Un mes, en el que el meu cap , no ha parat de pegar.li voltes a que va fallar. Un mes amb un sentiment de ràbia, per no demostrar tot el que havia entrenat.
La llarga distància té això, "si te pasas ... te lo pierdes", és l'única explicació que tinc , per a la desastrossa actuació en terres alemanyes.
Els dies anteriors van transcorrer perfectament, amb tranquilitat, i amb poca, poquíssima pressió de cara a la carrera. De normal, sòc dels qui no em fique gens de pressió, tot i que aquesta volta, era algo diferent, ja que el tindre una referència com Roth 2011, podria haver.me condicionat. Però no, estava segur que en condicions normals, anava a baixar ixos 12h15' que tenia.
Aquest any havia entrenat bé, havia reforçat molt la bici, cosa que en anys anteriors no havia fet. I les transicions llargues entrenades, m'havien donat molt bon feeling.
El dia de la prova, també molt tranquil, gaudint en tot moment de l'expedició (q gran expedició), gaudint en tot moment de la prova (que gran organització), i gaudint en tot moment de l'ambient que es respira allí .
Després de vore als pro's i a les xiques eixir, em vaig retirar cap al final amb el mestre Burguera i amb Toni.
Allí casi sense xarrar, anavem despendint.nos, a cada tanda que avançava.
Estavem eufòrics, i l'optimisme es palpava.
Pòc a pòc, em tocava el torn. Em vaig arrimar al camió per deixar la bossa verda, i vaig buscar a Pedro. El vaig trobar, ens vam dessitjar sort... i a l'aigua.
Em fique per darrere del grup, isc sense presa , però sense pausa. Vaig a bon ritme, i agust. Em passa superdepressa. He disfrutat molt nadant.
Isc de l'aigua...pels de gallina , ambient brutal . Entre a la carpa, em visc amb moooolta tranquilitat, i isc a la bici.
Comence bé, gaudint de tot el que veig. De moment no menge res, pq vaig bé. Al km 30, menge un bocadillet. Seguim avant, vaig amb les polsacions una miqueta més altes del q deuria, però , vaig bé.
Qm 50, mire la mitja....32,5....comooooorrrr??? m'asuste, pense que me n'estic passant, però les sensacions són bones. Sols tinc ganes de passar per Solar.
Km 72, abans d'entrar en Solar, veig de nou als nostres tifosi, m'emocione, faig senyal com a que vaig ok. Seguisc avant i veig l' E S P E C T A C L E de Solar Berg......buffffffffffff.
Fique plat menut i em deixe portar,,,,,ooooooorrrrrrrrgasmic.
Passe Solar, i em quede buit, de tant de plaer esportiu-emocional. Seguisc avant i acabe la primera volta. Tot a una mitja de 30'8....massa alt, seguisc recordant.me, lo ideal seria haver anat a buscar des d'un principi una mitja de 29.
Comence la segon volta, comença a bufar vent de valent, comencen a fer figa les cames i a quedar.me sec, sec , sec. Ara no m'entra ni aigua, ni sals, ni menjar, ni gels....ressss, res.
Les males sensacions són grans. Com si no tingués força. Vaig passant km's sense trellat, sense pena ni glòria. Veig que la mitja comença a baixar, i es que no puc ni mantindre per fer.la de 29.
Se me fan eterns els últims km's i més, pensant en com vaig a baixar a correr.
Per fi, acabe el sector de bici...a la fi, 1' més que l'altra volta (aiiii si haguera tingut cap).
Entre en boxes i a la carpa em prenc el meu temps...no vullc eixir a correr, em senc mal, i se que no vaig a correr com vullc. Va a ser un suplici, però, ja estic ací i vaig a acabar, si o si.
Abans d'eixir entre a un wc químic, i així ja no pare després (com si anara a fer el record mundial de marató).A l'eixida, veig als nostres fans. M'acoste a Maria, i li dic que va a ser llarg, q no vaig bé. M'animen molt i m'endin.se cap al bosc.
Els primers km's , a la marxeta, els rode sobre 6' el km, però en arribar al 5, he d'amainar. No vullc caminar, pq si no, serà aixina sempre.
Em trobe amb Raki, amb Cinta, Voret, Toni i Pere, a tots salude , anime i felicite, estan fent.ho genial. Dels 10 al 15 un xicotet calvari, però conseguisc tirar avant.
Sobre el 22 em torne a creuar amb Toni, que ja va cap a Roth....q enveja... aixina i tot el veig malament, i em diu " mestre...no se el que em passa"... la qual cosa em preocupa, i me quede mirant.lo mentre s'allunya.
Jo alterne entre el caminar (10' el km), i el trotar (8' el km). Quan passe pel 23 , faig calculs mentals, i veig que l'assunt se me'n pot anar a les 14h i pico... en ixe moment no tenia ni cames , ni cap per a més.
Del 28 al 32 , altre calvari, caminant pràcticament tot el rato.
A partir d'aquest, i vegent que ja tornava, em vaig animar per a poder trotar fins a la meta. Així doncs, i poc a poc, anava retallant temps a ixes 14h i pico que m'esperava.
L'entrada en Roth, genial, passar per dins d'ixa plaça amb la gent espectant i sabent que ja t'encaminaves cap a l'estadi, va ser molt excitant.
Recorde passar pel km41...casi em fique a plorar...una barreja de sentiments me passava per la ment, però...tocava disfrutar.... volia gaudir d'ixe espectacular últim km, de tota ixa gent que està animante. D'entrar dins de la catifa roja, xocar les mans, i entrar a l'estadi, tot ple de llums, la graderia massificà i jo buscant a tots els meus. I allí estaven , els participants a la grada frontal, i quasi en l'entrada, Maria i companyia.
M'acoste a ella la bese (li dec tant, i no he pogut demostrar.li per a que han servit totes les hores furtades...), em torne a emocionar, camine cap a la meta.... Maleit arc, q ganes tenia de vore't....entre el Speaker diu el meu nom, em torne a emocionar....... Passe a la part dels finishers, estic sòl, i vullc estar sòl. Agarre una Erdinger, la saboretge...q m'ha passat, em pregunte...
Després d'una estona, em dutxe i surt a retrobar.me amb la gent. Estan tots pletòrics, han fet uns grandíssims temps, i em resta donar.los la enhorabona.
..........................................................................................................................................
Ha passat quasi un mes... i seguisc amb ixe sentiment de culpa, d'haver cagat una gran oportunitat per a fer un bon temps, però....també d'haver disfrutat moltíssim d'uns dies espectaculars amb una gent espectacular i amb un esport espectacular.
Han segut 13hi 18' de sofriment, i de lamentacions....però també 13h18' de lliçò magistral de llarga distància...
Fins a l'altra....q segur hi haurà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada