dijous, 12 de novembre del 2009

Temps de il.lusions...

En esta época de pre-temporada, el cap no para de pensar en els nous projectes, en les noves proves i com no en les noves il.lusions.
Mires calendaris, mires les dates de les proves, mires les obligacions familiars, laborals i acadèmiques, per tal de confeccionar la fulla de ruta que ha de portar.te a gaudir de l'esport i a traure.li el millor partit al teu cos.

Com a entrenador, m'agrada molt contar setmanes, vore sobretot, les setmanes que tinc de descans, per a mi, els més importants, i vore , coneguent cada cos, en quines opcions pots arribar a ixes proves. Per a enguany, de moment amb moltes planificacions i objectius al cap.

Però com a esportiste, de moment tinc el.legides dos proves, de principi de temporada, per anara obrint boca, de cara a les importants. Dos nous reptes en tots els sentits.
El tri d'hivern d'Ansó, i la Marató de València.
El primer, porte uns quants anys fent la intentona, i no per unes coses o altres, al final no he conseguit anar mai. Aquest pareix que siga l'any , pq la companyia és bona, i amb ganes.
Quan estava estudiant a Madrid, vaig anar una vegada de voluntari a la Marató Mil.lenium de Madrid. Vegent als esportistes, vaig vore la mitja d'edat dels qui participaven. Després, consultant altres fonts, de diferents maratons, vaig vore que la gran part dels participants més bons, estaven entre els 32-36 anys. Per aquella entonces, veia que la marató era una aberració esportiva, i em vaig prometre, que fins que no tinguera 33 anys, no ho provaria. L'altre dia , repasant la meva memòria històrica, em va vindre ixa nostàlgia, i encara que la motivació fins ara , no anava per a res amb la marató, sols per ixe punt tendre, vaig a participar en esta edició de la Marató de València. La meva intenció no és ni molt més fer, cap prova èpica, no tinc ganes de pegar.me la gran pallisa, entrenant "com cal" per a fer la marató. Vaig a agarrar.m'ho en més relax, com a un entrenament de fons per a futures proves de llarga, sabent , q todo suma, però d'una manera controlada. No vullc dir en açò, q vaja a rodar.la i au, no, no és per a res el meu estil, quan faig una prova d'aquestes, tinc com a exemple Set Aigües, q vaig anar per acompanyar, però que una vegada allí em vaig ficar "el mono de faena".
Així que , d'estes i altres històries , espere alimentar.me i alimentar.nos, durant el 2010.

Grande Gruppeta!!!

dimarts, 3 de novembre del 2009

Donde estas Raulin???

Ja feiem , fa temps una comparativa similar, amb l'actitud d'Àngels, ara ... el nostre company Raul, envía aquesta imatge aclaridora... enhorabona Raul.




dilluns, 2 de novembre del 2009

duatló de XEST, el circuït i els elements...


Quina emoció al vore.mos tots al lloc habitual d'eixida. El meu ritual com sempre, besos per a elles, abrasos per a ells... Tot anava perfecte i tots il.lusionats. el gran Julian, algo nervioset, però normal tratant.se del seu debut.

Arribem al circuït, aparquem sent els més xulos de tots. Davant la entrada, jejeje.

De seguida anem a pels dorsals, i ens donen la samarreta de la prova... molt xula, li promet a Julian que si acaba la prova, li la regale, ja que la seua, anava a dedicar.li.la a la seua senyora... ben fet!!

Anem a per les bicis, i traguem les KUOTA... els de Cullera flipen! sobretot l'amo d'una de veritat... Ens fem fotos de rigor, i entrem cap a boxes. Calfem i ens dirigim cap a l'eixida.

Allí ens desitgem sort, i salut. Avisem a Julian de que la gent ixirà disparada, i ... aixi va ser. Nosaltres (Toni , Julian i jo) ixim amb calma i diguent animalaes. Peguem la primera volta i decidim aplicar un poc més de velocitat. Per davant, Sergio, anava amb un grup cadavanter, i Raul en companyia de tots els cullerots, fent mal. En quant a les xiques, eixien una mica darrere de mosatros. En la primera volta ens pasa Raquel, en companyia de Rosa i algunes xiques més.

Maribel anava de menys a més, estant atenta a tot el que pasava.

En la bici, Toni és el que tira en el nostre tercet... porta un ritme molt bò, i de vegades li tenim que dir que aminore, ja que s'enrrocina massa. No pasem a cap de la Gruppeta , ni ens pasen, així que no tenim referències ciclístiques. Si vegem al pobre d'Alfredo, tirat en la segona recta...

Quan pasem per la graderia, sentim les veus de les nostres supporters, Angels , Lara i Maria.

Baixem de la bici, i ens queden sols 2,5km, Julian va sencer, i sabem que pot acabar en garanties.

Agarrem aigua, i ens fiquem mans en l'obra, a bon ritme anem acabant el duatló. Els últims metres son tots de cel.lebració, i de rises. A la fi, ja tenim a Julian com a finisher.

Vegem després entrar a Raquel, que junt a Rosa, es van equivocar, i van pegar una volta més... Després Maybel, feta tota una duatleta, entrava sobraiiiisssima i amb bones sensacions....Gran prova Maybel.

Per davant, Sergio i Raulin, havien fet la seva feina.


Per a quant les següents proves? .... Raul en té una propet... ara a vore les proves de 2010.