dijous, 16 de setembre del 2010

L'Extreme.Man, nova saga!!

L'Extreme.Man de Menorca, ha segut el començament, de , esperem, una nova saga de proves de llarga distància. Baix la rereguarda de l'empresa Win Sports (Organitzadors de la Mitja Marató de Salou, o les Triathlon Series...), ha nascut aquesta nova franquicia, que , per a ser la primera edició , i sent on era, es pot dir que ha tengut un èxit considerable, tot i que ha de millorar moltes coses de la prova i del seu entorn.

En quant a l'expedició, doncs , es presentava, com a menys... divertida, i això és el que ha segut.
Divendres ixiem de Sueca, cap a Barna, Ferran, Voret , Toni i un servidor, en un Focus C-Max, carregats fins les banderes, i amb la por de perdre alguna bici pel camí.
Tot el viatge va ser una animalà, coneguent als qui anaven, s'ho podeu imaginar, i la veritat el camí es va fer curt.





Una vegada en Barna, ferem visites turístiques, i embarcarem cap a les 23h, on ens esperava el Buque Sorolla, direcció Maó.

8h de vaixell, amb la sort de tindre un camarot per als 4 i poder dormir durant tot el trajecte.
A l'arribada a Maó, vam esmorçar com cal, i agarrarem els dorsals, esperant que hagués una fira del corredor , que al final no va haver.


Anarem fins el nostre camp base, el camping Son Bou, 100% recomanable si aneu a Menorca, on ens esperava una caseta de fusta, molt mona.

Allí ens vam dedicar, entre altres, a reparar les nombroses punxades de roda, que sense ixir del camping, vam tindre... més que misteriós.

Per la vesprada, anarem a Fornells, poble on transcorreria tot l'Extreme.Man.

Allí ja estava tot apunt, i vam pasar, el Check in, deixant totes les coses preparades per al dia següent. Mentre Ferran, feia amistat amb el germà de Marcel Zamora, Pau, per vore si li ficava un fons de llanta.

També ens vam fer fotos, amb Marcel i Xavi Llobet.

Després volta de reconeixement amb el cotxe, del circuit ciclista, i xarrada tècnica, amb Pasta Party.

El dia de la prova, els despertadors comencen a sonar cap a les 5:30 del matí. Esmorcem i cap a Fornells.
Al final el neopré no va ser precís, cosa que em va tocar molt anímicament, ja que ... sabia que anava a caurem una bona minutada.
Per sort, la natació és fà dins de la Badia de Fornells, en el port, i l'aigua, està a banda de clara, molt queta.
Últims retocs en boxes, ens untem de medusin... i ale, a fer cua, per a entrar a l'aigua.


A les 7:30 donen l'eixida, amb uns 300 participants, eixida prou neta, ja que es feia des de dintre de l'aigua. Fique un ritme còmode, darrere de Voret, fins que 3 o 4 es fiquen per davant... el pèrc, i ja no el trobe.

Em trobe bé nadant, però tot i això sé, que és lent... entre la primera i segona boia... un rellamp en pega a l'esquena, una medusa pasa pel meu damunt, deixant.me 5' grogui, i amb una sensació d'inflamació gran. Per sort, ixa sensació passà, i ara sols queda la marca.

Seguisc nadant, i la veritat, se me fà prou curt tot. Isc de l'aigua, mire el rellotge... 39' i pico...jejejeje , que puto nadaor de merda estic fet....

Entre a la Bag Area... on agarre tot el que he de portar per a la bici. La meva elecció va ser portar la cabra, amb les rodes que em dixà Boro Enguix, unes Mavic SL Cosmic, de perfil de 50, i ... casco de llàgrima. Comence a rodar, amb bones sensacions, però sense obsesionar.me massa. Vullc anar tenint referències de la gent.
En la primera zona on ens creuavem, veig a Ferran... el portaré a uns 4 o 5' , però se'l veu molt sencer.
Al final de la primera volta, de les 3, veig també a Voret i a Toni, que circulen junts, i a Ferran a uns 30'' d'ells. Seguisc a la meua marxa, menjant , beguent, i fent de tot. El circuit és divertit, a la par de dur, i m'ho estic passant en grande. Feia temps que no em trobava bé a la bici, i hui era el dia de assaborejar el anar acoplat (pràcticament el 80% del recorregut, que per a 90km , està molt bé).
Van passant els km's i les sensacions son bones. Respecte els meus companys, vaig perdent segons, però sòc conscient, de que els 3 van molt millor en la bici que jo.
Arribant a Fornells, en la última volta, els veig que ja estan correguens, ja van pel primer km i mig de la carrera a peu, així que va a ser dificil acostar.me a ells.

Faig la transició lo més depresa que puc , i isc a correr , ficant un ritmet rapidet però... sense sebar.me.
Quan vaig cap a Ses Salines, veig a Ferranet, que ja em porta com casi 2km's. Per darrere vé Voret, a bon ritme, i un poc més enrrere Toni, amb una careta que no m'agradà massa.
Faig tota la volta, i ens tornem a vore per la zona de la Torre... vaja putada, això si que era una emboscada, i no el camí d'en Kane, com es pensava Manolín.
Seguisc a bon ritme, i veig que en cada volta vaig recurtant, però, no puc anar més depresa, vaig justet.

Pase a Toni, en la segona volta, i ufff, pobre... que careta... pareguda a Frodeno... em diu que no sap si acabarà, i l'anime per a que seguisca.
Seguisc avant, i els alzirenys es mantenen bé, es recurte mooolt poquet en cada volta, i pel que veig no donen síntomes "aparents" d'anar cascats... així que a mantindre el ritmet i arribar lo més sencer possible.

Van pasant els km's i m'acoste a meta. Entre en meta en 5h i 31' i veig a Voret i Ferran esperant.me.
Ens felicitem i agarrem forces, esperant a Toni.
Al ratet entra Toni, amb cara de gran sofriment, ha patit de veres, i anem a per ell. Ens fem foto juntets i ale, a descansar.




Després... tot ha segut una festa!! jejejejeje, si voleu saber més... com diria el Favarero... "haver vingut".

2 comentaris:

  1. Molt bé, enhorabona als tres. M'alegre que us haja agradat. Ja tinc ganetes de tornar a vore a tot el mon i tornar a començar temporada, que aquest any sí que començaré amb una gran energia després de haver descansat pràcticament tota la temporada passada ¡tinc el mono!

    Una abraçada a tots.

    ResponElimina
  2. Hola Hola,

    Gran cronica, Enhorabona!!!

    siiiiiiiiiiiii jo tambe tinc moltes ganes de tornar a començar.

    Besets

    ResponElimina