Pajaritos por aqui...PAJARAS por alla....

Doncs si.... q entrene el de hui, bestialllll, bestial, bestial.... bestial la pàjara que he agarrat...

La història comença a les 7 del matí, desdejunant com sempre, 1got de suc de taronja, un got de llet amb Colacao, dos tostaes amb mantega i mermelà, i un got d'aigua... per ixe ordre.

Després l'habitual visita al WC...

Agarre trastos i cap a Favara. Allí m'esperava el company d'agonies , Toni. Entre a la seva cotxera... tot un taller, amb un fum de bicis, cotxes, canoes, quads, ....

Agarrem bici, i cap a Barx. La idea era anar fins a les Foies, en Barx, per a fer rampetes dures, a lo Aia, i després fer d'1h 30' de carrera a peu a 2h.

Amb la bici, cap allà, ritme bé, parlant de tot i de tots, jejeeje. Comencen les rampes en Simat, i fiquem un ritme cap amunt, elevat... pense que mai havia pujat Barx tan apresa... bones sensacions. Després Les Foies, amb les rampetes guapes que té i parada a la font, on ja note l'estomac que em diu cosetes... em faig un gel. Parlem amb altres ciclistes que arriben, i tornem.

Fiquem platero, i ja no el dixem fins arribar a Favara.

Total 50km's del bons.

En la cotxera, em faig altre gel, però.... vorem

Comencem a correr, i anem pel mig dels tarongers, que estan al marge esquerre de la nacional, en un punt, creuem la nacional, i ens dirigim cap a Tavernes. Ahi portem encara un ritme bé, i soportable. Ens desviem cap a la dreta, i comencem a pujar, per a arribar al miraor de Tavernes. En esta zona, pare a pixar, i les cames comencen a tremolar. Comença a fer molta calor, i necessite beure. Arribem per pista forestal al miraor, però ni una font ni res. Decidim baixar per l'altra banda, i vore que fem.

Una vegada baix, dixem la pista forestal, i ... decidim (gràcies Toni per ixa decisió) anar a la Campsa de Tavernes, la que està enfront del Bou... allí preguem aigua com siga... jo ja vaig mooooolt tocat, per fam, per sed, i per cansament. Per sort, una bona dona, ens dona aigua d'una aixeta, que a nosaltres, ens sembla que siga d'un manantial!!!

Tornem a rependre la marxa, però sense saber un rumbe fixe. Si que teniem clar on voliem arribar, però no per on.

Ja ens vegueu, creuant la nacional, entrant pels bancals dels camps, botant sequies, i desfent marges... al final arribem a la carretereta, que ens ha de portar a Favara.

Portem uns 11km's, i a mi ja no em responen les cames. Pare i em fique a caminar, Toni es fica al meu costat, fa moooooooolta calor.

Vegem a les ovelles, i estic per quedar.me en elles...

Seguim avançant (a peu) , i se me fà llarg. Busque aigua, o alguna botella mig buida, de les voreres... No tenim sort.

Damunt el tio "el Jove" , té el cotxe obert, però ell no està per ahi.

Alternem la carrera amb el caminar, i poc a poc ens apropem

Després de 2h10' arribem a la cotxera, amb 18km's a les cames.... DE LOCOS.

Quan arribe, em bec, tot el líquid que té el Favarero en la cotxera... gràcies mestre, per la paciència.