Avui, fà 1 anyet, que es va aconseguir el somni de ser Ironman.
Ahir vaig viure un dia molt especial, seguint en tot moment, l'evolució de l'amic Valentí per Niça. Vore l'eixida, com arribaven a la T2, o com anava corrent la gent pel Passeig dels Anglesos, van fer que em vingueren a la memòria, un fum de bons records, que espere es puguen repetir en breu.
Ieeeee, esteu morts!!! Que ningú comenta ja? Pues sí mestre, recorde, ara fa un any, eixos dies previs a l'Ironman de Niça. Estaveu supercomboiats i superfinets. Després, una vegada tornareu, recorde eixa horxateta una nit en la plaça de l'Ajuntament plena de batalletes contaores. Espere que no siga l'últim IM que faces, crack. De segur que hi ha més. Això sí, has d'anar a per Lanzarote. Jejeje. Aprofite per felicitar al gran Valentí i per donar ànims a Voro i a Miquel que ja ho tenen ahí també.
ResponEliminaI vaaaaaa, comenteu che!!!
La veritat que el temps passa molt depressa, jo també recorde com en les últimes eixides en bicicleta que feia amb els jovenes cadetes, tots pensavem que era un repte molt complicat. Pero mira per on, ja fa un any que el sr Cardet te un ironman i ja pensa en el segon. On serà?Qui l´acompanyarà? Quan començarà a preparar-lo? Va, vos vaig a anticipar algo,jajaaj. En breu es desvelaran part de aquestes preguntes. Si compreu el setmanal Suheca.com , pot ser que desvele alguna preguunta,jajaja. Auuu!!! Ahhh i enhorabona al gran Valenti!!!
ResponEliminaPrimer que res, enhorabona a Valentí per l´Ironman, i en 2n lloc, dir q jo se una de les opcions que estàn en l´aire i en el cap de Cardet... al final serà eixe l´Ironman escollit o no??? aaaah!!! això ens ho dirà ell...
ResponEliminaOstias Valentí, quin carreron!!!!!
ResponEliminaLa més sincera enhorabona, i sobretot per la regularitat al llarg de tota la prova: 1h08 nadant (molt be), 5h52 en bici (millor encara) i 3h 26' a la marató (això ja són paraules majors).
Ara cal assaborir-lo lentament, guardant en la memòria totes i cada una de les sensacions viscudes al llarg de la carrera: l'eufòria inicial, la infinitat de pensaments que transcorren eixe dia per les neurones i sobretot, el gran orgasme (esportivament parlant) que suposa fer l'últim gir a l'aeroport i enfilar la recta cap a meta. Jo encara recorde com si fora ahir les 2 participacions a Niça, ciutat fantàstica, meravellosa i espectacular. Igual que totes les de la Côte d'Azur.
I al mestre Cardet, no sé que et rondarà pel cap ni quina prova Ironman penses fer. Jo, novament i per enèsima vegada, et recomane Lanzarote. Això sí que són paraules majors. No faràs tan bona marca con a Niça, però crec que és de les poques proves on es pot viure l'autèntic espèrit de les proves de llarga distància: gran part de la carrera sense vore a ningú, una illa pràcticament deserta (sobretot al seu pas per Timanfaya), lluitant contra un vent infernal..... bbrrrrr, sols de pensar-ho m'esborrone. Pensa-t'ho, crec recordar que corrien rumors de que la prova anava a desaparèixer.
Salutacions.
ei José tot el mon sap algo, ja ens contaras,
ResponEliminaBesets