dimarts, 4 de maig del 2010

FUENTE ALAMO 2010...










BÉ xiquets ja estem ací...quin finde hem passat, no sabria com resumir.ho, ja que ... hem viscut moltes coses en poc de temps, però, vaig a intentar contar.vos.ho, per a que ho viscau al igual q ho hem viscut nosaltres.

DIVENDRES...


Son les 15:25, carregue trastos, per a vore a Angels i a Sergio, en casa Angels. Acudisc allí, i carregue les coses d'Àngels al meu cotxe. Vé Sergio, i ens dirigim a per Raquel. Abans d'ixir parem en la Sucarsu's per carregar gasolina... ens vegem al Poll... q fort, un poc més i se'n vé amb nosaltres.

Arribem a Cullera, i Raquel i Raul, comencen a ficar les poques coses que porta Raquel, ja que dissabte, quan Raul acabe de Guadassuar, portarà la bici a Fuente Álamo, per a que Raquel competisca.

Ixim cap a Fuente Álamo, xarrant de moltes històries, i cantant i ballant dins del cotxe. Pel retrovisor, veig q Sergio i Raquel, també van molt distesos.

Arribada a Fuente Álamo, i anem directe a la casa de la Cultura, a pels dorsals. Baixem, i com sempre, la olor inconfundible a cuadra, que fà en este poble.
Entrem a la casa de la Cultura, i .... Ivan Raña, i Ana Burgos, casi res... i mosatros clar.
Agarrem dorsals, samarretes, chips, i ens dirigim al Pabelló Cobert de FA. Allí peguem una primera miraeta per vore on ficar.nos. Com sempre, intentem anar cap a la part valenciana, la més allunyada a l'entrada.

Ja hi ha gent, però, ens arreglem el lloquet ben arreglat

Deixem els trastos, i decidim anar a nadar a la piscina del costat, per a activar els brasos i cames. Allí vegem a varios pro's nadant. També a Omar Tayara, al qual salude afectuosament...

Ens dutxem, i anem a buscar papeo. Trobem una pizzeria en l'avinguda principal, plagada de triatletes, la majoria d'ells valencians.

Sopem, i decidim pegar una volteta abans d'entrar al pabelló. Quan entrem, ja hi ha mogolló de gent, i ens dediquem a ficar.nos còmodes per a vore l'espectacle... allí vegem a la gent del CTHorta-Picassent, a gent de la Poli, de la Universitat de Valéncia, de Tragaleguas, de los Silos... en fi... a les 00:20 , apaguen les llums, però tot i això no para d'entrar gent. Sobre les 1:30, entren els Komando, ... com no, fent.se notar, jejejeje.

A partir d'ixa hora, comença el show de Raquel, qui arreà un megaconcert de tos , no dixant dormir agust a cap d'alrededor. Per altra banda, Ângels, amb un sac de dormir, d'ixos de pujar al Everest, es sofregia dins d'ell...

DISSABTE

Despertem, amb mal de coll, de esquena, amb falta de son, i es que... dormir a terra i fora del teu llitet es dur. A Raquel li oferixen un caramelet, per a la propera nit...
Ens dirigim a l'esmorçar, primera de les menjades oferides per la organització, hi havia de tot, i per a tots. Agarrem forces, i , tornem a ficar.nos tots els dorsals, a les bicis, a la goma, etc...Deixem les bicis, al camió , que ens les transportarà a Mazarrón... i per a fer temps, Àngels i jo , decidim tornar a nadar. I així ho fem. Sato i Raquel es queden descansant.

Acabem de nadar i ens trobem a Juansa que ha vingut amb la gent de Carlet. Ell també nada un ratet, i ara si que l'acompanya Raquel. Després dinem, ara ja es fa cua, per a agarrar el menjar.
Acabem, descansem, i comencem a preparar.nos per a anar.no.se'n cap al segon box, i dixar allí les coses de correr. En ixe moment ens toca Raul, que ja ha arribat a Fuente Álamo, i li diguem que vaja a Mazarrón.
Dixem les coses al box, i ens dirigim a agarrar el bus, que ens portarà a Mazarrón, son les 15:03 de la vesprada, i fa molt bon ambient.Pugem al bus, entre rises i animalaes. Mou, i anem xarrant, fà molta calor a dintre.

Mentre xarrem, es gira Angels, cap on estavem nosaltres i diu.... " les sabates... m'he dixat les sabates de la bici al poliesportiu".... taxaaaaaaaannnnnnn!!!!!!

Intente mantindre la calma i buscar solucions, li pegue voltes al cap, per a vore que podem fer. La primera opció és dixar.li les meues sabates a Angels i que faça ella el tri... jo almenys ja l'he fet altres anys... bé, almenys això ho tenim.Després pense que Raul està allí, i Sato i jo calculem lo que està costant.li al bus arribar. Al final son 40' el que li costa. Total que només baixar, li done les sabates a Angels, i li donem la bici a Raquel... me'n vaig amb Raul a Fuente Álamo a per les sabates, ja que sé segur, que estarà ja tot tallat el poble.

El pobre Raul va a tota pastilla, contant.nos cosetes, però mirant de reull el rellotge. Arribem a FA, i si, està tot tallat, tenim que fer alguna "Checa" per a poder arribar al pabelló. Arribe, baixe, i me'n vaig corrent, a buscar la bosa dels Bitxets, on suposadament anaven a estar les sabates... el pabelló està a fosques, però en la poca claredat, veig la bossa, i .... "Siiiiiii, aci estan", torne correguents, puge al cotxe i " vamoooooooooonos...." altra volta cap a Mazarrón. En ixos moments son les 16h, i falta una hora per a l'eixida de les xiques.


Raul, comença a accelerar, fent maniobres arriesgades i tot. Pugem altra volta el port, i quant estavem baixant cap a la mar... comença a marejar.se Raul, entrant.li agonia... Jo li baixe les finestres, el pobre, ha vingut des de Guadassuar, i ni ha menjat , ni a pixat, ni res.... Jo pensant a mi mateixa " ara Raul es desmaia, i em tinc que tirar un bac a agarrar el volant..." Pasen els minuts, però arribem a les 16:30, ens espera un "agònic" Satorres, que també li havia dixat el casco a Raquel, ja que el que anava a gastar RAquel, s'havia quedat en el cotxe de Raul. O siga, que si no arribavem a temps, ni el feia jo, ni el feia el Sato.


Ens dirigim a boxes, sense casi despedir.nos de Raul, els boxes de xiques estan tancats , però li contem unes quantes mentides piadoses als jutges per a que ens dixen canviar les coses. Ho canviem , i ara si, ens dirigim als nostres llocs en boxes.... ens queden 20'....ufff, Sato i jo ens mirem, ens riguem... per no plorar. Ens ho preparem tot amb cura, i ens dirigim a la mar, per a calfar un poc. Ens fiquem neoprens i nadem, l'aigua està bona. Ens dirigim a vore l'eixida femenina. En son un fum, cap al centenar... mola molt vore tanta dona participant.

Ixen, i ens indiquen q teniem que anar pasant tots a la "cámara de llamadas". Als15' de les xiques, ixen els èl.lit, entre els que estava Juansa. Als 5' d'ells ens tocava a nosaltres. I allí ens teniu , al Sato i a mi, en primera fila... casi res. Sense amagar.nos, ens quedem allí, mirant.nos i riguent.nos, sabent la animalada que anavem a fer, però jo tenia ganes de guerra.

Ens donen l'eixida, i em desboque cap a la mar, soc el primer o el segon en tocar l'aigua, però de lo fort que anava , caic a les primeres de canvi, i comencen a pasar.me, jejejejeje, que guaiiii, em pasa el Sato i decidisc ficar.me darrere d'ell, així vaig cobijat. No durarà massa.... comencen a pasar.me'n, però no recibisc masa palos. Decidisc ficar.me a remar bé, però em note algo més incòmode que a Elx. De totes maneres, no m'agobie, i se me fa curteta, "JA VES"... mire el crono quan isc, i de normal, sempre he fet més de 18' a FA, hui, 15'35'', OOOOOooooooooooooooo.... comence a correr a saco cap a boxes, arribant veig que Sergio està ixint, weno, no vaig tan mal.

Intente llevar.me el neopré depresa... però una meeeeeeeerda... (ja tinc algo per a entrenar com cal), allò se m'enganxa en les cames, i em costa barbaritats traure'l. Agarre bici, i a muerte a fer una transició digna. M'ix perfecte i comence a pasar gent... vaig massa apresa, però, vullc un grupet digne. Aposte per un grupet de dos, on va un Komando, i un altre xic. Vaig darrere d'ells, i vaig còmode. Comencem a pujar el port, i vaig bé amb ells, el de Komando va tirant , i porta un ritmet bò per a mi. De repent ens pasa un grup de 5, i allò es desbarata....masssa fort per a mi.... de repent... un trò!!! eiiiighh???? i açò???? comencen a caure uns medallons increïbles, que van tornant.se en pedra.... " Si hoooooooooooooome, pedra??", al meu costat ara tinc a un xic de Carlet, a altre del Triesport, i a altre, que no sé d'on era. Ens mirem diguent.... lo que ens faltava. La pluja ens acompanya fins a dalt del port, i la baixada és perillosa, aixina i tot ens tirem a saco...

La tornada cap a Fuente Alamo, es fà curteta, gràcies al ritme dels meus companys... sols done un relleu, però es que si n'hagués donat més, m'haguera mort. Completem els 23-24km's que té el recorregut... vullc fer bona transició, i soc el primer en baixar del grupet. Esta si, la faig molt ràpida... comence a correr, i al ratet em veig en l'avinguda principal, ja hi ha un fum de gent corrent, vullc vore als meus companys/es per vore que tot va bé. I aixina va ser, al primer que vaig vore , a Sergio, després a Angels, a Raquel i a Juansa.... bé, estem tots. Al començar la segon volta, torna a caure una barbaritat d'aigua, però ja estic acabant, i decidisc tirar la resta.


Entre en meta, i estic supercontent, m'he trobat molt bé, i supose, que ha segut el millor FA, que he fet mai, i en diferència. Dins de post.meta, intente trobar a la resta de companys, no veig a ningú.... menge, bec, i xarre en un fum de gent, però no en cap dels meus. Al final entre en la carpa dels massatges, i em veig allí a Raquel, estic xarrant en ella, mentre li fan el massatge, alce el cap i veig a Angels, també tombada, i a Sergio q també estan fent.li.

Ixim de la zona de postmeta, per a reunir.nos amb el pobre Raul, ens fem fotos (q les vullc vore) i ens reunim en Juansa i amb els de Carlet.

Anem a per la resta de coses, i ja... cap al Poliesportiu, això si, primer dutxarem a les bicis en la font. En arribar al Poli, Juansa i Sergi, q se'n van, intentem convencer.los, per a que es queden, però , s'han tornat massa serios i responsables. Això si, Sergi ens avisa que "en la cosa del pixar no es juga", jejejje.

COMENÇA LA NIT.

Arribem al Poli, i com no, i com la resta d'anys, dutxar.nos és una odisea, ja que l'aigua que queda està supergelà. Ens acicalem, ens maquegem, i ens fiquem "pollos" per a la nit.

Primer anem a sopar, i ja comencem a vore, modelitos de "escándalo"... això ja vos ho explicaran Angels i RAquel... bueno i Sergio també.



Després de sopar, decidim agarrar el meu cotxe , per a tindre campament base per a beure. Dixem el cotxe darrere de l'avinguda principal, abans pasant per la xina a comprar gèl, i cocacola, per al Roncito que haviem comprat previament.






Dixem el cotxe ben aparcat, i anem a fer.nos un café. i una copitxuela , per a començar bé la nit. Poc a poc comencen a arribar a zona d'entrega de trofeus, la resta de la gent.
Acudim , i ens sentem junt a la gent de la Univ de València, i els de Gandia. Durant la ceremonia, ens ho pasem molt bé, i tant Sergio , com jo , decidim, acudir a la barra, per a que es faça ameno... esta seria la primera ... de unes quantes.

Durant la nit, doncs, moltes amistats amb tots els cracks, amb tots els components d'equips valencians, i tot superbé, amb la música de la discomòbil. La nit anava de menys a més... al igual que mosatros.

Per a acabar, ens desplaçarem uns metres, per a acabar en Fuerte (antic Fuerte Álamo), on tirarem la resta. Cap a les 7 del matí entravem al poli, per a dormir...

I com es sol dir... "el que pasa a Fuente Álamo, es queda a Fuente Álamo"... si no... haver vingut, jejejeje....

Fins FA 2011...

4 comentaris:

  1. Ummmmmm!!!Que bona pinta te ixe triatló, tindrem que ficar-lo a la agenda per a la temporada próxima.De segur que patireu molt!!jajaj!!!Sobretot el Sato vegent com estaria el pati per alli, pareixeria com si estagués veient un partit de tenis, cap a la dreta, cap a l esquerra,jajajjaja. Enhorabona a tots els finishers!!!!

    ResponElimina
  2. uffffffffff en fa moltes ganes fer eixe gran triatlo com diu Ferran anire ficanlo en la agenda, enhoraboan craks

    Besets

    ResponElimina
  3. Jo mai he disfrutat tant en un triatló, en això q diga, crec q ja hi ha prou...

    ResponElimina
  4. jajaja quanta raó tens amb això de "el que passa a Fuente Alamo, es queda a Fuente Alamo"

    Allí s'han escrit algunes de les pàgines més brillants del triatló suecà, tant esportiva com extraesportivament. Jo ja fa 7 anys que no vaig però vaig estar fent-lo ininterrompudament des del 97 fins al 2003 i recorde anys en que l'expedició la formàvem 30 persones (amb totes les bicis dalt la fregoneta de REPRO i el David, el Flopy i el Watussi de conductor i co-pilots, s'ho imagineu?). De les 30 persones, 10 anaven a competir i les 20 restants podem dir que formàven part del "séquito" que ens acompanyava.

    En fi, que em trobe molt content i molt feliç de què el club tinga tan bona salut i tan bon rotllo i que s'ho passeu tan be. Jo solament imaginant-m'ho i ficant-me en la vostra pell també sóc feliç.

    Adéu.

    ResponElimina