Fi de temporada 2012

Doncs si, ahir ficava el punt i final d'aquesta temporada 2012. Una temporada, que començava sense tindre un objectiu important (de caracter 1, que diria jo als meus entrenats), però si amb una voluntat ben gran per tal de passar.m'ho bé amb el club i amb la gent del club.
Vaig triar un poc de tot el que m'agrada, duatlons sprint (els qual ja portava 4 anys sense fer.ne), alguna prova de mitja distància (Zarauz i Guada), i aquelles proves que per una cosa no havia pogut fer mai (la Vila), o feia temps que no feia (Antella i Oliva).

Doncs bé, amb tot això, em vaig distribuir la temporada. Una temporada que anava a ser normal, en un principi, però que va canviar molt al començament.
Tot el treball de força que volia fer, el vaig canviar, per fer una temporada de mitges maratons. Era algo que també m'abellia, i com anava a ser una temporada bassada en estímuls, doncs no m'ho vaig pensar.

Vaig preparar les mitges a conciència, sempre amb la retina, la meva marca personal q tenia des de 2002. Vaig passar per València , i amb Esteve, vam estar al voltant de l'1h30', després a Gandia, on vam fer un suicidi col.lectiu, tant Esteve, Ferranet, Xavi Soler i jo, aixina i tot també es parà el crono sobre l'1h30'.
Ja més seré, vaig acudir  jo sol,  a Paiporta-Picanya , on vaig poder baixar de l'1h30', i per últim , en un fantàstic dia, i una fantàstica companyia, la de The Mexican Sendra. vam poder entrar en 1h27'53'', crec recordar.

Aquesta última, ja estava en plena temporada duatlètica, i ja havia acudit a Benifaió. Gran ambient del club, a l'igual que en totes les proves de Lliga de Club, que he anat. El més destacable, va ser, com el meu gps, en el km 2 de la carrera a peu, em marcava que anava a 3:47, i anava de mig grup cap enrrere...increible lo fort que va la gent.

Després va vindre el du de Picassent (també de lliga de clubs), i sobre estar entrenant tant per a Ontinyent i Banyeres, al final va ser impossible acudir.

Comencí la temporada de tri, amb un gran clàssic, Fuente Álamo. Q dir, buff, doncs, que va ser molt divertit, i molt emotiu vore a les nostres xiques al segon lloc de clubs.

Vingué Cullera, i ha segut una cita , que per a tots els del club, ens va deixar marcats. M'ho vaig passar genial, amb tot el club, com amb el meu equip.

La Vila-Joiosa, era una d'ixes proves que anava perseguint des de feia temps. El seu format, a dos dies, amb una crono individual dissabte, i un olimpic plus, sense drafting diumenge, fà que el tri es vega des d'altra òptica.

Zarauz, com sempre no va defraudar, però el que més em motivava era, el poder acompanyar a la primera xica del club, que anava a fer.lo. Raquel no va fallar, i es portà com una supercampiona que és.

Bétera seguia, amb altra d'ixes proves massives del club, que et fan disfrutar com un xiquet. Vore a tanta gent del club, va ser increïble.

Antella, eixia en ple més de juliol, i una vegada més el club va respondre. Amb ells el nostre presi, q tornava a l'Assut , uns anys després, Q GRAN.

i per últim, tot i estar apuntat a Guada (no em veia capacitat per a afrontar aquesta prova), no vaig anar. Sols restava acudir a Oliva.
Sempre és fantàstic acudir a la cita d'Oliva, tot i que el augment de participants (+d 600), fà que la regla de No Drafting, perda molt de sentit.


Així que 2012, és història.
Positiu: Cap lessió, entrenar sense pressió, passar.ho genial en cada prova q he fet, gaudir de la companyia de la gent del club tant als entrenes , com a la competició. Seguir fent base per a 2013, afrontar el 3er IM.

Negatiu: en algunes proves , he pecat de conservador, he acabat amb l'impressió d'haver pogut donar més.

I a partir d'ara????

Doncs 2 setmanes de relax i desconexió del tema entrenes. Fer coses, però sense obligació (senderisme, patins, volley o futbol platja, paddel, entren dins de les activitats que tinc programades.)
Després, començar fent bona base de gym, que espere puga aguantar.la uns 3 mesos. Seguir nadant, i sobretot, acumular km's en bici.