Casi 12 anys, he tingut que esperar per contar açò. Com podreu imaginar, estic completament satisfet i orgullós.
La veritat és que m'ha vingut completament per sorpresa, ja que tot i tindre.la en conter, la MM Via el Materal de Sueca, no la contava com a possible mitja, per baixar temps. Molt al contrari. Sabedor de tot lo viscut en les altres edicions, pensava que anava a ser , com les altres, molt lenta,per culpa del vent, i a banda de sumar.li el handicap del fred.
A les 9h, passava el meu amic Manu a per mi, completament abrigat, anarem tranquils cap al Poliesportiu.
En arribar, dorsals i saludar a uns i altres. Aquest any, es veia més ambient, degut a l'increment d'inscripcions.
Ens canviem al vestidor, i allí tot era una incògnita el saber com anar vestit per a la ocasió. Jo portava de tot. A la fi, vaig optar pel que pensava anava a agobiar.me menys. Malles per portar el gel, samarreta m.c. tèrmica, i samarreta del club. La jugada em va ixir bé, ja que no vaig tindre fred, exceptuant el moment d'eixir del Poliesportiu.
A l'eixida, calfament d'uns 15' , amb alguns canvis de ritme , que costaven de fer, pel fred.
Anem cap a l'eixida, on extranyament ningú es ficava per davant. Allí tota la clek, del Suheca.com , uns uniformats, altres al seu aire, però tots en ganes de fer bon paper a casa.
A priori, la idea era eixir a 4;20, i poc a poc anar baixant. El mateix Manu, durant la setmana em deia que si pensava anar a ixe ritme o més ràpid... doncs bé.
Començament, i eixim amb la gent, no ens fiquem a tope, però ritme vivet. Pasem el primer km, a 3:59...mmmm....pense ...."...esto me huele a chamusquina" , però bé, vaig bé, i veig que Manu també, de fet fa millor cara que jo... o això crec.
Els següents passos pel Materal, també els fem per baix de 4:11, i ens fiquem en un grupet prou nombrós.
A l'altura del túnel de Bernardo Alinyo, i dp de saludar a Àngels i Cristian Roig, em done conter que porte la sabata desnugà.... M E R D A... pare per a nugar.me'l, tampoc sé si ara me l'he nugat bé, però no puc perdre més temps, me costa des del Saiz fins el Poliesportiu , tornar a contactar amb el grup, i gràcies a que Manu s'esperà. Al pas pel Poli veig als meus pares, a Maria, i a tots els amics del club que havien vingut a voreu. Molts ànims per tots els llocs, que guai. Tire els guants, perque ja anava sobrant.me tot.
Encarem la Nacional, i seguim amb el mateix ritme. El grup va molt constant, i és genial anar així.
Arribem a la part de dalt del riu i enfilem cap l'Escorxador, seguim cap als Canos, per baix. És ací on comença a fragmentar.se el grup, tirons per un lloc, amagades per altre, al final en els Canos ens quedem uns 8 o 9.
Passem el km 10, i decidisc fer.me un gel, comence a trobar.me molt millor, i passe davant. Veig que Manu seguix bé, i inclús abans de tornar a passar per l'escorxador ens deixem al grup... parlem... no sabem bé que fer, si anar cap als de davant o quedar.nos amb la gent.
Al final seguim tirant i ens juntem amb el grup de davant, format per Erik de Sueca, i un amic que també era de Sueca.
En arribar a ells, xarrem sobre el ritme que portem , i els dic que tinc una por terrible a petar, ja que el ritme que porte és molt bò , però pense que no el podré aguantar.
L'altre xic ens anima i ens diu que "hui és el dia, hui eixirà tot redó"... mire amunt i dic..."ojalà".
Ens fiquem Manu i jo davant, marcant el ritme que anavem còmodes.
Erik comença a quedar.se i l'altre xic se'n vé en nosaltres. Passem per l'Azud, i ens dirigim cap als horts. Vegem a Toni Relacions que ens anima. De moment anem bé, en eixe moment ens agarra un tal Kito, o algo així de Favara. Es fica davant, però fa més lento el pas, i el tornem a passar.
Ara és el xic este de Sueca, el qui es fica per davant, i comença a sumbar.li de valent, crec recordar que tornem a passar algun km a 4 pelat. Aguante bé, i veig que Manu també. Em fique paral.lel amb ell, m'agrada correr així, i anem passant els últims km's...
Km 19, les cames comencen a fer.me figa, un tremolor invadix el meu cós... Intente seguir el ritme però...no van .... mire a Manu i li dic que passe davant de mi... intente aguantar... però res. Sé que queda pòc per entrar en el Camí de Vilella... però veig que pot anar.se'n el grupet...quina llàstima.
Em done conter, que vé un xic de Xàtiva amb nosaltres i li demane que passe darrere de Manu...a vore que tal... patisc, e intente allargar cada pas...q agonía...
En això arriba Trim, amb la bici, ens anima i comença a grabar.nos... JUSTETAMENT ARA!!! que estic morint.me...jejejeje
Arribem al tunel que ens portarà a Vilella, sols vore això m'anima, i les cames tornen a estar bé, agarrem a Calvo i a altra gent que hi ha per allí. Ara ja vaig a per totes, sé que queda ben poc i les cames , van a mil.
El xic este i el de Xativa se'n van però me dona igual, ara ja ens queda res, em gire i veig a Manu...ufff, ara la seva cara era un poema. L'anime, i intente que seguisca els meus passos. Els seguix, el tio està fent un esforç brutal. Passem la carretera i ja vegem la meta.
Intente observar el crono, i veig que portem 26, en la casella dels minuts. Em gire i li dic que hem d'arribar abans de 27... apretem un poc més, i si, ens dona temps per a xillar, i celebrar.ho.
Veig a Julian en recta de meta, diguent.me SI , SI, buaaaa, masssssa, que sensació.
Arribem completament baldats, però enormement contents.
Puff, vullc donar les gràcies a tots els qui heu estat seguint la evolució en els entrenes i qui sempre heu tingut paraules d'ànim.
Baixar la marca que tenia era un repte molt difícil, però fer.ho a casa, amb la gent que estimes vegent.ho, i sobretot amb la companyia del meu amic de la infantessa, i debutant en Mitja Marató, fà que haja segut doblement especial.
Aquesta entrada , va per tu, Manu. ENHORABONA .
Vos deixe, com és habitual els passos per km. Aquesta vegada vaig correr sense pulsometre.
km1: 3:59
km2: 4:01
km3: 4:08
km4: 4:01
km5: 4:11
km6: 4:10
km7: 4:10
km8: 4:11
km9: 4:13
km10: 4:11
km11: 4:08
km12: 4:06
km13: 4:10
km14: 4:07
km15: 4:07
km16: 4:11
km17: 4:04
km18: 4:04
km19: 4:05
km20: 4:07
km21: 3:58
pico:25''
Mestre, no ha sigut només la millor Mitja... també ha digut la millor crònica en molt de temps. Enhorabona als dos!!!!!!
ResponEliminaEnhorabona amic!!!!!!!!!
ResponEliminaNo sé per què, però em dona la sensació que tu vas a ser d'estos que quan passen els 35 comencen a comptar els anys cap a arrere... Cada dia vas a més....
Where's your limit???????
La veritat es que els ultims metres van ser un suplici, pero va valdre la pena.
ResponEliminaEl sacrifici de l'entrenament dona els seus fruits, i la motivació de correr en casa i mes la de correr en Jose ja es un plus que no es pot entrenar.
Ale, a l'atra mes i millor!!!