Setmana finiquitada

Doncs si, pensava que esta setmana podria en mi, però.... no ha segut així, al final he ixit prou sà d'ella. Prou, perque hui les cames no sé ni de qui son, tinc el calcani dret, que casi no puc ni apoiar, i vaig a base de gel , ibuprofenos, i estiraments!!

Però ha merescut la pena. Divendres, ja en companyia de dos grandes de l'entrenament, Toni i Sato, ens ferem cap als 90 km's en bici, i a un ritme prou vertiginós, o siga, a una mitja de 27.5, i perque decidirem q en Corbera, ja en teniem prou, i ferem alçar el peu a Toni.
Dissabte, no em trobava, quedarem altra volta els tres mosqueters per a nadar, però, els braços no m'anaven... donava igual, a ritme , i demà més!!

I aixina va ser, diumenge despertavem pronte, per a acudir a la cita de l'autonòmic, tot açò amb molts dubtes damunt, per si el cos seria fort i aguantaria en condicions.

En línea d'eixida, com si la cosa no anara en mi, no estava gens motivat, aixina i tot, després de que el guerrer amb el caball donara l'eixida, vaig ixir com sempre a per totes. Em tire a l'aigua, i el xip, pareix que se m'en vaja... pare i me'l fique bé... maremeua...vaig l'últim, jejejeje, mola!!! a por ellos OÉ. Comence a remar, i comence a pasar a gent, intente orientar.me per no perdre més temps...

A l'altura de la segon boia...ostias por doquier.... en fi... ixim a l'arena, veig a Peloblanco, i m'alegre, no estic nadant malament. Torne a tirar.me a nadar, i ara ja vaig més còmode. Volteta a ritme i... ja estem fora. Faig bona transició, PER FI, el neopré me'l puc llevar apresa... agarre bici, i ale, a muerte.... les cames pareix que responguen, i seguisc tirant, comencem a fer grupet.

Ixe grupet sembla ser bò, ja que hi ha prou gent que entra a col.laborar, i poc a poc anem arrimant.nos a la gent de davant, altre grup amb unes 15 unitats... a lo llunyà puc distinguir, la equipació del Suheca.com , del Sato, i un altre de Cullera.

Ens apropem fins que aconseguim ajuntar.nos. En ixe moment, tire cap avant a saludar al Sato i a l'altre de Cullera , que resultava ser el presi Paco.

En ixe moment, tire del grup... estava crescut, com crescuda, començava a ficar.se la carretera.

La meva alegria duraria uns quants km's més i prou... a l'estar a cua de grup... recuperant.me de l'esforç, el grup comença a tensar.se, i pel mig, no aguanten el ritme, total que comença a partir.se, jo tire, però és impossible, van escapant.se davant els meus ulls i no puc fer res.... aguante la distància, i en mi aguanten dos més, un de Correcaminos i altre de Puçol... pregunte, al ser de la zona, si hi ha molta més pujada, i em diuen que no... q és fins on acaba, després ja es tot terreny favorable.... CAGUEN LA PU...., per no res....

Veig la diferència , que ens porten quan giren cap al terreny favorable, conte... uns 30'', bé, anem a tirar a muerte, encara que és dificil.

Ens fiquem els tres a tirar, superben organitzats, va donar gust fer este tros en ells. Per segona volta el Compact se me queda menut, i toca tirar de cadència per anar a més. Arribem a una zona plana, i amb aire, ens agarren per darrere uns 5 triatletes... per davant no es veuen a prop.

Els qui venen , no dona un relevo con toca.... son verdaders "hachazos" els que peguen.... total per a no seguir, em trobe més fort que la resta, i estic per pegar jo una tocata, i deixar.me'ls, però no........ seria un suicidi, per a la carrera a peu, aixi que aguante cada envestida, i cada volta som menos gent al grupet.

Arribant a Canet, torne a vore a lo lluny un taronja Suheca.com, i dic... ehhh??? serà el Sato??? i clar, era l'únic q podia ser... (després em comenta que li havia entrat un pajarón.

El tenim propet ,però ja estem a boxes. Maria m'ho confirma "Sergio acaba d'entrar", faig transició ràpida, i comence a mirar cares en el circuit a peu.

Vaig a bon ritme i les cames responen.... maremeua, com pot ser açò? Aprete una miqueta més, veig q vaig acurtant respecte a Paco, i Sergio, va traguent.me diferència, però tampoc a tan gran pas...

Veig pasar a Nacho, després a Nuria, a Angels (maremeuaaaaaaa com va esta, està que se n'ix, amb esguince i tot)... a Pau, a Sergio, a Paco que cada volta el tinc més a prop. Pase el km 6 i les sensacions son bones, vaig en companyia d'un xic de mono roig, que comença a preguntar.me coses, i jo sense fer.li massa cas. Agarrem un grupet de prou gent, i este xic es queda en ells, em motive, i aprete mitja rosca més.

Pase el 8, i em done conter, que sobre estar ahi, ja no vaig a agarrar a Paco, les forces ja van justes, però seguisc al mateix ritme.

Al km 9, agarre a Àngels, ara si, ja algo tocada, però superbé, l'anime, tirant.li aigua... em pregunta que queda, i li dic q 1km... i em diu.... " Asoles???", i jo " va.... corre tranquila que per darrere no et vé ningú"

Queden 200m, i ho torna a preguntar, i ja ... no queda res. Entrem junts a meta, i ens felicitem. Ara toca recuperar. Saludem al Sato, a Pau, i molta més gent que ens trobem en postmeta.

Gran prova, i grans resultats. Personalment, he fet una setmana molt bona, i pense que ara ja sols queda rematar algunes faenetes, però la base ja està més que ficada.