divendres, 2 de desembre de 2016

MARATÓ BEN PATIDA

U, està fent.se a cada prova de llarga distància que fà, patir.la ben patida. Al final de la correguda i després de pensar, crec que pese als anys que porte fent coses d'estes, sòc massa impulsiu, i sempre vaig al límit del que "caldria anar"

Doncs bé, aixina me va anar la passada edició de la Marató de València.
A les 7:35 aparcavem pels voltants de l'Aqua, amb temps més que suficient per fer.nos les fotos de rigor, i per poder gaudir amb tranquilitat de l'ambient de la prova...q és brutal
En la part de guardarroba, veig al meu company de pis a Madrid, Luis, amb la dona i un amic, que van a correr la 10K.

Anem cap als caixons d'eixida, em despedisc de Maria i de Luis, i seguisc la cua de gent en companyia de Raki i de Vicent, Intentem colar a Raki en el nostre caixò, però, resulta impossible.
Ens quedem Vicent i jo, amb la gent del dorsal taronja. No hi han nervis, sols fred, pel vent que bufa de ponent.

Queden 30'' per a l'eixida i tot és molt emocionant. Donen l'eixida sota la cançò de "Libre" de Nino Bravo....BRUTAL

Comencem Vicent i jo marcant els ritmes més o menys previstos, sobre el km5, agarrem a Dani Morell, Pedro Mañez i Pablo Soler, els quals se que van a anar a 4'40''/km aproximadament. Ens quedem en ells. Li dic a Vicent si vol tirar que se'n vaja, perque se que ell va molt sobrat, però per precaució amb una molestia que te, es queda en nosaltres.

Sobre el km 13, i després de passar per Blasco Ibañez, ens apareix Toni Pedrós amb la bici, ens diu quatre animalaes, i continua el recorregut amb nosaltres. De moment em note còmode i amb forces, tot i que de vegades el vent, ens fa frenar una mica.

Primer pas per l'Albereda i cap a l'Avda Aragón, allí veig a la meua germana amb pompons i tot que ha fet per a l'ocassió. Més avant en el segon pas per Blasco Ibañez, veig a Maria , Luis i a Emili.

Estem apunt de passar per la mitja marató, i el pas és bò. En ixe moment ens passa Raki, a un ritme envejable. Se la veu molt sencera.
Ës just en ixe punt, cap al carrer Islas Canarias, quan comence a trobar.me malament...les cames s'afluixen...i poc a poc , m'agobie.
Tornem a passar per l'Albereda...plena de gent, i jo ...més agobiat encara. Cap al km 28, decidisc despenjar.me un poc del grup...no me trobe bé. El carrer la Pau, se me fà una muntanya...i a partir d'ahi, comence a passar.ho malament de veritat.

Vicent es queda en mi un rato, però cap al 30, li dic que se'n vaja i jo me fique a ritme tranquil. Toni es queda al meu costat, acompanyant.me per la vorera amb la bici. De totes formes, no li faig massa cas, perque vullc autoanimar.me, però m'es impossible.
Pareix que còrrega sobre el mateix lloc, no trobe fluïdessa en el còrrer.

Les avingudes passen lennnnntament. A l'altura de Tres Forques, me passen David Baldoví i la dona...els salude amb la cara i prou. Sobre el km35 , veig a Fanny i la familia, els intente saludar amb bona cara...
Cap al 36, se que està la meua cosina Vero i Angel, esperant.me....se me fa llarguíssim poder arribar allí. Arribe i m'emocione també. Estic passant.ho realment horrible.

En la meua ment, recorde que una vegada arribat a l'Avda del Cid, havia de ser tot millor, perque pràcticament estava dins de València, i quedava lo millor, on més gent hi havia....però tot lo contrari....no puc aumentar el ritme,,,me dona lo justet per a correr.

Abans de lEstació, Julian anima...i li alce les mans dient....altra petada al canto, jjjjj.
Carrer Colon....no me recupere, Porta de la Mar...no me recupere...., km 40 , no me recupere, km41, la meua germana allí, i jo completament mort.
Baixada cap al riu, i no puc ni alenar....no estic disfrutant de res, i me fustre...vaja merda!!!

Enfile la recta de meta, que en teoria havia de ser algo màgic....i no tinc ganes ni de mirar el crono...no ha segut el dia, per a res.

Acabe, em fique la manta tèrmica, i cap a fora.

Me senc mal en mi mateixa, ja no per no haver fet la marca que volia, al fi i al cap, això pot passar, si no, per no haver disfrutat de la prova, de la ciutat, de l'ambient.... una llàstima, de veres.

A la fi, 3h32' , de les 3h20' que anava buscant. Haguera pogut ser pitjor, la veritat.

Conclusions....bufff, no se, de moment i després de dos setmanes, no tinc conclusions clares. Que ho tornarem a intentar...per supost!!!!

Intentarem la marató 2017, almenys per a disfrutar.la.

Cap comentari:

Publica un comentari