La "Definitiva" casi acaba amb mi

Dissabte passat , vam tindre l'últim "gran" entrene, en aquest camí a Roth. Programat teniem 150km's de bici + 2h de correr.

Sobre les 10h arribe a la cotxera de Toni. Allí esperava, el gran Antonio, i fent.me un somriure a l'arribada, d'ixes de dir..."maremeua lo que ens toca hui"
Abaixe la bici, i en això arriba Ferran.

Comentem la ruta a seguir, i ... ale, cronòmetres en marxa.

Decidim, moure cap al sud, direcció a Alacant, i quan portarem uns 75km's , doncs tornar.

Vegem, que la Tª és elevada, i que un vent acompanya des del principi. Per sort, el portem prou a favor, i s'agraix.

Anem per la part de Tavernes costa, o siga, la continuació del Brosquil, cap a Gandia. A les primeres de canvi, en els primers clots, els bidons i portabidons de darrere de la bici de Toni i els meus se'n van a fer punyetes... bé comencem.

Passem Gandia i enfilem cap a Oliva, després decidim anar direcció Pego, i agarrar l'antiga carretera del Verger... ací la primera parada tècnica. Unes obres ens impedixen continuar... o això volien... ens dediquem a fer bot d'obra amb bici al llom. Tot açò al km 43 de ruta.

Després de 4 "zanges", tornem a pedalejar com cal. Eixim a la Nacional de nou, a l'altura limitrof, de Valencia i Alacant, les xiques de "moral distraida" ens acompanyen en cada entrada de caminàs, fent que la ruta no siga tan monòtona.

Sobre el km 65 ens donem conter, que la "el punto de retorno" va a ser Xàbia. Gran lloc , si senyor. De moment , rodem bé, a una bona mitja, sempre tirat per Toni Cancellara, al qual li hem d'anar donant alguna veu, per a que no s'emocione.

Ja en Xàbia, fotos de rigor al igual que altres trucades, i temps per a beure i menjar.

Decidim tornar , sense massa ganes, i altra volta és Toni qui pren la iniciativa. La veritat és que s'ha acoplat perfectament a la cabra, i m'alegre.

La calor apreta i fort, així que a l'altura de Gandia, decidim tornar a fer un paronet en el Tano, i fer.mos un refresquet.... menos mal.

El que ens queda és poc, i ens ho agarrem en algo més de calma. Aixina i tot a l'arribada a Favara, la mitja és de 29 km/h, per a un total de 145km's.

Ara...tocava correr.

Maremeua, sols pensar en la que estava caiguent, feia que les ganes no foren les més grans... però, tot per un entrene.

Eixim a ritme tranquil, per fi el pulsometre em funciona com toca. Decidim fer una variant de la "Botamarges", que tans mals records em portava... i quasi, com si ella ho sabera, em venien males sensacions al meu cos.

Em notava bollint, com si fora un recalfó de cotxe. Vaig decidir amainar la marxa, però tampoc...

Els vaig demanar que pararem, i gràcies a un bidó que portava Toni em vaig poder refrescar... però era ben poc. Estava ja fora de lloc, sols pensava en la bassa de regar que m'havia dit el favarero.

Els dic que ells vagen corrent , que jo poc a poc aniré agarrant.me , però, no tenia ganes per a res.

Pregunte per la bassa, Toni em diu q queden uns 10'... intente trotar , però bufff, que va, ni ganes ni res.

Em lleve el top, m'abaixe un poc les malles... tot per a refrigerar.me, però... sense resposta.

Quan passen 10' , torne a preguntar, ja desquiciat, per la bassa... Toni em diu... 5'... maremeuaaaaaa, vullc morir.me

Em note les orelles tapades, i com tot el que dic , em resona al meu adintre.

Al final... un oasi en mig de la muntanya favarenca, la BASSA!!!.

Espectacular el bany que ens vam pegar, ja no sols per tal de refrescar.nos, si no, per l'entorn d'aquesta bassa. Rodejada d'arbres i muntanyes, en mig d'un hort... quasi 30m de llargaria... genial.

Ja més fresquets, tornem cap a Favara, ara ja pica tot cap abaix, i amb el bany , ja senta tot millor.

Arribem a la cotxera, baldats, jejeeje, ens acabem totes les botelles d'aigua freda, i les cocacoles de la mare de Toni ....

En fi, ja ho tenim fet, i ara.... a contar dies.

De recòrd , unes "friki" marques solars, als nostres braços i cames.