JA SOM AQUÍ

Doncs si, ja hem arribat, d'aquesta concentració competitiva a la terra dels palmerals. La experiencia ha segut superpositiva, i el ambient regnant durant tot el cap de setmana, ha fet que els nostres duatletes afrontaren la prova, d'una manera més distesa i sense massa mals de cap.

Dissabte, l'hotel Ibis, ens donava la benvinguda, i servia de quartel per a la Gruppeta. Molt ben situat, a 5' a peu de meta i boxes. Poc a poc, anaren arribant tots, i dinarem junts al voltant de l'hotel. Per la vesprada, alguns anaren a vore el tram ciclista, i altres ens quedarem fent una siesteta. Després, arreplegada de dorsals, alguna que altra compra, i sopar energètic a un italià.

Ratet de xarrera a l'hotel i després tots a descansar per a afrontar en garanties la prova.

Diumenge, sona el meu despertador a les 8:20, si no passa res, els participants ja estaran amb tot preparat i apunt d'ixir cap a boxes. Víctor i Elena, ja estaran allí, ja que van de jutges i d'informàtica.

Em dutxe i baixe al hall, allí veig a Raul, amb mala cara, ja que a banda del dolor de panxa, s'ha dixat l'equipació i ha de correr en una del germà, a Raquel, amb millor cara, i a Julianet, també amb bona cara. Tot i que plou un poc, pareix que no vaja a agarrar.se.

Jo entre a desdejunar amb les meves acompanyants, Lidi, Eva i Nadia. Ens ho fem ben xarraet i ben menjaet, i enfilem cap a l'eixida.

Quan arribem ja han ixit i els esperem a la segon volta.

Comencen a pasar, i el primer de la gruppeta, és Ferran, que se'l veu molt sencer, i amb bon ritme, i pegat a ixe grup el gran Emili.

Després Raul, amb no massa bones sensacions, va darrere de Juanet.

Julian, pasa al seu ritme, i pareix q ho porte bé, ja que com ell diu, pareix Indurain, no saps si va bé o va mal.

En quant a les xiques, q han ixit 3' després dels xics. Raquel, va en un grup amb dos més , una de elles Roser del triesport. Li xille q aguante a ixe grup.

I la gran MaribELX, tota desbocà va al seu ritme i pareix q ho porte perfecte.

Arriben a la transició i comencen a ixir en la bici. Per sort, no li fem cas a Protecció Civil, i preguntem a un jutge pel recorregut ciclista... si no , ens quedem sense vore les bicis.

En quant a la bici, tots seguixen mantenint les posicions, lo únic a destacar és, la el.liminació injusta de Emili, per culpa del dorsal q se li va caure, la caiguda de Raquel, que tot i això va fer una increïble tercera volta , i la remuntada magistral del gran Juli "Pantani"... mestre, quin remember the pedal q arreares.

A la T2, Ferran, afrontava amb molt bones sensacions el últim parcial, arribant a meta, en 20' justets el últims 5km's, i amb cara de satisfacció... OLE, OLE i OLE.

Raul, venia desfondat, i ja feia prou acabant la prova.

Raquelin, pegava una gran remuntà, que acabava redonint.la en la carrera a peu, a escas 1' de la 5ª classificada.

Julian, arribava a meta supereufòric, amb les sensacions d'haver fet, un gran duatló.

I la Maybel, tot i pasar.ho mal a la última volta en bici, feia l'ultim parcial donant tota una llicò de pund'honor i de coratge. FELICITATS.

Menció a banda per al gran Juanet, que li he vist una de les millors competicions de la seva trajectòria, per al disfrute del seu entrenador , i com no de la seua dona, i dels qui estavem xillant.li en tot moment.

La veritat és q m'ho he passat genial, amb molta enveja (sana) de no poder estar alli dins de tot el mehollo de la competició.... en fi, primer la salut.

ENHORABONA A TOTS