La carrera de l'Estiu (Per Julian Sàez)

Després del ‘sofocón’ d’ahir al Perelló, ara sí, només resten tres dies per a la cita amb Set Aigües. Com que ‘lo prometido es deuda’, vos pase un article que he trobat i que ha escrit el director metge de la prova, Fernando Cort. Espere que ens siga útil.
La carrera de l’estiu
El Gran Fondo Internacional de Siete Aguas complix 30 anys. Es pot considerar que des de la seua primera edició es va convertir en la carrera estelar de l’estiu. La carrera de Siete Aguas pràcticament coincidix amb l’inici de les carreres populars massives, almenys a València, i des de fa 30 anys els debutants en la carrera de fons teniem dos carreres que assenyalaven les nostres aspiracions: la distància mítica (Maratón: 42.195 metres) i la carrera contra els elements: Gran Fondo Internacional de Siete Aguas.
Siete Aguas ha sigut, des dels seus inicis, la carrera contra els elements que més fan patir al corredor: el calor de la vesprada d’agost, les empinades pujades que semblen cada vegada més verticals (alguna és com la pared del frontó), les baixades trencadores de genolls (que vaig, que vaaaaaaaaig…), el passar per davant de les dutxes quan et resta la segona meïtat de la carrera, ¿Qué faig jo ací en lloc d’estar ahí?, eixa pujadeta “mataora” quan creuies que ja tot era cap a baix, el creuar-te amb el cap de la carrera i veure a eixos ‘vespinos’ que van a 20 quilòmetres per hora quan tu t’arrastres com un reptil per les pujades amb angoixa.
Però Siete Aguas també ha estat la referència d’allò que un corredor desitja: un vertader desafiament de 15 quilòmetres de distància en un poble volcat amb la carrera, des del primer fins l’últim dels seus habitants i estiuejants. Per a que es duga a terme la carrera, en Siete Aguas no tallen els carrers els corredors, els tallen TOTS els veins del poble, i això no passa en cap altre lloc. No he trobat cap altre lloc on l’encreuament de la carretera nacional, que indica el desviament al poble, pose com a referència la carrera: Siete Aguas 2 km. “Gran Fondo Internacional de Siete Aguas”.
Esta carrera és un esdeveniment únic propietat de dos: del seu poble, que l’organitza i viu, i dels corredors, que tenen una referència d’allò que deu de ser una carrera de veritat, d’allò que és patir i gaudir una carrera. La resta són tonteries.
Però a banda de citar les característiques de la carrera de Siete Aguas, he de complir amb la meua condició de metge de la carrera. Feu-me el favor de tindre en compte que és una carrera contra les pujades i el calor: begueu, begueu encara que no vos abellisca, i que siga aigua, aigua fresca i clara, molta aigua per a que el radiador no se seque. Begueu des d’abans d’anar a l’eixida. No vos preocupeu que si sobra aigua ja eixirà amb l’orina. I deixeu la roba de boutique per a una altra ocasió perque ací es tracta d’anar el més nuet possible, ja que la pell és el radiador del cos, i comprendreu que en agost no estan les coses com per a posar-se una manta al damunt. Només pantaló curtet i camiseta de tirants, i el que no la tinga, que es talle la de mànega curta amb unes tisores i dixe el coll i les axiles a l’aire.
Eixes fantasies de “ropa diferent” no es veuen en els qui van a menys de 4 minuts. Ahí tots duen l’uniforme de l’eficàcia: camiseta de tirants i pantaló de correr. Després arriben altres corredors, més lents, més sudorosos, més entradets en carns, i amb l’agravant de “las musleras”, tan mones elles, genolleres, camisetes de mànega curta, i al final arriba algú que només li falta la bufanda per anar totalment tapat. Eixos són els qui ens donen por als metges: deshidratats perduts, acalorats a punt “d’achicharrar-se”. El primer que fem és llevar-los la “dichosa” camiseta de mànega curta, tan fresqueta quan se la posaren seca i planxadeta, però que amb la carrera i la suor s’ha convertit en una espècie de manta tèrmica, empapada, que no li deixa transpirar per les zones principals: axiles i coll. Quan els la lleves reviuen en moments, perque tornen a rebre la fresqueta (si és que la hi ha) de la vesprada.
Feu-me cas: begueu, alleugereu-se de roba i gaudiu de la carrera i de l’ambient excepcional de Siete Aguas. Feliç carrera a tots.