CAMÍ DE NOU A KLAGENFURT

Doncs...si que feia temps que no passava a escriu.re ací.

Durant tot este temps no hem estat quetets ni un moment. Hem fet un poc de tot, com per exemple en 2017, el tri olimpic sense drafting de la Vall, el Challenge Salou, el Xterra Tarragona, i les 24h de ciclisme del circuit de Xest. 

Estava de nou inscrit a la marató de Valencia, de fet vaig estar a la Mitja de Gandia, els 30k de Sagunt , però al final, per un refredat, me va ser impossible. 

Així que me vaig apuntar a la marató de Castelló, que va ser en febrer de 2018 , en companyia del gran Vicent Burguera, que ja havia fet Valencia. I va anar fenomenal, vaig baixar el temps a 3h14'47'', record personal. 

Ara me trobe en preparació al IM de Austria (Klagenfurt), el que , si tot va bé, serà el meu 6é Ironman. 

Hui he estat a la mitja d'ací de Sueca, i he fet una horeta de bici, i dp 1h34', la veritat que content, per a lo poc preparat que ha estat la mitja. 

Ara ja pensar en noves proves. I promet que aniré contant coses per ací

AU

RETORNEM ALS ENTRENAMENTS

Després d'una temporada atípica , que cueja amb el resò del Ironman de Lanzarote 2016, i de la passada Marató de València, torne a afrontar entrenaments amb seriositat amb el que faig.

La temporada 2017, per a mi, ja és història. Ha segut ben bé una temporada de transició, en el que he entrenat al meu ritme , sense presa, sense presió, i passant.ho el millor possible.

Tot i això he intentat fer un poc de cada cosa que m'agrada...algo de trail, un poc més de btt, i cabra...correr la veritat que molt poc, ja que el isquio esquerre segueix fent.me una mica de mal.

A la fi, les competicions es van concentrar al mes de maig, i vaig fer, l'Olimpic sense drafting de Xilxes, el Xterra Spain a Tarragona, i el Half Challenge Salou.
La veritat que vaig gaudir molt i estic content de com va anar tot.
També vaig participar a la travessa del mes d'abril a Palmeres, esta vegada a la de 1500.

Això ja és aigua passada, i ara des de fa tres setmanes, i de la mà d'Abel Beltran, vaig a intentar arribar en les millors condicions a la Marató de València 2017.

Poc a poc aniré ficant les impressions de cada setmana.
Esperem arribar a poder gaudir.la lluitant, i si pot ser baixar ixe temps de la Marató de Castelló 2010.

Després d'açò, i si no passa res, passaré a les ordres de Joan Fuster, qui serà l'encarregat de portar.me lo millor possible a l'Ironman Austria 2018.

Així que comencem nova temporada (la meua 20a temporada com a triatleta) , molta ilusió...com el primer dia!!

MARATÓ BEN PATIDA

U, està fent.se a cada prova de llarga distància que fà, patir.la ben patida. Al final de la correguda i després de pensar, crec que pese als anys que porte fent coses d'estes, sòc massa impulsiu, i sempre vaig al límit del que "caldria anar"

Doncs bé, aixina me va anar la passada edició de la Marató de València.
A les 7:35 aparcavem pels voltants de l'Aqua, amb temps més que suficient per fer.nos les fotos de rigor, i per poder gaudir amb tranquilitat de l'ambient de la prova...q és brutal
En la part de guardarroba, veig al meu company de pis a Madrid, Luis, amb la dona i un amic, que van a correr la 10K.

Anem cap als caixons d'eixida, em despedisc de Maria i de Luis, i seguisc la cua de gent en companyia de Raki i de Vicent, Intentem colar a Raki en el nostre caixò, però, resulta impossible.
Ens quedem Vicent i jo, amb la gent del dorsal taronja. No hi han nervis, sols fred, pel vent que bufa de ponent.

Queden 30'' per a l'eixida i tot és molt emocionant. Donen l'eixida sota la cançò de "Libre" de Nino Bravo....BRUTAL

Comencem Vicent i jo marcant els ritmes més o menys previstos, sobre el km5, agarrem a Dani Morell, Pedro Mañez i Pablo Soler, els quals se que van a anar a 4'40''/km aproximadament. Ens quedem en ells. Li dic a Vicent si vol tirar que se'n vaja, perque se que ell va molt sobrat, però per precaució amb una molestia que te, es queda en nosaltres.

Sobre el km 13, i després de passar per Blasco Ibañez, ens apareix Toni Pedrós amb la bici, ens diu quatre animalaes, i continua el recorregut amb nosaltres. De moment em note còmode i amb forces, tot i que de vegades el vent, ens fa frenar una mica.

Primer pas per l'Albereda i cap a l'Avda Aragón, allí veig a la meua germana amb pompons i tot que ha fet per a l'ocassió. Més avant en el segon pas per Blasco Ibañez, veig a Maria , Luis i a Emili.

Estem apunt de passar per la mitja marató, i el pas és bò. En ixe moment ens passa Raki, a un ritme envejable. Se la veu molt sencera.
Ës just en ixe punt, cap al carrer Islas Canarias, quan comence a trobar.me malament...les cames s'afluixen...i poc a poc , m'agobie.
Tornem a passar per l'Albereda...plena de gent, i jo ...més agobiat encara. Cap al km 28, decidisc despenjar.me un poc del grup...no me trobe bé. El carrer la Pau, se me fà una muntanya...i a partir d'ahi, comence a passar.ho malament de veritat.

Vicent es queda en mi un rato, però cap al 30, li dic que se'n vaja i jo me fique a ritme tranquil. Toni es queda al meu costat, acompanyant.me per la vorera amb la bici. De totes formes, no li faig massa cas, perque vullc autoanimar.me, però m'es impossible.
Pareix que còrrega sobre el mateix lloc, no trobe fluïdessa en el còrrer.

Les avingudes passen lennnnntament. A l'altura de Tres Forques, me passen David Baldoví i la dona...els salude amb la cara i prou. Sobre el km35 , veig a Fanny i la familia, els intente saludar amb bona cara...
Cap al 36, se que està la meua cosina Vero i Angel, esperant.me....se me fa llarguíssim poder arribar allí. Arribe i m'emocione també. Estic passant.ho realment horrible.

En la meua ment, recorde que una vegada arribat a l'Avda del Cid, havia de ser tot millor, perque pràcticament estava dins de València, i quedava lo millor, on més gent hi havia....però tot lo contrari....no puc aumentar el ritme,,,me dona lo justet per a correr.

Abans de lEstació, Julian anima...i li alce les mans dient....altra petada al canto, jjjjj.
Carrer Colon....no me recupere, Porta de la Mar...no me recupere...., km 40 , no me recupere, km41, la meua germana allí, i jo completament mort.
Baixada cap al riu, i no puc ni alenar....no estic disfrutant de res, i me fustre...vaja merda!!!

Enfile la recta de meta, que en teoria havia de ser algo màgic....i no tinc ganes ni de mirar el crono...no ha segut el dia, per a res.

Acabe, em fique la manta tèrmica, i cap a fora.

Me senc mal en mi mateixa, ja no per no haver fet la marca que volia, al fi i al cap, això pot passar, si no, per no haver disfrutat de la prova, de la ciutat, de l'ambient.... una llàstima, de veres.

A la fi, 3h32' , de les 3h20' que anava buscant. Haguera pogut ser pitjor, la veritat.

Conclusions....bufff, no se, de moment i després de dos setmanes, no tinc conclusions clares. Que ho tornarem a intentar...per supost!!!!

Intentarem la marató 2017, almenys per a disfrutar.la.