dimarts, 18 d’agost del 2009

...TOTS CONTENTS A SET AIGÜES...


Eixa és la conclusó que es trau després d'haver la "tan treballada" prova. Al final, els fruits dels entrenes han donat els seus resultats i vam vore com tots els membres de la gruppeta q participaren , van acabar.



Després de gaudir de la piscina de Set Aigües, amb bon ambient i amb dinaret de la pasta i posterior bany, ens vam enfilar al cementeri per a canviar.nos.

Esta vegada, si que vam fer un calfament, més o menys com toca, ja que hi havia que estar preparat per a l'esforç q anavem a fer.

10' antes de l'eixida , ja estavem buscant lloc entre la gent, per a no quedar.nos massa lluny. Una vegada donada la eixida, ja enfilavem el primer carrer empinat... era increible vore a tota la gent pujant ixe carrer... ´

Després a buscar la Urbanització... ufff...maremeua... rampes del 22'5%...casi res. Baixada cap al poble, i altra volta pasada per meta, i carrer amunt per buscar la carretera.

En la carretera, tot son pujades llargues, amb les seves baixades. Fà molta calor. Per sort m'agarra Vicent Burguera, al qual l'havia adelantat per dins del poble sense donar.me conter.

Dic per sort, pq en dos ocasions em va salvar de quedar.me mig afonat, i anava donant.me roda...per a que m'agarrara.

La última baixada cap al poble... va ser terrorifica... entrem al poble, girem cap a l'esquerre... i altra volta la Urbanització... pasem el 13...mig morint.me... però ja queda poc.

Pugem, baixem , i última rampa. Ens queda 1km, i tot de baixada... a muerte... arribem a l'avinguda, vegem a Emili, entrem en el carrer de meta, i vegem a la resta de la gruppeta... ja estem... temps final 1h11'01'' al meu crono...molt bon temps, vegent com era la prova...


Temps dels membres de la Gruppeta


308 Jose Cardo 1h11'17''

659 Raquel Perez 1h17'51''

787 Raul Cerveró 1h20'07''

875 Lara Tarrasó 1h21'42''

1149 Maribel Garcia 1h27'37''

1303 Julian Saez 1h31'16''

1325 Pepa Baldoví 1h32'15''


Menció apart, mereix el nostre company Santi Morera, qui, sense estar entrenant, va arrear un temps, alucinant.

105 Santi Morera 1h04'49''


El míster vos dona, la enhorabona a tots!!!

dijous, 13 d’agost del 2009

FELICITATS PAPITO

Desde la gruppeta, volem felicitar a un il.lustre, com és el senyor Sato, que acaba d'estrenar paternitat. Moltes felicitats a ell i a la seva dona Lolin, pel seu fill Pau.

La carrera de l'Estiu (Per Julian Sàez)

Després del ‘sofocón’ d’ahir al Perelló, ara sí, només resten tres dies per a la cita amb Set Aigües. Com que ‘lo prometido es deuda’, vos pase un article que he trobat i que ha escrit el director metge de la prova, Fernando Cort. Espere que ens siga útil.
La carrera de l’estiu
El Gran Fondo Internacional de Siete Aguas complix 30 anys. Es pot considerar que des de la seua primera edició es va convertir en la carrera estelar de l’estiu. La carrera de Siete Aguas pràcticament coincidix amb l’inici de les carreres populars massives, almenys a València, i des de fa 30 anys els debutants en la carrera de fons teniem dos carreres que assenyalaven les nostres aspiracions: la distància mítica (Maratón: 42.195 metres) i la carrera contra els elements: Gran Fondo Internacional de Siete Aguas.
Siete Aguas ha sigut, des dels seus inicis, la carrera contra els elements que més fan patir al corredor: el calor de la vesprada d’agost, les empinades pujades que semblen cada vegada més verticals (alguna és com la pared del frontó), les baixades trencadores de genolls (que vaig, que vaaaaaaaaig…), el passar per davant de les dutxes quan et resta la segona meïtat de la carrera, ¿Qué faig jo ací en lloc d’estar ahí?, eixa pujadeta “mataora” quan creuies que ja tot era cap a baix, el creuar-te amb el cap de la carrera i veure a eixos ‘vespinos’ que van a 20 quilòmetres per hora quan tu t’arrastres com un reptil per les pujades amb angoixa.
Però Siete Aguas també ha estat la referència d’allò que un corredor desitja: un vertader desafiament de 15 quilòmetres de distància en un poble volcat amb la carrera, des del primer fins l’últim dels seus habitants i estiuejants. Per a que es duga a terme la carrera, en Siete Aguas no tallen els carrers els corredors, els tallen TOTS els veins del poble, i això no passa en cap altre lloc. No he trobat cap altre lloc on l’encreuament de la carretera nacional, que indica el desviament al poble, pose com a referència la carrera: Siete Aguas 2 km. “Gran Fondo Internacional de Siete Aguas”.
Esta carrera és un esdeveniment únic propietat de dos: del seu poble, que l’organitza i viu, i dels corredors, que tenen una referència d’allò que deu de ser una carrera de veritat, d’allò que és patir i gaudir una carrera. La resta són tonteries.
Però a banda de citar les característiques de la carrera de Siete Aguas, he de complir amb la meua condició de metge de la carrera. Feu-me el favor de tindre en compte que és una carrera contra les pujades i el calor: begueu, begueu encara que no vos abellisca, i que siga aigua, aigua fresca i clara, molta aigua per a que el radiador no se seque. Begueu des d’abans d’anar a l’eixida. No vos preocupeu que si sobra aigua ja eixirà amb l’orina. I deixeu la roba de boutique per a una altra ocasió perque ací es tracta d’anar el més nuet possible, ja que la pell és el radiador del cos, i comprendreu que en agost no estan les coses com per a posar-se una manta al damunt. Només pantaló curtet i camiseta de tirants, i el que no la tinga, que es talle la de mànega curta amb unes tisores i dixe el coll i les axiles a l’aire.
Eixes fantasies de “ropa diferent” no es veuen en els qui van a menys de 4 minuts. Ahí tots duen l’uniforme de l’eficàcia: camiseta de tirants i pantaló de correr. Després arriben altres corredors, més lents, més sudorosos, més entradets en carns, i amb l’agravant de “las musleras”, tan mones elles, genolleres, camisetes de mànega curta, i al final arriba algú que només li falta la bufanda per anar totalment tapat. Eixos són els qui ens donen por als metges: deshidratats perduts, acalorats a punt “d’achicharrar-se”. El primer que fem és llevar-los la “dichosa” camiseta de mànega curta, tan fresqueta quan se la posaren seca i planxadeta, però que amb la carrera i la suor s’ha convertit en una espècie de manta tèrmica, empapada, que no li deixa transpirar per les zones principals: axiles i coll. Quan els la lleves reviuen en moments, perque tornen a rebre la fresqueta (si és que la hi ha) de la vesprada.
Feu-me cas: begueu, alleugereu-se de roba i gaudiu de la carrera i de l’ambient excepcional de Siete Aguas. Feliç carrera a tots.

dilluns, 10 d’agost del 2009

Les ocurrències de Lari i Meybel (Per Julian Saez)


Fa vora dos mesos, durant un dels entrenaments de carrera a peu que ens sol programar amb molt d'amor el nostre mister Jose, escolte a Maribel i Lara parlar de 'Set Aigües'. Fins eixe moment només sabia que es tracta d'un poble d'interior que sol confundir-se amb 'Dos Aigües', que es troba en un desviament de la carretera que va a Madrid i que allí cada any s'organitza una carrera a peu a la qual Canal 9 té la deferència de dedicarli 15" en un informatiu, després de les meganotícies del València i del Vila Real.Ara, setmanes després, ja sé moltes coses més sobre 'Set Aigües' i, sobretot, pel que fa al 'Gran Fondo Internacional de Siete Aguas'. Gràcies a Internet és molt fàcil documentar-te. Videos al Youtube, web oficial de la prova, foros atlètics... tot és més senzill. A més, gràcies a la gran Pepita, l'autèntica experta de la Gruppeta en 'Set Aigües', imaginem com de dura serà la prova (li agrada fer-nos memòria prou a sovint).Però tornant a Lareta i Maribel, tal vegada contagiades per l'emoció que desprenien les experiències contades en este mateix bloc per Jose i Sato respecte l'Ironman de Niça, les dos xicones de la Gruppeta es posaren entre cella i cella que calia fixar-se un repte, un alicient en l'horitzó que donara més sentit encara a la nostra preparació. I és així com eixa ocurrència de Lari -i a la que Maribel va donar suport des d'un principi- ens ha dut al moment actual.Hui, dimarts, resten només 5 dies per prendre part en la que és considerada la carrera a peu popular més important d'Espanya. I ho és per moltes raons però, sobretot, he llegit que ho és per l'implicació de la gent del poble de 'Set Aigües' i dels estiuejants de la zona, que es desviuen per a que els vora 2.000 atletes i acompanyants es troben com a casa. Esta setmaneta, aprofitant que estic de vacances, li pasaré algunes cosetes a Jose per a que les coloque al blog i, d'eixa manera, anem calfant l'ambient per a la prova.Com molt bé diu el nostre mister, la faena ja està feta. Per moments ha sigut dureta, però de segur que haurà valgut la pena. Els entrenes a la piscina, amb la bici i, com no, les eixides a correr pel terme, per vora riu i per les pujades de Cullera han servit per posar el cos en condicions de soportar els esforços. Les Voltes a Peu a Barxeta, Sollana, Riola, Llaurí o Favara també han contribuït a la causa. Tant que inclús alguna valenta de la Gruppeta s'ha endut trofeu cap a casa. Ara només resta deixar passar els dies. Demà farem la Volta a Peu Marítima d'El Perelló, de sols 5.700 metres. De segur que mentre passem per Sos, Calderer, Fernandet i totes eixes mítiques 'carreteretes' de la nostra costa, el nostre cap es troba més pensant en els 15.150 metres 'amunt i avall' de 'Set Aigües'.

dijous, 6 d’agost del 2009

CONFIRMAT EL SOPAR

Ja ho tenim clar, el proper divendres, a les 22:30 , a la pizzeria Pascual de El Perelló, sopar de la Gruppeta. Hi ha taula encomanà per a 20 persones.

dimecres, 5 d’agost del 2009

YaiQuin Productions vs Favara Corporation







Aci vos deixe el testimoni de tal i com està quedant.se l'animalet... buuuuuffff, sols vorel mentra algo. El mestre Toni, està dedicant tots els seus esforços per a que quede perfecte , i la veritat es que ho està aconseguint.



Gràcies Toni, per la teva paciència, pel teu art, i pel teu interés.

dilluns, 3 d’agost del 2009

VP Riola i una més de Núria...


Des de luego, lo de Núria ja és de record, lo mal de tot açò és que les autoritats corresponents no acaben de fer.se resó del nivell de la gent de sueca, de les nostres xiques en general, i de Nuria en particular. Altra vegada més, Núria ha guanyat una prova, esta vegada la volta a peu de Riola, en aquest cas acompanyada al podi amb Raquel que ha segut tercera. Quarta , seguint a Raquel , Lara. La resta de components de la Gruppeta...Sato, Àngels, Maybel, Julian , M.José, Pepita, Amparo , Cris i Maria.

VP SOLLANA


GRAN VESPRADA, la q vam viure a Sollana, com es pot observar a la foto, per la quantitat d'amics que vam fer la volta, com pels resultats obtesos per la gent de la gruppeta.

Nuri, tornà a guanyar i damunt en claredat, demostrant que té una de les millors carreres a peu, dins de l'ambient popular. Per darrere, i demostrant la progresió aniquilaora que està portant, Lara entrava quarta, per una jugada fosca de la tercera classificada. Tranquila Lara , per a nosaltres eres la mereixedora d'ixa tercera plaça. Raquel en una bona carrera, tirant des del principi, entrava quinta. Angels, una miqueta per darrere, també en les posicions d'honor.

Meybel corria en casa i volia demostrar als pares , que val la pena competir, jejejee, fora de bromes, Meybel, va fer la millor carrera a peu de les que porta fins ara, demostrant la milloria que porta durant tot l'any, i arrimant.se a la marca en 8km de anar a 5' per km, quant fà uns mesos, per a 4km ,marcava casi 1' més per km.

Al mateix grup de Meybel, servidora i Raulet, qui després de pasar mala setmana, va acabar amb condicions.

Julian, aguantava en aquest grup, fins al km 6, on va decidir amainar per acabar en condicions.

I per darrere el grup de la felicitat, amb una Pepita capdavantera, Amparo acabant com sempre el seu últim km a tope i Maria i Cris amb el somriure entrant en meta.

A la fi, Nuri, primera absoluta, Maybel, 1ª veterana, i la resta... de categoria.