diumenge, 28 d’octubre del 2012

Setmana 3 de 40

Setmana , més fluixa de lo esperat. El tema boda de la germana, ha afectat molt.
Al final he pogut traure una sessió de gym, altra de natació i altra de correr.
La resta ... mucho lerele y poco larala...
Així que esta setmana que entrem , a tope!!
En quant al pes.... 74.2kg.

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Setmana 2 de 40

Altra setmana complida , i si bé ha segut una setmana amb moltes reunions, i amb poc temps per a mi, he pogut traure més o menys els km's esperats. De moment sense agobios, i anant acumulant.
Lo positiu, les dos sessions de gym, i els 2000m de natació. Lo negatiu , no haver ixit en bici.

El resum setmanal ha segut el següent:
Nat: 2000m
Bici: 0
Correr: 8km
Gym:2 sessions
Pes: 73.3kg

Seguim acumulant.

dilluns, 15 d’octubre del 2012

Setmana 1 de 40

Bé, després de dos setmanes de descans complet, interferits sols, per una partida de pàdel amb amics, i una marxa senderista a la Serra de Bèrnia, comence aquesta temporada, no amb el dubtes existencials de si allargava una setmana més el descans.
Aquesta setmana, serà la primera de les 40 que queden per a Roth. És com del 40 al 1, de los 40 Principales, però del revés.
En aquesta setmana, el que m'he proposat és tornar a ficar.me en marxa i poder tocar una carta de cada palo. I increïblement , ho he fet.

Volia que m'eixira almenys una sessió de natació, bici, correr i gimnàs. I al final , fins i tot un dia he fet doblete, jjjj, això si, dos dies, vaig descansar.
Molta gent, però molta, dirà, però açò quina merda de setmana és....doncs bé, per a mi representa molt, representa el començament d'una temporada il.lussionant, la meva 15a temporada , des de que vaig aterrar al món de l'esport convinat.

Una temporada, que als voltants dels 36 anys, agarre amb la il.lussió de la primera, i en ganes de fer una gran actuació el proper 14 de juliol en terres bavareses.
Per això , d'ací a allà queda mooooooolta llonganissa, i les coses s'han de fer bé i en bona lletra.

Així que el resum d'aquesta setmana, podria ser:
700m de natació, la majoria d'ells de tècnica
20km de bici, en companyia de la Rosado.
13km de run, en dos sessions, una d'elles de trail R amb pujada a la Creu del Cardenal
2 sessions de gym , supercontent de tornar als ferros.

Pes actual: 73,9kg

dilluns, 1 d’octubre del 2012

AVALUACIO TEMPORADA GRUPPETA

Perdoneu si faig faltes a nivell simbologistic o d-accents, pero no se que botons li passa hui al teclat, que no me deixa escriure com voldria.

Be, acabada , o apunt d-acabar la temporada 2012, no me queda mes que avaluar, el que ha segut , aquesta vegada, des del punt de vista del Jose entrenador. 

Aquest any, ha segut per a mi, un any de molta feina, i que m-he donat conter d-algunes coses , m'es be errors, q no es tornaran a cometre en la temporada 2013

El volum que d-entrenats aquest 2012 , ha arribat en alguns messos a ser de 29 entrenats. Cadascu amb el seu objectiu , o amb la seva propia visio de la temporada. 

Pero, l-error ha segut la falta de comunicacio , o el que es diu feedback, entre entrenador/entrenat.

Qui em conega, sap que soc un entusiasta de tot el que faig, ho visc intensament, i el mateix passa, amb els entrenaments. Quan envie l-entrenament a una persona, intente adivinar , com el rebra, com l-analitzara, i com sera per a ell ixa setmana.

L-error d-aquest any, es que en alguns no ha hagut massa feed.back i en altres ni ha aparegut.

Per a aquest any les coses canviaran, i vaig a fer meu el lema> SI TU T,INVOLUCRES, JO HO FAIG MES.

Amb a\o el que vullc fer saber es, q si l,entrenat obri una via de comunicacio amb mi, jo , m.involucrare mes, ja que em motivara el q fa. 
Necessite saber, dades i sensacions de cada setmana que va passant, mes que res, per vore com va, o replantejar qualsevol situacio. 

Aquest any, he gaudit com un xiquet, amb els entrenes de Oscar Cebolla, per a Valencia LD, amb els de Manu Sendra, per a Elx/Zarauz/Guadalajara, els de la incombustible Cinta Sancho , tots els diumenges tenia el seu resum setmanal, els del gran Julian Saez preparant la QH, o Set Aigues, o inclus amb els wassaps de Raki, q et comenten moltes coses de l-entrenament, o el gran J.Antonio Calvo , amb la preparacio del DLD. 

Altres, saps mes o menys com van , pq acostumes a fer entrenes amb ells, o coincidixes amb algun entrene, com 'es el cas d-Angels, amb la qui ja van un fum de temporades entrenant ma a ma, el gran Toni el Favarero, Maribel, Esteve, o Joel, o de tant en tant, es deixen caure per la clinica per comentar.te com ho porten tot, tipus Ciscar, o Roig, o amb alguna trucada/wassap com Raul i el dr Miralles

Pero , per desgracia, he tingut gent, prou gent, amb la qui no hi ha hagut cap tipus de comunicacio, gent que ha segut impossible saber com va, i gent q saps massa q no esta fent el que li dius. 

Be, aquest any, vaig a canviar aixo i vaig a demanar ixa minima tasca de tindrem informat, i si pot ser,amb dades per davant..

No vullc arribar i demanar dades de series, o dades d-algun test, i que me conteste una persona...com ha passat. 

Aixi q , YO APECHUGO, NOSOTROS APECHUGAMOS.



dilluns, 24 de setembre del 2012

Fi de temporada 2012

Doncs si, ahir ficava el punt i final d'aquesta temporada 2012. Una temporada, que començava sense tindre un objectiu important (de caracter 1, que diria jo als meus entrenats), però si amb una voluntat ben gran per tal de passar.m'ho bé amb el club i amb la gent del club.
Vaig triar un poc de tot el que m'agrada, duatlons sprint (els qual ja portava 4 anys sense fer.ne), alguna prova de mitja distància (Zarauz i Guada), i aquelles proves que per una cosa no havia pogut fer mai (la Vila), o feia temps que no feia (Antella i Oliva).

Doncs bé, amb tot això, em vaig distribuir la temporada. Una temporada que anava a ser normal, en un principi, però que va canviar molt al començament.
Tot el treball de força que volia fer, el vaig canviar, per fer una temporada de mitges maratons. Era algo que també m'abellia, i com anava a ser una temporada bassada en estímuls, doncs no m'ho vaig pensar.

Vaig preparar les mitges a conciència, sempre amb la retina, la meva marca personal q tenia des de 2002. Vaig passar per València , i amb Esteve, vam estar al voltant de l'1h30', després a Gandia, on vam fer un suicidi col.lectiu, tant Esteve, Ferranet, Xavi Soler i jo, aixina i tot també es parà el crono sobre l'1h30'.
Ja més seré, vaig acudir  jo sol,  a Paiporta-Picanya , on vaig poder baixar de l'1h30', i per últim , en un fantàstic dia, i una fantàstica companyia, la de The Mexican Sendra. vam poder entrar en 1h27'53'', crec recordar.

Aquesta última, ja estava en plena temporada duatlètica, i ja havia acudit a Benifaió. Gran ambient del club, a l'igual que en totes les proves de Lliga de Club, que he anat. El més destacable, va ser, com el meu gps, en el km 2 de la carrera a peu, em marcava que anava a 3:47, i anava de mig grup cap enrrere...increible lo fort que va la gent.

Després va vindre el du de Picassent (també de lliga de clubs), i sobre estar entrenant tant per a Ontinyent i Banyeres, al final va ser impossible acudir.

Comencí la temporada de tri, amb un gran clàssic, Fuente Álamo. Q dir, buff, doncs, que va ser molt divertit, i molt emotiu vore a les nostres xiques al segon lloc de clubs.

Vingué Cullera, i ha segut una cita , que per a tots els del club, ens va deixar marcats. M'ho vaig passar genial, amb tot el club, com amb el meu equip.

La Vila-Joiosa, era una d'ixes proves que anava perseguint des de feia temps. El seu format, a dos dies, amb una crono individual dissabte, i un olimpic plus, sense drafting diumenge, fà que el tri es vega des d'altra òptica.

Zarauz, com sempre no va defraudar, però el que més em motivava era, el poder acompanyar a la primera xica del club, que anava a fer.lo. Raquel no va fallar, i es portà com una supercampiona que és.

Bétera seguia, amb altra d'ixes proves massives del club, que et fan disfrutar com un xiquet. Vore a tanta gent del club, va ser increïble.

Antella, eixia en ple més de juliol, i una vegada més el club va respondre. Amb ells el nostre presi, q tornava a l'Assut , uns anys després, Q GRAN.

i per últim, tot i estar apuntat a Guada (no em veia capacitat per a afrontar aquesta prova), no vaig anar. Sols restava acudir a Oliva.
Sempre és fantàstic acudir a la cita d'Oliva, tot i que el augment de participants (+d 600), fà que la regla de No Drafting, perda molt de sentit.


Així que 2012, és història.
Positiu: Cap lessió, entrenar sense pressió, passar.ho genial en cada prova q he fet, gaudir de la companyia de la gent del club tant als entrenes , com a la competició. Seguir fent base per a 2013, afrontar el 3er IM.

Negatiu: en algunes proves , he pecat de conservador, he acabat amb l'impressió d'haver pogut donar més.

I a partir d'ara????

Doncs 2 setmanes de relax i desconexió del tema entrenes. Fer coses, però sense obligació (senderisme, patins, volley o futbol platja, paddel, entren dins de les activitats que tinc programades.)
Després, començar fent bona base de gym, que espere puga aguantar.la uns 3 mesos. Seguir nadant, i sobretot, acumular km's en bici.


dimarts, 4 de setembre del 2012

Històric IM's Club Triatló Sueca

Hui m,he dedicat a actualitzar tots els resultats en IM , que té el nostre club. Pense que és un gran document, i et fà vore lo diferents que resulten a ser uns IM's d'altres.
Espere que vos agrade.

Ací està fins a setembre de 2012, recordeu que a finals de mes, la nostra Maxine s'estrena al Maresme!!.


dimecres, 13 de juny del 2012

HAVIA DE PARLAR D'ELLES



Porte un temps, amb el blog parat, i és que entre el Facebook, el wassap, els entrenes, la feina, i el meu propi entrene, no trobava el temps per a actualitzar.lo. 


 Ara tinc algunes coses de les que parlar, però per defecte, vaig a parlar d'elles. Vaig a parlar de les meues xiques. 

Setembre de 2004, va ser el punt de partida. Després del meu periple estudiantil a Madrid, i de tindre en marxa ja dos anys el que realment és la meva feina, vaig voler involucrar.me una mica més amb el club, i d'alguna manera, donar a coneixer una faceta, que anava ser nova per a mi, però que al meu interior bramava per eixir, la d'entrenador.

Eixe setembre, i en companyia d'altre dels grans que ha tengut aquest club, com David Mas (tal com sona "el Deivit"), vam començar a crear una campanya d'apropament de les xiques al triatló. Al club en un principi contavem amb dos xiques, Noelia Mascarell i Esther Galiana, però per una cosa o per altra no acabaven de realitzar una temporada completa i sols participaven en alguna prova puntual. 

En aquesta campanya ja contavem amb xiques de casa, a les quals vam tindre que convencer per a s'apuntaren a aquest experiment i que feren pinya, per tal d'atraure a altres més. Va ser el cas de Rosa Garcia, Maria Rosado, Natalia Pérez o Julia Laliga. Gràcies a elles, ens van servir de ganxo per a atraure a la resta de xiques que conformaren aquell primer grup. Xiques com Lara Tarrasó, Inma Lorente, Susi Tamarit, M.José Reyes o Cristina Conesa. 
Amb elles començarem aquells primers entrenaments, basats sobretot en dos quedaes entre setmana per a correr, i alguna eixida grupal en bici, on se'ls explicava sobretot el tema dels canvis, i a que perderen la por a  les surtides a la carretera. També vam fer eixides a la muntanya i altres activitats que sabiem els agradava. Poc a poc, anarem clavant.los en el cap el tema de la competició. En un principi eren completament reacies i tenien moltíssima por, però, amb la mateixa constància ens vam presentar en el duatló de relleus que feen a Manises, on en equips de tres, anaven fent miniduatlons. Recorde la imatge d'histerisme col.lectiu quan vam aparcar els cotxes i vam baixar les bicis...allò pareixia més un funeral que una competició. 
Aquella primera competició va donar ales a més d'una que en acabar, preguntà allò tan típic de "Jose...quan fem un altre??" 

Doncs bé, 8 anys després, l'equip femení de l'actual Suheca.com , ha seguit recollint triomfs i victòries, però per damunt de tot hem aconseguit consolidar , un gran grup de xiques. Pense que la principal victòria d'aquests 8 anys ha segut, l'integració total als entrenes amb el grup masculí. Recorde al principi, haviem de fer eixides separades per a elles, inclús si ixiem tots, a mitjan camí ens haviem d'esperar (els de sempre) a alguna que venia més lenta. 
Hui en dia, els entrenes són completament conjunts i dona completament igual amb qui quedes , tu dius hora i amb qui acudix intentes ajudar l'entrene i au (parle sobretot a la bici).

Aquest actual grup de xiques, esportivament ens està donant una serie d'èxits en el que "malauradament" s'estan ficant el nivell molt alt, però que per sort, ho fan d'una manera senzilla, alegre i divertida,  i sense agobiar.se lo més mínim. 
Elles, hui per hui, són aixina, han imprés un aire fresc a la forma de competir, i ahi estan els resultats que actualment hem anat obtenint. 

Després del segón lloc a Fuente Álamo, la victòria a Cullera, l'actual primera possició a la Lliga Autonòmica,  i ixe ascens a la Segona Divisió Nacional, sols fan , que qui escriu sols tinga paraules, d'elogi i d'agraïment. 
Agraïment per a Maribel, Angels, Neus, Majo, Raquel, Cinta, Sara, Maria, Sofi, Inés, Amparo, Marta, Maxine, Angeles, Rosa, Silvia R, Silvia P,Mabel, Cristina, i com no , no vullc oblidar.me de Nuria,   per fer.me disfrutar de cada prova que vaig a vore.vos, perque sé que amb l'alegria i senzillessa que acudiu a la prova, aneu a donar.ho tot per vosaltres, pel club i per les vostres companyes. M'encanta que es celebren les victories d'unes quantes , com a un èxit conjunt. Si seguiu aixina, aquest equip pot arribar a ser GEGANT, perque grans ja ho sou. 

Sols em resta dir, que per les que han segut , per les que sou i per les que seran, Moltes gràcies i llarga vida i èxits a les xiques del Suheca.com Triatló. 

dimecres, 8 de febrer del 2012

12 anys després , cau la marca. MM Materal Sueca




Casi 12 anys, he tingut que esperar per contar açò. Com podreu imaginar, estic completament satisfet i orgullós.


La veritat és que m'ha vingut completament per sorpresa, ja que tot i tindre.la en conter, la MM Via el Materal de Sueca, no la contava com a possible mitja, per baixar temps. Molt al contrari. Sabedor de tot lo viscut en les altres edicions, pensava que anava a ser , com les altres, molt lenta,per culpa del vent, i a banda de sumar.li el handicap del fred.


A les 9h, passava el meu amic Manu a per mi, completament abrigat, anarem tranquils cap al Poliesportiu.

En arribar, dorsals i saludar a uns i altres. Aquest any, es veia més ambient, degut a l'increment d'inscripcions.

Ens canviem al vestidor, i allí tot era una incògnita el saber com anar vestit per a la ocasió. Jo portava de tot. A la fi, vaig optar pel que pensava anava a agobiar.me menys. Malles per portar el gel, samarreta m.c. tèrmica, i samarreta del club. La jugada em va ixir bé, ja que no vaig tindre fred, exceptuant el moment d'eixir del Poliesportiu.


A l'eixida, calfament d'uns 15' , amb alguns canvis de ritme , que costaven de fer, pel fred.

Anem cap a l'eixida, on extranyament ningú es ficava per davant. Allí tota la clek, del Suheca.com , uns uniformats, altres al seu aire, però tots en ganes de fer bon paper a casa.


A priori, la idea era eixir a 4;20, i poc a poc anar baixant. El mateix Manu, durant la setmana em deia que si pensava anar a ixe ritme o més ràpid... doncs bé.

Començament, i eixim amb la gent, no ens fiquem a tope, però ritme vivet. Pasem el primer km, a 3:59...mmmm....pense ...."...esto me huele a chamusquina" , però bé, vaig bé, i veig que Manu també, de fet fa millor cara que jo... o això crec.

Els següents passos pel Materal, també els fem per baix de 4:11, i ens fiquem en un grupet prou nombrós.

A l'altura del túnel de Bernardo Alinyo, i dp de saludar a Àngels i Cristian Roig, em done conter que porte la sabata desnugà.... M E R D A... pare per a nugar.me'l, tampoc sé si ara me l'he nugat bé, però no puc perdre més temps, me costa des del Saiz fins el Poliesportiu , tornar a contactar amb el grup, i gràcies a que Manu s'esperà. Al pas pel Poli veig als meus pares, a Maria, i a tots els amics del club que havien vingut a voreu. Molts ànims per tots els llocs, que guai. Tire els guants, perque ja anava sobrant.me tot.

Encarem la Nacional, i seguim amb el mateix ritme. El grup va molt constant, i és genial anar així.

Arribem a la part de dalt del riu i enfilem cap l'Escorxador, seguim cap als Canos, per baix. És ací on comença a fragmentar.se el grup, tirons per un lloc, amagades per altre, al final en els Canos ens quedem uns 8 o 9.

Passem el km 10, i decidisc fer.me un gel, comence a trobar.me molt millor, i passe davant. Veig que Manu seguix bé, i inclús abans de tornar a passar per l'escorxador ens deixem al grup... parlem... no sabem bé que fer, si anar cap als de davant o quedar.nos amb la gent.

Al final seguim tirant i ens juntem amb el grup de davant, format per Erik de Sueca, i un amic que també era de Sueca.

En arribar a ells, xarrem sobre el ritme que portem , i els dic que tinc una por terrible a petar, ja que el ritme que porte és molt bò , però pense que no el podré aguantar.

L'altre xic ens anima i ens diu que "hui és el dia, hui eixirà tot redó"... mire amunt i dic..."ojalà".

Ens fiquem Manu i jo davant, marcant el ritme que anavem còmodes.

Erik comença a quedar.se i l'altre xic se'n vé en nosaltres. Passem per l'Azud, i ens dirigim cap als horts. Vegem a Toni Relacions que ens anima. De moment anem bé, en eixe moment ens agarra un tal Kito, o algo així de Favara. Es fica davant, però fa més lento el pas, i el tornem a passar.


Ara és el xic este de Sueca, el qui es fica per davant, i comença a sumbar.li de valent, crec recordar que tornem a passar algun km a 4 pelat. Aguante bé, i veig que Manu també. Em fique paral.lel amb ell, m'agrada correr així, i anem passant els últims km's...


Km 19, les cames comencen a fer.me figa, un tremolor invadix el meu cós... Intente seguir el ritme però...no van .... mire a Manu i li dic que passe davant de mi... intente aguantar... però res. Sé que queda pòc per entrar en el Camí de Vilella... però veig que pot anar.se'n el grupet...quina llàstima.

Em done conter, que vé un xic de Xàtiva amb nosaltres i li demane que passe darrere de Manu...a vore que tal... patisc, e intente allargar cada pas...q agonía...

En això arriba Trim, amb la bici, ens anima i comença a grabar.nos... JUSTETAMENT ARA!!! que estic morint.me...jejejeje

Arribem al tunel que ens portarà a Vilella, sols vore això m'anima, i les cames tornen a estar bé, agarrem a Calvo i a altra gent que hi ha per allí. Ara ja vaig a per totes, sé que queda ben poc i les cames , van a mil.

El xic este i el de Xativa se'n van però me dona igual, ara ja ens queda res, em gire i veig a Manu...ufff, ara la seva cara era un poema. L'anime, i intente que seguisca els meus passos. Els seguix, el tio està fent un esforç brutal. Passem la carretera i ja vegem la meta.

Intente observar el crono, i veig que portem 26, en la casella dels minuts. Em gire i li dic que hem d'arribar abans de 27... apretem un poc més, i si, ens dona temps per a xillar, i celebrar.ho.

Veig a Julian en recta de meta, diguent.me SI , SI, buaaaa, masssssa, que sensació.


Arribem completament baldats, però enormement contents.


Puff, vullc donar les gràcies a tots els qui heu estat seguint la evolució en els entrenes i qui sempre heu tingut paraules d'ànim.

Baixar la marca que tenia era un repte molt difícil, però fer.ho a casa, amb la gent que estimes vegent.ho, i sobretot amb la companyia del meu amic de la infantessa, i debutant en Mitja Marató, fà que haja segut doblement especial.


Aquesta entrada , va per tu, Manu. ENHORABONA .


Vos deixe, com és habitual els passos per km. Aquesta vegada vaig correr sense pulsometre.


km1: 3:59

km2: 4:01

km3: 4:08

km4: 4:01

km5: 4:11

km6: 4:10

km7: 4:10

km8: 4:11

km9: 4:13

km10: 4:11

km11: 4:08

km12: 4:06

km13: 4:10

km14: 4:07

km15: 4:07

km16: 4:11

km17: 4:04

km18: 4:04

km19: 4:05

km20: 4:07

km21: 3:58

pico:25''