I a partir de hui....R E L A X

Hui, done per conclosa la preparació per a Roth... tenia una espineta clavada, ja que dissabte el pulsometre no em va dixar saber quin ritme haviem portat, i a més, necessitava un entrene tormentós , d'estos que dic jo "Braistorm".
Ahir , vaig rebre la telefonada de Toni ,el Favarero, i em va dir... "mestre, com ho tens pa demà?"... jo que ja tenia clar l'entrene que volia fer, li vaig dir... "jo, vaig a fer açò!! 3 voltes DLD, ritme IM, ritme IM eh??", i ell com sempre, " ei , pos bò".

Així doncs , este matí, cabra en mà, a les 8:30 ja estava a la Creu, esperant.lo. Al ratet ha vingut, i hem enfilat cap a El Perelló, fins allí tot xarraet, a partir d'allí li he dit... ja ens vegem a la Creu d'aci 3 voltes, ale...a lo No Drafting.

Jo m'he ficat a ritme còmode, i bé, la cosa no pintava mal, la primera volta molt còmode, la segona, he ficat un ritme algo més forçat, intentant no perdre mai, la figura de Toni, q cada volta estava més llunyana. A l'altura del pont de Caro, cap a la Creu de la Llonga ja no el veia.
Al acabar la segona l'he vist esperant.me a la Creu. Jo el salude i continue tirant.

Les sensacions que se'l veia a ell és que anava supersobrat, jo mentre , anava agust, però no tan sobrat com ell.
A la fi, prop de 80km's , a una mitja de 30'84, i amb l'estudi fet, que per a Roth, no he de passar de 145 ppm en la bici , +/- 5 ppm, mentre per a la marató no deuria passar en cap moment dels 155ppm.

Així que , ara a descansar , estirar i últimes rodaetes , amb ja l'únic objectiu que vinga pronte el dia D i l'hora H... queden 18 dies.

La "Definitiva" casi acaba amb mi

Dissabte passat , vam tindre l'últim "gran" entrene, en aquest camí a Roth. Programat teniem 150km's de bici + 2h de correr.

Sobre les 10h arribe a la cotxera de Toni. Allí esperava, el gran Antonio, i fent.me un somriure a l'arribada, d'ixes de dir..."maremeua lo que ens toca hui"
Abaixe la bici, i en això arriba Ferran.

Comentem la ruta a seguir, i ... ale, cronòmetres en marxa.

Decidim, moure cap al sud, direcció a Alacant, i quan portarem uns 75km's , doncs tornar.

Vegem, que la Tª és elevada, i que un vent acompanya des del principi. Per sort, el portem prou a favor, i s'agraix.

Anem per la part de Tavernes costa, o siga, la continuació del Brosquil, cap a Gandia. A les primeres de canvi, en els primers clots, els bidons i portabidons de darrere de la bici de Toni i els meus se'n van a fer punyetes... bé comencem.

Passem Gandia i enfilem cap a Oliva, després decidim anar direcció Pego, i agarrar l'antiga carretera del Verger... ací la primera parada tècnica. Unes obres ens impedixen continuar... o això volien... ens dediquem a fer bot d'obra amb bici al llom. Tot açò al km 43 de ruta.

Després de 4 "zanges", tornem a pedalejar com cal. Eixim a la Nacional de nou, a l'altura limitrof, de Valencia i Alacant, les xiques de "moral distraida" ens acompanyen en cada entrada de caminàs, fent que la ruta no siga tan monòtona.

Sobre el km 65 ens donem conter, que la "el punto de retorno" va a ser Xàbia. Gran lloc , si senyor. De moment , rodem bé, a una bona mitja, sempre tirat per Toni Cancellara, al qual li hem d'anar donant alguna veu, per a que no s'emocione.

Ja en Xàbia, fotos de rigor al igual que altres trucades, i temps per a beure i menjar.

Decidim tornar , sense massa ganes, i altra volta és Toni qui pren la iniciativa. La veritat és que s'ha acoplat perfectament a la cabra, i m'alegre.

La calor apreta i fort, així que a l'altura de Gandia, decidim tornar a fer un paronet en el Tano, i fer.mos un refresquet.... menos mal.

El que ens queda és poc, i ens ho agarrem en algo més de calma. Aixina i tot a l'arribada a Favara, la mitja és de 29 km/h, per a un total de 145km's.

Ara...tocava correr.

Maremeua, sols pensar en la que estava caiguent, feia que les ganes no foren les més grans... però, tot per un entrene.

Eixim a ritme tranquil, per fi el pulsometre em funciona com toca. Decidim fer una variant de la "Botamarges", que tans mals records em portava... i quasi, com si ella ho sabera, em venien males sensacions al meu cos.

Em notava bollint, com si fora un recalfó de cotxe. Vaig decidir amainar la marxa, però tampoc...

Els vaig demanar que pararem, i gràcies a un bidó que portava Toni em vaig poder refrescar... però era ben poc. Estava ja fora de lloc, sols pensava en la bassa de regar que m'havia dit el favarero.

Els dic que ells vagen corrent , que jo poc a poc aniré agarrant.me , però, no tenia ganes per a res.

Pregunte per la bassa, Toni em diu q queden uns 10'... intente trotar , però bufff, que va, ni ganes ni res.

Em lleve el top, m'abaixe un poc les malles... tot per a refrigerar.me, però... sense resposta.

Quan passen 10' , torne a preguntar, ja desquiciat, per la bassa... Toni em diu... 5'... maremeuaaaaaa, vullc morir.me

Em note les orelles tapades, i com tot el que dic , em resona al meu adintre.

Al final... un oasi en mig de la muntanya favarenca, la BASSA!!!.

Espectacular el bany que ens vam pegar, ja no sols per tal de refrescar.nos, si no, per l'entorn d'aquesta bassa. Rodejada d'arbres i muntanyes, en mig d'un hort... quasi 30m de llargaria... genial.

Ja més fresquets, tornem cap a Favara, ara ja pica tot cap abaix, i amb el bany , ja senta tot millor.

Arribem a la cotxera, baldats, jejeeje, ens acabem totes les botelles d'aigua freda, i les cocacoles de la mare de Toni ....

En fi, ja ho tenim fet, i ara.... a contar dies.

De recòrd , unes "friki" marques solars, als nostres braços i cames.

UN ANY MÉS .... ZARAUZ. XXV ANIVERSARI

Després d'haver passat un dia de l'arribada de l'expedició zarautztarra, ja em trobe en forces, per a fer un resum com cal d'aquesta meravellosa prova.

Aquest any , el Zarauzko triatloia, complia 25 anys, i el fet de poder participar en aquest aniversari em motivava moltíssim. A més el tornar a anar un grup nombrós de components del Suheca.com , feia que el viatge a terres basques pagara la pena.

I així ha segut.

La comitiva començava dijous, amb la preparació de la furgona, cedida per a la ocasió per Saforcosmetics, amb t0tes les bici ja apunt per a moure.

Divendres a les 6:20 passava Toni , el Favarero, a per mi, i movien cap al nord. Pel camí , moltes històries, mots recòrds de vivències, i moltes perspectives de futur, a més d'un repàs minimitzat de tota la història del nostre club, des dels seus principis fins l'actualitat.

Arribavem , a migdia, amb pluja i fred...p...mare, per a començar. Nosaltres amb pantaló curt, samarreta i xancletes... allí tots en jaqueta i casi-casi amb botes...bufff.

Dinem , fem siesta, i anem a vore la nova pujada que sustituïa a Aia. La fem en la furgo, ja que seguix plovent.

Per a no ser Aia, la cosa pintava prou bona. 2'8 km a una mitjana del 8%, sense cap descans. Tot feia pensar, que si ens passavem fotent.li canya en lo d'abans, podriem pagar-ho en aquesta pujada.

Després de la visita , anem a la zona-Expo, on fins l'any passada ficaven boxes, per a arreplegar els dorsals i vore les tendes i resta d'expositors del tri.

Vam tindre el plaer, de vore a Eneko Llanos, amb qui poguerem fer.nos un parell de fotos, i a Norman Stadler, a banda de un fum de triatletes de la "terreta".

Sobre les 20h, arribava la resta d'integrants, Els Pau's (Navarro i Sapiña), Ferranet i el Sato. Mitja del cotxe de Navarro, camí a Zarauz...167km/h.

Deixem tots els trastos, en ca la Maritxu, una dona d'uns 75 anys, més sorda q una rella, i que anava a ser la nostra "ama (mama en euskera)" este finde.

Soparem i a descansar.

Dissabte, anarem a esmorzar al Txiki-Polit, hostal on ens quedaven tots els anys, a la típica Musika Plaza. El dia el feia bò, i ja ens quedavem més tranquils.

Dorsals arreglats, i a les 12 a deixar les bicis i resta a boxes. En l'entrada coincidim amb Hektor Llanos, i el tio superplà!, encantaor.

Deixem tot al lloc , i ens anem pel "típic" dinar del triatleta al Txiki. En ixe moment tinc el millor moment de descàrrega d'adrenalina... un mexicà guitarra en mà, animava als qui ens trobavem al menjador....ufff, q passote, em fiquí a cantar i tots els nervis desaparegueren.

Acabem de dinar, i última passada per ca Maritxu, per a dixar.li uns quants souvenirs precompetitius.

A les 14:30, ja estem fem cua, per a agarrar el bus que ens portarà a Getaria. Ens despedim de Sapiña, i pugem al bus.

A Getaria, ens fiquem el neopré i vegem l'eixida de les xiques. Calfem mínimament, lo justet per a pixar el neopré (dedicat a Lara), i donar.nos conter que l'aigua està realment fresqueta.

Vegem que la gent ja està ficant.se a l'eixida. Navarro ja està possicionat. Abans de l'eixida amb la gent concentrada i en silenci , li llance un xillit de "Fuegooooo", i ell conesta "Pareu.ho tooooot" entre mig d'aquell mogolló de triatletes.

Ens dessitgem sort i ...al lio. Sona l'eixida, i ale, com si es tractara d'un sprint... tots a tope. Intente ixir relaxat, i de veres que ho conseguisc, aixina i tot, m'enduc, unes quantes pataes.

Poc a poc (molt poc a poc) , van passant les roques... però a diferència de la resta d'anys, vaig supertranquil i confiat... PER FI. Em relaxe i gaudisc d'ixa travessia.

Arribe a la roca que sobreix, on si alces el cap ja veus l'arc d'eixida a Zarauz. Ahi , comence a remar amb més ganes. Em trobe bé, i sé que vaig bé.

Isc a la platja, mire el crono i marca un 52'43'', la cosa va bé.

Sapiña me xilla des de la platja. No tinc referències dels meus companys, sols de Toni i Navarro, que estan al meu costat i quan arribe a boxes, ja no tenen les bicis allí.

Faig transició prou ràpida, i ale, a acoplar.se i a donar.li canyita a la cabra. Agarre bé la possició, i vaig agust, em plantege fer una bici, moderada, controlant polsacions, com a referència per a Roth.

La bici constava de 3 voltes clàssiques a Meagas ... però al revés, lo que fà que es puga rodar més depresa. i una última amb la pujada a Gárate des de Getaria.

En la primera volta marque 30'6 de mitja, en la segona 31,7, i en la tercera 32, 4, la pujada a Gárate, la mitja se'n abaixa prou, arribant a meta en 31'9.

Durant la segona volta, vé la pitjor imatge que et pot arribar en una prova de llarga distància... la retirada d'un company. Per sort, sols va ser una avaria mecànica, però no mola vore com per una cosa d'estes se'n van les il.lusions de tants dies, i de tants entrenes.

Tranquil Toni , que a Roth ho vas a rebentar tot!!!!

De nou arribe a boxes, eixa sensació a Zarauz ho significa tot i més en una persona com jo , on vaig estar dos anys sense asaborir ixa sensació.

De la resta de companys no sé res, fins que arribe a boxes, on Sapiña, sempre omnipresent, em diu que porten entre 12 i 30' de ventaja.

Comence a correr, i espere amb ansia passar per la Nagusia Kalea.... bufffff, ixe corredor estret de gent,HO VAL TOT!!!!!!!

La carrera la vaig portant bé, sent sabedor que en algun moment vaig a pagar l'esforç en bici. Els primers 10km's aconseguisc aguantar.los en 49'37''... però a partir d'ahi, les sensacions ja no son gens bones....uffff. Aguante el tipo, i acabe fent els 20km's en 1h44'. La última passada, per la Nagusia Kalea, Musika plaza i arribada a meta en la plaça de l'Ajuntament...és epectacular, una barreja de sensacions recorre sempre el meu cos.

En meta marque els 5h19', la millor marca en Zarauz, això si, un poc desvirtuada pel fet de no passar per Aia. I és que Aia és mota Aia.

La resta de participant doncs... genial, Navarro, s'arreà 4h21' i 66 de la general... no digo na.

Sato sobre les 4h44' i Ferran en 5h justetes, i amb molt bones sensacions per a afrontar Roth.

Per la nit, doncs... altre gall va cantar, i la tripleta, Sapiña , Satorres, i un servidor vam fer caixò, jejejeje.

Zarauz... PER MOLTS ANYS MÉS.