Temps de il.lusions...

En esta época de pre-temporada, el cap no para de pensar en els nous projectes, en les noves proves i com no en les noves il.lusions.
Mires calendaris, mires les dates de les proves, mires les obligacions familiars, laborals i acadèmiques, per tal de confeccionar la fulla de ruta que ha de portar.te a gaudir de l'esport i a traure.li el millor partit al teu cos.

Com a entrenador, m'agrada molt contar setmanes, vore sobretot, les setmanes que tinc de descans, per a mi, els més importants, i vore , coneguent cada cos, en quines opcions pots arribar a ixes proves. Per a enguany, de moment amb moltes planificacions i objectius al cap.

Però com a esportiste, de moment tinc el.legides dos proves, de principi de temporada, per anara obrint boca, de cara a les importants. Dos nous reptes en tots els sentits.
El tri d'hivern d'Ansó, i la Marató de València.
El primer, porte uns quants anys fent la intentona, i no per unes coses o altres, al final no he conseguit anar mai. Aquest pareix que siga l'any , pq la companyia és bona, i amb ganes.
Quan estava estudiant a Madrid, vaig anar una vegada de voluntari a la Marató Mil.lenium de Madrid. Vegent als esportistes, vaig vore la mitja d'edat dels qui participaven. Després, consultant altres fonts, de diferents maratons, vaig vore que la gran part dels participants més bons, estaven entre els 32-36 anys. Per aquella entonces, veia que la marató era una aberració esportiva, i em vaig prometre, que fins que no tinguera 33 anys, no ho provaria. L'altre dia , repasant la meva memòria històrica, em va vindre ixa nostàlgia, i encara que la motivació fins ara , no anava per a res amb la marató, sols per ixe punt tendre, vaig a participar en esta edició de la Marató de València. La meva intenció no és ni molt més fer, cap prova èpica, no tinc ganes de pegar.me la gran pallisa, entrenant "com cal" per a fer la marató. Vaig a agarrar.m'ho en més relax, com a un entrenament de fons per a futures proves de llarga, sabent , q todo suma, però d'una manera controlada. No vullc dir en açò, q vaja a rodar.la i au, no, no és per a res el meu estil, quan faig una prova d'aquestes, tinc com a exemple Set Aigües, q vaig anar per acompanyar, però que una vegada allí em vaig ficar "el mono de faena".
Així que , d'estes i altres històries , espere alimentar.me i alimentar.nos, durant el 2010.

Grande Gruppeta!!!