Era dissabte a les 21:54, en tot el dia no m'havia pogut llevar del cap als dos integrants del club que estaven a Zarauz. Tots sabeu massa el que representa per a mi Zarauz, i tenia ganes de tindre noticies dels qui allí es trobaven, en especial de Toni.
Després de vore com anava el seu genoll en estes últimes setmanes, en el que es va estar plantejant la infiltració, tot feia presagiar, que es retiraria a la carrera a peu. Sabiem que pasaria sobrat el dos talls de temps, ja que és molt bon nadaor, i té molta força a la bici, tal i com demana el recorregut de Zarauz.
Doncs bé, jo ja estava intranquil, pasejant pel Perelló, però no volia tocar, perque necessitava que fora des d'allí es que em donaren notícies.
Als minuts sona el mòbil, i veig Toni P. Favara....ufffff, a vore, a vore... l'agarre, i em senc una veu un poc fluixa, però...sols era una mala broma, el tio havia acabat... Q GRAN ERES!!!! Em vaig alegrar molt, moltissssssim, de veres, i més quan em contava com havia anat tot. Resumint, el que pensavem, nat i bici, superbé, arribà amb 20' de marge, i després sofrint molt a la carrera a peu, però és l'encant que té aquest triatló...la gent.... la gent ho és tot, i et fà sentir unes emocions, que sols qui està ahi dins ho pot saber.
Pense que és una experiència que tot triatleta ha de viure en la seva trajectoria esportiva... vore com t'animen, quan ixes de fer la travesia des de Guetaria, quan pujes les escalinates per a anar a boxes... quan pujes AIA...ufffffffffffffff, i com no quan estas corrent pels carrers històrics de Zarauz... en fi , una grata experiència, que algunes voltes, com va ser el meu cas, costa molt de trobar.
Enhorabona Toni!!!!
Ie Toni, enhorabona tio, eres un crack. I com sempre, el nostre mestre de cerimònies Jose posant-nos els pèls de gallina en les seues narracions. Una altra gesta més per a la gruppeta. La pròxima...... a Niça.
ResponEliminaHomeeeee...., jo ja sabia que ho aconseguiries. Si es que no tenim remei. Enhorabuena.
ResponElimina