dijous, 27 de maig del 2010

VICISIBICIS

Aprofite el títol del blog de Julian, perque em vé com anell al dit, per a la següent entrada al blog.

Per una banda, unes "fotetes" de la cel.lebració del gran triatló de Cullera, on sobren les paraules...



... Per altra banda, l'entrene d'ahir, amb la companyia d'un "tot poderós" Toni Pedrós. La rodaeta va ser "molt amena", i ens vam papar, casi un centenar de km's, amb uns quants portets amb percentatges guapos, guapos!!
La ruta, Benifaió, Dos Aguas, (parada esmorçadora), Pont de Millares (fotos), Dos Aguas,


dimecres, 26 de maig del 2010

Diva i Mr entrant en Canet....

Aci teniu l'entrada triomfal, en el triatló Olímpic de Canet.


diumenge, 23 de maig del 2010

L'home...més feliç???




Doncs , així podriem il.lustrar la sensació viscuda, aquest passat dissabte a Cullera.
Amb el permís dels meus xics, vullc dedicar esta entrada , a les xiques, tant de la Gruppeta, com del club.
De tots és sabut la meva pasió, per la competició triatlètica en general, i de les dones en particular. Sempre ha segut la meva debilitat, i durant aquests anys m'he dedicat a analitzar els resultats i actuacions de cada una de les proves en la seva categoria femenina, tant a nivell autonòmic, com nacional.
Ja a finals de l'any 2003, una aposta personal, va fer que es formara, el primer grupet de xiques del Club Triatló Sueca.
Vegent les inquietuts que hi havien, alrededor d'aquest esport, i aprofitant aquelles xiques, que es solien aglutinar alrrededor, de la "Santa Casa" de la Avda de la Mar (com diria l'amic Trim), decidirem crear un grup d'entrenament, per a orientar a estes xiques a iniciar.se al mon del triatló. Calia començar amb coses senzilles, i gràcies a l'aportació de David Mas (El "Deivit"), tot un mestre de l'entrenament i de la motivació de cara al rendiment, com d'un servidor, començarem a funcionar, quedant dimarts i dijous per a correr, i dissabte per a ixir en bici.
Recorde ixe primer grup, format per xiques, que fins ara havien fet voltes a peu, alguna travessa, o , que havien fet els seus primers pinets en el món del multiesport. Xiques com ara Lara Tarrasó, Maria Rosado, Rosa Garcia, Inma Lorente, Natalia Pérez, Susi Tamarit, Amparo Calatayud, M.José Reyes o Cristina Conesa, anaven ficant els ciments, i aportant història a la secció femenina del Club. Religiosament anavent complint amb els entrenes i amb les activitats i competicions que anavem marcant. Però sobretot, anaven creant un ambient i una il.lusió, que fins a dia de hui , hem intentat que no s'acabés.
Els anys han passat, i les coses han canviat tant quantitativament com qualitativament, ja que ha dia de hui contem amb un grup de xiques nombrós, i referent a la CV, i que a més, esportivament tenen un molt bon nivell, que ha fet que s'hagen anant acumulant títols, trofeus , victòries i bones actuacions per les proves que han anat fent.se a través de les diferents temporades, que hem anat visquent.
Però per damunt de tot, ens queda el grup humà que conforma aquest conjunt, i com no la il.lusió amb la qual s'entrena, i es treballa. Ixe ambient, ha fet que tot siga més gran , però que a la vegada siga més accesible.
Ahir a Cullera, em vaig sentir superfeliç, ja no sols pel resultat, si no, per l'actitud de les "meves" xiques, i de la seva participació. El vore que realment era un conjunt per a mi ho valia tot.
Tota la feina feta des de aquells finals de 2003, donaven un gran resultat ahir, i jo estava allí vivint.ho.
Millons , i millons de gràcies, per a Nuri, Neus, Àngels, Raquel, M.José, Maribel, Silvia i Marta, per fer que tota la feina tinga sentit, i per haver representat tan dignament a totes les vostres companyes i antecesores, que de segur ahir, es sentirien superorgulloses de vosaltres, i que també tenen un grapat de culpa dels vostres èxits.
Com bé es diu, tota pedra fa paper, i espere que el paper d'aquest grup siga interminable i que tot açò que s'ha construït tinga una continuitat estiga qui estiga.
Enhorabona a totes, i ..... com es sol dir per ahi, lo proper per a que açò siga més gran, que serà.... UN ABRACITO????
PD: Els resultats analitzats, en altra entrada.

divendres, 21 de maig del 2010

Previo Cullera 2010


Oooooooooooooooooo, si, si , si, Cullera ja està ací.

... I q ganetes tenia que vinguera......

Altra de les proves més masives de la nostra Gruppeta.

Per una part, en la secció organitzativa, tenim al capdavant al nostre Victor, qui m'imagine que a hores d'ara tindrà unes ganes de que pase este "finde" ... junt a ell, com sempre la nostra Elena, per a el que faça falta... i de Sueca, doncs per allí estarem Paco, Julian, el Poll, i servidora.
I en la part esportiva..... doncs espere i desitge que hi haja emoció, i que els nostres, donen lo millor.
En quant als xics, Toni Pedrós, és al qui vec amb més ganes de fer.ho tot pols. Pense que arriba en un gran, gran, gran moment.... i com diu ell "ha d'arriesgar" i que isca el que siga més convenient.
Després Ferranet, voldrà acabar de consolidar.se en esta disciplina, després del gran debut de Pinedo.
Esteve , com sempre, ixirà de l'aigua disposat a fer.ho tot xas!!! ... i si fa falta més.
Satorrin, també arriba molt bé, l'altre dia a Canet, pense va fer molt bona prova. Deurà estar atent a la natació, i fer un gran parcial , per a que després vaja tot ok.
i.... Voro, debuta en la disciplina... tot i que està algo nervioset (això m'han xivat), estic segur que una vegada agarre el ritme de natació, tot anirà sobre rodes.
En quant a les xiques, per una part, tenim a Nuria, q tot i fer una gran carrera a Canet, bé en ganes de pendre revanxa amb qui siga, i segur, q tindrà ganes de guerres. També deurà estar atenta a la natació.
Altra de les opcions més fermes, és la de Neus. La taurona, espere que isca enxufaiiiiisima a la prova, ja que tal i com està , té bones possibilitats per entrar d'entre les 5 primeres.
Angels, després de vore, que ixint bé de la natació, pot agarrar grup bò de bici, espererà tornar a fer una bona actuació, que la pot portar a ser una de les sorpreses. Esperem q el turmell, i la resta de "alifax" que té, no li siguen un fré.
Raqueleta, arriba algo més descansada, i estant en casa , de segur que voldrà donar més d'un susto... segur que serà la gran tapada.... millor, la presió per a altres.
En quant a Maybel, doncs, és el debut en tri, per a esta temporada, ha de dixar fora, les pors, i els interrogants, i dedicar.se a gaudir la prova, sent aixina, anirà tot perfecte.
I per últim, i no menys important, la nostra junior, Marta, qui ja sap el que ha de fer, i no pasa més que per estar tranquila i gaudir... la resta ixirà per si mateix.
Doncs bé, esperem dilluns, poder contar, tot coses bones. I que Cullera haja segut un èxit en tots els sentits.
A passar.ho bé.

dimecres, 19 de maig del 2010

Marta.... ready to fly!!!





Doncs si, ja tenim a la nostra junior preparada per al debut com a triatleta. Marta està superconvoià, i ha estat entrenant fort, per a poder rendir a un bon nivell.
Durant estes setmanes, hem pogut fer varios treballs, però el que més hem recalcat ha segut el de les transcions, i la veritat és que no li ix gens malament.
Sols espere, que tinga la calma suficient, per a poder fer.ho to com cal, i que els nervis no li juguen cap mala pasada.
Hui hem fet un assaig general, en el passeig de Cullera, amb natació, T1, bici, T2, i carrera a peu. Tot baix la tutela dels co-managers Toni i un servidor.
Molta sort.

dimarts, 18 de maig del 2010

3 per a Zarauz 2010

Al final serem 3, els integrants del Suheca.com Triatló els qui participarem en Zarauz.
L'altre integrant , a banda de Toni Pedrós i un servidor, serà Boro Enguix. Després d'uns tràmits administratius , la seva inscripció és ja una realitat.
Així que .... més madera!!

Vos dixe amb la samarreta finisher, que esperem els tres poder portar.la.

http://www.zarauzkotriatloia.com/triatloia/wp-content/uploads/2010/05/AVIA-finisher-kamisetak.pdf

dilluns, 17 de maig del 2010

Setmana finiquitada


Doncs si, pensava que esta setmana podria en mi, però.... no ha segut així, al final he ixit prou sà d'ella. Prou, perque hui les cames no sé ni de qui son, tinc el calcani dret, que casi no puc ni apoiar, i vaig a base de gel , ibuprofenos, i estiraments!!

Però ha merescut la pena. Divendres, ja en companyia de dos grandes de l'entrenament, Toni i Sato, ens ferem cap als 90 km's en bici, i a un ritme prou vertiginós, o siga, a una mitja de 27.5, i perque decidirem q en Corbera, ja en teniem prou, i ferem alçar el peu a Toni.
Dissabte, no em trobava, quedarem altra volta els tres mosqueters per a nadar, però, els braços no m'anaven... donava igual, a ritme , i demà més!!

I aixina va ser, diumenge despertavem pronte, per a acudir a la cita de l'autonòmic, tot açò amb molts dubtes damunt, per si el cos seria fort i aguantaria en condicions.

En línea d'eixida, com si la cosa no anara en mi, no estava gens motivat, aixina i tot, després de que el guerrer amb el caball donara l'eixida, vaig ixir com sempre a per totes. Em tire a l'aigua, i el xip, pareix que se m'en vaja... pare i me'l fique bé... maremeua...vaig l'últim, jejejeje, mola!!! a por ellos OÉ. Comence a remar, i comence a pasar a gent, intente orientar.me per no perdre més temps...

A l'altura de la segon boia...ostias por doquier.... en fi... ixim a l'arena, veig a Peloblanco, i m'alegre, no estic nadant malament. Torne a tirar.me a nadar, i ara ja vaig més còmode. Volteta a ritme i... ja estem fora. Faig bona transició, PER FI, el neopré me'l puc llevar apresa... agarre bici, i ale, a muerte.... les cames pareix que responguen, i seguisc tirant, comencem a fer grupet.
Ixe grupet sembla ser bò, ja que hi ha prou gent que entra a col.laborar, i poc a poc anem arrimant.nos a la gent de davant, altre grup amb unes 15 unitats... a lo llunyà puc distinguir, la equipació del Suheca.com , del Sato, i un altre de Cullera.
Ens apropem fins que aconseguim ajuntar.nos. En ixe moment, tire cap avant a saludar al Sato i a l'altre de Cullera , que resultava ser el presi Paco.
En ixe moment, tire del grup... estava crescut, com crescuda, començava a ficar.se la carretera.
La meva alegria duraria uns quants km's més i prou... a l'estar a cua de grup... recuperant.me de l'esforç, el grup comença a tensar.se, i pel mig, no aguanten el ritme, total que comença a partir.se, jo tire, però és impossible, van escapant.se davant els meus ulls i no puc fer res.... aguante la distància, i en mi aguanten dos més, un de Correcaminos i altre de Puçol... pregunte, al ser de la zona, si hi ha molta més pujada, i em diuen que no... q és fins on acaba, després ja es tot terreny favorable.... CAGUEN LA PU...., per no res....
Veig la diferència , que ens porten quan giren cap al terreny favorable, conte... uns 30'', bé, anem a tirar a muerte, encara que és dificil.
Ens fiquem els tres a tirar, superben organitzats, va donar gust fer este tros en ells. Per segona volta el Compact se me queda menut, i toca tirar de cadència per anar a més. Arribem a una zona plana, i amb aire, ens agarren per darrere uns 5 triatletes... per davant no es veuen a prop.
Els qui venen , no dona un relevo con toca.... son verdaders "hachazos" els que peguen.... total per a no seguir, em trobe més fort que la resta, i estic per pegar jo una tocata, i deixar.me'ls, però no........ seria un suicidi, per a la carrera a peu, aixi que aguante cada envestida, i cada volta som menos gent al grupet.
Arribant a Canet, torne a vore a lo lluny un taronja Suheca.com, i dic... ehhh??? serà el Sato??? i clar, era l'únic q podia ser... (després em comenta que li havia entrat un pajarón.
El tenim propet ,però ja estem a boxes. Maria m'ho confirma "Sergio acaba d'entrar", faig transició ràpida, i comence a mirar cares en el circuit a peu.
Vaig a bon ritme i les cames responen.... maremeua, com pot ser açò? Aprete una miqueta més, veig q vaig acurtant respecte a Paco, i Sergio, va traguent.me diferència, però tampoc a tan gran pas...
Veig pasar a Nacho, després a Nuria, a Angels (maremeuaaaaaaa com va esta, està que se n'ix, amb esguince i tot)... a Pau, a Sergio, a Paco que cada volta el tinc més a prop. Pase el km 6 i les sensacions son bones, vaig en companyia d'un xic de mono roig, que comença a preguntar.me coses, i jo sense fer.li massa cas. Agarrem un grupet de prou gent, i este xic es queda en ells, em motive, i aprete mitja rosca més.
Pase el 8, i em done conter, que sobre estar ahi, ja no vaig a agarrar a Paco, les forces ja van justes, però seguisc al mateix ritme.
Al km 9, agarre a Àngels, ara si, ja algo tocada, però superbé, l'anime, tirant.li aigua... em pregunta que queda, i li dic q 1km... i em diu.... " Asoles???", i jo " va.... corre tranquila que per darrere no et vé ningú"
Queden 200m, i ho torna a preguntar, i ja ... no queda res. Entrem junts a meta, i ens felicitem. Ara toca recuperar. Saludem al Sato, a Pau, i molta més gent que ens trobem en postmeta.
Gran prova, i grans resultats. Personalment, he fet una setmana molt bona, i pense que ara ja sols queda rematar algunes faenetes, però la base ja està més que ficada.

dimecres, 12 de maig del 2010

Pensant en AIA!!!

No hi ha dia que no me'n recorde d'ella,,,,, ufff, ja queda menys per a vore'ns.


Felicitats Marteta!!!

La més menuda de la Gruppeta, hui complix 19 ANYS!!! (qui els pillara), tot i que no acostuma a entrenar amb nosaltres, està enterada de tot el que pasa, i va a fer el seu debut triatlètic a Cullera. Esperem que totes les seves companyes , la sàpiguen acompanyar en els nervis de la primera prova.
MOLTES FELICITATS.

dilluns, 10 de maig del 2010

Setmana Clau per a Zarauz!


Doncs si, encara queda prou per al meu esdeveniment de l'any, però... aquesta és la setmana clau. Una setmana , on l'augment de volum i de qualitat va ser considerable.

Tal i com cauen la resta de setmanes, i de finde's, este va a ser el més important de tot l'entrenament.

Ja hui , he començat en una bona sesió de gimnàs, on he volgut potenciar els meus membres superiors i enfortir el meu tronc.

Sesions de natació, correr, i de cara al divendres i dissabte, molta bici, per a acabar d'arrodonir la setmana, "machaque" en Canet... un tri olimpic, on pense anar a acabar de cansar.me de veritat... o siga a rebentar.

Després ja ens quedaran altres setmanes , on potenciarem , les qualitats més fluixes que puga tindre, en este moment pense que la bici.

Així que... ànim a tope, i tot preparat per a aguantar bé la setmana.

dissabte, 8 de maig del 2010

Esteve's birthday


No podia acabar el dia sense felicitar públicament a "Anaeróbico" Pedrós, el Rei de la serie curta!!!
Per molts anys donant guerra.... FELICITATS!!

divendres, 7 de maig del 2010

Els nervis... abans del mig IM d'Elx

Ací vos dixe una mostra dels nervis que teniem abans de la gran competició...


dijous, 6 de maig del 2010

25 MARAVILLOSOS RAKIAÑOS!!


Doncs si, la nostra rubia especialista en proves de llarga distància, ens complix "sols" 25 anys. Tot i la seva curta edat, presenta ja , un bon currículum en proves llargues...


Com diria el nostre presi:

- Finisher en SJdLuz (França) en 2009

- Finisher en el DLD Sueca 2010

- Finisher en Arenales 113, 2010.

- Finisher en Fuente Álamo 2010 (tri sprint, i IM nocturne)

- A banda de prous tri's olímpics i sprints.


Esperem que aquest curriculum vaja incrementant.se i siga la referència a seguir entre les fèmines del nostre club, que vullguen orientar.se cap a la llarga distància.


MOLTES FELICITATS I PER MOLTS MÉS.

dimecres, 5 de maig del 2010

grans frases de F.A.

Aci vos dixe algunes de les grans frases que s'han sentit aquest cap de setmana en F.A.

- "... eso me lo dices por la mañana!!!" , un amic de Raquel, després d'entrar els del Komando, a les 1:30 , fent escàndol al poliesportiu.

- " toma un caramelito..." l'amic de Raquel, al s'andemà matí, després de que Raquel haguera fet tot un concert de tos.

- "Un abracitoooooo!!!!!...." entrenadors que tenen molta sort.

- "La mare tenia una càmera hiperbàrica en el útero"... el qui escriu, referint.se a la mare d'uns germans molt màquines.

- "En les coses del pixar , no es juga" Sergi Bonafe, abans d'anar.se'n de FA.

- "he nadat més ací que en tota la temporada..." Jose, després de fer tres sesions de natació en dos dies.

- "Merda... les xancles" el Sato en els boxes de FA.

- "Les sabates de la bici.... me les he dixat!!!! " Ohhhhh, q gran frase.

- "Xico, quedat aci en mosatros..." Angels, al primer classificat de FA...l'irlandés Noble

- "uff.... m'està entrant agonia".... El bò de Raul, després de fer el Rally Guadassuar-Cullera-FA-Mazarrón-FA-Mazarrón.

- "la gent dirà, mira estes dos joves, que acompanyants més maurets s'han triat..." la hijapu...de Raquel, referint-se a Sato i a mi.

- "joder, que acento más abierto teneis, ¿de donde sois?" El gal.lego a les valencianes.

- "Estem anant algo apresa, no?" el Sato, a Cardet, després de fer.nos el 4t cubata, quan encara era la 1:20.

- "Vosatros lo que li teniu és enveja, per no anar aixina" El sato a les seves companyes de club, per no anar com altra femella.

- "Q no m'estava tirant els trastos!!!!".... jejejejeje

- " anem a vore la mar?? X a Y a les tantes del matí.

dimarts, 4 de maig del 2010

FUENTE ALAMO 2010...










BÉ xiquets ja estem ací...quin finde hem passat, no sabria com resumir.ho, ja que ... hem viscut moltes coses en poc de temps, però, vaig a intentar contar.vos.ho, per a que ho viscau al igual q ho hem viscut nosaltres.

DIVENDRES...


Son les 15:25, carregue trastos, per a vore a Angels i a Sergio, en casa Angels. Acudisc allí, i carregue les coses d'Àngels al meu cotxe. Vé Sergio, i ens dirigim a per Raquel. Abans d'ixir parem en la Sucarsu's per carregar gasolina... ens vegem al Poll... q fort, un poc més i se'n vé amb nosaltres.

Arribem a Cullera, i Raquel i Raul, comencen a ficar les poques coses que porta Raquel, ja que dissabte, quan Raul acabe de Guadassuar, portarà la bici a Fuente Álamo, per a que Raquel competisca.

Ixim cap a Fuente Álamo, xarrant de moltes històries, i cantant i ballant dins del cotxe. Pel retrovisor, veig q Sergio i Raquel, també van molt distesos.

Arribada a Fuente Álamo, i anem directe a la casa de la Cultura, a pels dorsals. Baixem, i com sempre, la olor inconfundible a cuadra, que fà en este poble.
Entrem a la casa de la Cultura, i .... Ivan Raña, i Ana Burgos, casi res... i mosatros clar.
Agarrem dorsals, samarretes, chips, i ens dirigim al Pabelló Cobert de FA. Allí peguem una primera miraeta per vore on ficar.nos. Com sempre, intentem anar cap a la part valenciana, la més allunyada a l'entrada.

Ja hi ha gent, però, ens arreglem el lloquet ben arreglat

Deixem els trastos, i decidim anar a nadar a la piscina del costat, per a activar els brasos i cames. Allí vegem a varios pro's nadant. També a Omar Tayara, al qual salude afectuosament...

Ens dutxem, i anem a buscar papeo. Trobem una pizzeria en l'avinguda principal, plagada de triatletes, la majoria d'ells valencians.

Sopem, i decidim pegar una volteta abans d'entrar al pabelló. Quan entrem, ja hi ha mogolló de gent, i ens dediquem a ficar.nos còmodes per a vore l'espectacle... allí vegem a la gent del CTHorta-Picassent, a gent de la Poli, de la Universitat de Valéncia, de Tragaleguas, de los Silos... en fi... a les 00:20 , apaguen les llums, però tot i això no para d'entrar gent. Sobre les 1:30, entren els Komando, ... com no, fent.se notar, jejejeje.

A partir d'ixa hora, comença el show de Raquel, qui arreà un megaconcert de tos , no dixant dormir agust a cap d'alrededor. Per altra banda, Ângels, amb un sac de dormir, d'ixos de pujar al Everest, es sofregia dins d'ell...

DISSABTE

Despertem, amb mal de coll, de esquena, amb falta de son, i es que... dormir a terra i fora del teu llitet es dur. A Raquel li oferixen un caramelet, per a la propera nit...
Ens dirigim a l'esmorçar, primera de les menjades oferides per la organització, hi havia de tot, i per a tots. Agarrem forces, i , tornem a ficar.nos tots els dorsals, a les bicis, a la goma, etc...Deixem les bicis, al camió , que ens les transportarà a Mazarrón... i per a fer temps, Àngels i jo , decidim tornar a nadar. I així ho fem. Sato i Raquel es queden descansant.

Acabem de nadar i ens trobem a Juansa que ha vingut amb la gent de Carlet. Ell també nada un ratet, i ara si que l'acompanya Raquel. Després dinem, ara ja es fa cua, per a agarrar el menjar.
Acabem, descansem, i comencem a preparar.nos per a anar.no.se'n cap al segon box, i dixar allí les coses de correr. En ixe moment ens toca Raul, que ja ha arribat a Fuente Álamo, i li diguem que vaja a Mazarrón.
Dixem les coses al box, i ens dirigim a agarrar el bus, que ens portarà a Mazarrón, son les 15:03 de la vesprada, i fa molt bon ambient.Pugem al bus, entre rises i animalaes. Mou, i anem xarrant, fà molta calor a dintre.

Mentre xarrem, es gira Angels, cap on estavem nosaltres i diu.... " les sabates... m'he dixat les sabates de la bici al poliesportiu".... taxaaaaaaaannnnnnn!!!!!!

Intente mantindre la calma i buscar solucions, li pegue voltes al cap, per a vore que podem fer. La primera opció és dixar.li les meues sabates a Angels i que faça ella el tri... jo almenys ja l'he fet altres anys... bé, almenys això ho tenim.Després pense que Raul està allí, i Sato i jo calculem lo que està costant.li al bus arribar. Al final son 40' el que li costa. Total que només baixar, li done les sabates a Angels, i li donem la bici a Raquel... me'n vaig amb Raul a Fuente Álamo a per les sabates, ja que sé segur, que estarà ja tot tallat el poble.

El pobre Raul va a tota pastilla, contant.nos cosetes, però mirant de reull el rellotge. Arribem a FA, i si, està tot tallat, tenim que fer alguna "Checa" per a poder arribar al pabelló. Arribe, baixe, i me'n vaig corrent, a buscar la bosa dels Bitxets, on suposadament anaven a estar les sabates... el pabelló està a fosques, però en la poca claredat, veig la bossa, i .... "Siiiiiii, aci estan", torne correguents, puge al cotxe i " vamoooooooooonos...." altra volta cap a Mazarrón. En ixos moments son les 16h, i falta una hora per a l'eixida de les xiques.


Raul, comença a accelerar, fent maniobres arriesgades i tot. Pugem altra volta el port, i quant estavem baixant cap a la mar... comença a marejar.se Raul, entrant.li agonia... Jo li baixe les finestres, el pobre, ha vingut des de Guadassuar, i ni ha menjat , ni a pixat, ni res.... Jo pensant a mi mateixa " ara Raul es desmaia, i em tinc que tirar un bac a agarrar el volant..." Pasen els minuts, però arribem a les 16:30, ens espera un "agònic" Satorres, que també li havia dixat el casco a Raquel, ja que el que anava a gastar RAquel, s'havia quedat en el cotxe de Raul. O siga, que si no arribavem a temps, ni el feia jo, ni el feia el Sato.


Ens dirigim a boxes, sense casi despedir.nos de Raul, els boxes de xiques estan tancats , però li contem unes quantes mentides piadoses als jutges per a que ens dixen canviar les coses. Ho canviem , i ara si, ens dirigim als nostres llocs en boxes.... ens queden 20'....ufff, Sato i jo ens mirem, ens riguem... per no plorar. Ens ho preparem tot amb cura, i ens dirigim a la mar, per a calfar un poc. Ens fiquem neoprens i nadem, l'aigua està bona. Ens dirigim a vore l'eixida femenina. En son un fum, cap al centenar... mola molt vore tanta dona participant.

Ixen, i ens indiquen q teniem que anar pasant tots a la "cámara de llamadas". Als15' de les xiques, ixen els èl.lit, entre els que estava Juansa. Als 5' d'ells ens tocava a nosaltres. I allí ens teniu , al Sato i a mi, en primera fila... casi res. Sense amagar.nos, ens quedem allí, mirant.nos i riguent.nos, sabent la animalada que anavem a fer, però jo tenia ganes de guerra.

Ens donen l'eixida, i em desboque cap a la mar, soc el primer o el segon en tocar l'aigua, però de lo fort que anava , caic a les primeres de canvi, i comencen a pasar.me, jejejejeje, que guaiiii, em pasa el Sato i decidisc ficar.me darrere d'ell, així vaig cobijat. No durarà massa.... comencen a pasar.me'n, però no recibisc masa palos. Decidisc ficar.me a remar bé, però em note algo més incòmode que a Elx. De totes maneres, no m'agobie, i se me fa curteta, "JA VES"... mire el crono quan isc, i de normal, sempre he fet més de 18' a FA, hui, 15'35'', OOOOOooooooooooooooo.... comence a correr a saco cap a boxes, arribant veig que Sergio està ixint, weno, no vaig tan mal.

Intente llevar.me el neopré depresa... però una meeeeeeeerda... (ja tinc algo per a entrenar com cal), allò se m'enganxa en les cames, i em costa barbaritats traure'l. Agarre bici, i a muerte a fer una transició digna. M'ix perfecte i comence a pasar gent... vaig massa apresa, però, vullc un grupet digne. Aposte per un grupet de dos, on va un Komando, i un altre xic. Vaig darrere d'ells, i vaig còmode. Comencem a pujar el port, i vaig bé amb ells, el de Komando va tirant , i porta un ritmet bò per a mi. De repent ens pasa un grup de 5, i allò es desbarata....masssa fort per a mi.... de repent... un trò!!! eiiiighh???? i açò???? comencen a caure uns medallons increïbles, que van tornant.se en pedra.... " Si hoooooooooooooome, pedra??", al meu costat ara tinc a un xic de Carlet, a altre del Triesport, i a altre, que no sé d'on era. Ens mirem diguent.... lo que ens faltava. La pluja ens acompanya fins a dalt del port, i la baixada és perillosa, aixina i tot ens tirem a saco...

La tornada cap a Fuente Alamo, es fà curteta, gràcies al ritme dels meus companys... sols done un relleu, però es que si n'hagués donat més, m'haguera mort. Completem els 23-24km's que té el recorregut... vullc fer bona transició, i soc el primer en baixar del grupet. Esta si, la faig molt ràpida... comence a correr, i al ratet em veig en l'avinguda principal, ja hi ha un fum de gent corrent, vullc vore als meus companys/es per vore que tot va bé. I aixina va ser, al primer que vaig vore , a Sergio, després a Angels, a Raquel i a Juansa.... bé, estem tots. Al començar la segon volta, torna a caure una barbaritat d'aigua, però ja estic acabant, i decidisc tirar la resta.


Entre en meta, i estic supercontent, m'he trobat molt bé, i supose, que ha segut el millor FA, que he fet mai, i en diferència. Dins de post.meta, intente trobar a la resta de companys, no veig a ningú.... menge, bec, i xarre en un fum de gent, però no en cap dels meus. Al final entre en la carpa dels massatges, i em veig allí a Raquel, estic xarrant en ella, mentre li fan el massatge, alce el cap i veig a Angels, també tombada, i a Sergio q també estan fent.li.

Ixim de la zona de postmeta, per a reunir.nos amb el pobre Raul, ens fem fotos (q les vullc vore) i ens reunim en Juansa i amb els de Carlet.

Anem a per la resta de coses, i ja... cap al Poliesportiu, això si, primer dutxarem a les bicis en la font. En arribar al Poli, Juansa i Sergi, q se'n van, intentem convencer.los, per a que es queden, però , s'han tornat massa serios i responsables. Això si, Sergi ens avisa que "en la cosa del pixar no es juga", jejejje.

COMENÇA LA NIT.

Arribem al Poli, i com no, i com la resta d'anys, dutxar.nos és una odisea, ja que l'aigua que queda està supergelà. Ens acicalem, ens maquegem, i ens fiquem "pollos" per a la nit.

Primer anem a sopar, i ja comencem a vore, modelitos de "escándalo"... això ja vos ho explicaran Angels i RAquel... bueno i Sergio també.



Després de sopar, decidim agarrar el meu cotxe , per a tindre campament base per a beure. Dixem el cotxe darrere de l'avinguda principal, abans pasant per la xina a comprar gèl, i cocacola, per al Roncito que haviem comprat previament.






Dixem el cotxe ben aparcat, i anem a fer.nos un café. i una copitxuela , per a començar bé la nit. Poc a poc comencen a arribar a zona d'entrega de trofeus, la resta de la gent.
Acudim , i ens sentem junt a la gent de la Univ de València, i els de Gandia. Durant la ceremonia, ens ho pasem molt bé, i tant Sergio , com jo , decidim, acudir a la barra, per a que es faça ameno... esta seria la primera ... de unes quantes.

Durant la nit, doncs, moltes amistats amb tots els cracks, amb tots els components d'equips valencians, i tot superbé, amb la música de la discomòbil. La nit anava de menys a més... al igual que mosatros.

Per a acabar, ens desplaçarem uns metres, per a acabar en Fuerte (antic Fuerte Álamo), on tirarem la resta. Cap a les 7 del matí entravem al poli, per a dormir...

I com es sol dir... "el que pasa a Fuente Álamo, es queda a Fuente Álamo"... si no... haver vingut, jejejeje....

Fins FA 2011...