diumenge, 23 de maig del 2010

L'home...més feliç???




Doncs , així podriem il.lustrar la sensació viscuda, aquest passat dissabte a Cullera.
Amb el permís dels meus xics, vullc dedicar esta entrada , a les xiques, tant de la Gruppeta, com del club.
De tots és sabut la meva pasió, per la competició triatlètica en general, i de les dones en particular. Sempre ha segut la meva debilitat, i durant aquests anys m'he dedicat a analitzar els resultats i actuacions de cada una de les proves en la seva categoria femenina, tant a nivell autonòmic, com nacional.
Ja a finals de l'any 2003, una aposta personal, va fer que es formara, el primer grupet de xiques del Club Triatló Sueca.
Vegent les inquietuts que hi havien, alrededor d'aquest esport, i aprofitant aquelles xiques, que es solien aglutinar alrrededor, de la "Santa Casa" de la Avda de la Mar (com diria l'amic Trim), decidirem crear un grup d'entrenament, per a orientar a estes xiques a iniciar.se al mon del triatló. Calia començar amb coses senzilles, i gràcies a l'aportació de David Mas (El "Deivit"), tot un mestre de l'entrenament i de la motivació de cara al rendiment, com d'un servidor, començarem a funcionar, quedant dimarts i dijous per a correr, i dissabte per a ixir en bici.
Recorde ixe primer grup, format per xiques, que fins ara havien fet voltes a peu, alguna travessa, o , que havien fet els seus primers pinets en el món del multiesport. Xiques com ara Lara Tarrasó, Maria Rosado, Rosa Garcia, Inma Lorente, Natalia Pérez, Susi Tamarit, Amparo Calatayud, M.José Reyes o Cristina Conesa, anaven ficant els ciments, i aportant història a la secció femenina del Club. Religiosament anavent complint amb els entrenes i amb les activitats i competicions que anavem marcant. Però sobretot, anaven creant un ambient i una il.lusió, que fins a dia de hui , hem intentat que no s'acabés.
Els anys han passat, i les coses han canviat tant quantitativament com qualitativament, ja que ha dia de hui contem amb un grup de xiques nombrós, i referent a la CV, i que a més, esportivament tenen un molt bon nivell, que ha fet que s'hagen anant acumulant títols, trofeus , victòries i bones actuacions per les proves que han anat fent.se a través de les diferents temporades, que hem anat visquent.
Però per damunt de tot, ens queda el grup humà que conforma aquest conjunt, i com no la il.lusió amb la qual s'entrena, i es treballa. Ixe ambient, ha fet que tot siga més gran , però que a la vegada siga més accesible.
Ahir a Cullera, em vaig sentir superfeliç, ja no sols pel resultat, si no, per l'actitud de les "meves" xiques, i de la seva participació. El vore que realment era un conjunt per a mi ho valia tot.
Tota la feina feta des de aquells finals de 2003, donaven un gran resultat ahir, i jo estava allí vivint.ho.
Millons , i millons de gràcies, per a Nuri, Neus, Àngels, Raquel, M.José, Maribel, Silvia i Marta, per fer que tota la feina tinga sentit, i per haver representat tan dignament a totes les vostres companyes i antecesores, que de segur ahir, es sentirien superorgulloses de vosaltres, i que també tenen un grapat de culpa dels vostres èxits.
Com bé es diu, tota pedra fa paper, i espere que el paper d'aquest grup siga interminable i que tot açò que s'ha construït tinga una continuitat estiga qui estiga.
Enhorabona a totes, i ..... com es sol dir per ahi, lo proper per a que açò siga més gran, que serà.... UN ABRACITO????
PD: Els resultats analitzats, en altra entrada.

4 comentaris:

  1. Sense paraules (m'arrivat al cor)

    Jose mil millons de Gracietes per el teu entusiasme e il.lucio ja que fas que el entrene del dia a dia siga com una festa entre una gran familia, que dir ...gran article "MISTER", i enhorabona per saber transmitir-nos la il.lucio i entusiasme per l'esport. Gracies

    Fa un parell d'anys, qui anava a dir-me que ahir estaria en Cullera competint.... eh recordes José com a canviat tot fa dos anys vaig parlar per primera vegada amb tu al mateix lloc però, la situciò, com han canviat?? i que be que estic!!!
    Besets i Gracietes

    ResponElimina
  2. Enhorabona a tota la secció femenina del club, sou tot un referent.
    A Núria per la seua victòria, a Neus pel tercer lloc, a Maribel pel seu gran debut (recordeu tots/es el dia del vostre debut, quantes pors veritat?), a Angels, a Raquel, etc. etc. etc. Enhorabona a totes en general.

    I tu José, pareixes un "piueret" ahi dalt del podium amb tanta dona eh!

    ResponElimina
  3. Colli jose!!

    Casi em fas plorar!! jajaj.

    No saps l'alegria que dona llegir allò qhas escrit. No tot el món es capaç d'il·lusionar-se tant amb algun somni o algo qli agrada. M'encanta llegir-ho i voret feliç pq a mi també m'il·lusiona vore la gent dissabte.

    Quan Marta em va abraçar després d'acabar aquell triatló, casi m'eixiren les llàgrimes a mi, de la il·lusió qem va fer qestiguera tan contenta i ho aconseguirà. Realment m'eixí alguna però vaig voler disimular... :)

    Per si necessitava alguna prova més de que necessite fer un triatló i qsegur qixe dia també plore, jaja. ja tenia a Marta. Ella va aconseguir qem sentira tan feliç com si l'haguera fet jo mateixa.

    Gràcies a tu per tractar-nos com ho fas a tots, tan xics com xiques i gràcies pel tracte qem dones a mí, i per il·lusionar-me una vegada més i deixar-me fer-ho amb vosaltres.

    Sense tú, la teua actitut i amabilitat i la del teu "EQUIP" no seria capaç de disfrutar tant este esport!

    GRÀCIESSS!!! I no canvies!

    I en general gràcies a tots/es per seguir fent-me feliç quan vos acompanye a alguna competició o puc vorevos per ahí. Em senc una més i això també em fa il·lusió. jaja.

    I en especial a Marta (qno se si llig el blog o no), perque aconseguí dissabte trauré la meua il·lusió de dins de mí i qla disfrutarà com ella.

    Un bes, i ens vegem pronte! DEW.

    ResponElimina
  4. Maribel , així és, de fet, quan et vaig vore ixir de l'aigua, em vaig enrecordar d'ixe moment... les coses van canviant , i per sort en esta ocasió, per a bé. Vas asimilant ixe paper de triatleta, que tanta por t'havia causat. Però eres valenta, i no penses massa els reptes, i això és el que val.

    Vicent, ja ves les dones que tenim, no sé si pareixeré un piueret a la foto, això si, estava completament emocionat.

    I Cris... en breu seras la pròxima, i ho saps, no ens ho faces tardar... et volem vore pronte!!!. Com sempre molt d'ànim i confia en tu.

    ResponElimina