dilluns, 13 de juny del 2011

UN ANY MÉS .... ZARAUZ. XXV ANIVERSARI



Després d'haver passat un dia de l'arribada de l'expedició zarautztarra, ja em trobe en forces, per a fer un resum com cal d'aquesta meravellosa prova.

Aquest any , el Zarauzko triatloia, complia 25 anys, i el fet de poder participar en aquest aniversari em motivava moltíssim. A més el tornar a anar un grup nombrós de components del Suheca.com , feia que el viatge a terres basques pagara la pena.

I així ha segut.

La comitiva començava dijous, amb la preparació de la furgona, cedida per a la ocasió per Saforcosmetics, amb t0tes les bici ja apunt per a moure.

Divendres a les 6:20 passava Toni , el Favarero, a per mi, i movien cap al nord. Pel camí , moltes històries, mots recòrds de vivències, i moltes perspectives de futur, a més d'un repàs minimitzat de tota la història del nostre club, des dels seus principis fins l'actualitat.

Arribavem , a migdia, amb pluja i fred...p...mare, per a començar. Nosaltres amb pantaló curt, samarreta i xancletes... allí tots en jaqueta i casi-casi amb botes...bufff.

Dinem , fem siesta, i anem a vore la nova pujada que sustituïa a Aia. La fem en la furgo, ja que seguix plovent.

Per a no ser Aia, la cosa pintava prou bona. 2'8 km a una mitjana del 8%, sense cap descans. Tot feia pensar, que si ens passavem fotent.li canya en lo d'abans, podriem pagar-ho en aquesta pujada.

Després de la visita , anem a la zona-Expo, on fins l'any passada ficaven boxes, per a arreplegar els dorsals i vore les tendes i resta d'expositors del tri.

Vam tindre el plaer, de vore a Eneko Llanos, amb qui poguerem fer.nos un parell de fotos, i a Norman Stadler, a banda de un fum de triatletes de la "terreta".

Sobre les 20h, arribava la resta d'integrants, Els Pau's (Navarro i Sapiña), Ferranet i el Sato. Mitja del cotxe de Navarro, camí a Zarauz...167km/h.


Deixem tots els trastos, en ca la Maritxu, una dona d'uns 75 anys, més sorda q una rella, i que anava a ser la nostra "ama (mama en euskera)" este finde.

Soparem i a descansar.


Dissabte, anarem a esmorzar al Txiki-Polit, hostal on ens quedaven tots els anys, a la típica Musika Plaza. El dia el feia bò, i ja ens quedavem més tranquils.

Dorsals arreglats, i a les 12 a deixar les bicis i resta a boxes. En l'entrada coincidim amb Hektor Llanos, i el tio superplà!, encantaor.

Deixem tot al lloc , i ens anem pel "típic" dinar del triatleta al Txiki. En ixe moment tinc el millor moment de descàrrega d'adrenalina... un mexicà guitarra en mà, animava als qui ens trobavem al menjador....ufff, q passote, em fiquí a cantar i tots els nervis desaparegueren.

Acabem de dinar, i última passada per ca Maritxu, per a dixar.li uns quants souvenirs precompetitius.

A les 14:30, ja estem fem cua, per a agarrar el bus que ens portarà a Getaria. Ens despedim de Sapiña, i pugem al bus.

A Getaria, ens fiquem el neopré i vegem l'eixida de les xiques. Calfem mínimament, lo justet per a pixar el neopré (dedicat a Lara), i donar.nos conter que l'aigua està realment fresqueta.

Vegem que la gent ja està ficant.se a l'eixida. Navarro ja està possicionat. Abans de l'eixida amb la gent concentrada i en silenci , li llance un xillit de "Fuegooooo", i ell conesta "Pareu.ho tooooot" entre mig d'aquell mogolló de triatletes.

Ens dessitgem sort i ...al lio. Sona l'eixida, i ale, com si es tractara d'un sprint... tots a tope. Intente ixir relaxat, i de veres que ho conseguisc, aixina i tot, m'enduc, unes quantes pataes.

Poc a poc (molt poc a poc) , van passant les roques... però a diferència de la resta d'anys, vaig supertranquil i confiat... PER FI. Em relaxe i gaudisc d'ixa travessia.

Arribe a la roca que sobreix, on si alces el cap ja veus l'arc d'eixida a Zarauz. Ahi , comence a remar amb més ganes. Em trobe bé, i sé que vaig bé.

Isc a la platja, mire el crono i marca un 52'43'', la cosa va bé.

Sapiña me xilla des de la platja. No tinc referències dels meus companys, sols de Toni i Navarro, que estan al meu costat i quan arribe a boxes, ja no tenen les bicis allí.

Faig transició prou ràpida, i ale, a acoplar.se i a donar.li canyita a la cabra. Agarre bé la possició, i vaig agust, em plantege fer una bici, moderada, controlant polsacions, com a referència per a Roth.

La bici constava de 3 voltes clàssiques a Meagas ... però al revés, lo que fà que es puga rodar més depresa. i una última amb la pujada a Gárate des de Getaria.

En la primera volta marque 30'6 de mitja, en la segona 31,7, i en la tercera 32, 4, la pujada a Gárate, la mitja se'n abaixa prou, arribant a meta en 31'9.

Durant la segona volta, vé la pitjor imatge que et pot arribar en una prova de llarga distància... la retirada d'un company. Per sort, sols va ser una avaria mecànica, però no mola vore com per una cosa d'estes se'n van les il.lusions de tants dies, i de tants entrenes.

Tranquil Toni , que a Roth ho vas a rebentar tot!!!!

De nou arribe a boxes, eixa sensació a Zarauz ho significa tot i més en una persona com jo , on vaig estar dos anys sense asaborir ixa sensació.

De la resta de companys no sé res, fins que arribe a boxes, on Sapiña, sempre omnipresent, em diu que porten entre 12 i 30' de ventaja.

Comence a correr, i espere amb ansia passar per la Nagusia Kalea.... bufffff, ixe corredor estret de gent,HO VAL TOT!!!!!!!

La carrera la vaig portant bé, sent sabedor que en algun moment vaig a pagar l'esforç en bici. Els primers 10km's aconseguisc aguantar.los en 49'37''... però a partir d'ahi, les sensacions ja no son gens bones....uffff. Aguante el tipo, i acabe fent els 20km's en 1h44'. La última passada, per la Nagusia Kalea, Musika plaza i arribada a meta en la plaça de l'Ajuntament...és epectacular, una barreja de sensacions recorre sempre el meu cos.

En meta marque els 5h19', la millor marca en Zarauz, això si, un poc desvirtuada pel fet de no passar per Aia. I és que Aia és mota Aia.

La resta de participant doncs... genial, Navarro, s'arreà 4h21' i 66 de la general... no digo na.

Sato sobre les 4h44' i Ferran en 5h justetes, i amb molt bones sensacions per a afrontar Roth.


Per la nit, doncs... altre gall va cantar, i la tripleta, Sapiña , Satorres, i un servidor vam fer caixò, jejejeje.

Zarauz... PER MOLTS ANYS MÉS.

1 comentari: