dimarts, 3 d’agost del 2010

FOS.... i les seves conseqüències!!!



Hola gentttttt, maremeua, hui hem veig en forces de escriure en el blog, després de vindre de la volta a peu a Riola, i vore a gran part del club i de la gruppeta.


He vingut rebentaíssssim de França i vaig a tindre un temps en que tardaré en recuperar.me, aixina i tot, hui estic satisfet d'haver contribuït a que el meu company de múltiples aventures Toni Pedrós, haja fet el seu rècord en una volta a Peu, a 4:15 ens ha ixit!!! Enhorabona mestre.




Bé , en quant al duatló sols puc dir que és bestial, genial i extraordinariament bonic, 100% recomanable, això si, sempre q es vaja amb el cabet amoblaet, i guardant sempre per a quan no quede.


Jo li tenia por a la bici, però lo que realment em va dixar fotut van ser els seus segments de carrera a peu.


El primer, un vertader infern, tant per les seves interminables pujades, això si entre riuerols i multituds d'arbres i senders, com per les fastidioses baixades, que et rebentaven els tibials.


La bici, doncs lo dit, i menos mal que anarem el dia d'abans a reconeixer el circuït. 70km's amb els primers 15, on pots rodar agust, però a partir d'aci, tres ports "made in Tour de France", Col de Ares, Col de Buret, i Col de Menté, de 7, 4, i 12 km's.


El últim parcial a peu , dos voltes, amb pujaetes i baixaetes, q t'acabaven de rebentar.


L'ambient, doncs amb poca gent, ja que el poblet de Fos, és molt menudet, però això si amb bon ambient.


Jo em vaig trobar còmode, al primer i segon parcial, això si vaig patir de valent en el últim... Per la resta de la expedició ... un 10!!!!, Ferran, fent una altra demostració de les seves i que ja tan "malament" ens té acostumats. Víctor, genial, ha millorat barbaritats en aquest últim tram de la temporada, sobretot amb la bici. Raquel... doncs que dir d'ella.... simplement espectacular. I els germas Sleck (Raul i Juanet), doncs fets uns "jabatos" i acabant uns dels duatlons més durs, m'atreviria a dir del Mon. (Després del DLD, per lo que diuen!!! jejejeje).




En quant a lo que ha segut la convivència estos dies, doncs ha segut realment innolvidable, hem format una gran familia, i ens ho hem passat molt, molt , molt bé. Per a repetir.




PD; La casa on ens quedavem..... "fora de catalogació"....impresionant.




De tornada pasarem per Andorra, per acabar de desestresar.nos.




De moment, hui , després de 10 dies d'inactivitat he pogut anar a correr, la setmana pasada no era persona, i hui les sensacions no han segut gens, gens bones. PErò!!! anirem millorant.


ra

2 comentaris:

  1. La veritat és q jo també estic desfeta, encara no he provat fer cap entrene fort desde el duatló, però... ha valgut la pena, m´ho he passat "en grande". Un plaer viatjar amb gent aixina.

    ResponElimina
  2. Enhorabona, cracks!! A veure si algun any estic preparat i el puc fer amb vosaltres ;)

    ResponElimina