AUPA Zarauz!!

Son les 9 del matí del dissabte, i sona el despertador, a l'habitació 301 de l'hostal Txikipolit de Zarauz... guaite per la finestra i veig el terra de la Musika Plaza mullat...cagüeeeeeen!!!
El dia és gris, però les ganes son moltes.
Baixem a desdejunar. I ens retrobem Boro, Pau, Toni, i jo, a banda de les acompanyants, Ana, Maria i Maybel.
Ens mirem...i en això ho tenim tot dit...maremeua la que ens espera. Maybel ja ha anat a correr fins Getaria, i ha dit que hi havien molts surfistes... a tots se'ns pasa pel cap la regla aritmètica de SURFERS=ONES, i ONES=a allioli en la mar.
Acabem de desdejunar, i ens dirigim a arreplegar els dorsals, en la Plaça de l'Ajuntament. Allí ja hi ha ambient, i vegem temperatures de l'aigua, ambient, i previsió meteorològica. Comença a fer la típica pluja fina...
Anem , com tots els anys, a la tenda de bicis, a que li regulen bé el canvi a Boro. Xarrem amb els amos, i parlem de la temuda pujada a Aia.
Anem a vore si la furgo la tenim bé, i a tirar.li més calers.
Son les 11:30, i tornem a l'hotel per a ficar tots els dorsals, i anant deixant les coses tancades.
A les 12:15 anem cap a boxes, allí , ja hi ha un ambient de por, però lo pitjor és que la gent ja ha dinat i nosaltres encara anem sobrats. A Boro me'l paren pq té casc trencat, i que si no en té altre no pot fer el tri. Moments de nervis.... Al final troba un de la organització...
Dixem "casi" tot en boxes, perque jo encara he de portar les ulleres de la bici, i les esportives per a correr.
Anem a dinar, a les 12:40, a les 13h, comencen a ixir els busos cap a Zarauz... comence a ficaar.me histèric, i se me tanca l'estòmag. Menge algo de spaghettis, i practicament res de querilles i pexuga.
A les 13h:10' em presente en boxes per dixar el que em faltava, i ja no queda ningú en boxes. Entre per davant dels jutges, i es queden mirant.me. Dixe les coses, i pense.... maremeua a vorem a estos que es diuen.
Estos , Pau i Toni, venen 5' després de mi... i també ho dixem, enfilem cap al bus, i vé Boro, que encara ha de dixar alguna cosa en boxes... mareeeeeeeeee, si ens van a el.liminar abans de començar el tri, per "pesadilles"
Total, q al final tot bé. Pugem al bus, i anem cap a Getaria... hi ha mar de fons, jejeje , q bé anem a pasar.ho.
Arribem a Getaria, ens fiquem els neoprens, sense tindre ni vaselina ni oli... a pelo, pa que se mos faça tot un roce... q el roce fà el carinyo.
Ens tirem a calfar, i coooooooooollo, q gelà està... xi mira!!!, poc a poc, vaig baixant el cos per a que la impresió no siga tan gran... De repent veig a un cara mi, fent papallona, però en plan a lo bestia... veig el gorro...nº1...ooooooooooo, el gran Eneko cara mi.... això és massa... estic per pegar.li un bes als morros i tot.
Els jutges ens criden, i ale, al lio, ens fiquem en línea d'eixida... weno... algo més retrasaet, i ens dessitgem sort... ens fa falta, en el dia que portem i l'oratge q espolsa....
Sona la bocina, i ens tirem a nadar.
Els primers metres vaig nadant en plan socorrista de la playa amb el cap per damunt, per vore l'espectacle.
Sobre anar aixina vaig bé, i ja decidisc ficar ritme creuer... vaig còmode, fins que anem per mitjana travessia... ahi comencen a notar.se les ones, i hi han moments en que o pegues braçades a l'aigua, o et tirava cap arrere mig frenan.te.
Hi havia moments en que tenia que fer braça per vore si portava a algu al costat o anava molt desviat, pq alçant el coll fent crol, no em donava prou la vista.
Pase el penyò per on sempre mire el crono, per vore si vaig bé... mire i 42', sé que més o menys em queden 10' fins la vora de la platja. Ja es veu Zarauz, i el seu arc... aprete i tire més.
Apunt de fer peu, m'envestix una ona asesina, que em lleva les ulleres, i que em té un segon pegan voltes per dins de la seva ona...quan isc, no sé si vaig o vinc... em costa molt ixir de l'aigua, però veig a més gent al meu costat.
Isc, i comence a pujar les escales, senc a les xiques, i a Maria dient.me que la resta està ahi davant, que vaig bé. No sé en quant he ixit, però ja hem pasat un temps de tall.
Puge a la bici, amb les polsacions pels nubols... comence a rodar cap amunt, a per la pujada a Meagas... em note superagobiat de polsacions, però les cames roden bé. Arribe dalt, i decidisc respirar millor... ara el perfil és més còmode i conseguisc tornar a una calma per poder rodar bé.
M'he ficat en el contakm's la opció de la mitja, ja que amb 1h de natació, per pasar el tall de la bici, son 3h, per a 82,5km's, el que vol dir que he de fer una mitja de 27,5km/h. També sé que quan pase la segona volta per Zarauz, he de tindre un marge de 1h, per a fer la part de Orio-Aia.
Comence a baixar cara l'autovia, a ritme de 50, conseguisc anar pujant la mitja, quant arribe a l'autovia cara Zumaia, Getaria , Zarauz, m'acople i vaig supercòmode, rodant a 34-35...
Primer pas per Zarauz i la mitja que porte és de 30km/h... altra volta cap amunt a buscar de nou Meagas... em relaxe...
Pase per Meagas, mitja de 29,4... valllle, vaig superbé , i arrisque més en la baixada, al igual que torne a pegar.li als pedals, fins que arribe a Zarauz... segon pas, i em queda 1h20' per al temps de tall, PERFECTE (se m'escapa ja alguna llàgrima, al pasar per la gent)... Creue tot Zarauz acoplat, sense perdre la posició i a ritme constant. Arribe a peu de port de la pujada cap a Orio, i porte una mitja de 31km'h, per a 60km's... a partir d'aci, canvie l'opció del contakms, i la pase a distància, per a que vagen pasant.me.
Puge bé, sense agobiar.me i recuperant.me a base de gels, per a lo que em vé.
Faig una superbaixada fins a Orio, i ja veig al voluntari amb la bandereta, enfilant.me cap el caminet de formigó.... Aia s'acosta....
Torne a beure, a refrescar.me i a estirar un poc les cames, perque sé que vaig a patir i de valent.
I així és...comence a sentir el bombo, i els cencerros, de la gent que està en la pujada. I ... ahi està...primera rampa... ho fique tot i comence a pujar sentat... comença a caure més aigüeta... pues...
Ahi vaig tirant de rinyò, de moment vaig còmode... pase la primera rampa, ara vaig a 5-6km/h..., comence la segona rampa, la gent al meu costat , diguent.me coses en basc, jo els dic gràcies, el del bombo darrere de mi, dient.me Aupa Sueca!!! , Aiffffffffffffff , em cauen mocs, baba, suor i llàgrimes , estic patint tant, però a la vegada estic gaudint tant per estar ahi patint!!!!
Acabe, per fi la segona de les rampes fortes, bé una zona de descans, aprofite per tirar.me aigua, i beure isotonic, amb el temps justet de dixar la botella, i tornar a enfilar una altra rampa... joooooder!!!!, esta se me fà molt llarga, però sé que és la última, abans d'una baixada pronunciada, cap a la pujada de Aia poble.
Arribe dalt, completament destroçat!!! estic buit, i pedalege per mantindre l'equilibri... ara toca cap a baix, hi ha el pis mullat, però per sort, no tinc a gent pel voltant ja que d'amplaria la carreterera tindrà metre i mig.
Comence la última de les últimes pujades, la pujada a Aia poble... esta no és amb molt de nivell, però és realment agònica, estic pasant.ho fatal, i mire el rellotge per vore com vaig de temps, veig 3h26'...bé, es pot fer. Em queden 10km's de res, però no arribe al poble....
Per fiiiiiiiiiii!!!! entre en Aia, la gent aplaudix, i pase per l'últim avitallament, on agarre un platan, i aigua...
Ara si... ja és tot cap a baix... primer per la carretera prou estreta amb corbes, ombra, i aigua... després i ara si , sols queden 4km's, per la nacional q và de Orio a Zarauz.... tot una baixada, mire el rellotge, 3h38',,, se m'escapa altres llagrimetes.... vaig avorronat, no sé si per la fresqueta o per la emoció.
Arribe a Zarauz, i en el "pie a tierra" estan esperant.me Ana , Maribel i Maria... abaixe orgullós de mi mateix, i tire cap a boxes. La feina ja està feta, i em tire en terra en boxes, per ficar.me bé els calcetins i les sabates.
M'alce, em rode el dorsal, i ale, a pels 20km's. Isc a ritme tranquil, i entre en el passeig marítim, marrrrrrreeeeeeeeeeeeee, hi ha poca gent!!! Veig de nou a les xiques i alce el dit gros , en senyal de que vaig bé. Entre al casc històric...buffff, avorronamenta!!! Açò és ZARAUZ... la gent xillant, animant, majors, xiquets, massa, açò ho val tot!!
Isc de Zarauz, seguisc en el meu ritme, pase pels borratxets del camp de golf, q com tots els anys estan allí animant. Torne per a completar la primera volta, i pel passeig em veig a Toni, em diu, que m'espera...
Pegue la primera volta, i em retrobe amb Toni, ens fiquem a xarrar, a dir animalaes, i se'ns fà superamena la carrera a peu.
En la última volta, vaig mirant el rellotge, i al ritme q anem, sé que podem baixar el temps, ni accelerem ni frenem, anem perfectament, i aixina és.... Entrem a meta els dos junts, abraçant.nos baix de l'arc de meta!!
5h35' d'enguany front als 5h44' de 2008. I amb molta , molta satisfacció

Mentre pujava cap a Aia (poble) em dia a mi mateix, que ja ho tenia bé, que esta anava a ser la última participació allí, q ja hi havia prou de patir... ara les coses es veuen diferents.

Donar.vos les gràcies a tots, per estar ahi pendents de tots nosaltres, així com a les nostres acompanyants, per mimar.nos fins a l'últim moment!!!