dimarts, 6 d’octubre del 2009

MITJA MARATÓ DEL MATERAL...I ACABAMENT DE TEMPORADA...




Dissabte 3 d'octubre, després d'haver passat, unes 5 voltes pel W.C. , a les 16:05, pasen a per mi, el mestre Julian i el crack Toni Pedrós. La meva cara reflectia tensió i nerviosisme... m'encanta estar aixina, damunt m'havia ficat presió...lo millor per a que una carrera t'isca una merda.



Anant cap a Sueca Parc, casi tenim un colp, però, van estar tots prou fins de reflexos.



Arribem a Sueca Parc , i anem a arreplegar els dorsals. Saludem a la resta de gent i a alguns companys del club. La speaker, Amparo, per coneixences, em diu que explique el recorregut, tal i com puc, i sense fer botiges, el dic.



Ens preparem al cotxe de Toni, que si vaselina, que si Radiosalil, que si voltaren...alcohols... ufff, mala rebotica. Apareixen Raul, Raquel , Esteve... i aixina , aixina , fins que ens fem una foto per al recordatori...








... Sols tinc ganes de calfar, i li dic a Esteve que és hora de moure. El pulsometre em marca, massa alt!!! normal, estic histèric. Vegem a Maybel i a Emili, i els demane aigua, tinc molta calor... millor dit, FA MOLTA CALOR... malament.


Peguem voltes pel parc comercial, i anem vegent a tots els participants.


Queden 5 minuts, i ens acostem cap a l'eixida, em falta vore al Poll, perque a Sergio l'he trobat a última hora.


En l'eixida, vegem a Angels, a Lara, als meus nebots, a Toni Relacions,,, bueno, un fum de gent.


Ens dessitgem sort, i a línea d'eixida... molts lobos per aci!!! Podem ficar.nos cap avant sense problemes.


Donen l'eixida, i ahi estem, per fi correguents en la mitja, l'any passat em va ser impossible acudir , per motius de salut, però ara si , aci estic.


Esteve i jo eixim junts, fique un ritme còmode, encara que algo ràpid, però bueno, vullc pasar el primer km per tindre referències.


Al cantó de la Ronda del Borx en el carrer Valencia, veig als meus pares... em xillen...


Pasem el km 1 , i marque 3:55... bé, ara a tranquilitzar.nos...


Arribant al carrer Sequial veig a Marieta, i a Mónica, m'escore, per a que ens puguen fer foto.


Seguim junts Esteve i jo, per davant veig a Alfredo i a Vicent, però millor ni intentar.ho... a la marxeta, que es bona.


Pel carrer la punta pasem el km 2, al mateix temps que m'agarra Sergio, marque 4:20, ufff, com pot ser açò?


Vaig amb Sergio, però està traguent.me de punt, li dic que no es desbarate... i piquem el tercer en 4:32, malament, açò se'n va de mare, i damunt he perdut tota la finura del primer km. Vaig mal, molt mal, i la Ronda Bernat Alinyo, la rda Pais Valencià i la carretera... se me fan llarguiiiiiiiisims. Sols tinc ganes de beure ... i de parar. Pasem pel Llopis, i ahi estan totes les xiques animant...els dic que no, q no vaig...


Pasem per la rotondeeta de Sueca Parc, i allí la family... un de l'organització ens diu, que ..."sols vos queden 16 km's... agonitze"


Enfilem cap al riu, demanant per favor, que fera més fresqueta... i una MERDA, més calor impossible. Veig que Cristian s'ha arretirat... bueno... per lo menos algú més fotut que jo hi ha.


Sobre el km 10, ens agarren Ramón Monjo, i Pascual, és ahi, quan em recupere, i em fique al seu ritme... és molt bò per a mi, vaig supercòmode, molt còmode, massa diria jo.


És en ixe moment quant veig que Ramón va patint, i Sergio incrementa algo el ritme, el seguim Pascual i jo, i ens dixem a Ramón. M'anime, perque en les últimes proves sempre ha quedat per davant de mi.


Sergio tira i tira, mentre que vaig diguent.li que pare, en nombroses ocasions, i ell... "apreta les dents"...


Sobre el km 13 vaig crescut, i li demane a Sergio q tire... (pa q collons li hauré dit res... pense en ixe moment). Ens dixem a Pascual, i seguim sols, uns metres més avant, senc una respiració coneguda... com Sergio anava girant.se (jo no podia ni això), li dic que si per darrer vé el Poll... AFIRMATIU...


Enrique ens diu de desgraciats en amunt, jejejeje... jo estic pasanto realment mal en estos moments, no haguera tingut que tirar, però al menys volia intentar pasar alguns km's ràpids per si agarrava ritme i baixar el temps... però era impossible.


Pel km 15 a Enrique el portem a la vista, i Sergio tot sobrat, em demana que aprete, però vaig desfondat per complet, i tinc forces per a mantindrem dret i aguantar un ritme de4'40 més o menys. Per sort, pareix que la resta està igual o pitjor, perque als qui portem davant, no se'n van, i els qui venen per darrere no ens agarren.


Ho pase fatal, sobre el 18, no puc més, i encara que m'anime a mi mateix, no puc... en el 19'5 m'agarra altra volta Pascual, i m'acople en ell, ens mirem, i ens donem una tregua,.,, anem a acabar açò com siga, i sense guerres.


Últim km... per fi,,, ens animem mútuament, ja vegem a gent,,, entrem dins del Sueca Parc, i la recta la disfrutem, no portem a cap per darrere, així que entrem tranquils, saludant i gaudint-


1h35', temps discret, però era el que podia fer.


A la fi, el 40 de la general, i el segon faller per darrere de Valentí... primer podi de la meua "carrera" esportiva.



Ara faltava esperar a la resta de compis, en especial al nostre Julian... les notícies pel km 5, eren bones, però en una prova tan llarga no saps mai com es pot acabar.

Ens enterem q Raul si que ha abandonat... poc descans per al cos, ha segut el motiu.

Esteve entra algo fastidiat en mala cara i amb fred. Passat ja de temporada, ara sol queda recuperar al cos. Ens diu que Emili ha tengut molesties, i es quedava per darrere, posiblement amb companyia del Juli.

Vegem arribar a Toni... sense Julian, i ens conta tota la història.

Tots esperem, nerviosos, volem vore.lo arribar... per fi, vegem als dos homes de negre... SIIIII, son ells, tant Emili com Julian. Se li veu mala cara, però tots ens alegrem moltísssim, i la veritat m'emocione. En la primera temporada, pedestre-triatlètica, el xicon s'ha cascat Sèt Aigües, i la mitja marató... quan en febrer, no podia ni seguir.nos fins el Polígon... bestial.

M'arrime a l'avituallament, per a felicitar.lo, s'ho mereix.


Així pues...xiquets... temporada pasada, sols ens queden Raquel , Maybel i la Rosado "en liza" fins a Cullera.


Per a mi, ha segut tot un plaer el poder estar al vostre costat aquest any. He deprés moltissimes coses, i he creat un vincle molt especial amb tots vosaltres. Gràcies per la confiança, i per la il.lusió que heu depositat en mi.

He segut molt feliç.

4 comentaris:

  1. Oooooooooooooooooooo. que gran cronica, com sempre, del mestre Jose. Eixe lloc 40 es diu molt prompte pero costa moltissims. Donat compte que estas en la primera fulla de classificacions. Jejejee. Jo sempre comence a buscarme per darrere, esta vegada per la quinta fulla. Jajajaja.
    Gracies a tots i a totes pels anims que em donareu el dissabte. Sense eixa motivació extra, sense els entrenes programats per Jose, sense la llebre de Toni i sense la psicologia final d'Emili, encara estaria pels Canos. jejejejeje
    Jo també m'ho he passat molt bé enguany. Despues de molt de temps torne a disfrutar fent esport. Som una gran familia. Ara, a vore triunfar a Raquel, Maribel y Marieta en Cullera. Anims!!!!!

    ResponElimina
  2. Molt bona crònica, si senyor...., la meua seria molt més "light"...., sense dubte la pitjor popular de la meua vida. Aquesta setmana me l'he agafat de descans total, sense fer res de res, que tinc el cos totalment desfondat....., i avui dimecres ja estic que me'n puge per les parets, je, je...., si és que m'he acostumat a la mala vida.

    Felicitacions per a tots per la gran temporada que ens hem cascat..., i per damunt de tots donar les gràcies a Jose. Sense ell de segur que no estariem tots disfrutant junts de l'esport.

    Per cert Julian ¿per a quan la marató?

    ResponElimina
  3. Descansa Esteve, descansa... q fà falta...

    ResponElimina
  4. Bon vesprada,

    Com diu Julian oooooooooooooooooooooooooo que cronica!!!
    Gracietes,gracies i un milio de gracies per haver-nos introduït en aquest món tan maravellós del esport.
    Jo personalment he passat un any en gran la veritat feia temps que no ho passava tant be fent esport.
    Hem creat un bon grup "La Gruppeta" mes que amics.
    En veritat no tinc paraules per expresar tot el que senc GRACIES José per la teva confiança.

    Besets
    Meybel

    ResponElimina