dijous, 16 de juliol del 2015

I per fi...SATISFET EN MI MATEIXA.

I Bé, ara ja estic en dispossició de fer un resum com cal de tot el viscut a Austria. He vingut molt eufòric, i per això , volia fer una valoració justa, una vegada passat un temps. Aquesta valoració...és , que seguisc estant eufòric. Visc en un somni des de el dia 28 de juny. Visc, tranquil en mi, esportivament. 
Els qui em conegueu, o heu llegit el blog, sabreu, que des de Roth 2013, tenia algo clavat molt dintre de mi. Doncs bé, ara sòc una persona nova, jjjj. 

ELS DIES ABANS.

Eixirem de Sueca, el dijous anterior a la prova, per la vesprada, direcció Barna, on ens quedarem en un alberg del Prat de Llobregat, que tot i estar molt bé, la zona deixava molt que dessitjar. 


Divendres, a les 6:30, avió cap a Zagreb, on llogarem un cotxe (VW Up), i enfilarem cap a Klagenfurt, això si , atravesant tota Eslovenia. 

Cap al migdia arribavem a Maria Worh, on teniem el nostre allotjament. Un hotelet, a la vorera sud del llac, i que era molt entranyable, a l'igual que la seva ama. 

Deixarem les coses, i ens anarem a Klagenfurt, a uns 8km, per vore la zona 0.

Allí ens vam registrar , i també anarem a buscar al xic que ens portava la bici, per al dia després poder replegar.la.

El dissabte ens vam alçar prompte i nadarem un ratet al llac, no massa pq Toni no acabava d'estar agust per culpa dels patos. La veritat que el lloc és un passada, i el llac és increïble per a nadar. 
Desdejunarem i a per les bicis, volteta de 20km per a vore que tal anaven , i cap a boxes per a deixar.les al lloc. 

  Després anarem a pels meus pares, amb qui dinarem i els ensenyavem tot el que comporta l'Univers IRONMAN.

 Pareix mentira , però el fet d'anar sols dos persones, fa que et pugues distribuir més el temps, i poder arribar a temps a pràcticament tot. Dissabte ens vam poder gitar pronte deixant les coses ja apunt per a la batalla. 

LA PROVA:

Diumenge a les 4:30 , sonava el despertador, esta vegada si que havia pogut dormir prou, i em notava descansat i amb ganes de donar.ho tot. 
Baixarem a desdejunar, Toni no va menjar massa. Jo, lo típic, cafe amb llet, dos tostades, i poc més. No m'agrada ni improvissar , ni abusar. 
Així doncs tornarem a agarrar la carretera de Maria Wörth a Klagenfurt, rumb a la zona 0. 
Una vegada allí, buscar lloc per a aparcar en la zona de Minimundus. Hi ha un fum de gent, i ens costa una mica aparcar. 
Una vegada fet, tenim la gran sort de trobar.nos al gran Ivan Raña, amb qui parlem i ens fem una foto. 
El pas per boxes, per deixar els avituallaments propis, revisar bici, i anar cap a la zona de natació, passa molt ràpid, i vaig perseguint a Toni, qui fica una marxa més que jo, en veure que el temps se li tira un poc damunt. 
Ja estem a la zona de l'eixida, i Toni enfila cap a la preeixida, ens xoquem la mà i ens dessitgem sort. Em quede sol, sense saber massa bé que fer, aixina que busque un lloc per vore l'eixida de Toni, ell ixia uns 20' abans que jo. 
Donen l'eixida als PROs, i veig com el grup de Toni, comencen a ficar.se a la vorera del llac. Queda un minut per al començament de la prova d'ell i tot es queda en silenci, en ixos moments em fique nerviosillo. 
Peguen la canonà i tots es tiren a l'aigua, al mateix temps un joc de focs d'artifici, forma una bandera austriaca...massa, m'emociones, m'ixen unes llagrimetes ( la veritat que me vaig emocionar unes quantes voltes abans de la meua eixida).                                                   Mentre espere a que toque el meu torn, veig a un fum de parelles despedint.se, i evidentment em ve a la ment , que si Marieta estigués ací, també estaria fent.ho (em torne a emocionar).             Calfe, i veig que ja estan els del gorro roig apunt d'entrar. Encamine a la preixida, i en menys que em done conter, ja estic apunt d'eixir. 
Abans de l'eixida , pixaeta de rigor dins del neopré, que com el tinc foradat , fa una especie de fonteta, molt graciosa. 
Diferent a altres eixides, ací no vol ficar.se ningú davant, així que intente agarrar bones possicions. 
Canonà , i tots a l'aigua, els primers metres, nade prou tranquil, intentant sobretot, que no se m'engarroten els braços pronte. Vaig bé, tranquil, però aixina i tot, ens peguem unes quantes punyaes els primers 400m. 
Després, fique ritme creuer, vaig molt agust, i trobe que estic nadant molt bé. Abans de fer el primer gir, comence a vore barrets blancs...q són els de l'eixida de davant meua, el que fa que m'anime. Arribant al segón gir, també veig barrets verds, dos eixides per davant de mi. Girem , i ara tenim el sol de cara, pel que no arribe a orientar.me massa. No estic nadant tan agust, pq no se orientar.me bé, i veig que la gent està molt desperdigada, i no se quina és la part bona. Tinc por a eixir.me,n de la traçada i que la entrada al canal la perda. 
En això que me passen dos barrets rosa (les xiques que ixien darrere de la meua ixida), van rapidetes, però pense que he de tirar tot el que puga per anar darrere d'elles, pq pareix que coneguen el camí. 
Vaig en elles (a uns metres d'elles), fins l'entrada al canal on les perc. 
El canal estava ple de gent, tant fora animant , com dins nadant, era pràcticament impossible poder adelantar, i ahi se'n van anar uns quants minuts de la natació. 
Aixina i tot , tinc la sensació d'haver nadat bé. Arribem a l'eixida de la natació, al costat de l'hotel de l'organització. L'eixida de l'aigua espectacular, i la transició, llarguíssima i amb un fum de gent animant. 
Arribe a boxes, i una voluntaria m'ajuda a traure les coses de la bossa BIKE. 
M'arregle bé, i cap a la bici. Els boxes estan al parquing de la Universitat. I estan senyalitzats amb lletres i números cada carrer. 
Agarre la bici,i ...per als 180km.
Els primers km's els dedique a revisar la bici i a revisar.me a mi. Vore que està tot al lloc. Em passa mooooolta gent, però, no desespere. Mire el gps, i intente ficar.me en la meua zona cardiaca adequada. 
Em propose cada 15' pegar xuplaeta al bidó, el qual el porte amb tres gels diluits i mitja ampolla de aigua salina. 
Tot està anant bé, i els quilòmetres van passant. El lloc és fantàstic i passem per un fum de llacs. Quasi sense adonar.me , faig els primers 90km, arribe a la zona de la transició, on hem de pegar la primera volta. Un corredor humà , marca l'avinguda on fem el gir...busque entre la multitud a mon pare i ma mare....no els veig, però apunt de girar...senc una veu..."Joseeeeee...."... quan faig el gir, mire cap a la zona on havia sentit la veu, i ....siiii, ahi estaven els meus pares, mon pare, càmara en mà, volent inmortalitzar el moment, i ma mare, vinga el bot xillant.me amb la Valentinha en la mà. Això si els dos vestits amb la samarreta roja del DLD. Que bons, torne a emocionar.me , se la il.lussió que els feia vindre, i com no , la que me feia a mi tindre.ls allí. 
Comence la segon volta un poc més centrat , la primera he anat molt tranquil i porte una mitja al voltant dels 30km/h, 
Menge i bec com cal, i com sol ser habitual, cap el 120, baixe de la bici i pixe...estire les cames, i a continuar. 
Passe el 150, m'emocione, pq fa dos anys, el pas pel 150 va ser depriment, completament mort, mentre que ara estava a tope. Decidisc no tirar molt més, i guardar per a l'última rampa, d'uns 3km, i dp per a la marató. 
Passe la última rampa,i ja se que tot va cap a baix o on es pot anar rapid. Vaig a fer el millor temps de bici en IM, i estic content. No puc mantindre la mitja de 30, però, estic ben prop i sobretot em trobe molt bé. 
Arribe a boxes, i en el peu a terrra, em trobe de nou a ma mare, li dic que vaig bé, i entre cap a dins. Altra llarga transició, per a ficar.me lo de correr, i cap a fora. 
En la bici, al final , em vaig fer 6 gels, dos d'ells de cola+cafeina, dos sandwichs (1 de pavo i formatge, i altre de nutella), 1 barreta dosificà, i mig platan. 
Ja dispost a afrontar la marató, a l'eixida veig als meus pares, me pare, els bese i els dic que vaig molt bé, que no patisquen ara per les cares que puga fer. 
Comence a correr, la marató també està molt xula i amena, al principi pel costat del llac, on hi ha gent nadant. Ara si que fa un poc més de calor, i busque enseguida les esponges. Com és habitual també n'agarre per a ficar.me.les per varios llocs del cos. 
La primera part ha anat genial, i ja enfile cap a Klagenfurt ciutat. Allí, el centre històric ens espera, un arc de meta amb un campana, ficada per a que els triatletes la toquen, et diuen que ja estas dins de Klagenfurt.
Carrers adoquinats, i amb gent a les terraces dels bars animant, és el que ens trobem....em torne a emocionar, li donem la volta al Drac que està a la plaça de l'Ajuntament. 
Tornada cap a la zona 0. 
Prop del començament de la segona volta, veig a mon pare i ma mare, als quals els refille, el botellí que portava amb dos gels diluits, i els dic que tot va bé. 
Començant ixa segona volta, em creue amb Toni, ieeeeeeee, que alegria, porta boníssima cara, ens animem, i continuem. 
Porte ja uns 24 km's, i ara si note que comencen a fer.me figa les cames....ho passe realment mal, pare, camine, pixe, i comence a tirar de cap per a animar.me, d'ací a la 27 un mini calvari. Al final me plantege el seguir corrent a ritme molt tranquil, i que estiga agust...faig això i torne a agarrar la marxeta. Aixo si pare un poc en cada avituallament. Torne a estar anant cara Klagenfurt. Se fa llarg... però aguante i no pare a caminar. Torne a pegar la volta al Drac...vaaaaaa q "sols" et falten 5km....
Intente calcular el temps que puc portar de carrera...sols se el temps de bici i el de carrera a peu, però no se ni el de natació, ni el de les transicions. Així que tot són equacions mentals...això em te entretingut mentre passen els metres. 
A dos km's de meta, recorde no haver vist el cartell cap a la Finish Line, i me preocupe, decidisc, que quan estiga prop d'allí me ficaré en companyia d'algú, per a no cagar.la a última hora. 
Passe pel 41...ja ho tinc fet, en ixe moment torne a vore als meus pares....superemocionats, jo també. Enfile els últims metres del parc i busque la senyal que m'envie a la Finish Line, per si acas no la veig , vaig darrer d'un xic que també entra a meta. 
Veig la senyal, el passe i em fique a correr superapresa, per a tindre la recta i entrada a meta , per a mi asoles, jjjj. 
Saboretge ixa recta de meta, això si , sense saber el temps que he fet. Entre en ella , eufòric per les sensacions, i senyalant en la mà dreta els 4 IM que he fet fins ara. 
Baixe de la meta, estic supercontent, però no se el temps que he fet...jjj. 
Entre en la zona d'avituallament, i veig als meus pares, agarre una cervessa i parle en ells, i els pregunte si saben el temps...tampoc ho saben. M'asente em faig altra cervessa i veig a Toni, que està en l'eixida. Em diu que vaja fins allí. 
En ixos moments no puc...estic sentat beguent.me tranquil ixa cervessa que feia més de 20km's que anava sommiant. 
Al final isc del primer avituallament, Toni tampoc sap el seu temps, li ha passat el mateix que a mi. 
Entrem en el IronDome, una carpa brutal, on es fa la pastaparty, i on estan fent el gran avituallament final. Toni em diu que hi ha de tot, i que s'ho ha menjat tot.  Jo no tinc ganes de res, no tinc fam. Agarraem les bosses on tenim tot lo de la prova, i a l'eixir vegem que està la xica que marca les medalles finisher. Ella si que sabrà el temps, vaig pensar. Li preguntem i ...siiii, 11h49', per fi, baixava ixa barrera de les 12h. A Toni, també li diu el seu, 11h06', brutal!!!
Ixim fora de la carpa, i els meus pares , que estaven parlant en la meua germana, també em diuen el temps!. 
Parle en la meua germana, en ma uela, que m'ha vist entrar en meta per mig de l'ordinador...em torne a emocionar. 
Després parle en Maria, em torne a emocionar, jjjj....
En definitiva, un gran triatló, una gran experiència, i una gran marca per a mi. Tot a ixit perfecte, i no podem demanar més. 
Tocava plegar, i començar la tornada a casa...q també va ser èpica. 
Ara si, puc dir que estic completament SATISFET.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada