Porte un temps, amb el blog parat, i és que entre el Facebook, el wassap, els entrenes, la feina, i el meu propi entrene, no trobava el temps per a actualitzar.lo.
Ara tinc algunes coses de les que parlar, però per defecte, vaig a parlar d'elles. Vaig a parlar de les meues xiques.
Setembre de 2004, va ser el punt de partida. Després del meu periple estudiantil a Madrid, i de tindre en marxa ja dos anys el que realment és la meva feina, vaig voler involucrar.me una mica més amb el club, i d'alguna manera, donar a coneixer una faceta, que anava ser nova per a mi, però que al meu interior bramava per eixir, la d'entrenador.
Eixe setembre, i en companyia d'altre dels grans que ha tengut aquest club, com David Mas (tal com sona "el Deivit"), vam començar a crear una campanya d'apropament de les xiques al triatló. Al club en un principi contavem amb dos xiques, Noelia Mascarell i Esther Galiana, però per una cosa o per altra no acabaven de realitzar una temporada completa i sols participaven en alguna prova puntual.
En aquesta campanya ja contavem amb xiques de casa, a les quals vam tindre que convencer per a s'apuntaren a aquest experiment i que feren pinya, per tal d'atraure a altres més. Va ser el cas de Rosa Garcia, Maria Rosado, Natalia Pérez o Julia Laliga. Gràcies a elles, ens van servir de ganxo per a atraure a la resta de xiques que conformaren aquell primer grup. Xiques com Lara Tarrasó, Inma Lorente, Susi Tamarit, M.José Reyes o Cristina Conesa.
Amb elles començarem aquells primers entrenaments, basats sobretot en dos quedaes entre setmana per a correr, i alguna eixida grupal en bici, on se'ls explicava sobretot el tema dels canvis, i a que perderen la por a les surtides a la carretera. També vam fer eixides a la muntanya i altres activitats que sabiem els agradava. Poc a poc, anarem clavant.los en el cap el tema de la competició. En un principi eren completament reacies i tenien moltíssima por, però, amb la mateixa constància ens vam presentar en el duatló de relleus que feen a Manises, on en equips de tres, anaven fent miniduatlons. Recorde la imatge d'histerisme col.lectiu quan vam aparcar els cotxes i vam baixar les bicis...allò pareixia més un funeral que una competició.
Aquella primera competició va donar ales a més d'una que en acabar, preguntà allò tan típic de "Jose...quan fem un altre??"
Doncs bé, 8 anys després, l'equip femení de l'actual Suheca.com , ha seguit recollint triomfs i victòries, però per damunt de tot hem aconseguit consolidar , un gran grup de xiques. Pense que la principal victòria d'aquests 8 anys ha segut, l'integració total als entrenes amb el grup masculí. Recorde al principi, haviem de fer eixides separades per a elles, inclús si ixiem tots, a mitjan camí ens haviem d'esperar (els de sempre) a alguna que venia més lenta.
Hui en dia, els entrenes són completament conjunts i dona completament igual amb qui quedes , tu dius hora i amb qui acudix intentes ajudar l'entrene i au (parle sobretot a la bici).
Aquest actual grup de xiques, esportivament ens està donant una serie d'èxits en el que "malauradament" s'estan ficant el nivell molt alt, però que per sort, ho fan d'una manera senzilla, alegre i divertida, i sense agobiar.se lo més mínim.
Elles, hui per hui, són aixina, han imprés un aire fresc a la forma de competir, i ahi estan els resultats que actualment hem anat obtenint.
Després del segón lloc a Fuente Álamo, la victòria a Cullera, l'actual primera possició a la Lliga Autonòmica, i ixe ascens a la Segona Divisió Nacional, sols fan , que qui escriu sols tinga paraules, d'elogi i d'agraïment.
Agraïment per a Maribel, Angels, Neus, Majo, Raquel, Cinta, Sara, Maria, Sofi, Inés, Amparo, Marta, Maxine, Angeles, Rosa, Silvia R, Silvia P,Mabel, Cristina, i com no , no vullc oblidar.me de Nuria, per fer.me disfrutar de cada prova que vaig a vore.vos, perque sé que amb l'alegria i senzillessa que acudiu a la prova, aneu a donar.ho tot per vosaltres, pel club i per les vostres companyes. M'encanta que es celebren les victories d'unes quantes , com a un èxit conjunt. Si seguiu aixina, aquest equip pot arribar a ser GEGANT, perque grans ja ho sou.
Sols em resta dir, que per les que han segut , per les que sou i per les que seran, Moltes gràcies i llarga vida i èxits a les xiques del Suheca.com Triatló.
