He tardat unes setmanes en poder contar la crònica del IM de Lanzarote. No volia deixar.me portar per l'euforia del moment.
La veritat que l'expedició i el viatge han segut una passada. Ho he passat genial, i crec que tota la gent que ha estat allí , tant esportistes com acompanyant, han pogut disfrutar de l'experiència.
Arribarem dijous vesprada , amb vol des de Barcelona. L'expedició en un primer moment estava formada per Vicent Burguera, Pascual Fos, Toni Pedrós i Voret Ortiz, per part del nostre club, i també David Baldoví, Cesar Alarcón, Jose Vela i Luci Atanasio, per part del Resitentia Team.
Una vegada allí, deixarem les coses en Fariones, hotel proper a l'eixida en Puerto del Carmen, i on també estava la meua familia, i enfilarem cap al Club La Santa, on arreplegarem dorsals i ens quedarem a la Pasta Party. Allí vam coincidir ja amb M.Jose Reyes i Jose Soriano.
L'ambient a La Santa era genial, i les instalacions, molt més.
Divendres, decidirem descansar una mica més, desdejunarem bé, i després anarem a fer un rato de natació, pel recorregut, i també una part de bici. Després de dinar, descansarem un poc, i per la vesprada deixarem les bicis en boxes. Pronte anarem a sopar, i a descansar per al dia principal.
A les 5 del matí sonava el despertador, la veritat que ja m'havia despertat un parell de voltes, tot i això, havia descansat prou.
Anem a desdejunar, i menge prou bé.
Agarrem les últimes coses, pasada pel wc i cap a boxes.
Una vegada en boxes, revise la bici i coloque els botellins. Una vegada fet, vaig cap a la baixada a la mar, allí em junte amb Vicent i David , ens fiquem el neopré i vaselina. Baixem cap a la mar, comença a matinar, i a partir d'ahi, me quede asoles. No veig a ningú. Així que decidisc anar cap a l'arc d'eixida i agarrar un lloc més o menys adecuat.
Al rato em trobe envoltat per un fum de participants. Espere i comence a pensar en les 33 setmanes d'entrenament. La veritat em trobe molt tranquil, però tinc ganes d'eixir ja.
Donen l'eixida i busque un lloc més lliure per nadar una miqueta més tranquil. Ho conseguisc, tot i que passat un quilòmetre, me trobe amb un paretó de gent, que anava pràcticament parada, i hi ha un moment d'agobio, en el que inclus casi em lleven el xip. Passada la tercera boia, ja la cosa va millor, nade més tranquil. Primera eixida de l'aigua i pare a ficar.me bé el xip.
La segona volta molt millor, isc i veig el crono que hi havia a l'eixida, marcant 1h11'...millor temps en la natació d'un IM.
Ara començava la primera transició , la qual és llarguíssima, i en ella , després de les dutxes veig a ma mare.. Conseguisc trovar lloc en la carpa, i me canvie en tranquilitat. Decidisc agarrar sabates i calcetins en la ma, i ja ficar.m'ho dalt, pq porte els peus plens d'arena.
A l'altura de la meua bici, senc a una xica xillar el meu nom, és Lidi Casterà, qui viu allí, i havia vingut aposta a vore'ns. Em vaig alegrar moltíssim, feia uns mesos que no la veia, i ara venia embarassada!!
Em fique calcetins , sabates , i cap a fora. A l'eixida de boxes, veig a la meua germana i a mon pare, xillant.me.
Ara si, comence la bici, ixe circuit, que tant i tant estudiat tenia, del qual tant havia llegit.
Decidisc agarrar.m'ho amb mooolta calma. Se que fins el km120 va a ser prou calvari.
Sobre el km 15 me passa Pascual, per fi veig a algun dels meus companys, en ixe moment anava menjant.me mig sandvitx.
La zona del Golfo i Hervideros és preciosa, però l'aire bufa de valent. Vaig menjant i beguent conforme ho tenia estipulat.
Arribe a la zona del Timanfaya...avorronat de vore ixa recta tan llarga i que pica amunt.
Vaig controlant les polsacions , no vullc passar.me'n per a res, el calvari de Roth2013 me perdura en la ment.
Note que me passa hasta l'apuntaor. jjjj.
Van passant els km's i en Soo, veig a la meua germana...brutal.
Per sort no està fent massa calor, i això s'agraisc. Una vegada passe per La Santa, decidisc parar a pixar.
Passe Famara, i torne a menjar, ara se que venen 24km's de pujada.
En l'entrada de Teguise (en la primera rotonda) veig a Jose Soriano.
Puge i puge , fins arribar...per fi, al Mirador de Haria. Baixada ràpida...i ara cap a Mirador del Rio....estic apunt d'arribar a la zona més allunyada de l'eixida , i això me motiva. Pujant Mirador del Rio, me torne a emocionar, vegent l'illa de la Graciosa, i recordant que estic pels mateixos llocs que anys abans veia a la Finisher (revista de triatlón).
Baixada de més de 10km (oeeee), i tornada. Per l'autovia de la costa, passe a moltíssima gent, tirant d'aerodinàmica. Vaig acumulant km's i passe per una bona ratxa. Arribem a Nazaret i veig a la meua family...a partir d'ahi fins al 160...altre calvari.
L'última part , molt millor, molt content de la bici que he fet, he sabut controlar.me i he disfrutat molt d'ella.
Tornada a boxes, i a 2km's d'ells veig a Toni Pedrós...molaaaa!!, i entrant a boxes, David que eixia, per fi, vaig vegent a la gent.
Entre en boxes, amolle la bici, i vaig cap a la bolsa de correr. Allí senc a la meua germana xillant.me, i dient.me que les mirara... però la veritat...no veia a ningú.
M'agarre el meu temps en la carpa, i me canvie mentre em fiquen crema protectora solar. Passe de nou pel wc, i torne a pixar en tranquilitat.
Isc de boxes, i en ixe moment el primer classificat Jessie Thomas, entra en meta...m'ha tret tota la marató :C
Comence a correr, i veig als familiars de PAscual.
Sobre el km3, veig a Toni sentat en el paretó del Passeig. Me diu que no pot continuar, que li fa mal la part de darrere del genoll, i que no vol arriscar. L'anime i li dic que ho valore.
Seguisc avant i al poc me creue en Voret, que torna ja de fer la volta gran de 21km .
Acabe el passeig i passe per la zona de l'aeroport, és ahi on veig a Vicent i a Ximo Rubert...no fan massa bona cara. Quan acabe la zona de l'aeroport, torne a vore a Lidi, la qual viu per ixa zona. Veig a Pascual, va molt bé, i posteriorment, a 1km del punt de gir a David, que també va genial.
Fins ara les sensacions són bones, i vaig a ritme de 5'50''-6' el km.
El km 13, me mata...a partir d.ahí comença el meu calvari.
M.entren tots els mals, i intente pasar pel wc, pero vore si puc evacuar...me quede en l.intent.
Lo únic positiu es q sempre tire avant. Intente buscar algo q me sente be en cada avituallament , pero...no hi ha manera.
Camine sense ganes de correr, vaig avançant kilometres, esperant q se me pase el dolor d.estomag i me vinga la inspiració divina de correr.
Passe pero davant de la meua familia , se que vaig a deixar.los preocupats, Tot i que ja els havia avisar q me podien vore en mala cara. M.animen, mon pare em diu q sempre endavant, encara que siga caminante, i això m.alentar, Tot i que sé que encara me queden 21km.
La resta de companys va passant la seua historia, pero lo bò és que estén tots en carrera.
Sobre el km 13, i després de degustar una magnífica taronja fresquera, me,n vinc amunt.
Comence a trotar, i m.anime.
Pare a caminar molt poc.
Complete la segon volta molt millor del que esperava.
Sols em queda una...i se que ja no tinc fet. ARA vaig a un ritmet acceptable. Veig a Sento q ja acaba, a David,a Cesar, al pobre Pascual (q mal s.ho ha passat este xiquet).
Quan arribe al punto de gir ,veig el crono que ficava 13h20'... La meua ment FA calculs ràpids, i veig que puc baixar de 14h, cosa que entraría dins dels meus pronostics inicials (13h30' aprox) .
Això fa que me motive molt més i còrrec molt millor... Hi ha que vore la ment com és.
Els últims quilòmetres són genials, me'ls disfrute moltíssim, entre en l'últim quilòmetre, i vaig sobraíssim, veig a la meua germana i a ma mare...no paren de xillar.me , m'emocione, recta de meta, i m'ho torne a disfrutar.
Estic acabant amb un cicle personal d'Ironmans, estic molt content, acabe el meu 5é IM, buffff.
Al final entre en 13h50', suppppppercontent.
Una vegada passada la meta, tinc esperant.me a Kenneth Gasque, qui és el que me dona la medalla..., li dic un "nice to meet you" i crec que és lo últim que me va ixir de la boca.
Vaig arreplegar el polo, i vaig passar per la carpa dels metges. Volia que me ficaren un goteret per recuperar.me millor, però a canvi em donaren un caldo...q me va fer passar inmediatament pel wc.
D'ahi a arreplegar les coses, on vaig coincidir amb Toni...estavem els dos desfets...
A Fariones ens esperaven la resta.
Tots contentíssims per poder haver acabat aquesta experiència.
FANTÀSTIC!!.
L'entrada a meta, en mig del poble, i la festa final amb sopar, fa que tot l'esforç paga la pena.
