L'home...més feliç???

Doncs , així podriem il.lustrar la sensació viscuda, aquest passat dissabte a Cullera.

Amb el permís dels meus xics, vullc dedicar esta entrada , a les xiques, tant de la Gruppeta, com del club.

De tots és sabut la meva pasió, per la competició triatlètica en general, i de les dones en particular. Sempre ha segut la meva debilitat, i durant aquests anys m'he dedicat a analitzar els resultats i actuacions de cada una de les proves en la seva categoria femenina, tant a nivell autonòmic, com nacional.

Ja a finals de l'any 2003, una aposta personal, va fer que es formara, el primer grupet de xiques del Club Triatló Sueca.

Vegent les inquietuts que hi havien, alrededor d'aquest esport, i aprofitant aquelles xiques, que es solien aglutinar alrrededor, de la "Santa Casa" de la Avda de la Mar (com diria l'amic Trim), decidirem crear un grup d'entrenament, per a orientar a estes xiques a iniciar.se al mon del triatló. Calia començar amb coses senzilles, i gràcies a l'aportació de David Mas (El "Deivit"), tot un mestre de l'entrenament i de la motivació de cara al rendiment, com d'un servidor, començarem a funcionar, quedant dimarts i dijous per a correr, i dissabte per a ixir en bici.

Recorde ixe primer grup, format per xiques, que fins ara havien fet voltes a peu, alguna travessa, o , que havien fet els seus primers pinets en el món del multiesport. Xiques com ara Lara Tarrasó, Maria Rosado, Rosa Garcia, Inma Lorente, Natalia Pérez, Susi Tamarit, Amparo Calatayud, M.José Reyes o Cristina Conesa, anaven ficant els ciments, i aportant història a la secció femenina del Club. Religiosament anavent complint amb els entrenes i amb les activitats i competicions que anavem marcant. Però sobretot, anaven creant un ambient i una il.lusió, que fins a dia de hui , hem intentat que no s'acabés.

Els anys han passat, i les coses han canviat tant quantitativament com qualitativament, ja que ha dia de hui contem amb un grup de xiques nombrós, i referent a la CV, i que a més, esportivament tenen un molt bon nivell, que ha fet que s'hagen anant acumulant títols, trofeus , victòries i bones actuacions per les proves que han anat fent.se a través de les diferents temporades, que hem anat visquent.

Però per damunt de tot, ens queda el grup humà que conforma aquest conjunt, i com no la il.lusió amb la qual s'entrena, i es treballa. Ixe ambient, ha fet que tot siga més gran , però que a la vegada siga més accesible.

Ahir a Cullera, em vaig sentir superfeliç, ja no sols pel resultat, si no, per l'actitud de les "meves" xiques, i de la seva participació. El vore que realment era un conjunt per a mi ho valia tot.

Tota la feina feta des de aquells finals de 2003, donaven un gran resultat ahir, i jo estava allí vivint.ho.

Millons , i millons de gràcies, per a Nuri, Neus, Àngels, Raquel, M.José, Maribel, Silvia i Marta, per fer que tota la feina tinga sentit, i per haver representat tan dignament a totes les vostres companyes i antecesores, que de segur ahir, es sentirien superorgulloses de vosaltres, i que també tenen un grapat de culpa dels vostres èxits.

Com bé es diu, tota pedra fa paper, i espere que el paper d'aquest grup siga interminable i que tot açò que s'ha construït tinga una continuitat estiga qui estiga.

Enhorabona a totes, i ..... com es sol dir per ahi, lo proper per a que açò siga més gran, que serà.... UN ABRACITO????

PD: Els resultats analitzats, en altra entrada.