Però vos puc dir, q ferem podium.

Els meus resultats de 2011:
Lloc 414
Temps 1h33'14''
(16'41''+50'37''+21'59'')

divendres, 8 d’abril del 2011

JO.... l'esportista!!


ARA SEEEE!!!!

Senyors , senyores, senyoretes, ara si... torne a ser jo.


De totes les múltiples cares polifacètiques que tinc... (Jose organitzador, Jose Mister, Jose Director Bitxets,Jose Federatiu, Jose secretari, Jose Festival, Jose Faller, ...), de totes elles, la que més m'agrada, i que no oblide mai és ,la de Jose esportista.


Si, i ja estic ací, i torne en les piles ben carregades, i amb moooooooooooltes ganes per a afrontar este tram que em toca.

Dilluns ja em vaig fer tota la planificació, que ha de portar.me en les millors condicions a Roth.

En ella tinc un periode general de 4 setmanes, que culminarà en Fuente Álamo.

Després tinc un microcicle dedicat a la carrera a peu, que em portarà a correr la mitja d'Alcàsser, els 15km de Massamagrell i el triatló de Canet.

Després vindrà altre microcicle ciclista, q acabarà en Zarauz.

Per últim i ja de Tapering i baixant les forces, per a no desgastar, farem algo més de cas a l'aigua, tot i que algun km q altre caura tan a peu, com en bici... també per a ajudar al club , passarem per Bétera... a nadar en la bassa.


Així que!!! VAMONOSSSSSSSSSS

divendres, 11 de febrer del 2011

L'arsenal per al 2011


Bé companys, ja tenia ganes de fer aquesta entrada, ja que es tracta d'un apartat que m'encanta , i és el món de les sabatilles esportives o running.
A la foto teniu , les meues xiquetes , amb les que afrontaré aquest 2011.
Moltes voltes vé gent a la clínica, i em comenten de fer.se plantilles i tal. Jo abans sempre m'agrada mirar quines esportives gasten, i sobretot la freqüencia amb la que les gasten i el temps que les tenen.
El pecat mortal que fan la gran majoria és el de gastar una mateixa esportiva per a totes, totes , totes les eixides.
Doncs bé, l'esportiva, com a tal, està composta per una serie de materials, que tenen la seva "memoria".
Aquesta memoria, i ara ja em referisc als sistemes d'amortiguació i als sistemes d'estabilitat, depén de l'us que li dones. Si per exemple, una persona d'uns 70kg, gasta l'esportiva, durant 1h, el material estarà comprimit, i poc a poc anirà tornant al seu estat original. Si tornem a ixir amb ella al dia següent o als dos dies, doncs ixe material , potser no haja tornat al seu punt de partida, i encara l'estem presionant més.
Al final, l'amortiguació està tan compressa, que no fà cap efecte; lo mateix amb els sistemes d'estabilitats, amb gent que és molt pronaora.
Per sort, tinc uns peus, prou universals, sòc un neutre amb tendència pronaora, i un metatars, prou fi.
En quant a les esportives, m'agrada tindren un parell o dos, per a cada tipus d'entrene que faça.
Per exemple, i presentant.les d'esquerre a dreta:
- Les Saucony Fastwich, les més volaores i lleugeres que tinc, les gaste sols per a competir en tris o dus curts, encara que l'any passat vaig fer amb elles, el tri d'Elx. També les trac en alguna serie curta, però poc.
- La nova adquisició, les Nike Free Run... de moment sols puc dir, que estan xulisssssimes, i que et donen una sensació de confort total.
- Les asics gel ds trainer... les meues preferides, són unes mixtes lleugeres, que ja vaig pel tercer modelo que tinc. Pefectes per a competir des de un sprint , fins una marató... la de Castelló les vaig fer amb elles.
- Les saucony tangent, un modelo guardonat en moltes revistes running. Tenía ganes de tindre.les i la veritat estic molt content d'elles, les portaré a la majora de tri's olimpics o de mitja distància. També per a fer series o canvis de ritme ràpids.
- Les Saucony Phoenix, aquestes ja son més rodaores, d'entrene llarg, amb més amortiguació, són semblants a les que vaig tindre la temporada pasada, les Guide.
- Les asics gel stratus. Aquesta és la que més temps tinc, però les que menys les he gastat, les tinc com a comodí, i sempre per a rodatges llargs... no sé, no m'acaben de fer.
Doncs bé, ja vos he presentat a totes les meues xiquetes, espere que em cuiden bé els meus peuets com fins ara han fet.

dilluns, 7 de febrer del 2011

Cuidant al "cachorro"




Eiiiiiiii, q tal tots??? espere que tot vaja bé, i disculpeu la meua absència durant aquest temps.


Bé, ja estem en plena temporada, i .... ja comencen les primeres proves, sense cap mena de dubte, vore el proper duatló de Picassent , va a ser algo meravellós, per la quantitat i qualitat dels esportistes que portem.


Un dels qui no anirà, almenys a participar, ja que encara està en procés de recuperació, i té les mires ficaes en altre objectiu, serà Julian.


I a ell li vullc dedicar aquesta nova entrada.


Julian ix d'un xicotet sustet, que pareix, vaja dixant enrrere. Ixos peus tan redelicats que té, fà, que a la mínima , retrone tota la seva estructura ósea i muscular.


Doncs bé, això ja ho tenim superat, i ara toca centrar.se en el que toca, i no és altra cosa que ser un "marjalman", o siga, finisher al nostre DLD.


Ací el vegeu com en un mini- fitting, a lo més pur estíl Xavi Llobet, el tenim provant "en secà" la meua cabra".... ja sé que l'ha gastada en "vivo i directo", i les sensacions pareixen ser bones, tot i que , com la majoria dels qui ho gastat aquest tipus de bici, fà falta molts km's , per anar acostumant.se.


Des d'aquest blog, li dessitge bona cosa de sort, i sobretot molts ànims per a que l'entrene que queda, el puga soportar de la millor manera possible.


SEGUR Q SERÀ AIxÍ.