El somni fet realitat

DIA D-3:
A les 20:30h, quedem al taller del Poll, per a carregar la furgo de Paco, la qual va adornada amb tres vinils amb el logo del C T SUECA. Allí ens reben el Mestre Vicent Burguera, i el seu fill.
Vicent ens dona instruccions i totes les seues paraules son molt ben rebudes. Amb la il·lusió que ho conta , sols falta que se’n puje amb nosaltres.
Carreguem la furgo amb les bicis i quedem per al dia següent.

DIA D-2:
A les 5:30, ens vegem a la Placeta dels Porcs, carregats amb les motxilles, i amb el menjar, allí esperen ja Paco i Sergio. Als pocs minuts apareix Enrique amb la furgo, i el primer que ens diu es que ha mort Michael Jackson…. veus? Mai se’ns oblidarà… Acabem de carregar la furgo, i pasa per allí el meu amic Riki Mogort, que se’n va a treballar, ens despedim d’ell i pasem a per Boro, que ja està desficioset baix de sa casa, apunt de fer alguna transició, jejejejeje….
Ens fiquem en marxa, i van passant les hores, anem fent paraes per poder menjar i estirar les cames. Arribem a la frontera, i no ens fan parar, a les autopistas franceses podem incrementar la velocitat perquè el màxim son 130.
Parem a dinar, i muntem el “ranxo” amb les neveretes, els macarrons fets del dia anterior i tot el tinglao…. Pareixíem uns romanets, i tots se’ns quedaven mirant…
Seguim ruta i arribant a Niça, se’ns fica a ploure, així ens rep la ciutat… gràcies al GPS, trobem l’hotel, el Cittadines Buffa. Abaixem eufòrics, vinga el xillit, però en entrar a per les claus, ens donen una mala noticia. Per error, personal, al fer la reserva, vaig teclejar el número 5 i no el 6 (que correspon al mes de juny), o siga, que teniem les habitacions per al mes de maig… s’imagineu el cos com se’ns va quedar… tal i com vam saber, en angles , francés i espanyol, li vam pregar, que ens buscaren algo. Per sort, un altre citadine, el Promenade, en va allotjar. Estava una miqueta més allunyat, però de totes formes molt ben situat.
Deixem tot a les habitacions, i decidim anar a pegar una volta, i sopar per ahí.
Passegem pel Passeig dels Anglesos, el passeig marítim de Niça. Paco, va contant.nos, cap on tenim q anar el dia de la prova.
Arribem cap a la zona de meta i boxes, estan ja montant les coses. Decidim anar cap a la fira del triatleta, però ja és tancada, així que decidim pegar una volta per la ciutat… realment encantaora. Vegem a la gent del triesport, estem xarrant un rato amb ells, i després decidim sentar.nos a sopar.
Ara si, ja amb ambient més relaxat, després del susto de l’hotel. Per allí pasen molts participants, i vegem també a la gent de Carlet, i a Paco Gericó.
Després de sopar , a descansar.

DIA D-1

A les 8:30 ens despertem , desdejunem, i ens anem a nadar un rato. Montem el xicotet espectacle en la plaja on estavem, jejejjee. Bones sensacions en la natació. La mar perfecta… està algo més salada que ací. Després de nadar, correguem uns 20’ pel passeig… es pronte , però fa calor….maremua demà.
Després ens dutxem i Paco ja ens havia preparat l’esmorçar (que mestre).
Quan acabem anem a la fira del triatleta, per tal de registrar.nos i agarrar dorsals i tota la resta. La fira està xulissima, i ens ho pasem genial, per allí diguent parides a tota la gent que no ens enten.... nosaltres a ells....tampoc, jejeje.
Vegem a Luis Enrique (exjugador del FC Barcelona) , xarrem amb ell i ens fem una foto. Molt bon ambient i molts bons estands, ho haguerem comprat tot...
Decidim pegar.li una miraeta als boxes, i després dinar.
A les 17h anem per a dixar la bici en boxes. Una cua llarguísima de gent esperava per entrar.
Quan entraves, portavem un xip en forma de pulsera, i altre xip a la bici. Així quan pasaves per entrar a boxes, et passaven un scaner, i et feien una foto amb la teua bici.
Entre, i veig que estic a la fila 16. Hi ha 57 files de boxes... realment impresionant.
Dixe també les bosses de la roba de bici i de la roba de carrera a peu.
Quan acabem , decidim anar a Mónaco. La carretera que porta a Mónaco té unes vestis precioses, i el principat també es massa. Reconeguem molts dels tramos per on passa el circuit de F1. Estem pels voltants del Casino, on vegem molt de glamour, i cotxes increïbles.
Després decidim sopar, en un poblet entre Mónaco i Niça.
Al tornar, Paco i Sergio encara tenen ganes de pegar un volteta, jo em trobe amb son i decidisc anar a descansar.

DIA D

A les 4:30 sona el despertador, encara que Boro, a les 3 i algo ja anava rondant per ahi. M’alce bé, amb ganetes de fer la prova. Baixen Enrique i Sato, i desdejunem , no tinc massa fam, però s’ha de menjar.
A les 5:20 deixem l’hotel i ens anem cap a boxes. Pel passeig , molta gent que encara està de festa, sorprenentment, ja es casi de dia... “però aci a quina hora ix el sol???”, decidim no quedar.nos en ells, però ens donen enveja, jejejeje.
Arribem a boxes, deixem la bossa de l’avituallament ciclista i entrem a vore les bicis. Son les 6:10, i arriba el gran moment d’agobio i nervis. Sato, no pot omplir les rodes de la bici, es fica nerviós i ens fica nerviós. Els jutges comencen a dir.nos que hem dixir dels boxes de bici, i aquell sense omplir les rodes. Al final gracies a Enrique, s’omplin les rodes, i ens fiquem els neoprens com podem. Deixem les bosses de la roba de carrer, entre la gran multitud de gent.
Baixem a la platja, i la imatge era ..... buffff. Vegem a Paco , ens fà les últimes fotos, abans de començar. Decidim ficar.nos al grup de 1h 18’ de natació per a no agobiar.nos. Ja estem tots preparats, la música i el DJ (que gran DJ) , animen a la gent , junt a un grup d’animadores. Sona el canó d’eixida i la gent es torna loca vegent l’espectacle. Jo m’emocione moltissim i entre a nadar, amb tranquilitat al costat d’Enrique.
Em trobe molt bé, i nade costat a costat amb Enrique, durant uns 400m. A partir d’ahi, comença a arribar gent i fà que ens pergam la vista. Fique el meu ritme, còmode, veig que vaig bé, intente buscar la referència de la boia, però no la trobe. Seguisc al grup que va en mi, i resulta que es desvien massa... senc sonar els pitos dels de les canoes, diguent.nos que no ens desviarem massa. M’agobie un poc, perquè sé que he perdut temps i he fet massa metres, però, no passa res.... faig uns metres de braça, per vore bé on tinc la següent boia i no equivocar.me altra volta. També aprofite per a mirar enrere, per vore si vé gent o no... si , vé molta gent... acabe la primera gran volta de 2’4km, ixc com puc, els voluntaris ens ajuden , ja que la platja és de pedres, i costa arribar. Pase per davant de Paco, que em fà una foto i em diu que porte davant a Sergio. Torne a tirar.me a l’aigua, i intente orientar.me bé per a no cometre altre error. Se me fà curtissima la segon volta. Ixc, i veig el crono 1h17’, bé, no està mal, Paco em diu , que vaig segon del nostre grup. Agarre la bossa de la bici, i entre a la carpa per a canviar.me. Estava petaiiiiiisssssima, i busque una cadira buida. Trobe una , trac tot lo de la bossa, i una xica voluntaria se’n vé a ajudar.me a llevar.me el neopré. La xica s’espera per a ficar.me crema solar, però jo he de llevar.me el banyador per a ficar.me el culot i mallot de la bici. Li dic en el meu inglés suecanish...mmmm....”i’m going to put off my slip”, la xica es riu i em diu que endavant, mire als costats i veig que també hi ha gent en porreta, aixi que...em lleve el banyaor, i la xica comença a ficar.me crema per l’esquena , mentre li ensenye el cul. Em visc, i vaig a per la bici, em trobe en Sergio, “Ieeeeee tio”, em comenta que també s’ha perdut per la mar, maremeua...
Arribe a la meua bici, i veig que m’havien agarrat un dels bocadillets que tenia enganxat a la bici, per sort encara em queda un altre, i una barreta, a banda de l’avituallament que tenia preparat en la bossa.
Surt de boxes, i veig que s’han ajuntat Enrique i Sato, jejejej, “al final hem ixit tots junts”. Ells seguixen el seu ritme i jo ja fique el meu.
A primera hora, passe a prou gent, i al km 25 ens trobem amb el primer repetxó. Una pujaeta, que ja va fer sofrir a més de un. Seguim avant, en el km 50 comença el port llarg, el de 21 km. Fique plat menut i pinyo gran... i ale, a pujar, sense presa, i gaudint del paissatge, i de la gent dels poblets que anem passant.
La veritat es que em trobe, bé, i vaig reservon.
Acabe el port llarg, i agarre la bossa amb el avituallament, ja que he parat , decidisc parar del tot, i pixar i menjar en tranquilitat, allargar un poc les cames.
Torne a pujar a la bici, i em trobe bé. Torna altre port de 7km, este se me fà més dur, note les cames algo més cansades, però recorde les paraules del mestre Vicent, dient.me que a partir del 120-130, tot és més facil, i ja vaig pel 100.
Em concentre, i seguisc a un ritmet bò, arribe al 120...sols queden 60, i en teoria bé la part més facil, i si....si que és així. En el km 130, ens fan parar uns 7’, perquè ha hagut un accident i està aterrant el helicopter. Aprofite per tornar a orinar, i menjar.me altra barreta.
Continue, ara si, amb molt de tramo de baixada, decidisc no arriscar, sols vullc arribar, i pregue per no tindre cap avaria ni contratemps.
Km 160, ja estic baix, i em queden 20km per arribar a boxes, ara torne pel mateix camí que abans havia fet. En aquest tram m’acople i encara que vaig cara aire, intente apretar però sense pasar.me’n. Bec molt , per a estar ben hidratat i afrontar la marató.
Entre en Niça, però fins que arribe a boxes se me fà llarguisim i pense que aixina se me farà per a la marató, ja que ja veig als corredor.
Arribe a boxes... biennnnn!!!! 2 de 3, sols queda la marató. Dixe la bici a la gent de la organització, i agarre la bossa de correr. Altra volta a quedar.me en pilota picà, davant de totes le voluntaries... la mare que và... ale , a por ellos, em tornen a ficar crema, mentre em pase els cordons de les esportives. Em fique la gorra de Zarautz, que em va donar Toni, i .... comence la marató.
Quan ixc de la carpa, i veig a tota la gent que hi ha vegent la prova, i a tots el corredors, junt al DJ-speaker....uffff, em torne a emocionar, ara ja estic aci, mai he fet aquesta distància, però... em trobe perfecte. Mire el crono i pique el lap, per a vore que faig a la marató. Em controle les polsacions i comence a 142, el que per a mi és un ritme areòbic mig. Pase el primer avituallament, a 1’5km, i em dutxe, i agarre aigua i sals. Els avituallaments estaven cada 1.5 km , i tenies dutxes, aigua, sals, cola, fruita, gels, barretes, i altra volta aigua.
Seguisc al meu ritmet, i ja pase a gent que và caminant, jo em trobe perfecte, però clar, no porte ni 3km. Veig a Boro, q va molt bé, el cride i ens saludem. Més avant veig a Sergio i a Enrique que seguixen junts. Arribe fins a l’aeroport i tornada cap a meta, pare a orinar altra volta. Quan pase per meta, Paco em m’anima, jo m’emocione altra volta, estic eufòric, pase pel tapís, i torna a començar, torne a pasar pel costat de Paco, i em diu que vaja cap a ell...???? no entenc, pero veig q porta el mòbil, me’l pasa, i em fique a parlar amb Maria, jejejeje, li dic que estic bé, que ja he fet una volta i sols em queden tres.
Seguisc avant, amb el meu ritme, 142-146ppm, pase pel km 20 en 1h 55’, molt bon temps, per a tot el que porte darrere. Torne a pasar per meta i contrameta, Paco anima, al igual que tota la gent que hi ha per allí, i també el DJ...ufff.
M’encontre amb Roser Baello, vaig amb ella esta tercera volta, porta un ritmet bò, i anem juntets alguns ratets, ella no para massa als avituallaments, jo, en tots. La panxa comença a fer de les seues, i he d’anar al wc precís, si no... m’entrarà algo. Ara sols pense en la panxa, arribe a l’aeroport, i tornada cap a meta. La panxa està apunt d’explotar.me i al prime wc entre. Un home major, a la porta, em dona un botella d’aigua, jo li dic que no tinc sed, però quan entre al wc, veit que no hi ha paper i que l’aigua és per a lo que és. Entre i descanse, ixc, molt millor, i enfile, cap a meta, pase per la zona de les gomes, i agarre la de color roig, la que significa que sols queden 10km per a la glòria. Ara no veig a Paco, degut a que els meus companys ja han entrat en meta. Seguisc avant, però veig que la panxa seguix protestant pels gels i tot el que li he tirat. Ara no m’espere tant i torne a entrar al wc, salude a l’home major, i em fà una careta diguent.me “matxo, si que vas soltet, si!!!”. Ixc, i pareix que ara ja he buidat del tot. Arribe a la volta de l’aeroport, al crono que hi ha allí veig 12h24’, fins ara no havia vist el que portava, tampoc m’importava, però al fixar.me deseguida vaig pensar...”ostic, em queden 5km, i 36’ per a les 13h... molt bon temps..” però la meva part més competitiva, a l’instant em diu...” a 7’ el km, pots baixar de 13h....BUUUUU!!!!!!”
Decidisc concentrar.me , sé que puc baixar de les 13h, perquè la panxa ja està millor, i perquè tinc cames per a respondre.... camine durant un instant, accelerant el pas cada volta, fins que em trobe corrent, pase pel primer avituallament, i sols bec aigua. Seguis sense perdre massa temps, pase pel segon avituallament, i bec algo de sals i aigua, ara ja ni em dutxe.... seguisc, amb un ritme més viu, i pase pel km 40....mire el crono, i tinc encara 13’ per a baixar de les 13h....massa 13’s pense jo, jejejejeje. Ara ja correc com mai, entre a l’últim km, en la zona vallada....maremeua com vaig de desbocat, decidisc llevar.me les ulleres per voreu tot bé, la gent m’anima moltissim perquè veuen que tinc la goma roja, i ja vaig a entrar en meta. El ritme és cada volta més fort, senc per tot arreu els “Allez José”, i jo flipant, .....”que pasa que em coneixent tots????” , alce el cap, i veig al fons el cartell de FINISH LINE...bufff, ho tinc ahi... de repent sona el “Lady” de Mojo, una cançò que m’encanta, al igual que el meu amic Manu Sendra, del qual m’enrecorde en ixe moment i m’entra risa, entre dins del finish line, gire a la dreta i ja em trobe en el paraís, 150m de recta cap a meta, amb una moqueta blava impoluta, amb les grades a cada costat replenes de gent, comence a correr, veig que dos, estan fora de les valles, dins de la recta de meta, son Paco i Sato, amb ells Boro i Enrique, m’acoste a ells, ens abracem, estic apunt de plorar, ens fem una foto , i em diuen “va seguix”, correc cap a la meta, però encara em dedique a donar gracies a la gent, donant.los besos, veig a Edu Martin Molina, que m’anima com un boig, vaig cap ell li xoque la mà... la gent seguix aplaudint i senc el meu nom per megafonia...”..from Spain Jousssé Cardoooo”, flipe en colors, em fique a ballar amb les animadores, i vé una xica, a donar.me la enhorabona abans d’entrar, la bese i tot, i de repent em veig, en la rampa d’entrada a meta, baix de l’arc de meta, en el crono al meu cap i el logo de ironman ahi damunt....bufffffffffffff, ja ha passat tot.
Em fan fotos, i em donen la medalla de finisher... em quede sol, i no sé si plorar , riurem, tirar,me en terra, o que fer: ara estic solet, enrrecordant.me de tot el que he passat, algo dins de mi m’embriaga... bufff.
Em relaxe un poc, i vaig a buscar la bossa de carrer, amb la roba i també a que em donen la samarreta FINISHER... buffff.
Venen tots a buscar.me, ens fem fotos , ens abracem , riguem, és tot alegria que bones sensacions... els dic que per favor em dixen , que la panxa torna a fer de les seues. Paco es queda en mi per ajudar.me en les bosses, la resta van a dutxar.se.
Entre al wc, i esta vegada tarde algo més per a vore si puc tirar.ho tot. Ixc, i vaig a per les bosses, em canvie, i espere a que em diguen on tinc la bici.... veig que tinc molta calor. Arribe on esta Paco, i casi ni el veig , estic algo marejat, i em lleve samarreta i tot.
Respire fons, i pareix que em trobe millor. Aixina i tot , li toque a Marieta, per a dir.li que ja he acabat, s’alegra moltissim , em dona mil voltes l’enhorabona, i jo allí mig grogui.
Paco m’aconsella anar a que em fiquen un gotero, li faig cas, i me’n fiquen dos. Torne a l’hotel ja perfecte, amb la bici. Alli, ens retrobem tots, i flipem en tot el que hem viscut.
Decidim sopar al mateix lloc que el primer dia.
Sopem prou, encara que el cos no està per a massa trons. Tot son cridaes i missatges....
Decidim anar a descansar i post.posar la festa per a altre dia, al dia següent ens toca altre ironman de tornada.

DIA D+1:
Ixim de Niça sobre les 11h, amb la gran satisfacció de haver viscut un Mon de sensacions , i amb l’alegria d’haver acabat tots i que tot s’haja quedat perfecte.
En la tornada, riguem, descansem, mengem, i com no... fem plans de futur , amb molts objectius en ment...... FINS l’ALTRE.
En tornar a casa , un cartell d’enhorabona amb els meus temps , m’esperava al sofà...ixa Maria... quin detall...(m’emocione... i molt).


Aprofite per a donar gràcies, a tota la gent que ha estat al nostre costat, ens hem sentit molt volguts, i sobretot molt arropats per tots vosaltres. De veres es com si tots haguereu estat al nostre costat en Niça.
Personalment, done les gràcies a la gent del club de Cullera, que des de bon matí estagueren seguint la prova. A Fran, per dixar.me les cames preparaes per a esta bestià. Com no, a tota la gent del club Triatló Sueca, per tots els ànims rebuts.
Als “Jovenes Cadetes”, per ixa posada apunt en ciclisme de les últimes eixides. A tota la “Gruppeta”, per la il·lusió i ànims en cadaun dels entrenes. Als amics i amigues, que saben quines son les teues il.lusions.
A la meua familia, per entendre’m i recolzar.me en cada moment, sabent que tot açò era realement important per a mi. A Vicent , Paco i Santi, vertaders “gurus” de la llarga distància i que ens han sabut transmetre a la perfecció, quina és l’essència d’aquest tipus de triatló.
Com no, als meus companys d’expedició, per fer que tot açò haja segut com un somni i que l’espirit de Zarauz’08 s’haja tornat a repetir... per molts més, gracies Enrique, Sergio, Boro i Paco.
I com no, a la meua xiqueta, a Maria, buff, pa que dir, les hores robades, i enteses per la seua part, i per formar part d’aquesta il.lusió-somni-realitat.

GRACIES A TOTS...