Raquel Pérez conquista França.

No es pot dir d'altra manera, la nostra Raquel ha fet un debut en mitja distància, que ja l'haguera volgut jo per a mi. Tot lo atrotinà i nerviosa que sembla fora de la competició, dins pareixia altra completament diferent, vaig poder gaudir durant 10km de carrera a peu de la seva companyia, i em va sorpendre enorme i gratament, pel seu comportament i per lo sobrà que anava.

... Tot comença el divendres, a les 6 del matí, quan Esteve pasa a per mi, i ens dirigim al Mercadona nou, on haviem quedat amb Pedro Serra i Miguel el de Cullera. Quan arribem allí, els conte les "anecdotes" de Raquel, deixant.se neopré i llicència... i com a qui es burla el dimoni li furga...jo m'havia deixat les sabates de la bici, menos mal que em doní conter aci en Sueca.

El viatge es fà bé, i arribem a San Juan de Luz, sobre les 14:30. A l'hotel ens trobem amb Raquel i Raul. Ens saludem i a dinar. Siesta, i a pel dorsal, ja vestits de corredors, per a anar a activar les cames. Arrepleguem dorsals al poliesportiu municipal, i a Raquel li donen el dorsal nº 4, jejeje, tot una responsabilitat, com li vam recalcar una i mil voltes. Ens regalen uns calcetinets amb la "ikurriña", jo m'emocione i tot, açò pals entrenes va a ser masa.
Ixim a rodar, i ens dirigim cap a la mar, per vore la platja... quina pasada, una bahia gran, amb espigó al mig, per a que rebenten les ones. Pareix que faça bona mar. Vegem també un gimnàs a peu de platja... superideal.
Tornem a l'hotel , sopem i peguem una volta, sent conscients de que al dia següent no hi ha que matinar, ja que l'eixida és a les 12:30h. Pasem per boxes, per vore com va el muntatge , i la veritat aci son de lo més austers i simples, però al menys a mi no en sorprenen gens, degut a lo viscut a Zarauz.
Ja a l'hotel , i com que no tenia son, comence a ficar els dorsals, que ens han donat. Després TV, i a dormir.

Al matí ens vegem a les 9:30 al xicotet bar que hi ha a l'hotel , hi ha que agarrar forces i fem un gran desdejuni, de totes formes, ens preparem uns entrepans de xoco, per a abans de la carrera.
Ja amb tot el material preparat, cap a les 11:30 ens dirigim a boxes. Som dels primers, i ens fiquem en la cua, per a entrar a boxes. Els del tri sprint, ja estan arreplegant les bicis. L'oratge és bò, sense masa calor, però amb algun nuvol. Vegem que ací, es porten de tot per a entrar a boxes, i quan dic " de tot" és de tot... vam vore, maletons inmensos, amb ferramentes per a la bici, roba...jo que sé, " de tot" , i això és queda en boxes. La veritat m'agrada més el sistema que tenim aci, on en boxes està tot més net. Podiem tindre tovallola,motxila, tot, ahi...
Una vegada preparat el lloc de boxes, ens dirigim a Raul i ens fem una foto tots junts. Enfilem cap a la mar, i ... algo picada es troba. Preguntem per allí a la gent, com és el circuit, ja que no el tenim massa clar. Es tracta de dos voltes a un rectangle... jo el veig llarguisssssiiiiiiimmmmm, en fi...
Anem cap a l'eixida, i li dic a Raquel que s'ajunte amb les xiques que parlen castellà, unes vasques, crec que eren, i que al menys aixina, pot fer pinya per si diuen algo que no entenguera.
Les xiques ixen, i nosaltres... 5' després. Eixida, bruta, amb colçaes, pataes i de tot, me'n vaig emportar per tots els llocs, però... és el que hi ha. La veritat es que se me va fer llarguisima la natació, i no em vaig trobar massa comode. A l'eixida de la primera volta, mire el crono i porte 25' per als primers 1250m. La segon algo més relaxada, nade millor, però aixina i tot, llarg... surt de l'aigua, i 52', bé, em gire, i encara queda prou gent a la mar.
A l'entrada de boxes, Raul amb la càmera, li pregunte per Raquel, i em diu que està per davant... biennnn!!!!
Faig transició ràpida i tire fort en la bici durant els primers km's. Tot và amb suau pujada, però el vent ens afavorix, i fà que rode, per dalt de 30 tot el rato. Al km 5 pase a Raquel, la veig superbé i m'emocione... la cride i li dic que està fent.ho de p... mare. Ella es riu, i els qui estan al seu alrededor també.... idioma internacional ,jejejeje.
Al km 20, ja canvia tot, comença el terreny trencacames, done gràcies a agarrar la bici convencional i no la cabra, ja que hi ha que jugar amb el canvi, infinitat de voltes. Em trobe còmode, sense que em coste molt les pujades, i es que el "compact" funciona a les mil maravelles. Al km 30, intente acoplar.me altra volta, i el acople s'afluixa, i estic apunt de pegar.me tal gran tonya, que m'asuste moltissim. Al menys, no toca amb la roda, però els triatletes que pasaven o que pasava, em senyalaven a l'acople... com si no ho sabera...
Al km 50, em note cansaet, i es que el costipat comença a fer de les seues, sabia que tenia que eixir però no em pensava que tan pronte. Sols volia arribar al 60, perque sabia que era de tornada, i picava cap a baix. Arriba al 60... però l'aire que fà, es pitjor, que qualsevol costera... es fa dur rodar.... em pasen uns quants e intente agarrar referències... però és impossible, vaig molt cansat, i el cap em fa mal... pense en que quan arribe a boxes ho dixe estar, hui no tinc ganes de patir més.
Arribe a boxes, veig a Raul, i li faig amb el cap una negació... no em trobe. Dixe la bici, i em tire en terra uns instants... em fique els calcetins, i les esportives... m'alce... encara no sé ni com, i comence a trotar.
No agarre ritme de carrera, estic fora del que havia pensat correr. Em pesen les cames, la panxa revolicà, i el cap apunt d'explotar. A banda m'entren freds, calors... bufff.
Cap al km 2 de carrera, m'entren unes ganes loques de pixar, i veig uns arbres tentadors... em despase el mono, i descanse... quan torne a la carrera... SORPRESA!!!! Raquelin que ja està correguents,,, ara si que estic aborronat, però d'emoció. M'alegre moltissim i em fique amb ella... em conta que và bé i la veritat és que el ritme que porta és molt bò. Anem xarrant i en una de les revoltes, em diu que vol anar al wc. Preguntem a unes xiques que hi han donant gometes, i entra al wc. M'espere allí fora, mentre em banye el cap a una manguera que havia ficat la organització.
Raquel ix, ja un poc més fresqueta, i seguim corrent a bon ritme. De moment pareix que puc aguantar. Ens creuem amb Pedro, que se'l veu prou sencer. Després ens creuem amb Esteve...amb molt mala cara... ens quedem algo preocupats , ja que ni ens ha saludat.
Al poc, vegem a Miguel, que ja està fent la segona volta, ole que carrerón també del cullerenc.
Raquel i jo seguim corrent, i pasem per boxes, aquest moment es clau, ja que el cos em fà un extrany, i em quede pràcticament clavat. El ritme continuo de Raquel em semblava demoledor, i notava que anaven afluixant.me.se les cames , el cos, en fi... tot.
Cap el km 11, vegent que anava un poc frenant.la, li dic que continue, ella insistix en acompanyar.me, però jo sabia del que em venia damunt... UN CALVARI... i li dic que NO... avant Raquel, avant... en plan "corre Forest, corre". Decidisc amainar la marxa... però ni aixina... quan pase per davant un avituallament, em quede allí, i parle amb les dones, els dic, que no em trobe bé, i que vaig a retirar.me, de fet em lleve el dorsal... i elles, donant.me aigua i platans... i jo demanant.los un llit, o que em porten a meta, jejejee. M'animen m'alce, i seguisc caminant, però als 3 pasos torne a parar... i m'enfronte en un dilema grandissim, per una part, el meu cos no estava bé, i per altra, el fet de vindre de tant lluny, "m'obligava" a almenys acabar, encara que fos caminant... però, el no guanyava, i em torne a llevar el xip i torne cap a les dones de l'avituallament... altra volta m'animent, em diuen que em sente, i que em relaxe... buffff, que mal ho pase.
Total que pasats uns minuts torne a caminar, i pareix que m'agarre... però de nou pare i ja dic que no... però torne a repensar.m'ho , i ja em dic, q per a fer l'imbècil , com estava fent, que seguira caminant i fent km's de carrera.... aixina que seguisc avant, no massa convençut.
Pasa Pedro pel meu costat, i m'anima, però estic per a pocs anims... soles vullc arribar a la manguera on Raquel havia entrat al wc... poc a poc m'anime, i comence a correr. Arribe a la manguera, em refresque i seguisc corrent. Pareix que vaja trobant.me bé, i correc cada volta més depresa. Pase per davant de les xiques de avituallament, m'animen moltissim i seguisc a muerte, pique els km's i vaig sobre 4:20...ufff, maremeua, vaig fort, fort.
Em queden sols 5km, i veig al fons la figura, de Pedro. Al ritme que vaig sé que el puc agarrar, em creue amb Raquel , que li queda sols un km, a mi me'n queden 2 i pico, però vaig superbé.
A l'últim gir, on estava l'ultim avituallament, agarre a Pedro, i em diu de tot, jejejeje. La veritat es que no sé que m'ha passat, però vaig eufòric.
Em junte amb ell i junts creuem meta. MOLT Bé.
Dins ens trobem amb Raquel, ens fundim en un abraç. Ha fet un molt bon treball en esta segona part de la temporada, i ja era hora de que els resultats li ixiren. En Set Aigües ja va demostrar que estava corrent al nivell que ella té, però el que va fer a St Jean de Luz, va més enllà. Enhorabona Raquelín.
Ara tocava esperar a Esteve, la última volta que l'havia vist, ja estava millor i rodava a un ritme ja paregut al que ell sap rodar. Entra en meta, i quan ens troba, el trobem emocionat , s'ho ha pasat mal ,però la recompensa d'entrar en meta i asavorir lo que és ser un "finisher" en estes proves llargues ho val tot. El tragar tanta aigua salada, li ha produït molts gasos en l'estòmag, i no li ha dexat fer una bona bici, i lo pitjor, no li ha dixat menjar res. A la carrera a peu, començà a trobar.se millor i va poder acabar en condicions.

A la fi, tots acabarem que és el que conta en estos tipus de proves. Unes voltes millor i altres excel.lentment...
I ara... fins l'altre repte.