Doncs bé, després de dixar correr 24h, ja em trobe dispost a fer la crònica d'aquesta marató, la "meua primera marató".
Abans de res, dos coses:
1) Donar.vos les gràcies a tots per les mostres d'estima i ànim que he rebut.
2) Felicitar públicament, al meu company Sergio, per la marató realitzada... sincerament, ufff.... és increïble el temps que va fer, això està a l'abast de gent "fora de serie".
Anem allà:
Sona despertador, a les 6:55h, sensacion: bones, nervis... q és això??? , em sorprenc de vore que estic relaxat.
Baixem al menjador, i esmorcem com cal, tampoc és que tinga massa fam, però... hi ha que menjar.
Pugem a l'habitació , pasaeta pel WC, foto amb la Valentinha, i cap a l'eixida.
Ixim al carrer i fà frescoreta, Sergio sol, amb lo de correr, jo amb els Compressor, i amb samarreta tèrmica curta baix.
El passeget fins a l'eixida, ens val com a calfament. De moment em trobe bé i tinc bones sensacions, tinc ganes de que comence.
L'eixida, al pont que unix, la ciutat amb la universitat, està plena de gent, i m'aborrone. És una imatge genial.
Arribem a l'eixida, i hi han varies entrades segons dorsal. Sergio i jo ens despedim, just a l'entrada de la seua , que està prou més avant q la meua.
Jo busque i busque, i cada volta més enrrere. Total que quan entre en el meu, em veig que estic al globus de 4h10'. Pregue a la organització tirar una miqueta avant, explicant.los el temps q tenia intenció de fer. Amb el bon fer , d'ells, aconseguisc pasar dos caixons i em quede prop del globus de 3h40'. Ja no puc tirar més avant, i em dedique a vore si trobe a algú que conega. Veig a Ramón Monjo, i a uns quants de Peus Quets.
Puntual, a les 9h, ens donen l'eixida, comence tranquil, sense presa i agobiar.me, gaudint de l'eixida, de la gent, dels atletes.
Fins el km 3, no puc correr com jo vullc, però aixina i tot ja estic sota el globus de 3h 30', ara a buscar l'altre...
Pase els km's entre 4'35 i 4'16'', tot aquest primer tram va per dins de la ciutat.
Pase pel km 10, ja buscant la mar, cap el Grau de Castelló, seguisc a ritme segons sensacions i polsacions, i em trobe perfecte, aixina i tot, em faig el primer gel.
Cap el km 11'500, veig un grup gran, imagine que serà el que busque, de repent em saluda un corredor, que va per fora de la carretera, amb altre home... i ...q fort, és Ximo Rubert, i jo a quadros, jejejeje, ...."ehhh??? ei si home, q fas aci??", total que ell és de Castelló i havia anat a vore als pares, i estava correguens un rato en son pare, i anava ixe troç acompanyant als de la marató.
Li dic que vaig a pel grup de 3h 15', i que a vore com es quedava.
En el km 12, per fi, conecte amb el grup de 3h 15', format per unes 35 persones. A primera hora, em fique a la cua, vaig còmode, i aprofite per a menjar uns anous i panses que he agarrat a l'hotel.
Pasem pel Grau, i ara toca tornar a Castelló, pareix que no, però pica amunt, i això fà , que el grup comence a perdre unitats, quedant-nos uns 25. Ara ja em fique al mig del grup, per a estar més arropat, i que els qui van caiguent no em molesten.
Pasem pel km 20, i en el avituallament, sense donar.me conter, me'n vaig del grupet, pase per la mitja marató sobrat, en 1h37', i en ixe moment em pregunte que fer, si ser reservon , i tornar al grup, o jugar.me.la i anar.me'n avant...
Decidisc quedar.me , però ara ja em fique amb els qui van marcant el ritme.
Pasem pel centre de Castelló, un fum de gent, i veig a Maria i a Lolin , animant.nos a muerte. L'ambient és genial, però queda lo més dur... lo desconegut.
Em trobe bé, però en el km 25, i amb por de el temut "MURO" , m'astaque un Powerbomb.
Van pasant els km's, i per el 29, em creue amb el Sato, que va a per el 32, dins del que sembla, porta un gran ritme i bona cara.
El grup de les 3h15' va desfent.se i ara serem uns 12. Ens animem, entre tots. Els km's 30-31-32, son de pujada, i el cuadriceps esquerre, comença a resentir.se prou... em va dixar algo rallat , perque en proves llargues tens dolors, però el cuadriceps era algo que mai m'havia resentit.
El 33-34-35, em recupere, i vaig en companyia dels qui van marcant el ritme, tornem a pasar pel centre de Castelló, ara anem de baixadeta, i dins del mal, vaig prou bé, el cudriceps no molesta.
En el grup, seguim els 12, encara que dos van fent la goma. Segons vaig sentint al xic de la bici-globus que ens acompanya, portem sobre el minut i mig d'adelantament de les 3h15'.
Tornem a buscar l'avinguda que haviem baixat, ara torna a picar amunt una miqueta. El 36 l'aguante amb pena, torne a fer.me altre gel. I en el 37, decidisc deixar anar el grup, q es quedava amb 7 unitats, perque si continue amb ells petaré.
A partir d'aci un mini-calvari, perque les sensacions que tinc son males, però aguante bé els pasos kilometrics, i el grup veig que se'n và, però no d'una manera desproporcionada, i això m'anima.
Trac la calculadora mental i comence a fer càbales. "... si estos van sobre el 1'30'' per baix de les 3h15', i em queden 5 km doncs puc perdre uns 18'' per km, del temps que tindria que marcar, o siga que de 4'35'', puc arribar als 5'.
M'administre perfectament, però patint molt.
Ara tot và cap amunt, o és la sensació que me dona, jejeje. Lo mal és que me trobe desubicat, i no agarre referències de on estic.
Pase el 41, i això m'anima, però les cames van a lo que poden, no més.
Veig la Renfe, i ho relacione en que està prou prop de la meta. Gir a l'esquerre, i ... l'avinguda final, que pica cap a baix!!!!!
Un fum de gent, espera per la zona de meta, uaaaaauuuuuu q fort.
Vullc fer un últim sprint, i el cos em diu.... però de que vas valent???...
Veig el crono de meta a lo lluny, i veig que encara està marcant 15'.... això si que me motiva, ja que jo hauré ixit uns 20-30'' del temps que puga marcar...
Enfile els últims 100m, q sensació, entre en meta i pummmm, una sensació diferent, de voler riure i plorar m'invadix. Em quede com encanat, sense poder ni respirar ni parlar....
Em fiquen una tovallola al damunt, i m'asente a llevar.me el xip. M'entren tots els dolors del Mon, però estic radiant d'alegria.
En la zona de massatges veig a Sergio, ens fundim en un abraç, i li pregunte com li ha anat, però amb la cara que feia sabia que la cosa havia anat bé. Q bèstia.!!!
Ixc d'allí, i sols vullc anar a l'hotel a dutxar.me i relaxar.me.
Veig a Marieta, que està tota contenta, sap que tot ha eixit bé, i que estic content, i a Pauet i Lolin, els dic que anem cap a l'hotel , q Sergio es queda als massatges.
A l'hotel, mentre estire, conteste mails, facebooks, i cridaes. Toni, em diu que he clavat el temps, que fort!! no m'ho crec.
Aventura acabada, i ara... a pensar en "modo triatlón"