Segovia... històric debut!!

No sabria per on començar, ja que aquest viatge a donat per a molt. El que està clar, i podria destacar ha segut la armonia, el bon ambient i sobretot la unió que ha creat aquest viatge.
Unió seria la paraula més destacable, ja que aquest campionat es tracta d'això, d'unió. Unió al teu equip, del qual formes part d'ell en tot moment i que tot el que fas o dixes de fer és en pro o en contra d'ell.
Unió i unitat , tot això representa el Campionat d'Espanya de Duatló per equips. Un format innovador, i que personalment venia buscant participar des de feia uns anys. L'entorn... senzillament espectacular. Poder dixar la bici en boxes, baix del mateix Aqüeducte, i correr pel casc anitc.... no té preu.

Però vaig a basar.me en la vesant simplement esportiva (ja que la socio-esportiva li la dixe a Julian), i de com vaig viure, o vam viure el grup "èl,lit" del Suheca.com Triatló aquesta prova. (que bé sona lo d'èl.lit i a la vegada com et creava una pressió afegida.

Dissabte dia de la prova.
Ens trobem a les 10 al desdejuni de l'hotel. Cadaú menjant més o menys de cara a la competició. Uns després dinarien , altres no volien menjar res més.
La prova "oberta" ja estava en marxa, i voliem anar amb els cotxes a vore.la, però després de fer un intent, ens donem conter, que lo millor era anar ja amb les bicis i tots els trastos.
Abaixem cap a l'Aqüeducte, i anem vegent equips pasar, amb millor i pitjor ordre sobre la bici.
Ja en la zona 0, vegem a gent coneguda, com Ramón Garcia (guanyador DLD 2009), Jordi Jordà (Komando CT), i a la gent del Tragaleguas.
El ambient és espectacular, i hi ha un fum de gent.
Decidim anar a una tasqueta, i fer.nos un bocadillet de tortilla de querilles, igual no era lo més apropiat, però en ixos moments ens donava igual.
Cap a les 13:30, anem a la xarrada tècnica "èl.lit" , allí uns quants prous megacracks... i mosatros, jejejeje. Agarrem dorsals i eixim cap a fora.
Ens reunim tots i comencem a ficar els dorsals a les bicis, a vestir.nos i a preparar.nos, ja que erem els segons en ixir.
A les 15:15, i després de que Sato es dixara el DNI on estaven les xiques, entrem a boxes. Teniem tota una barra per a nosaltres, amb el nom del club. Ja que Sergio no anava a fer transició ràpida, decidim que tots ens ficarem les sabates de la bici en terra.
Ixim a calfar... vegem a la resta de competidors. Mire on mire, veig que tots tenen millor planta que jo, i que ens van a donar pel sac per tots els llocs, però... no m'importa, he vingut a gaudir amb els meus companys d'equip i de la prova.
L'eixida es retrasa com una mitja hora... Emili fà un megaescalfament, ja que no vol quedar.se gelat, jo sols vullc començar. Ens criden per megafonia, i ens fiquem a la càmera de cridaes. Allí vegem com ixen els que van davant de nosaltres.
De repent ens presenten, primer al club, i després de un en un,,,, impresionant, que guai. Tota la gent mirant.nos, la jutge principal contant.nos unes quantes coses, i fent.nos el conte enrrere. Veig a tots els acompanyants, que ens xillen (Maria, Maribel, Julian, Eva, Aida, Paqui, Pauet, Raquelin, Lolin), la veritat m'emocione, em gire per vore a tots els meus companys, fem un crit de guerra... " 3, 2, 1.... vamos" ... "y en estos momentos sale el equipo valenciano del Suheca.com Triatló" uuuuuuufffffffffff,,,, pels de punta... la gent xillant.nos....
El primer parcial , tal i com haviem quedat, aniria marcant el ritme. Li vaig dir a Raul, que es ficara al meu costat per a tindre.lo més controlat, però el "bestia", anava sempre un pas per davant del ritme que ficava.
Comencem a pujar cap a la Catedral, q genial, mogolló de gent pel carreronet, xillant.nos i animant.nos, varies despedides de xiques, diguent.nos, " que no me entere yo que esos culitos pasen hambre, jejejeeje".
Tornem a baixar cap a l'Aqüeducte, (q vistes), ahi comença el patiment de Raulet. En la baixada ens pasa el primer equip....joder, com van.
Comencem segona volta, amb Raul ja prou despenjat, i decidim fer marxa, per no perdre temps. La segona pujada es fà algo més dureta, però es pot soportar.
Entrem a boxes, i ara toca el torn de Ferran i de Sato de fer la feina.
Ixim , a tota canya, cap a baix. De moment em trobe molt còmode, i estic pasan.to genial...
Fem la primera pujada, el ritme és alt, i tant Emili com Esteve, comencem a resentir.se. Decidim amainar per a que aguanten bé. Vegem a un fum d'equips per el circuit. Al començament de la segon volta, l'equip de davant té una avaria, i els tenim q esquivar.
En la segona pujada, Esteve fà l'afilaor amb la roda de Ferran , i Emili i jo tenim q fer acrobacies per a no caure... susto.
Per fi, tornada cap al Aqüeducte, toca dixar bicis i els últims 2,5... la gent genial, tots animant i els nostres supporters encara més.
Enfilem la explanada, i ara es Sato qui marca el ritme... s'emociona i casi ens dixa a tots, Esteve comença a pasar.ho mal, però ja no ens queda res. En la plaça de la Catedral, decidim esperar.nos per a que contacte del tot. Sols ens queda la baixada.... quina baixada, l'Aqüeducte al fons, i la meta allí amb tota la gent...ufffff.
Entrada en meta, i el speaker, donant.nos la benvinguda. Ufffff, ha segut genial, fantàstic. El resultat , al final era lo de menos, ja que sabiem de les nostres possibilitats , q eren molt baixetes.
A la fi tots contents, tot una foto i una abraçada, esperant poder repetir.