dimarts, 5 de juliol del 2011

The ROAD to ROTH





Bé , amics seguidors d'aquest blog, quan estic a escasos minuts per a que passe part de l'expedició a Roth, a per nosaltres, he aprofitat per a ficar aquesta última entrada.


Simplement, era reflectir en paraules tot el que senc... si és que es pot fer.



Un fum de dubtes, comencen a surtir, sense saber d'on, però és així. Tot i l'experiència de fà dos anys, ara les preguntes de ... hauré entrenat prou?? deuria haver fet més km's en bici?? hauré agarrat tot el que necessite?? Tindrem bon dia per a la prova?? Q me fique per a la bici???

Un cúmul de questions , que barrejat amb els nervis del viatge, fan que estiga en un estat d'eufòria que m'encanta. És un estat , de les grans ocasions, d'algo que et dona un fum de respecte, però que tens unes ganes tremendes d'afrontar.ho.


Aquesta vesprada , mentre feia l'equipatge, anava repasant la carrera i em veia en cada situació... i buffff....se m'ha ficat la pell de gallina. Sols pensar, vore'm en el canal, just abans l'eixida, en un fum de gent mirant , o el vorem afrontar Solarerberg...maaaaaaaaareeeee.


Bé, vos dixe el que ha segut el camí que he seguit fins al dia de la prova, aquesta fulla representa ixe xicotet sacrifici (per a mi m'haguera agradat que hagués segut més sacrifici), i ixa il.lusió que començava el 4 d'abril, setmana de després del DLD.



Han hagut dies bons, dies roïns, altres de molt roíns...però sempre molta il.lusió. Ha hagut entrenes en companyia , amb molta soletat... dies amb moltes ganes d'entrenar...altres en que no tenies gens de ganes, després d'una esgotadora jornada laboral.






Sempre m'agrada fer açò quan em planifique un objectiu, i espere poder fer.ho molts anys més, i sempre amb ixa mateixa il.lusió. Aquest és el meu cuadern d'entrene "realitzat" ... el de "a realitzar" tenia més hores i més km's de tot, jejeje. Aquesta és la realitat , que em dirà si ha estat ben plantejat o no... de totes formes, cada dia és un mon i en un tri com aquest tot pot passar!!






Agraïr.vos a tots, les mostres de recolçament que he tingut. Tot ha fet que ens ho creguerem i que ens motivarem per a seguir endavant.


El detall d'aquesta vesprada, ha segut algo que es porta en el cor per a tota la vida. I que fà que et senques volgut, molt volgut i per a mi això ho val tot. Sobretot per ixes persones que per a tu sòn importants, i que amb aquests gestos i d'altres "no materials" fan que et senques importants per a ells.


Gràcies de nou , i espere que pogam tornar els tres, contant.vos la millor de les històries , que no seria altra, que els tres forem finishers!!














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada